Tablets, tablets, tablets; data, data, data; cloud, cloud, cloud, .... i chromebooks.

BETT, celebra els seus 30 anys. 30 anys mostrant les novetats tecnològiques en educació. Jo em pregunto, fa 30 anys, on era jo? La resposta em porta a l’institut Joan Oró de Lleida, fent primer de BUP. D’aquella època d’estudiant recordo, com no, la meva aula amb el professorat al davant donant-me una lliçó magistral que jo intentava seguir. Recordo les pissarres de guix i els retroprojectors on les transparències hi eren mostrades pel professorat més avançat i també recordo uns companys i companyes que poc tenen a veure amb l’alumnat que avui en dia em trobo a l’institut. Actualment, l’alumnat és molt diferent a tal com érem els de la meva generació amb 14-15 anys, en gairebé tots els aspectes. Del canvi social i tecnològic, no cal ni parlar-ne. Per suposat, jo no tenia mòbil, el concepte internet encara no estava ni a la Viquipèdia, i la paraula facebook no l’hauria entès ja que com a llengua estrangera fèiem francès. Aquests records em porten a pensar que, moltes vegades, no estan tant allunyats en les aules actuals, ja que moltes coses segueixen gairebé igual. És cert que ja no tenim retroprojectors, que hem canviat les pissarres de guix per pissarres digitals interactives, però tot i així molts aprenentatges s’imparteixen de la mateixa manera i sobretot la distribució a les aules segueix com abans. També en molts casos la seqüència metodològica: explicació del professorat – deures – corregir – examen, segueix encara igual.
No passa el mateix a nivell d'esdeveniments que marquen les línies que seguirà l'ensenyament en un futur immediat. Allí sí que es preveu un intent de convergència entre la realitat social i tecnològica i la pràctica metodològica a l'aula. Són espais amb idees que cal tenir a l'agenda per tal de millorar la pràctica educativa.



Llavors que està passant en el nostre sistema educatiu? Què està passant a les aules actuals? En el millor dels casos avancem a un ritme massa lent.  L'any passat també vaig tenir la sort de poder assistir a la fira BETT. Només en un any ja he pogut veure canvis significatius que de ben segur repercutiran dins de les aules en un futur immediat. Al cap d’una estona dins la fira BETT quedava clar que alguns dispositius ja no hi eren presents. Mirant en els estands, els laptops i netbooks com a tals havien gairebé desaparegut per deixar pas a uns elements cridats a ser l'eina de treball de l'alumnat. Parlant amb els expositors tothom té clar que a l'aula es treballarà amb aquests dispositius i els mòbils acabaran per ser alliberats i utilitzats com a eines de treball. L’eina en sí mateixa mai és negativa per les persones; la qüestió rau en l’ús que se’n faci. Si tenen raó, i normalment en aquests fòrums l'acostumen a tenir, ja ens podem replantejar què proposar fer a l’alumnat durant les classes, la manera com li mostrarem el que ha d’aprendre i que li demanarem perquè ho assoleixi. Tot haurà de poder-se fer amb el dit, que no amb els dits. Teclejar no podrà ser la tasca principal, sinó que serà moure el dit amunt i avall per trobar la informació, seleccionar-la, processar-la obtenint algun producte i finalment compartir-lo. De totes maneres no ens hauria de sorprendre que un element molt més intuïtiu, lleuger i proper a l'alumnat esdevingui la seva eina per accedir ràpidament als coneixements.
Ara sembla que les propostes que farem a l’alumnat no seran de redactar grans escrits sinó interactuar amb els continguts, ser actius i fer “tap” aquí i allà per tal de connectar coneixements. Si encara algú vol que lliurin grans treballs escrits llavors caldrà que tinguin accés a un dispositiu amb teclat. Actualment ja és freqüent que utilitzin aquest tipus de dispositius. Tota aquesta informació que els hi posem al seu abast es guardarà al núvol i com a conseqüència el seu accés serà des de qualsevol lloc i no només des de dins de l’aula. L’aula serà un entorn d’aprenentatge més però no l’únic, per tant haurem de fer un pas endavant, i si fins ara ens hem esforçat en posar tota la informació a l'abast de l’alumnat, ara haurem de ser una mica més concrets i acompanyar-los en la recerca de la informació i els coneixements amb un sol dit.
Si hi ha hagut una víctima en aquesta trepidant evolució, també cal dir que hi ha hagut uns clars guanyadors. Aquests han estat els entorns d'aprenentatge o millor dit els entorns de gestió integral dels centres. Són moltes les empreses que ofereixen aquests serveis i productes. Gestió de continguts i d'expedients, backup de dades, emmagatzematge, seguretat, antivirus, comunicacions dins i fora del centre estan integrats i monitoritzats per aquestes eines. Avui en dia el no disposar d'aquestes eines és tan arriscat com dissenyar un institut sense aules específiques. Sempre s'ha dit que la informació es poder, i actualment, a nivell acadèmic es pot dir que la informació defineix i personalitza l’alumnat. Amb moltes dades de l'alumnat i del seu entorn podem fer un seguiment del seu aprenentatge, detectar quines mancances té i en conseqüència, acompanyar a cadascun d'ells a ser competents durant i, també, desprès de la seva etapa escolar. De totes maneres no cal oblidar que GOOGLE ja està apostant decididament pels CHROMEBOOKS, en parlarem quan puguem recollir més informació del mateix google aquí a la fira.

