Introducció dels Chromebooks (II)

De l'esmentat en l'article anterior (Introducció dels Chromebooks-I) falta comentar com es va preparar la tutoria tècnia d'acompanyament a l'alumnat.

La tutoria tècnica és va pensar utilitzant la gamificació com a eina de motivació de l’alumnat. Es va preparar un curs MOODLE i fou a partir d’aquest que l’alumnat de 1r va anar descobrint els Chromebooks i les altres eines digitals de la casa.

Aquesta gamificació es va pensar com una “cursa” entre els diferent grups de 1r d’ESO, deixant clar des d’un principi que només es mesurava el temps i que això no ordenava els grups de millor a pitjor. Aquest aclariment fou clar per treure pressió i focalitzar l’atenció de l’alumnat en fer les coses bé, el màxim de bé, i amb el menys temps possible.

El temps no era una variable individual, el temps feia referència al temps global de la classe i es pretenia que hi hagués una col·laboració entre tot l’alumnat per tal d’aprendre entre ells. Era un procés de gamificació col·laboratiu.

Aquestes sessions tenien la funció d’apropar a l’alumnat als Chromebooks i a les noves eines digitals, utilitzant una metodologia participativa basada en petits reptes que havien de resoldre de forma semi-autònoma.

De cada activitat es controlava el temps emprat i es feia servir una rúbrica per tal de visualitzar l’estat de la “cursa”.

Al final de les 5 sessions es va veure que hi havia dues classes que calia insistir més i es va fer una sessió extra per assegurar que tothom havia assolit els conceptes. Els resultats d’aquesta tutoria tècnica van ser:

1. Gran acceptació de les sessions per part de l’alumnat.
2. Assimilació instantània de la nova metodologia de treball.
3. Bon nivell d’ús dels Chromebooks.
4. Alt nivell en el tema de compartir enllaços a documents (treballs) per poder-los penjar a qualsevol plataforma o enviar-los per correu al professorat.
5. … i també una gràfica que l’alumnat mirava cada dijous a la nit per saber en quina posició anaven.

Al final de les sessions la classe verda va tenir el seu premi, com correspon a un joc. El premi fou dues hores extra i seguides de tutoria tècnica on poder fer el que volguessin. La sorpresa fou que van decidir seguir treballant amb els ordinadors i tot el que havien aprés fent un dels milers de “mannequin challenge”.

Fins i tot en el moment de gaudir del seu merescut premi, van decidir fer anar els mòbils i l’ordinador per enregistrar el vídeo, editar-lo, i penjar-lo a youtube. Realment una sessió extra de formació de forma totalment voluntària.

Un rotund èxit tot plegat i la confirmació de que de cara als cursos vinents aquests tutoria tècnica deixa a l’alumnat preparat per fer ús, i bon ús dels Chromebooks i de les eines digitals bàsiques.

Valoració final de la introducció dels Chromebooks a l'institut..

L'encert en el dispositiu ASUS Chromebook C202 11,6", la bona acceptació per part de l'alumnat de les sessions de formació i la posada al dia de la xarxa WIFI de l'institut ens permeten dir que a hores d'ara tenim tots els requeriments tècnics i de maquinari correctes a la disposició del professorat per què en pugui fer l'ús que en cregui convenient.

Introducció dels Chromebooks (I)

L’institut Josep Vallverdú ha estat capdavanter en la introducció de les tecnologies a les aules. Des de l’any 2009 que ens vàrem afegir al projecte educat 1x1 el centre ha anat renovant anualment el seu compromís amb les noves tecnologies recomanant l’adquisició d’un ordinador a cada alumne que comença a primer d’ESO.

Al llarg d’aquest anys han estat moltes les millores que han anat esdevenint al nostre institut per adaptar-lo a les necessitats digitals tals com PDI, projectors, WIFI i formació del professorat, etc.

Tot el procés de canvi es pot singularitzar en una aula específica, motor de tots els canvis, al mateix temps que fruit de la necessitat del canvi metodològic; l’aulABP.

En aquesta presentació en podeu veure el camí recorregut.

