Usos dels qüestionaris on-line.

Les preguntes que tenim recollides en la nostra bateria de preguntes poden ser utilitzades de maneres bastant diverses. Dins del MOODLE podem tenir diferents categories que ens permetrà saber si les preguntes són nostres (professorat) o de l'alumnat. Amb aquestes preguntes nosaltres podem generar de forma molt senzilla qüestionaris per aconseguir diferents objectius pedagògics.

Si ens fixem en el gràfic anterior veiem detallat el procés que va iniciar-se amb la proposta de fer preguntes l'alumnat. En el segon bloc el professorat recull les preguntes i les puja a la base de dades de preguntes que té dins de MOODLE i genera qüestionaris. Ara ens toca saber quin tipus de qüestionari és el més indicat per cada situació i quins paràmetres hauria de tenir cadascun d'ells.

QÜESTIONARI INICIAL.

Si ens fixem en el gràfic anterior veiem detallat el procés que va iniciar-se amb la proposta de fer preguntes l'alumnat. En el segon bloc el professorat recull les preguntes i les puja a la base de dades de preguntes que té dins de MOODLE i genera qüestionaris. Ara ens toca saber quin tipus de qüestionari és el més indicat per cada situació i quins paràmetres hauria de tenir cadascun d'ells.
QÜESTIONARI INICIAL.
El qüestionari té vàries finalitats que serien:

   1. Fer que l'alumne faci cada dia una pregunta test sobre el contingut explicat durant la classe. Per fer això disposa dels darrer 5 minuts de classe per tal de sintetitzar en una pregunta i en la seva retroacció el que ha aprés, recorda o la sacsejat de la classe.
   2. La segona finalitat seria utilitzar aquestes preguntes com a enllaç i verificació de la classe anterior. Amb aquest qüestionari fet on-line en començar la classe següent l'alumnat demostra els seus coneixements i grau de comprensió de la classe anterior. El professorat pot veure si hi ha algun punt que no ha quedat clar i a partir d'aquesta dada rectificar o modificar el plantejament de la classe.
   3. Un tercer punt, i no poc important, seria el fet de que el qüestionari de 10 preguntes resta obert només 10 minuts des del moment d'entrar a classe. Ja us podeu pensar que el fer tard a classe comporta, o tenir menys temps per fer el qüestionari, o en alguns casos no poder-lo fer amb la conseqüent disminució de la nota final d'aquest apartat.

En el moment que definim el qüestionari en MOODLE els paràmetres més importants serien: mig minut per pregunta, temps de tancament del mateix 10 minuts desprès d'haver començat la classe, i es valora únicament el primer intent.


QÜESTIONARI ABANS DE L'EXAMEN.


Tenir una bateria de preguntes fetes per l'alumnat al llarg del curs o dels darrers cursos, permet al professorat el poder plantejar un qüestionari d'autoaprenentatge. D'aquesta manera "s'invita" a a l'alumnat a resoldre aquest test aconseguint que revisi el test i posi a prova els seus coneixements. L'accés al qüestionari és fins dos dies abans de l'examen per evitar que l'alumnat deixi de banda els apunts i només "estudii" resolent els testos. Pot utilitzar-se també aquest test com a requisit previ per poder assistir a l'examen parcial fixant una nota mínima a obtenir.

Si aquesta activitat s'ha fet a través de MOODLE llavors es pot fer que les preguntes es vagin agafant de forma aleatòria amb el que les opcions de consolidar coneixements augmenten per part de l'alumnat.


Els paràmetres de MOODLE que caldria definir serien en aquest cas, temps il·limitat, nombre de preguntes alt (entre 30-50) i la qualificació la més alta que hagi assolit l'alumne.


EXAMEN DE TEMA.

 Una altra possibilitat d'utilitzar els qüestionaris seria per fer l'examen del tema. Aquest cop les preguntes poden ser les de l'alumnat, una barreja de les seves i les del professorat o bé fetes totalment amb les preguntes que cada professor té del tema corresponent.

