SICTEC, an European project based in ICT

When in 2015 we apply for en ERASMUS+ project our idea was to learn from our European colleagues new ways to use efficiently ICT during our teaching. Three years of sharing among us many hours, activities, examples and experiences we succeeded in having a layout for preparing and carrying on a good international students meeting. Once we were familiar with the methodology, and the steps to follow, we realized that a class project could follow the same
pattern. We did and it works.

Here you have the presentation used for the SICTEC workshop called Successful meeting in an ERASMUS+ KA2 action, tools and tips, held in INS Josep Lladonosa in the frame of "Pla de formació permanent de l'XTEC".

In this document you can find longer explanation of this 10 TIPS

If you want the whole information about the project and all the activities carried on you can visit the project WEBSITE.

Quan ens creiem el treball per competències.

Fer que l'alumnat sigui competent està esdevenint una de les preocupacions de la societat, de l'administració educativa i també del professorat que vol ajustar la seva feina al que necessitarà l'alumnat en el seu futur. El passat desembre, des de l'aulABP, i en la matèria d'informàtica es va decidir fer una aposta total per posar a l'alumnat en un context totalment competencial. Calia demostrar que eren competents i competentes en la creació de contingut audiovisual, concretament en el guionatge, gravació i edició de vídeo. Aprofitant la 1a Mostra de videocàpsules “Joves i entorns digitals” organitzat per la delegació territorial a Lleida de la federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya (FaPaC) i l'observatori Lleida pantalles, es va encoratjar a l'alumnat a que hi prengués part. Tota la informació que se'ls hi va proporcionar va ser l'enllaç a les bases de la mostra. Amb aquesta informació i l'acompanyament del professor a l'aula van utilitzar eines digitals per la creació del guió (googledocs), gravació i edició de vídeo, edició de d'audio. Després de diferents trobades presencials van poder tenir tot el material gravat per poder-lo editar. Arribar a acords en la música de fons, el tipus de lletra o fins i tot el tema escollit pel vídeo van ser inconvenients que els van acompanyar en el seu procés d'aprenentatge. Al final de tot van haver d'estar pendents de complir tots els requisits de les bases i poder enviar en temps i forma el vídeo acabat. Fins aquest punt seria considerada una activitat d'aula significativa per ser competents en la creació de material audiovisual. De totes maneres la vida ens avalua constantment i avui a la Jornada d'entorns familiars i dispositius digitals, duta a terme a la Universitat de Lleida – Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, dos dels tres equips participants hi han pres part, han estat seleccionats per la mostra. Al final el grup d'alumnes: Pol Triquell, Guillem Paris, Vinyet Solans, Joel Mateus i Jordi Bosch han aconseguit ser guanyadors del concurs. Com a professor és un plaer el veure que el que aprenen a l'aula té sentit i que, des de fora les aules, es valora positivament el treball que fan; tancant i justificant el cercle de la competència. Felicitats a tots els que hi han participat i especialment als guanyadors.

Recull que n'ha fet l'edició digital del SomGarrigues

Si voleu visualitzar com veu aquest grup de joves la relació que tenen amb els dispositius mòbils i aparells digitals que habitualment fan anar, així com la de les persones que els envolten, aquest és el seu vídeo.

El projecte digital de l'INS

L'Institut Josep Vallverdú ja f anys que va apostar pel canvi digital. Aquest canvi està comportant la incorporació de noves eines i metodologies. En la presentació es detalla aquest procés i es fa especial èmfasi a la introducció de les tutories digitals com a darrer pas per la introducció efectiva dels Chromebooks.

En aquest post es parla de la introducció dels chromebooks i en aquest altre es detalla com funciona la tutoria tècnica.

CATINDjove a la jornada Espiral 2018

Treballem, UN any sencer, en el dia de la dona.

