dijous, 20 de gener del 2011

Treball amb Rúbriques, una manera de COMPARTIR.

Avui en dia la xarxa està oferint la possibilitat de treballar de manera totalment diferent al que ho estàvem fent fins ara. En algunes ocasions s’ha criticat a la tecnologia ja que ha estat utilitzada sense aportar cap valor afegit al que s’estava fent fins al moment. A partir d’aquestes dues premisses podem pensar en crear alguna activitat, que no és nova, però utilitzant la manera de treballar que permet la xarxa. Vull anar a parar a les RÚBRIQUES. Les rúbriques són una eina molt potent que permet introduir tot un seguit de competències  en la seva utilització. Volia destacar-ne algunes:
En principi la utilització de les rúbriques permet fer un canvi de rols a l’aula. Ara ja no és el professorat el que puntua a l’alumne, sinó que és aquest el que s’autoavalua seguint una pauta o acord amb el professorat. El resultat més evident d’aquest fet és que ara l’alumnat  té per escrit el que val cada tasca que se li demana i com és ell el que ha de posar-se la nota la seva actitud envers les activitats canvia radicalment. Fins ara un 7 podia ser una magnífica nota per un alumne però ara amb la possibilitat de treure un 10, si fa totes les feines tal i com s’han definit, aquesta nota li pot semblar poc. Un 7 posat pel professor pot ser una nota bona i un 7 posat per si mateix fa que s’adoni que la nota no és gens bona.
Un altre aspecte destacable és que a l’alumnat se li proposa un esmicolament detalladíssim de totes les tasques (subtasques) a fer durant l’activitat i se li fomenta l’organització personal i l’us del temps per tal de tenir l’activitat acabada en el moment pactat.
L’esperit de superació es potencia ja que en qualsevol moment l’alumnat té la seva nota final i sempre pot incidir en aquells aspectes que no ha tret un 10 per tal de pujar la seva nota.
Per aconseguir aquest fet cal preparar una rúbrica. Podeu trobar moltes rúbriques a RUBISTAR  i fins i tot fer-ne utilitzant aquest programa. Al cap de dos anys de treballar amb rúbriques amb l’alumnat he definit un estàndard amb el qual treballar. Està clar que cada any o en cada activitat s’hi fan canvis per adaptar-la però a grans trets aquesta podria ser-ne la base. A més cada ensenyant en farà una adaptació a la seva manera de treballar.

  1. TASQUES. És l’esmicolament de la tasca general en petites subtasques independents i avaluables (AUTOavaluables). Serveixen perquè l’alumnat tingui detallat pas a pas tot el que s’espera que faci al llarg d’aquesta activitat d’aprenentatge.  
  2.  CRITERIS D’AVALUACIÓ: En aquest apartat s’aporta a l’alumnat quin són els criteris que determinaran la nota en cada subtasca. Se li indica la manera d’obtenir un 10 i se li mostren altres resultats que comportaran una menor nota. Cal encertar en aquestes altres puntuacions ja que sinó l’alumnat opta per treballar menys i posar-se una nota inferior a 10.
  3.  GRADUACIÓ DE LES NOTES: Les notes que es proposen a l’alumnat son: 0, 4 , 7 i 10. El quatre fa que l’alumnat o suspengui o bé ja passi a tenir una bona nota. En la meva experiència aquest fet és molt important ja que almenys incentivem a l’alumnat a treure un 7.
  4.  AUTOAVALUACIÓ: En aquest apartat és on l’alumnat s’autoavalua cada una de les subtasques proposades seguint els criteris proposats. Cal insistir en l’alumnat en el fet de que han de seguir la rúbrica en tot el procés de creació de l’activitat ja que d’aquesta manera opten a la nota màxima i saben el que espera el professorat de cada subtasca. És una mala actitud el fet de fer la rúbrica un cop acabada l’activitat ja que després s’han deixat alguns apartats i SEGURAMENT no han seguit els criteris proposats per treure un 10.
  5.  PERCENTATGE DE CADA SUBTASCA en el total de l’activitat. Incentivant l’autonomia i la presa de decisions aquest apartat dona a l’alumnat la possibilitat de saber què és mes important sobre la nota total i en quins aspectes cal insistir més o dedicar-hi més temps.
  6.  ESPERIT CRÍTIC: De vegades l’alumnat ha realitzat al llarg de l’activitat algunes accions o procediments que no estan recollits en la RÚBRICA. En aquest apartat se li permet l’enumerar-les i puntuar-se per tal de recollir les especificitats de cada alumnat i de valorar el conjunt de l’activitat.
  7.  EL PROFESSORAT OPINA QUE. És en aquest apartat l’únic on el professorat pot posar una nota subjectiva. Aquesta pot recollir múltiples aspectes i serveix per deixar clar que la nota de l’activitat és, pràcticament en la seva totalitat, responsabilitat de l’alumnat.

1 comentari:

  1. Bon dia, Francesc!
    M'ha agradat el teu article, Francesc. Jo també sóc fan de les rúbriques (les faig servir de manera intesiva), però les utilitzo de manera diferent a la teva.

    El principal problema que trobo a la difusió de les rúbriques entre el professorat és la por que els alumnes acabin fent les rúbriques més que no pas les tasques, que facin trampes, vaja.

    Desconec quina és la teva especialitat, però jo sóc profe de llengua i les tasques que proposo no tenen una autoavaluació final clara, de manera que el que acostumo a fer és facilitar als alumnes una rúbrica per tal que coneguin bé els criteris d'avaluació i els descriptors que els delimiten, però la nota els la poso jo en funció del resultat final (o parcial: a vegades faig tres rúbriques per cobrir tres estadis diferents d'una mateixa tasca). Em dóna bon resultat i em resulta més fàcil de proposar als companys a tall de bona pràctica.
    Salut!

    ResponElimina