Si és el professorat el que fa les preguntes pot fer-ho directament amb MOODLE escollint de la tipologia de preguntes proposades.

Preguntes test amb hotpotatoes

Una eina que funciona molt bé en l'entorn digital són els qüestionaris. Com sempre la creació d'un qüestionari en MOODLE no suposa gaire dificultat però i l'aplicació pedagògica? És sempre en aquest segon apartat on necessitem ajuda per tal de poder millorar la nostra acció docent en format digital.

Ara deu fer 10 anys que un company de l'IES va dir-me que havia descobert un programa que permetia fer qüestionaris i un cop fet crear fitxers html que es podien penjar a la xarxa. Ràpidament vaig creure que aquesta manera podia "motivar" millor al meu alumnat a treballar la matèria de Tecnologia Industrial. Sense cap mena de dubte funcionava i l'alumnat feia molts testos a partir d'una bateria de preguntes que tenia. La clau de tot plegat fou el suposar que l'alumnat podia fer les preguntes i que d'aquesta manera el seu procés d'aprenentatge el començava ja molt abans de fer resoldre el qüestionari pròpiament dit. El hotpotatoes permet a l'alumnat fer les preguntes d'una manera molt intuïtiva i senzilla i sobretot permet el que possiblement és més important: escriure la retroacció.

A nivell d'aprenentatge i utilització la retroacció consisteix en que l'alumne/a que fa la pregunta ajudi a la resta de companys/es a aprendre en el moment que s'equivoquen en la resposta. D'aquesta manera qui s'equivoca aprèn i qui fa la pregunta és veu obligat/da a reflexionar sobre les respostes i trobar aquella evidència que li permet consolidar el concepte treballat i ajudar en l'aprenentatge dels companys.

A partir del moment en que l'alumnat ha fet les preguntes amb el hotpotatoes el professorat pot incorporar totes aquestes preguntes a la base de dades de preguntes per tal de fer qüestionaris. A més dels avantatges abans esmentats sobre el programa hotpotatoes en destacaríem una altra i és que les preguntes es poden importar a MOODLE. L'alumnat pot penjar-les com a TASCA o compartides din d'un FÒRUM i llavors els professorat les té a disposició.

Del text a la paraula en mp3.

Quan estem preparant activitats interactives de vegades ens faria falta un só, una paraula per tal de poder-la treballar amb el nostre alumnat.
Podríem pensar en una activitat generada amb qualsevol dels softwares de les pissarres digitals destinats a alumnat d'educació infantil. Aquesta activitat consistiria en tenir tot un seguit d'imatges, els noms corresponents i per si fes falta el so de la paraula en qüestió. L'alumnat hauria de relacionar la imatge amb la paraula i per aquells que tinguin dificultat podrien clicar sobre la paraula i l'escoltarien.
El procediment no sembla difícil i el fitxer resultant fer per la pissarra INTERWRITE i EBEAM us els podeu descarregar aquí (INTERWRITE, EBEAM)
El motiu d'aquest escrit no es però mostrar la possibilitat de generació d'exercicis d'aquesta mena, sinó de presentar l'eina que farà possible el tenir el fitxer de so (en mp3) per tal de poder-lo completar. A més el recurs anomenat vozME permet fer-ho en diferents idiomes (català, castellà, anglès, entre d'altres) amb el que la riquesa del material generat augmenta moltíssim així com l'àmbit d'aplicació d'aquest recurs. Moltes gràcies.

Em cal a mi un LMS (MOODLE)?

Avui en dia ja és molta la gent que parla de MOODLE, de les seves grandeses i de les seves grans possibilitats. Entre aquest m’hi podeu considerar a mi però al llarg de les sessions de formació que he dut a terme i dels comentaris amb els companys de feina m’he adonat que encara provoca una mica de recel el seu ús.
Al final crec que la millor manera d’entrar a utilitzar un LMS (entorn virtual d’aprenentatge), MOODLE seria el més conegut a la nostra zona, cal respondre’s dues preguntes. Depenent de les respostes caldrà unes eines són millors que les altres. Ens podem trobar amb que la necessitat d’utilitzar-lo sigui imminent o bé que amb altres recursos puguem satisfer les nostres necessitats.