Després de l'èxit del dia de la dona d'ahir, des de l'INS hem decidit allargar-lo durant tot l'any. Un grup de 5 professores i un professor hem engegat un projecte per tal de conscienciar que la igualtat és possible i necessària entre homes i dones. Les dues Maites, la Núria, la Irene, la Maragda i el Solans fa temps que treballem en un projecte utilitzant eines digitals sobre aquest tema. L'objectiu del projecte, a més de l'esmentat de treballar per la igualtat de gènere, "Objectiu 5 de les Nacions Unides", és millorar l'educació utilitzant les noves tecnologies. Ambdós formen part dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- són els que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015. En aquest projecte anomenat "IGUALS = iguals; TREBALLEM x la IGUALTAT", l'eina escollida és la realitat augmentada. El projecte es fa visible avui, un dia després del dia de la dona, per demostrar amb fets, que la solució a aquest problema no són les imprescindibles grans manifestacions, sinó l'educació i aquí és on entrem nosaltres. Al llarg dels propers 12 mesos anirem publicant un pòster que tindrà informació amagada que haureu de descobrir utilitzant l'aplicació BLIPPAR. Aquests 12 pòsters formaran part d'una galeria física a l'institut per donar a conèixer el projecte i treballar per la solució. De forma conjunta s'utilitzaran les xarxes socials per difondre els pòsters i fer partícep a tothom en la reflexió a aquest, que molts consideren, el problema que afecta a més gent del nostre planeta. Ajudan'ns participant-hi i difonent-lo. #ambTUseremIGUALS

Si ens vols ajudar i participar us expliquem com fer-ho.

• Descarrega't l'APP el teu smartphone
•  Per andoid  
• Per  iOS       
• Obre l'aplicació i ves a ajustos on podràs entrar un codi. Entra el codi del dia de la dona 8032018
• Ara ja pots enfocar al pòster que hi ha en aquesta pàgina i veure si et sorprèn què hi veus i com ho veus.
• Si t'ha agradat i ens vols ajudar comparteix-ho a les teves xarxes socials i etiqueta-ho amb #ambTUseremIGUALS

A Lleida hi eSTEM molt posats, i posades, és clar!

Aconseguir que més de 70 docents entre primària i secundària se sentin motivats per invertir 7 tardes a formar-se en el món STEM no és casualitat i es fruit del treball que molts companys i companyes han anat fent al llarg dels darrers anys.
En aquesta entrada us deixo la informació que he personalitzat pel nostre grup de Lleida, a partir dels continguts STEM elaborats per l'equip que ho està coordinant tot des de Barcelona i que té el material recollit en aquest moodle.

Activitat STEM com a mostra utilitzada en la V Jornada CTM-STEM del dia 19 d'abril

Chromebook ASUS a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú

ASUS és una companyia de maquinari i electrònica de consum multinacional amb seu a Taiwan fundada el 1989. Al 2015 i el 2016, la revista Fortune va reconèixer a ASUS com una de les companyies més admirades del món i, durant els últims quatre anys, Interbrand ha classificat la marca internacional més valuosa de Taiwan; ASUS. La companyia compta amb més de 17.000 empleats, incloent un equip de R + D de primer nivell. Impulsat per la innovació i compromès amb la qualitat, ASUS va guanyar 4.385 premis i va obtenir aproximadament US $ 13.3 mil milions en ingressos al 2016. Tots aquest nombres donen una idea de la magnitud de la companyia. Sembla un miracle que ASUS hagi decidit fer un espot publicitari internacional dels seus Chromebook a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú. Segurament l'explicació de tot plegat seria que, avui en dia, un Chromebook és únicament un ordinador més si no va associat a una metodologia i un espai on fer-lo servir. Aquests factors no son fàcils de trobar de forma conjunta, i és a l'aulABP on aquesta combinació de Chromebook, juntament amb una metodologia de treball per projectes centrada en l'alumnat, i en un espai especialment dissenyat per poder utilitzar la tecnologia al seu màxim nivell que faciliti el treball en equip, té lloc.

L'aposta per la marca ASUS en els Chromebooks, reforça l'encertada decisió, que el centre va fer l'any 2014 quan va posar en marxa un pla pilot amb la compra de 16 màquines. En l'actualitat l'alumnat dels cursos de primer i segon d'ESO ja utilitzen els Chromebook com a eina per la creació de coneixement.

