Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avaluació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avaluació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de novembre del 2018

DE-construint les competències digitals

Aquest curs ja serà obligatori que l'alumnat sigui avaluat de les competències digitals. Si avaluar-lo per competències dins de cada matèria ja té la seva dificultat, fer-ho de forma transversal, encara en dificulta més el procés.
A mena de pilotatge, al llarg del curs passat, la matèria d'informàtica de 4t d'ESO ja va ser avaluada competencialment. Aquest any, tot un equip vol seguir treballant en l'avaluació competencial de la competència digital.
Fer noves programacions a partir de les competències, no és pas un repte fàcil pel professorat. De tota manera, aquestes programacions, ja siguin de curs o de les diferents unitats didàctiques, veuran la llum. El que no és tan clar és si aquesta llum arribarà a l'alumnat. Però el que encara és més rellevant quan parlem de competències de cicle -d’ESO en aquest cas- és si hi haurà una continuïtat entre els resultats competencials d'aquest curs i els propers. Vull dir que d'alguna manera s'ha d'anar recollint si l'alumnat assoleix les competències a partir dels continguts clau, que estan graduats en diferents nivells, indicadors i ..... bufffff!

Tot plegat fa que el problema real comenci un cop ens pensàvem que havíem acabat la feina, després del lliurament de les programacions.
Quan jo em vaig plantejar com encarar l'ensenyament de forma competencial, i a més poder fer-ne una avaluació detallada i que de forma senzilla i automàtica donés prou retroacció a l'alumnat per saber en què li faltava insistir per tal d'assolir les competències, vaig veure que tenia un problema, un gran problema.

Segurament el fet de ser enginyer agrònom i venir de pagès, em va fer pensar en “què és ser competent, per exemple, en recol·lectar cereals en una àrea determinada?”. La vida ens diu que el més competent és aquell pagès que treu més benefici per Ha, sembla senzilla la retroacció de la vida. Amb tot no diu, als que no han estat competents, on han de millorar. Segurament aquest és l’aspecte més important del camí que ha de portar a aquest jove pagès, i al nostre alumnat, a la competència.
Vaig entendre que hi ha molts factors que afectarien la collita final, i fins i tot el preu. En el cas escolar, serien els diferents continguts clau. Preparar la terra seria com atendre els diferents nivells, gradacions, indicadors i... però l'important és que l'aprenent hauria de ser competent en aquestes "subcompetències/indicadors" per poder assolir la competència final. Sembla previsible que si el seu tutor, en el meu cas el pare, et posa a prova de forma activa, en cadascuna de les subcompetències/indicadors, llavors el contingut clau en qüestió cada cop el tens més assolit. La suma de totes les subcompetències o indicadors, farà que assoleixis el màxim rendiment per Ha, no? I per suposat que el grau d'assoliment vindrà donat per un o un altre nivell d'assoliment de cada indicador.
Si aquestes correlacions agrícoles de fets creieu que són certes llavors tirem endavant.


Abans però voldria fer un incís en allò que en diem MOODLE. Tothom que treballi amb les darreres versions de MOODLE sabrà, sense cap mena de dubte, que va molt més enllà de tasques, fòrums, enllaços i qualificacions. Les darreres versions de MOODLE incorporen la possibilitat de tenir associat a cada usuari tot el seu historial educatiu, tots els seus assoliments didàctics..., dit d'una altra forma, totes les seves competències. Interessant eina per ajudar-nos, no?
El gràfic adjunt mostra que el camí "verd" es fa a partir de l'esmicolament de les competències seguint el currículum del departament, mentre que el retorn pel camí "groc" es fa de forma automatitzada amb el MOODLE.



Imagineu-vos que hem estat
capaços d'esmicolar les 11 competències digitals exhaustivament indicant de forma clara què volem que l'alumnat assoleixi en cadascuna. En el cas de l'exemple seria el nivell incial d'edició de documents de text.

Arribats en aquest punt ja seria una qüestió de coordinació pedagògica suggerir un camí que permeti a l'alumnat avançar en l'adquisició de les competències. Aquest camí serien els diferents plans d'aprenentatge que podrien ser per cursos o cicles, adaptats i, per suposat, el pla d'aprenentatge que inclouria tota l'ESO i és el que l'alumnat ha d'assolir en acabar-la.
 
Amb tota aquesta feina de DE-construcció de les competències digitals i la creació dels plans d'aprenentatge hem aconseguit que el professorat pugui dedicar-se únicament al que sap fer perfectament: ensenyar i avaluar. Llavors el professorat només ha d'enllaçar cada activitat dins dels seus cursos de MOODLE amb un subcontingut/indicador i validar-lo quan compleixi els criteris que ja s'han definit prèviament (esmicolament exhaustiu) i, molt important, que l'alumnat coneix abans de realitzar la tasca competencial.