La primera pregunta seria: Els recursos seran utilitzats únicament pel professorat per fer la classe o be aquests recursos cal que estiguin a l'abast de l'alumnat?
Pot ser que nosaltres tinguem tota una bateria de recursos per tal d'explicar alguns conceptes, continguts, etc i que únicament els fem anar nosaltres. Llavors segurament una solució seria tenir-los al nostre llapis de memòria (PENDRIVE) o bé si volem tenir-los sempre al nostre abast ens podríem plantejar tenir-los on-line en alguna aplicació de compartiment d'enllaços com ara delicious.
La segona pregunta es a partir de que contestem SI a la primera. Volem tenir constància de l'activitat on-line de l'alumnat? En alguns casos el que volem és que l'alumnat tingui un llistat de recursos que en pot fer ús. Poden ser els mateixos recursos que utilitzem en les nostres classes o alguns recursos complementaris. Si la resposta és NO llavors simplement podem fer una pàgina web o encara més fàcil un BLOG on penjar-hi aquells recursos escollits. De vegades el professorat vol anar més enllà i controlar si aquell qüestionari ha estat resolt, si aquell recurs ha estat visitat, si la tasca ha estat tramesa amb el que a partir d'aquestes inquietuds surt la necessitat de passar a un entorn virtual (MOODLE).

De cap manera MOODLE és imprescindible per iniciar el canvi de la nostra manera de mostrar els continguts però l'experiència diu que si comencem a treballar de manera digital al final del camí segurament estarem utilitzant MOODLE d'una forma senzilla i sense imposicions.
Treballar en un entorn virtual ha de ser el final d'un procés que ens ha anat demanant el nostre pas de recursos tradicionals (paper, llibres, fotocòpies) als recursos digitals (videos, fotos, simulacions,...)

On trobar simulacions o activitats flash

La PDI augmenta el seu potencial si podem utilitzar simulacions flash. Encara que no és difícil trobar-ne aquí en teniu un recull. Segurament entre tots ho podem fer més llarg i divers.
Primerament cal anar a la part gestionada per educació on a través de l'edu365 podem accedir a un ampli recull de miniunitats didàctiques que van des d'infantil fins a batxillerat i cicles formatius.
 
De les infografies que jo he utilitzat en podria destacar:

• CONSUMER EROSKI (CASTELLÀ): Té una gran quantitat d'infografies classificades en diferents grups tals com:Alimentació, Bricolatge, Economia, Medi Ambient, Motor, Noves Tecnologies, Salut, Seguretat alimentària, Solidaritat, Viatges i Habitatge.
• ES MAS (CASTELLÀ): Plataforma mexicana on hi podem trobar infografies molt variades. No està massa estructurat. Hi podem trobar infografies que van des del atemptats de 11-S fins al Tsunami d'Àsia.

Molts diaris també inclouen infografies en les seves seccions digitals. Hi podem trobar en diaris com:

• El Heraldo: Alguna infografia parla de la grip porcina i altres temes d'actualitat (al menys en el moment que es van publicar).
• EL PERIÓDICO DE MEXICO (CASTELLÀ): Té un seguit d'infografies de les quals moltes fan referència a temes propers a Mèxic. Tot i això algunes són de caire general i poden ser utilitzades en aspectes com tractament contra la SIDA, vacuna pel virus de la grip NOVA, llançament d'una nau russa a l'espai...
• EL PAIS (CASTELLÀ): infografies sobre notícies classificades segons: internacional, España, Esports, Economia, Tecnologia, Cultura, Gent i TV i societat.
  

També s'hi han afegit a aquest sistema de tansmetre la informació canals de televisió. Podem citar com a exemples:

• DISCOVERY CHANNEL (CASTELLÀ): Infografies que es fan en el moment d'explicar alguna notícia. Així s'hi podria trobar l'explicació de l'airbus 380 (el més gran del mon), volcans i explicacions diverses sobre ecologia i estalvi energètic.
• EITB (CASTELLÀ): El canal Euskal Irrati Telebista ha generat tot un seguit d'infografies que poden fer-se servir. Estan classificades en quatre categories que són: Noticies, esports, el temps i cultura. Aquestes  infografies segueixen l'estil de les de consumer eroski.