Metodologies i eines digitals a nivell Europeu: Projecte #SICTEC

Al nostre institut ja fa dos anys que s'està duent a terme el projecte #SICTEC, un projecte dins del marc educatiu Europeu ERASMUS+. Al llarg d'aquests dos anys el projecte ha anat avançant en tot els aspectes definits en la seva gènesi. Els aspectes escollits per dotar de contingut aquest projecte foren: treballar amb noves metodologies d'ensenyament aprenentatge (classe digital, treball per projectes (ABP), flipped classroom, ...), fer competent a l'alumnat en l'ús de les eines TIC/TAC que els hi han de permetre aprendre al llarg de tota la vida, i tot aplicat en un centre d'interès proper o main topic que és l'aigua.

Organització.

L'equip de professorat de l'Institut Josep Vallverdú, organitzador del 4t meeting internacional d'alumnes, treballa de forma intensa per superar aquest repte de forma exitosa. Tot i l'experiència en projectes Europeus per part del professorat implicat, amb més de 16 anys treballant a aquest nivell, aquest repte supera a tots els que ha hagut d'afrontar. Quaranta alumnes de cinc països acompanyats per deu professors conviuran 24 hores al dia, en un entorn específic, les obagues (Juneda), durant sis dies en una experiència immersiva, on les noves metodologies didàctiques treballades pel professorat al llarg d'aquests cursos seran posades a prova.
Per assegurar l'èxit del projecte es treballa a tres nivells: alumnat a les aules durant tot el curs, reunions internacionals de professorat (TTM), per finalment aplicar-ho tot en les reunions /meetings internacionals d'alumnat (TSM). En la pàgina web del projecte es pot fer un seguiment de totes les activitats dutes a terme fins a dia d'avui i tenir una idea de l'abast del projecte.

Aspectes didàctics.

Fer que l'alumnat pugui assolir els objectius plantejats en cadascuna de les reunions internacionals comporta un seguit de passos que comencen molt abans de l'arribada de l'alumnat al lloc de treball (normalment un alberg).

1. Cal definir els objectius de cada trobada. Han estat fets en la sol·licitud del projecte que fou aprovat a l'any 2015. (Aquest any només és van aprovar 19 projectes en tot l'estat espanyol, 12 a Catalunya i dos a les comarques de Lleida).
2. Cal decidir quines seran les eines digitals (ICT) amb els que els alumnes treballaran. 
3. Les eines que farà servir l'alumnat se li faciliten amb antelació per tal de que pugui treballar amb elles i ser-ne competent.
4. Totalment lligades als objectius i a les eines cal preparar activitats, sobre el terreny, de forma que justifiqui el perquè s'ha escollit cada lloc per fer les trobades. En el nostre cas seria l'aprofitament de l'aigua. En base a aquest eix es fan tot un seguit de tallers i sortides per tal de posar informació i coneixements a l'abast de l'alumnat.
5. Cal agendar totes les activitats seguint els models d'èxit que s'han anat polint en les anteriors trobades d'alumnes.
6. Tot el treball fet cal visibilitzar-lo en un format digital i per aquest motiu cal preparar unes bastides que han de facilitar el treball a l'alumnat. Les bastides que s'han creat per aquesta reunió han estat: el mapa amb googlemaps on situar, mitjançant fotografies, els punts visitats; i el llibre digital que recollirà tots els subproductes digitals fet pels grups internacionals

Recolzament.

Des de SICTEC s'han buscat moltes institucions i entitats que donin suport al projecte per tal de poder integrar-lo millor a la comunitat local. Destacar la col·laboració amb el camp d'aprenentage de Juneda ja  que els tallers els duran a terme professorat d'aquest centre. El canal d'Urgell també hi juga un paper important ja que és el centre d'interès del projecte, en la reunió de treballar actual. Es per aquest motiu que la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell ha posat a disposició del projecte el canal a escala 1:1 i ens ha facilitat l'entrada al seu museu de Mollerussa. També Caldea ens ha ofert una visita tècnica i a més, una entrada subvencionada al centre termolúdic. Tots aquests contactes posen de relleu la importància del projecte així com en faciliten la seva disseminació.