De totes maneres el repte d'introduir un dispositiu pot conegut, en aquell moment, no va ser fàcil i es va poder portar a terme degut a la redacció d'un ambiciós pla. Aquest pla ha durat dos anys i ara ja es pot fer balanç de com ha anat.

Curs 2015-16

Durant el curs 2015-16 el centre va decidir fer una inversió en Chromebooks per tal d’iniciar un pla pilot dins de l’aulABP. Amb 16 dispositius ASUS es va experimentar el seu funcionament i es van poder treure conclusions molt optimistes i satisfactòries. Vist aquest resultats l’òrgan del centre encarregat de gestionar l’entorn TAC del centre es va posar a treballar per tal de prendre les millors decisions. Així és va dissenyar una estratègia per veure quin ordinador era el millor per la situació actual del centre. Quedava totalment demostrat a partir del pla pilot que per l’aulABP i la metodologia emprada era el millor dispositiu però calia tenir en compte la complexitat de la resta del centre. Els passos seguits han estat:

1. Copsar l’ús de programari utilitzat habitualment pel professorat del centre mitjançant aquest formulari i fer-ne el buidat. Un cop fet el buidat, s’ha constatat que no hi haurà cap problema exceptuant un programa utilitzat en la matèria de música i potser a matemàtiques. Es posa en marxa la recerca d’alguna aplicació on-line o bé que estigui al Chromestore per substituir-la.
2. Decidir quin programari proposa el centre com a bàsic per treballar. Aquest aspecte estava recollit dins del pla TAC elaborat en el curs 2014-15.
3. Escollir el model de Chromebook per L’àreaTAC. Amb l'assessorament de Cloudalia s'escull el dispositiu ASUS Chromebook C201PA 11,6". Finalment l’ordinador que arriba al centre és el ASUS Chromebook C202 11,6"
4. A partir d’aquest moment es prepara un esbós per introduir de forma eficient aquests nous dispositius a l’aula que va consistir en:
1. Fer formació pel professorat. (una tarda per setmana)
2. Determinar quines APPs i aplicacions son les millors a utilitzar
3. Assignar-les cada departament (matèria i curs)
4. Determinar el protocol de treball amb la consola.
5. Lliurar als pares un document on s’explica i justifica aquesta elecció

A finals del curs 2015-16 es preveu que caldrà aportar més recursos per tal d’assegurar que les accions previstes tinguin l’impacte esperat en l’alumnat i professorat. Aquest pla treballa en tres nivells:

Infraestructura.

En una visita a la seu central de Vedruna a VIC i es pot copsar com han solucionat el problema de la connectivitat, problema principal dels Chromebooks. De la visita en surten un seguit de conclusions que al llarg de l’estiu de 2016 es posen en marxa.

1. Canvi dels punts d’accés.
2. Canvi d’un switch molt sobrecarregat
3. Reformes en la xarxa elèctrica per assegurar el rearmament de la mateixa en el cas d’apagada general, assegurant que el servidor segueixi funcionant.

Alumnat

El pla d’acompanyament, o tutoria tècnica, de l’alumnat nouvingut es redacta de la següent manera:

1. Un professor del centre farà una tutoria tècnica a l’alumnat de 1r d’ESO durant els dijous de les primeres setmanes de curs per tal d’assegurar que tot l’alumnat sigui capaç de fer un bon ús de les màquines així com la utilització dels elements bàsics de gestió de fitxers i utilització de les principals APPs d’educació google (DRIVE). Aquesta tutoria tècnica es farà els dijous en horari de classe habitual, repartint la càrrega entre totes les matèries.
2. Aquesta tutoria tècnica anirà acompanyada també per la presència d’un tècnic informàtic de la casa, durant tot el matí, per gestionar qualsevol incidència de xarxa, equipament, plataformes, etc i donar confiança a tot el professorat. Es vol assegurar que els mitjans no són un problema a l’hora d’utilitzar els ordinadors.
3. Els dijous es consideraran el dies d’alta utilització dels ordinadors i recursos digitals. Es recomana a tot el professorat que faci un ús massiu qualsevol activitat amb els ordinadors, que pot ser; des de fer servir els llibres digitals, entorn moodle, utilització d’APP’s google,... Per descomptat es voldria que l’ús dels Chromebooks fos a diari i entrés a formar part de la pràctica didàctica del professorat en tots el nivells.
4. A més a més crearà d’una franja d’optatives, d’una hora setmanal, on s’ensenyarà a l’alumnat l’ús de les eines TAC i de les metodologies de treball lligades amb l’ordinador. Aquesta franja afectarà a 1r i 2n d’ESO.