En les pàgines d'altres entitats també n'hi podem trobar.

• RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA (CASTELLÀ): han fet una infografia que parla de l'energia (de la producció al consum) i un fitxer pdf que explica un centre de control elèctric.
• CANAL DE PANAMÀ (CASTELLÀ): Seguit d'infografies que parlen sobre el canal de Panamà. Són unes infografies "no animades", on cal passar d'una a l'altra de manera manual.
  

Com utilitzem els vídeos a l'aula?

A partir del moment que als centres va arribar el reproductor de vídeo, aquest va ser transformat en una eina per transmetre coneixements en millor o pitjor encert. El cert és que pocs de nosaltres no hem fet ús d'aquest recurs en algun moment en les nostres classes. Avui en dia amb la implementació de les pissarres digitals i la web 2.0 (youtube, teacherstube, ...) fa que tinguem al nostre abast una quantitat d'informació il·limitada. El problema que se'ns planteja és el de sempre, optimitzo la inversió de temps en la cerca d'aquell vídeo que segons el meu criteri ajudarà a l'alumnat a entendre, raonar, justificar algun concepte concret?
La resposta no és senzilla. El exemples metodològics que es reflecteixen en aquest escrit volen evidenciar que en algunes ocasions el fet d'escollir-ne un o un altre modifica substancialment el resultat final.

SITUACIÓ 1: El professorat posa en marxa el vídeo, ja sigui amb un aparell de vídeo, DVD, o youtube, o ... i simplement fa que l'alumnat el visioni per acabar fent algunes per veure si el contingut ha estat assimilat per l'alumnat.



SITUACIÓ 2: El professorat posa en marxa el vídeo però al llarg de la seva reproducció l'atura les vegades que creu convenient per utilitzar les imatges que es mostren com a base de l'explicació o ampliació dels continguts. El professorat veu en cada moment el grau de seguiment per part de l'alumnat i pot fer aquells aclariments que al seu entendre requereix el seu alumnat.
Cal sumar a aquesta característica afegida que si ho hem fet amb una pissarra digital llavors l'esmicolament del vídeo pot ser enviat/penjat a un entorn virtual per permetre que l'alumnat hi accedeixi en el moment de repassar, aprofundir, revisar. Aquí hi ha l'esmicolament del vídeo "metodologia ou tecnologia".

SITUACIÓ 3: Aquest plantejament ja combina altres aspectes didàctics. Ara no serà el professor el qui transmeti la informació a l'alumant. El professor acompanya a l'alumnat i serà aquest el qui accedeixi al coneixement. La proposta seria:

1. El professorat selecciona el vídeo a ser treballat en el moment apropiat.
2. L'alumnat, de manera individual o en grups petits, fa un visionat del mateix i es dedica a fer preguntes test retroaccionades amb el programa Hotpotatoes.
3. Aquestes preguntes seran enviades a un fòrum on a partir d'ell es recolliran totes i es muntarà un vídeo_quiz.
4. Aquest video_quiz ajudarà a que tot l'alumnat revisi el contingut del vídeo havent de respondre les qüestions plantejades.
5. Si aquest vídeo_quiz s'ha pujat a MOODLE llavors ja es converteix en una futura activitat d'autoaprenentatge.

Segur que encara hi ha maneres millor de poder treure tot el rendiment a les inacabables cerques que fem per internet buscant continguts, però si algun dia proveu les tres situacions plantejades veureu que són totalment diferents en quan a dinàmica i resultats.

Seria una bona idea poder fer una mateixa unitat didàctica tres vegades?