Desenvolupament de la trobada.

Com ja s'ha dit anteriorment, aquesta és la quarta reunió de treball de SICTEC. Al llarg de la vida del projecte s'ha anat millorant l'estructura de les reunions d'alumnes i en l'actualitat ja es disposa d'una fórmula que ofereix uns resultats molt atractius. La seqüència de treball és molt senzilla: al llarg del matí es fan tot un seguit d'activitats relacionades amb l'aigua i a la tarda s'utilitza tot aquest material per tal de digitalitzar-lo i crear coneixement amb les eines TIC estudiades prèviament. per suposat treballant en la metodologia de projectes (ABP), tal i com es fa a l'aulABP, bressol de SICTEC. Vuit grups internacionals, amb un alumne de cada país, es responsabilitza d'una feina determinada a fer durant cada jornada. Al llarg dels sis dies l'alumnat crea vincles socials, millora la seva competència digital, reforça el seu sentit de pertinença a Europa, utilitza de forma intensiva la llengua anglesa i descobreix i ensenya aspectes relacionats amb l'aigua que son propis del lloc que és visitat i raó de la mateixa. Realment, hi ha millor forma d'aprendre?

Introducció dels Chromebooks (II)

De l'esmentat en l'article anterior (Introducció dels Chromebooks-I) falta comentar com es va preparar la tutoria tècnia d'acompanyament a l'alumnat.

La tutoria tècnica és va pensar utilitzant la gamificació com a eina de motivació de l’alumnat. Es va preparar un curs MOODLE i fou a partir d’aquest que l’alumnat de 1r va anar descobrint els Chromebooks i les altres eines digitals de la casa.

Aquesta gamificació es va pensar com una “cursa” entre els diferent grups de 1r d’ESO, deixant clar des d’un principi que només es mesurava el temps i que això no ordenava els grups de millor a pitjor. Aquest aclariment fou clar per treure pressió i focalitzar l’atenció de l’alumnat en fer les coses bé, el màxim de bé, i amb el menys temps possible.

El temps no era una variable individual, el temps feia referència al temps global de la classe i es pretenia que hi hagués una col·laboració entre tot l’alumnat per tal d’aprendre entre ells. Era un procés de gamificació col·laboratiu.

Aquestes sessions tenien la funció d’apropar a l’alumnat als Chromebooks i a les noves eines digitals, utilitzant una metodologia participativa basada en petits reptes que havien de resoldre de forma semi-autònoma.

De cada activitat es controlava el temps emprat i es feia servir una rúbrica per tal de visualitzar l’estat de la “cursa”.

Al final de les 5 sessions es va veure que hi havia dues classes que calia insistir més i es va fer una sessió extra per assegurar que tothom havia assolit els conceptes. Els resultats d’aquesta tutoria tècnica van ser:

1. Gran acceptació de les sessions per part de l’alumnat.
2. Assimilació instantània de la nova metodologia de treball.
3. Bon nivell d’ús dels Chromebooks.
4. Alt nivell en el tema de compartir enllaços a documents (treballs) per poder-los penjar a qualsevol plataforma o enviar-los per correu al professorat.
5. … i també una gràfica que l’alumnat mirava cada dijous a la nit per saber en quina posició anaven.

Al final de les sessions la classe verda va tenir el seu premi, com correspon a un joc. El premi fou dues hores extra i seguides de tutoria tècnica on poder fer el que volguessin. La sorpresa fou que van decidir seguir treballant amb els ordinadors i tot el que havien aprés fent un dels milers de “mannequin challenge”.

Fins i tot en el moment de gaudir del seu merescut premi, van decidir fer anar els mòbils i l’ordinador per enregistrar el vídeo, editar-lo, i penjar-lo a youtube. Realment una sessió extra de formació de forma totalment voluntària.

Un rotund èxit tot plegat i la confirmació de que de cara als cursos vinents aquests tutoria tècnica deixa a l’alumnat preparat per fer ús, i bon ús dels Chromebooks i de les eines digitals bàsiques.

Valoració final de la introducció dels Chromebooks a l'institut..