Professorat

Per acompanyar el professorat, els dimecres a la tarda s’oferirà una formació voluntària.

1. El motiu va encaminat a treure el màxim rendiment dels Chromebooks en particular, i de les eines digitals en general.
2. Els dimecres es preparà la classe del dijous, buscant eines o metodologies noves de treball i es revisarà si hi ha hagut algun problema en altres sessions. Es vol acompanyar al professorat en tot el procés d’introducció dels Crhomebooks.
3. Amb el mateix grup es cercaran noves eines digitals per incorporar a la motxilla digital de l’alumnat i gràcies als chromebooks, aquestes apareixeran instal·lades al grup.

Curs 2016-17

Actuacions durant l’estiu

Al llarg de l’estiu l’empresa contractada per l’institut ha procedit al canvi dels PIA per uns de més apropiats amb el que s’espera que els talls de llum externs no afectin al rearmament del servidor.

De la mateixa manera s’han canviat tots els punts d’accés dels passadissos de primer i segon per tal d’assegurar la connectivitat dels chromebooks. També s’ha canviat el switch, de més de 10 anys, que recollia tota la informació d’aquest punts d’accés.

El treball amb la consola de GOOGLE ha permès trobar noves solucions a problemes tècnics i pedagògics utilitzant aquest entorn.

Dispositius

En nombres

El curs comença amb la distribució per part de l’empresa CLOUDÀLIA dels 63 chromebooks encarregats per les famílies. Aquest percentatge significa que el 65% dels dispositius son Chromebooks, el 25% son altres dispositius i la resta ha manifestat que no podrà disposar d’ordinador.

Per part del centre es va encomanar al tècnic informàtic la transformació dels antics ordinadors de préstec (toshiba-windows) a Chrome OS. S’han adaptat 17 ordinadors, el quals, han millorat les seves prestacions i la seva velocitat degut a la transformació de sistema operatiu esmentat.

Aquests ordinadors, tot i funcionar millor que els abans de reconvertir-los al sistema operatiu Chrome OS, mostren alguns problemes, especialment en la utilització de flash.

Transparència.

Un dels principis dels ordinadors a l’aula és que han de ser transparents. En el nostre cas ho han estat, i estant essent, totalment ja que a nivell de Coordinador TIC no hi ha hagut cap avaria. Cinc mesos després de la seva posada en marxa CAP dels ASUS Chromebook C202 11,6" ha hagut de reparar-se ni de fer-li cap posada a punt.

Entrevista al diari Segre

Ahir diumenge va sortir al dominical Lectura del diari Segre una entrevista que em va fer la Lorena Metaute. Després d'entrevistar-nos dins de l'aulABP i de tocar molts temes relacionats sobre el present i el futur de l'ensenyament n'ha fet aquest reportatge. Sempre es bo que els diaris parlin de temes d'ensenyament i de forma especial quan fan referència a actituds arriscades i de canvi que han reeixit.

Recull d'eines per ajudar i compartir

Durant els dies 17 i 18 de maig l'ICE de la UdL, i concretament el Joan Antoni Tahull, m'ha demanat de fer una formació que parli sobre la tecnologia i els projectes. Sabedor que avui en dia hi ha molta gent que ja està avesada a treballar per projectes i que tenen més coneixements que jo mateix, vaig decidir fer un recull de tot allò que nosaltres utilitzem a l'aulABP per tirar endavant i fer una millor gestió dels projectes. Al mateix temps he volgut organitzar la formació seguint els passos que s'acostumen a seguir en el treball per projectes i adjuntar-hi les eines que ajuden o faciliten la gestió dels mateixos.