Ja ho va dir Steve Jobs al 2010.

Un dia vaig veure en una d'aquelles samarretes, que et trobes en els mercats amb encant, aquesta expressió:

"Tres pomes que han canviat el món". Sembla fàcil deduir que la primera fou la que compartiren Adam i Eva, la segona aquella que li caigué al cap a Newton i la darrera fou la poma mossegada d'Steve Jobs.

I això perquè en un blog sobre reflexions digitals, doncs bé, ho intentaré explicar. El Sr. Steve Jobs a l'any 2010 va dir que l'IPAD d'aquella època havia de ser qui deixés obsolets els netbooks. Com passa sempre molts vàrem pensar que no sempre es pot estar encertat (en referència a Jobs) en totes les prediccions però ara ja tenim clar que som molts els que ens vàrem equivocar. El procés iniciat per APPLE va ser multiplicat quan google va apostar per ANDROID i molts fabricants van començar a desenvolupar les seves tablets. Actualment ja ningú té cap dubte que tenir un netbook forma part del col·leccionisme tecnològic que tots anem fent a casa nostra.

I en els instituts què? Doncs igual que a tot arreu! Benvinguda Sra. Tablet! què hem de fer si no. No hi ha volta de full cal arribar a aquest estadi el més aviat possible. A final de curs es plantejarà, a nivell de direccions escolars, la disjuntiva de quin "gadget" tecnològic ha de ser el suport físic de tot l'ensenyament que, ja se suposa, hauria de ser en un bon grau digital. La resposta NO sembla ser massa complicada i respon a les sigles que en l'argot ICT ja fa anys que és coneix com BYOD. Estem, un cop més, en una situació de canvi, o millor dit, ja sempre estarem en una situació canviant on ens haurem d'anar adaptant contínuament a les noves exigències en tots els camps, l'educació no n'és pas una excepció. En aquest aiguabarreig sembla del tot assenyat el fer una bona traducció del BYOD i anar per aquest camí.

BYOD: "Bring Your Own Device" voldria dir que cadascú porti l'eina que cregui convenient, que tingui a casa seva o que li sigui més fàcil de treballar. Dit així sembla un campi qui pugui però realment el que això suposa és, que ja no és moment de fixar-se amb quin "gadget" arriba l'alumnat a l'aula, sinó quines activitats li proposem per tal de que tots, tots, independentment de l'eina, puguin treballar i assolir les competències que els hi hem de fer arribar des de totes les àrees.

A ningú se li ocorreria actualment el fer portar a tots els nens la mateixa llibreta, el mateix regle, el mateix compàs, el mateix....., però sembla que encara hi ha gent, la qual pensa que tots han de portar el mateix ordinador (netbook). Segur que quan mirarem endarrere d'aquí a uns anys, pocs espero, posarem en el mateix sac el que pensem ara dels ordinadors i del que pensàvem abans dels regles i compassos.

Hi ha alguna solució a tot aquest caos. Doncs sí hi és, i la solució passa per saber trobar aplicacions on-line, apps o qualsevol altra eina que ens permeti treballar amb qualsevol dispositiu. I sobretot saber fer propostes metodològiques que potenciïn l'aprenentatge i l'assoliment de les competències. De totes maneres això ja vindrà en un altra reflexió.