L'encert en el dispositiu ASUS Chromebook C202 11,6", la bona acceptació per part de l'alumnat de les sessions de formació i la posada al dia de la xarxa WIFI de l'institut ens permeten dir que a hores d'ara tenim tots els requeriments tècnics i de maquinari correctes a la disposició del professorat per què en pugui fer l'ús que en cregui convenient.

Introducció dels Chromebooks (I)

L’institut Josep Vallverdú ha estat capdavanter en la introducció de les tecnologies a les aules. Des de l’any 2009 que ens vàrem afegir al projecte educat 1x1 el centre ha anat renovant anualment el seu compromís amb les noves tecnologies recomanant l’adquisició d’un ordinador a cada alumne que comença a primer d’ESO.

Al llarg d’aquest anys han estat moltes les millores que han anat esdevenint al nostre institut per adaptar-lo a les necessitats digitals tals com PDI, projectors, WIFI i formació del professorat, etc.

Tot el procés de canvi es pot singularitzar en una aula específica, motor de tots els canvis, al mateix temps que fruit de la necessitat del canvi metodològic; l’aulABP.

En aquesta presentació en podeu veure el camí recorregut.

De totes maneres el repte d'introduir un dispositiu pot conegut, en aquell moment, no va ser fàcil i es va poder portar a terme degut a la redacció d'un ambiciós pla. Aquest pla ha durat dos anys i ara ja es pot fer balanç de com ha anat.

Curs 2015-16

Durant el curs 2015-16 el centre va decidir fer una inversió en Chromebooks per tal d’iniciar un pla pilot dins de l’aulABP. Amb 16 dispositius ASUS es va experimentar el seu funcionament i es van poder treure conclusions molt optimistes i satisfactòries. Vist aquest resultats l’òrgan del centre encarregat de gestionar l’entorn TAC del centre es va posar a treballar per tal de prendre les millors decisions. Així és va dissenyar una estratègia per veure quin ordinador era el millor per la situació actual del centre. Quedava totalment demostrat a partir del pla pilot que per l’aulABP i la metodologia emprada era el millor dispositiu però calia tenir en compte la complexitat de la resta del centre. Els passos seguits han estat:

1. Copsar l’ús de programari utilitzat habitualment pel professorat del centre mitjançant aquest formulari i fer-ne el buidat. Un cop fet el buidat, s’ha constatat que no hi haurà cap problema exceptuant un programa utilitzat en la matèria de música i potser a matemàtiques. Es posa en marxa la recerca d’alguna aplicació on-line o bé que estigui al Chromestore per substituir-la.
2. Decidir quin programari proposa el centre com a bàsic per treballar. Aquest aspecte estava recollit dins del pla TAC elaborat en el curs 2014-15.
3. Escollir el model de Chromebook per L’àreaTAC. Amb l'assessorament de Cloudalia s'escull el dispositiu ASUS Chromebook C201PA 11,6". Finalment l’ordinador que arriba al centre és el ASUS Chromebook C202 11,6"
4. A partir d’aquest moment es prepara un esbós per introduir de forma eficient aquests nous dispositius a l’aula que va consistir en:
1. Fer formació pel professorat. (una tarda per setmana)
2. Determinar quines APPs i aplicacions son les millors a utilitzar
3. Assignar-les cada departament (matèria i curs)
4. Determinar el protocol de treball amb la consola.
5. Lliurar als pares un document on s’explica i justifica aquesta elecció

A finals del curs 2015-16 es preveu que caldrà aportar més recursos per tal d’assegurar que les accions previstes tinguin l’impacte esperat en l’alumnat i professorat. Aquest pla treballa en tres nivells:

Infraestructura.

En una visita a la seu central de Vedruna a VIC i es pot copsar com han solucionat el problema de la connectivitat, problema principal dels Chromebooks. De la visita en surten un seguit de conclusions que al llarg de l’estiu de 2016 es posen en marxa.

1. Canvi dels punts d’accés.
2. Canvi d’un switch molt sobrecarregat
3. Reformes en la xarxa elèctrica per assegurar el rearmament de la mateixa en el cas d’apagada general, assegurant que el servidor segueixi funcionant.