La participació activa dels companys i companyes que han assistit a la formació han fet que el document final, el qual es presenta aquí, sigui molt millor que el de partida.

Aquest és l'esperit de la nova formació, el fet d'oferir un espai on tothom pugui aportar i on tots pugem millorar a través de l'aprenentatge entre iguals.

Com us he dit us deixo la informació per que la utilitzeu de la forma que us sembli més adient. Si us funciona alguna eina i voleu deixar algun comentari llavors encara molt millor.

    

Si voleu visitar l'aulABP n'hem fet un album o si voleu està resumit en un collage.

El camí és sumar

En l’article publicat al blog de l’aulABP (la paradoxa de BETT) ja vaig voler posar de manifest que el procés d’ensenyament aprenentatge va lligat a tenir un dispositiu a l’abast. De totes maneres és cert que aquest fet per si sol no ens assegura la millora en l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que fins i tot, en alguns casos, pot tenir l’efecte contrari. Aquest article vol fer reflexionar sobre què podem fer per tal que l’alumnat que passi pels nostres centres disposi de les eines, coneixements i habilitats que li requerirà la seva vida més enllà de l’institut.

La nostra societat és, i ha estat sempre, canviant.  El que passa és que actualment ha canviat el mòdul d’aquesta velocitat de canvi. El futur és incert per nosaltres com a professors, i totalment desconegut i imprevisible pel nostre alumnat. Els requeriments que hauran de tenir estaran encapçalats per la gran adaptabilitat al canvi, per la formació constant, per una gran creativitat i treball en xarxa.

Si esteu d'acord amb aquesta síntesi subjectiva del futur, com ho hem d’afrontar? Després d'escoltar moltes xerrades a la fira BETT per part de centres que han reeixit en aquesta direcció i per part de ponents que a nivell individual també se n'han sortit em quedo amb el que apuntava en el títol: SUMAR. Sumar ha de ser el plantejament que facin escoles i instituts per tal d’assegurar que l’alumnat sigui competent en aquest nou paradigma. Per suposat que hauria de ser l’administració educativa de casa nostra la que es posés al davant i en marqués les pautes. Les proves externes, dissenyades pel departament, han de marcar el camí cap on hem d’anar, i segurament aquesta és la intenció. Suposant que ho faci, al final qui hi ha més aprop de l’alumnat, al qual hi hem d’adreçar tot el nostre esforç, és el professorat, el qual pertany a un centre. Doncs llavors comencem a sumar dins del centre educatiu.

El primer sumand d’aquesta llarga operació matemàtica seria sumar totes aquelles estratègies que afecten al resultat de l’aprenentatge de l’alumnat i que el centre - pot/vol/ha de - tenir al seu abast. Aquí es podrien afegir eines com la millora de la comprensió escrita, exposicions orals, reducció de les ràtios, retroacció per part del professorat a l’alumnat del seu procés d’aprenentage, treball col·laboratiu, ensenyar a aprendre, ús de la tecnologia, entre molts altres. He deixat voluntàriament la tecnologia pel final ja que, com he dit anteriorment, per si sola no ens aporta res nou. Abans de continuar vull posar un exemple en aquest aspecte. Pedagògicament no és cap millora el fet de penjar un document al moodle i que l’alumnat accedeixi a ell amb el seu ordinador, això seria ús de la tecnologia, si el que li demanem finalment a aquest alumne és que ens ho lliuri en paper. Llavors cal escollir quines activitats o actuacions tenen impacte i són eficaces, sigui utilitzant noves tecnologies o velles tecnologies. Cal centrar-nos en el resultat que n’obtenim i no en el simple esnobisme d’utilitzar el més “trendy”.