Al llarg de l'ESO l'alumnat va superant tot un seguit d'activitats programades per cada departament en funció del que diu l'Annex 4: Relació entre els continguts clau de l’àmbit digital amb els altres àmbits curriculars. Tota aquesta informació es va recollint, de forma automatitzada, dins del marc de competències del Moodle. Aquest recull permet a l'alumnat anar assolint continguts que estan per sobre degut al disseny previ. La definició es faria, com es veu en la figura, atenent primer a quins departaments tindrien la funció d'ensenyar en tipus C "Estudi i ús" i quan altres departaments/matèries haurien validat activitats que afecten el mateix subcontingut clau/indicador, tipus A "Coneixement implícit" i tipus B "Aprenentatge per l'ús". La subcompetència exemplificada en la imatge, estaria assolida quan les matèries de català i castellà ho haurien validat, i com a mínim, dues matèries més haurien fet el mateix.

Treballar d'aquesta manera és del tot transparent i garanteix un seguiment personalitzat de cada alumne.
Aquest seguiment personalitzat arriba al seu punt màxim quan és l'alumnat qui sap en cada moment en què és competent i en què ha de millorar. L'habilitat del professorat d’anar posant tasques en què l'alumnat pugui anar assolint els subcontinguts clau/indicadors al llarg del curs, facilita la consecució de les competències per part de l’alumnat i elimina la necessitat de recuperacions, siguin de setembre o de juny.
L'avaluació es converteix clarament en una eina formativa i el MOODLE, en l'eina que connecta la feina de tot el professorat respecte de cada alumne. Realment, al final de l'etapa de l'ESO, l'expedient de l'alumnat recollirà tot el que ha fet, les evidències d'aprenentatge, i els continguts clau que ha assolit. La superació de les competències porta implícit el coneixement dels continguts clau; llavors, si aquests estan agrupats correctament, al final de l'etapa l'alumnat i la seva família podran veure el grau de competència. Segurament és un informe prou personalitzat per tal que la família i l'alumne tinguin clar on s’ha de millorar, si és el cas, i en quins aspectes s’és totalment competent.

Ja voldria aquell pagès tenir un informe com aquest per tal de veure quin ha estat el motiu de la seva poca collita aquest any, sempre que no hi hagi hagut problemes meteorològics!
Penseu que aquest alumne ha assolit els subcontiguts d'aquest pla d'aprenentatge? Creieu que ell/a mateix és capaç d’avaluar-se amb NA, AS, AN o AE? Jo crec que sí, sempre i quan abans tingui una rúbrica de com posar-se la nota final en funció de l'assoliment de cadascun dels subcontinguts clau. Ara sí que hem compartit amb l'alumnat una gran part de la seva avaluació.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Sumem 100


Quan treballem per projectes sempre se'ns comenta que l'avaluació ha de ser de tot el procés, que s'ha de tenir en compte el treball individual i col·lectiu de l'alumnat però poques vegades ens diuen com ho hem de fer. És més, aquells que estem acostumats a treballar de forma grupal hem hagut de sentir-nos, per part de l'alumnat, que "jo he treballat molt i aquell no ha fet res i total tots tenim la mateixa nota".


No sé si esteu dins d'aquest grup però si hi sou, el que nosaltres apliquem us pot ajudar una mica.

Els objectius bàsics que volem aconseguir són:
  • Que l'alumnat prengui consciència del seu treball en el grup (autoavaluació)
  • Que cada alumne tingui clar el que pensa la resta sobre la seva aportació al grup.
  • Que el procés avaluatiu sigui realment un procés i no una nota al final d'un treball on ningú es capaç de recordar el que ha fet.
  • Que, al final, ningú pugui dubtar de la seva nota.
  • I, el més important, traslladar a l'alumnat la responsabilitat sobre la seva nota.
Com ho fem:

A partir d'un formulari cada alumne ha de posar la nota que creu. Com s'ha comentat entre tots tenen 100 punts i el que realment es reparteixen és el treball fet al llarg del període que es puntuen i no la nota final.
Aquestes notes s'acumulen i es pot tenir en compte l'evolució de la nota de cada alumne o simplement la nota final mitjana acumulada en tot el procés. En el moment que el professorat ho creu convenient, generalment al final del projecte, s'avalua aquest i es posa una nota. Aquesta nota multiplicada pel nombre de membres del grup és la que es reparteix en funció del repartiment sobre 100 que ha anat fent l'alumnat.
Així en la imatge següent es veu com una nota general del projecte de 8,5 acaba de forma molt diversa entre en grup seguint únicament les seves indicacions i acceptant la seva distribució REAL de tasques.