Alumnat

El pla d’acompanyament, o tutoria tècnica, de l’alumnat nouvingut es redacta de la següent manera:

1. Un professor del centre farà una tutoria tècnica a l’alumnat de 1r d’ESO durant els dijous de les primeres setmanes de curs per tal d’assegurar que tot l’alumnat sigui capaç de fer un bon ús de les màquines així com la utilització dels elements bàsics de gestió de fitxers i utilització de les principals APPs d’educació google (DRIVE). Aquesta tutoria tècnica es farà els dijous en horari de classe habitual, repartint la càrrega entre totes les matèries.
2. Aquesta tutoria tècnica anirà acompanyada també per la presència d’un tècnic informàtic de la casa, durant tot el matí, per gestionar qualsevol incidència de xarxa, equipament, plataformes, etc i donar confiança a tot el professorat. Es vol assegurar que els mitjans no són un problema a l’hora d’utilitzar els ordinadors.
3. Els dijous es consideraran el dies d’alta utilització dels ordinadors i recursos digitals. Es recomana a tot el professorat que faci un ús massiu qualsevol activitat amb els ordinadors, que pot ser; des de fer servir els llibres digitals, entorn moodle, utilització d’APP’s google,... Per descomptat es voldria que l’ús dels Chromebooks fos a diari i entrés a formar part de la pràctica didàctica del professorat en tots el nivells.
4. A més a més crearà d’una franja d’optatives, d’una hora setmanal, on s’ensenyarà a l’alumnat l’ús de les eines TAC i de les metodologies de treball lligades amb l’ordinador. Aquesta franja afectarà a 1r i 2n d’ESO.

Professorat

Per acompanyar el professorat, els dimecres a la tarda s’oferirà una formació voluntària.

1. El motiu va encaminat a treure el màxim rendiment dels Chromebooks en particular, i de les eines digitals en general.
2. Els dimecres es preparà la classe del dijous, buscant eines o metodologies noves de treball i es revisarà si hi ha hagut algun problema en altres sessions. Es vol acompanyar al professorat en tot el procés d’introducció dels Crhomebooks.
3. Amb el mateix grup es cercaran noves eines digitals per incorporar a la motxilla digital de l’alumnat i gràcies als chromebooks, aquestes apareixeran instal·lades al grup.

Curs 2016-17

Actuacions durant l’estiu

Al llarg de l’estiu l’empresa contractada per l’institut ha procedit al canvi dels PIA per uns de més apropiats amb el que s’espera que els talls de llum externs no afectin al rearmament del servidor.

De la mateixa manera s’han canviat tots els punts d’accés dels passadissos de primer i segon per tal d’assegurar la connectivitat dels chromebooks. També s’ha canviat el switch, de més de 10 anys, que recollia tota la informació d’aquest punts d’accés.

El treball amb la consola de GOOGLE ha permès trobar noves solucions a problemes tècnics i pedagògics utilitzant aquest entorn.

Dispositius

En nombres

El curs comença amb la distribució per part de l’empresa CLOUDÀLIA dels 63 chromebooks encarregats per les famílies. Aquest percentatge significa que el 65% dels dispositius son Chromebooks, el 25% son altres dispositius i la resta ha manifestat que no podrà disposar d’ordinador.

Per part del centre es va encomanar al tècnic informàtic la transformació dels antics ordinadors de préstec (toshiba-windows) a Chrome OS. S’han adaptat 17 ordinadors, el quals, han millorat les seves prestacions i la seva velocitat degut a la transformació de sistema operatiu esmentat.

Aquests ordinadors, tot i funcionar millor que els abans de reconvertir-los al sistema operatiu Chrome OS, mostren alguns problemes, especialment en la utilització de flash.

Transparència.

Un dels principis dels ordinadors a l’aula és que han de ser transparents. En el nostre cas ho han estat, i estant essent, totalment ja que a nivell de Coordinador TIC no hi ha hagut cap avaria. Cinc mesos després de la seva posada en marxa CAP dels ASUS Chromebook C202 11,6" ha hagut de reparar-se ni de fer-li cap posada a punt.