Un altre sumand ha de ser forçosament el professorat. Cal sumar professorat convençut de que val la pena caminar aquest camí; que estiguin suportats i liderats pel centre, que tinguin referents dins i fora del centre per superar l’esforç que comporta el canvi. Aquesta suma s’ha de visualitzar en un lideratge fort, convençut i proactiu. Un centre que com a tal, afronti el repte de canviar la seva metodologia afecta, si més no, a tot el seu alumnat. En canvi l’impacte d’un sol professor o un minúscul grup afecta només a una quantitat minsa de l’alumnat. Atès que volem dotar a l’alumnat de la competència col·laborativa, doncs la millor manera és que visualitzin aquest afegir de professorat per un objectiu comú. Quan en un centre el professorat comparteix les seves experiències el que està fent és sumant. Tots els nostres companys de claustre tenen experiències que enriquirien la nostra pràctica diària i segur que, un cop conegudes, s’haurien d’incoporar a les bones pràctiques del centre. Hem de pensar que quan estem compartint realment estem sumant i el que volem és sumar i molt.

Seguin sumant hi afegiríem una nova línia que seria la suma d’hores. Les direccions, en el seu lideratge, han de sumar tot un seguit d’hores a aquest projecte de canvi. S’han de fer gestores d’una part de l’horari de l’alumnat per fer que el canvi realment sigui visible i imparable. El professorat dins de les aules, en la seva hora i en la seva matèria, seguirà decidint quina és la metodologia amb la que vol treballar i amb quines eines, però fora d’aquest espai tot ha d’estar impregnat per aquesta visió de canvi. La suma d’hores que la direcció d’un centre educatiu vol dedicar a implementar aquestes noves estratègies ha d’anar en augment any rere any. Cal pensar en un camí lent però segur i irreversible. No tenim altra opció! És en aquest espai horari on tot el centre es posa a treballar en la direcció del canvi. Moltes de les metodologies que faciliten o integren instrínsecament la majoria dels elements que volem afegir per provocar el canvi estan lligades amb el treball per projectes o problemes: els coneguts ABP. Seria bo doncs, sumar hores per passar a franges, i millor a dies, on el treball ja estigués centrat en projectes, ja siguin micro-projectes o macro-projectes. Quan estem en el treball per projectes ja hem fet, insconscientment o no, una altra suma que és la de deixar de banda les matèries per convertir-ho en àmbits. Aquest fet facilita, i molt, a l’alumnat el veure la interrelació de tot el que li estem proposant d’aprendre assegurant-ne el seu procés cognitiu.

Quan al final de tot aquests sumands hi posem la línia que tanca l’operació matemàtica i hi afegim el signe més per obtenir-ne el resultat el que s’obté és UNA escola nova. Una escola que carrega la motxilla de l’alumnat amb elements bàsics pel seu futur i que es situen en una butxaca apart de la dels continguts. La butxaca dels continguts és la que actualment ja el hi omplim, i per si no ho fem bé, ja en ho revisen les proves internes i externes que han de superar els nostres alumnes al llarg de la seva etapa educativa. Obtenim una escola que demostra a l’alumnat els avantatges del treball en grup, treballant en grup. Aquesta escola el posa a ell mateix al centre del seu aprenentatge,  el fa treballar proposant-li reptes, li dona les eines per crear el seu coneixement i desenvolupar la seva creativitat  acompanyant-lo en aquest apassionant procés (som ensenyants i ens apassiona promoure l’aprenentatge, no ho hem de perdre mai de vista). I al final, aquest alumnat també rebrà unes pinzellades pròpies de l’estil de cada professor que segur l’enriquiran. La diferència amb el que passa ara és que les pinzellades diferents venen donades només per aquest poc professorat “freaky” que va contra corrent i que com un floc de neu intenta emblanquinar tot el camí per on avança l’alumnat. De vegades, fins i tot, sembla que aquest floc de neu caigui a l’agost.

Deixeu-me també dir que si apart de tot l’esmentat anteriorment poguéssim disposar de totes les eines tecnològiques, dels recursos, i del suport que s’exhibeixen a BETT, el camí seria molt més fàcil. Però no seria possible sense nosaltres de cap manera. Ah! i si a més tinguéssim el prestigi social del professorat finlandès llavors...

Per acabar posem-nos a sumar, deixem de dividir esforços, deixem de restar importància a aquest canvi educatiu que tenim davant nostre i multipliquem les possibilitats de que el nostre alumnat, aquell que un dia ens farà feliços en veure on ha arribat, pugui arribar tant lluny com sigui capaç.