Potser en el moment que estem preparant una unitat didàctica no estem utilitzant el nostre esforç en el seu màxim potencial. Es sabut que per preparar una unitat didàctica cal invertir temps en fer recerca d'informació, intentar trobar aquells enllaços que ens permetran clarificar, visionar, aprofundir més en els continguts de la unitat.
Depenent de la nostra manera de treballar potser hem emmagatzemat tota aquest esforç en un pen drive, o be el podem tenir en una de les moltes aplicacions de la web 2.0 on compartir enllaços com ara delicious, per citar algun exemple.
La pregunta que ens hauria de servir de reflexió seria: pot l'alumnat decidir en quin moment accedir a aquest gran esforç inicial?
Si la resposta és NO llavors el nostre esforç queda minvat i no podem dir que hagem fet una feina eficient. Segurament és molt bona però els fruits que recollim no serien els de major qualitat.
Si en canvi la resposta es SÍ vol dir que li permetem a l'alumnat escollir el seu ritme d'aprenentatge i li permetem també, que revisi el que nosaltres li hem proposat en el moment que vulgui i les vegades que consideri convenient.

Seguint l'esquema mostrat en la imatge estem oferint a l'alumnat l'oportunitat d'utilitzar el nostre esforç tres vegades:

1. ABANS de començar el tema presentant en MOODLE tot el material escollit per nosaltres
2. DURANT les classes ja que per la nostra explicació dels continguts de la unitat utilitzarem els recursos mostrats.
3. DESPRÉS ja que l'alumnat podrà accedir-hi tantes vegades com vulgui, fins i tot als apunts generats durant l'explicació amb la pissarra digital.

Si voleu podeu descarregar-vos el fitxer zip en el qual hi ha el mapa mental on es detalla el procés. Cal tenir instal·lat el programa freemind.

Creieu que d'aquesta manera la nostra classe és més productiva? I si a més ho compartíssim amb altres companys/es?

Interactivitat, com la podem crear?

Avui en dia utilitzem la paraula interactiu és molt utilitzada. Tenim exercicis interactius, aplicacions interactives, l’alumnat interactua, etc, però com podem crear interactivitat a l’aula utilitzant una PDI?

Si el professor obre una pàgina com la feta per Enrique Alonso sobre les comarques de Catalunya i a continuació segueix es següent protocol:

1. Obre l’enllaç i el mostra a la classe.









2. Escull un/a alumne/a perquè surti a la PDI a respondre on està cada comarca.
3. La resta “ajuda” des del seu lloc amb SI o NO segons ho faci bé o malament.
4. El soroll de la classe augmenta a mesura que passen les comarques.

Ha aconseguit una bona interacció amb la classe? La PDI ha resultat realment efectiva essent una eina important en l’aprenentatge de l’alumnat?

La meva resposta seria NO. El professorat ha escollit una molt bona activitat interactiva però l’alumnat no ha interactuat, no s’ha implicat en el seu aprenentatge i no ha aprofitat el recurs que tenia a la seva disposició.

I SI HO HAGUÉS FET AIXÍ?
1. El professorat mostra el funcionament de l’activitat interactiva.









2. Fa sortir a un alumne/a per demostrar com funciona i “enganxar” al grup.
3. A continuació fa uns agrupament de 3-4 persones per grup i els lliura una fitxa (baixar fitxa).
4. Dóna a cada grup 15 minuts per treballar la fitxa amb les comarques. Utilitza un rellotge de sorra o qualsevol altre element que pugui ser utilitzat amb la PDI (compte enrere)








5. L’alumnat en grups discuteix sobre la ubicació de cada comarca i passat els 15 minuts el professorat utilitza una eina per decidir quin grup sortirà a la PDI, si es amb la PDI millor. (Molts softwares de PDI incorporen daus, elements aleatoris, spinners, per tal de fer més interessant la selecció del grup que treballarà amb la PDI).
6. Es posa en marxa de nou la simulació i ara mentre el grup que està a la PDI encerta, segueix; en el moment que falla, el grup que aixeca primer la ma surt i continua amb les comarques.









Creieu que ara s’ha aconseguit més interacció? I sobretot, creieu que l’alumnat ha aprés més i ha tret profit d’una molt bona activitat interactiva?