Si ho proveu veureu que s'han acabat les discussions entre vosaltres i l'alumnat tot i que també veureu com ells maduren i en el següent treball/projecte tothom voldrà tenir un "poc treballador" al grup ja que puja nota. De totes maneres els pocs treballadors acostumats a sobreviure fent res s'adonen que és millor que puntuï el professorat que els seus propis companys de grup, els quals són molt més exigents que nosaltres mateixos. A veure si us funciona.

dimarts, 18 de juny del 2013

Repte superat! (1)

Sis anys després de començar a treballar amb el MOODLE es presentava un repte majúscul, el qual consistia en combinar aquesta metodologia digital amb la utilització de dispositius diferents a l'aula i fer-ho en una aula que fins ara no existia. A més a més cal acompanyar a aquest alumnat els dos anys que durarà la seva preparació per les PAAU. Tot va començar així.

El dia 12 de setembre ens vàrem trobar en el taller de tecnologia 17 alumnes i jo mateix. Per aquella època l'aulABP era només una realitat imminent, que no tangible encara. Fetes les presentacions vaig dir la següent frase: "Per poder seguir i treballar correctament aquesta matèria, i especialment durant les hores de classe, cal PORTAR SEMPRE un dispositiu digital".
El dia 12 de juny, després de mesos, setmanes. dies i hores, moltes hores de treball per part de tots i totes, els resultats en forma de gràfica són aquests:
La gràfica mostra que tot l'alumnat que ha acabat el curs ha assolit superar la matèria. Un alumne ha abandonat al llarg del tercer trimestre i només assistia a les classes sense cap altra aportació. Casualitat? Sort? res de tot això una feina planificada pel professorat i ben entesa per l'alumnat ha portat a aquests resultats. A continuació es detallen els aspectes clau.

DISPOSITIUS ...


La resposta per part de l'alumnat al BYOD o traduït al català, CAMPIQUIPUGUI fou la següent:
Els mòbils van ser utilitzats de forma ocasional ja sigui per fer els qüestionaris o bé perquè l'alumnat va creure que la classe la podia fer sense traginar els dispositius habituals. Alguns alumnes també combinaven diferents dispositius en funció del que es faria en cada classe. L'autonomia era total i cadascú va aprendre a escollir, si podia, el dispositiu més apropiat per cada sessió.

ACTIVITATS COL·LABORATIVES ...

Un cop el tema dels dispositius es va deixar al seu criteri llavors calia plantejar activitats per tal de poder fer arribar els continguts a l'alumnat. La base fou l'entorn MOODLE el qual fou el lloc de trobada de professorat i alumnat al llarg de tot el curs. Al cap dels anys s'ha definit una unitat didàctica i una metodologia de treball que s'ha anat adaptant i millorant. Aquesta es pot veure en els articles d'aquest mateix blog com EXPERIÈNCIA PRESENTADA A EDUCARED 2011ESQUEMA D'UNA UNITAT DIDÀCTICA EN MOODLE.

A continuació es mostren unes gràfiques que volen ponderà cadascuna de les activitats proposades i visualitzar la implicació de l'alumnat.


En el gràfic es pot veure el que han fet els 17 alumnes al llarg d'aquest curs. S'ha aconseguit incorporar l'esperit de treball col·laboratiu ja que sinó no s'entendrien les més de 1300 participacions en els fòrums i la creació de més de 1500 preguntes amb el HOTPOTATOES. Tota aquesta informació ha estat compartida. Caldria destacar que no només s'hi veu la participació grupal ja que en l'apartat d'intents al QAE (Qüestionari Abans de l'Examen) els resultats són individuals i indiquen que cada alumne ha fet 51 intents en aquest tipus de qüestionari. Dir que aquest qüestionari és indispensable per poder accedir a l'examen del tema i que la seva nota mínima ha de ser de 9.

ACTIVITATS INDIVIDUALS ...

A part de les activitats col·laboratives la unitat didàctica emprada té també activitats individuals s'atén la diversitat de l'alumnat així com es potencia l'autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge es reforça quan el MOODLE ofereix de forma instantània la seva nota final i es llavors quan poden decidir el fer més o menys activitats per tal d'incrementar la seva nota o ve aprofundir en alguns aspectes en els que tenen mancances. De cada alumne s'han aconseguit al llarg d'aquests 8 mesos 136 qualificacions fet que és molt valorat tant per l'alumnat com per les famílies.


TREBALL A L'AULA ...

En tota aquesta reflexió no s'ha mostrat la manera de treballar a l'aulABP, això ho farem en la segona part d'aquest article.

dijous, 20 de gener del 2011

Treball amb Rúbriques, una manera de COMPARTIR.

Avui en dia la xarxa està oferint la possibilitat de treballar de manera totalment diferent al que ho estàvem fent fins ara. En algunes ocasions s’ha criticat a la tecnologia ja que ha estat utilitzada sense aportar cap valor afegit al que s’estava fent fins al moment. A partir d’aquestes dues premisses podem pensar en crear alguna activitat, que no és nova, però utilitzant la manera de treballar que permet la xarxa. Vull anar a parar a les RÚBRIQUES. Les rúbriques són una eina molt potent que permet introduir tot un seguit de competències  en la seva utilització. Volia destacar-ne algunes:
En principi la utilització de les rúbriques permet fer un canvi de rols a l’aula. Ara ja no és el professorat el que puntua a l’alumne, sinó que és aquest el que s’autoavalua seguint una pauta o acord amb el professorat. El resultat més evident d’aquest fet és que ara l’alumnat  té per escrit el que val cada tasca que se li demana i com és ell el que ha de posar-se la nota la seva actitud envers les activitats canvia radicalment. Fins ara un 7 podia ser una magnífica nota per un alumne però ara amb la possibilitat de treure un 10, si fa totes les feines tal i com s’han definit, aquesta nota li pot semblar poc. Un 7 posat pel professor pot ser una nota bona i un 7 posat per si mateix fa que s’adoni que la nota no és gens bona.
Un altre aspecte destacable és que a l’alumnat se li proposa un esmicolament detalladíssim de totes les tasques (subtasques) a fer durant l’activitat i se li fomenta l’organització personal i l’us del temps per tal de tenir l’activitat acabada en el moment pactat.
L’esperit de superació es potencia ja que en qualsevol moment l’alumnat té la seva nota final i sempre pot incidir en aquells aspectes que no ha tret un 10 per tal de pujar la seva nota.
Per aconseguir aquest fet cal preparar una rúbrica. Podeu trobar moltes rúbriques a RUBISTAR  i fins i tot fer-ne utilitzant aquest programa. Al cap de dos anys de treballar amb rúbriques amb l’alumnat he definit un estàndard amb el qual treballar. Està clar que cada any o en cada activitat s’hi fan canvis per adaptar-la però a grans trets aquesta podria ser-ne la base. A més cada ensenyant en farà una adaptació a la seva manera de treballar.

  1. TASQUES. És l’esmicolament de la tasca general en petites subtasques independents i avaluables (AUTOavaluables). Serveixen perquè l’alumnat tingui detallat pas a pas tot el que s’espera que faci al llarg d’aquesta activitat d’aprenentatge.  
  2.  CRITERIS D’AVALUACIÓ: En aquest apartat s’aporta a l’alumnat quin són els criteris que determinaran la nota en cada subtasca. Se li indica la manera d’obtenir un 10 i se li mostren altres resultats que comportaran una menor nota. Cal encertar en aquestes altres puntuacions ja que sinó l’alumnat opta per treballar menys i posar-se una nota inferior a 10.
  3.  GRADUACIÓ DE LES NOTES: Les notes que es proposen a l’alumnat son: 0, 4 , 7 i 10. El quatre fa que l’alumnat o suspengui o bé ja passi a tenir una bona nota. En la meva experiència aquest fet és molt important ja que almenys incentivem a l’alumnat a treure un 7.
  4.  AUTOAVALUACIÓ: En aquest apartat és on l’alumnat s’autoavalua cada una de les subtasques proposades seguint els criteris proposats. Cal insistir en l’alumnat en el fet de que han de seguir la rúbrica en tot el procés de creació de l’activitat ja que d’aquesta manera opten a la nota màxima i saben el que espera el professorat de cada subtasca. És una mala actitud el fet de fer la rúbrica un cop acabada l’activitat ja que després s’han deixat alguns apartats i SEGURAMENT no han seguit els criteris proposats per treure un 10.
  5.  PERCENTATGE DE CADA SUBTASCA en el total de l’activitat. Incentivant l’autonomia i la presa de decisions aquest apartat dona a l’alumnat la possibilitat de saber què és mes important sobre la nota total i en quins aspectes cal insistir més o dedicar-hi més temps.
  6.  ESPERIT CRÍTIC: De vegades l’alumnat ha realitzat al llarg de l’activitat algunes accions o procediments que no estan recollits en la RÚBRICA. En aquest apartat se li permet l’enumerar-les i puntuar-se per tal de recollir les especificitats de cada alumnat i de valorar el conjunt de l’activitat.
  7.  EL PROFESSORAT OPINA QUE. És en aquest apartat l’únic on el professorat pot posar una nota subjectiva. Aquesta pot recollir múltiples aspectes i serveix per deixar clar que la nota de l’activitat és, pràcticament en la seva totalitat, responsabilitat de l’alumnat.