Llegir un llibre. Xerrac, serra elèctrica i IKEA.

De ben segur el títol d'aquest escrit sobte una mica però certament està fet amb aquesta intenció, amb l'objectiu de trobar una altra manera de fer reflexionar sobre el canvi d'eines, el canvi del COM fer les coses o fins i tot el canvi de paradigma educatiu.

Vull prendrem la llibertat d'explicar com podria haver estat o va estar, no és del tot important, l'evolució en la fabricació de mobles. Segurament en un principi els mestres artesans es dedicaven amb el seu xerrac a tallar les fustes per tal de crear el seus mobles. No tinc cap dubte que quan van poder disposar d'una "serra elèctrica" llavors la seva producció va augmentar encara que molts d'ells continuaven fent la mateixa taula tal com havien fet sempre. Podríem pensar que les noves eines no van provocar cap canvi rellevant, si bé van augmentar considerablement la productivitat, però seguien encallats en el paradigma de la producció

I ara és quan entra IKEA aquí. Què va fer IKEA? Podríem pensar que, tot i voler seguir fabricant mobles amb les eines més modernes va fer un canvi de paradigma i va introduir nous conceptes com mobles plans, amb disseny, fàcils de transportar,... i sobretot es va ocupar més de la venda del producte que de la producció, va cercar el consumidor més que el productor. Realment va ser tota una revolució, i  sense cap mena de dubte, va necessitar també de la versatilitat de la nova eina, "la serra elèctrica". La qüestió rau en com lliguem aquest tema amb el nou sistema d'ensenyament digital i competencial proposat dins les nostres aules? Senzill, posem-hi un exemple i a veure si hi trobem alguna similitud.

Suposem que l'objectiu és aconseguir que l'alumnat llegeixi un llibre amb tots els innegables beneficis que aquest fet comporta.

Dibuixem una línia del temps que comenci fa més de 100 anys. Situem-nos al segle XIX i possiblement a l'aula es duria a terme una seqüència pedagògica com aquesta: - llegiu el llibre i feu-ne un resum (diu el professor), l'alumnat ho fa i li lliura un resum escrit amb ploma. Si avancem un segle i ens situem als anys 80, la seqüència seria llegir el llibre i fer el resum "passat a màquina". Ja a final del segle XX segurament es demanaria lliurar el treball en format "word". Aquí apareix ja l'eina novedosa dins el nostre sistema educatiu, la nostra "serra elèctrica". Més endavant, fa només 7-8 anys, el professorat podia penjar ja en una tasca realitzada en un entorn moodle però fent-la lliurar, encara, en format paper. Avui la majoria d'ensenyants, suposadament, ja fa lliurar la tasca de moodle en format digital i possiblement, molts també demanen al seu alumnat que la comparteixin en googledocs. La pregunta que plantejo és: algú veu fins ara el que IKEA va fer amb els mobles? No, per suposat que no. Hem estat fent el mateix que a finals del segle XIX però amb una eina molt moderna anomenada "PROCESSADOR DE TEXTOS".  Certament hem fet llegir el llibre però avui en dia, és una acció pedagògica suficient que hem de potenciar des de les escoles? Doncs NO i rotundament NO.

Com podríem accelerar el canvi educatiu i sobretot com podem integrar l'ensenyament competencial, les famoses TAC, que ja han de lluir dins el currículum, en el fet conductor de l'article llegir un llibre. Si ens centrem en el processador de textos llavors veiem la possibilitat de corregir faltes, de treballar amb columnes, fer taules, índex, insertar imatges, etc. Segurament aporta un valor afegit. Estem d'acord amb aquest valor afegit, però normalment, no anem més enllà o no busquem una manera d'ensenyar-aprendre diferent i més adaptada a la nova manera de formar l'alumnat i personalment crec que hi ha altres maneres de fer el mateix. A veure que us sembla aquesta.

El professorat vol que l'alumnat llegeixi el llibre. Això no ha canviat tot i que hem caminat més de 100 anys pel que fa a l'educació a les aules. Recordem que volem utilitzar la nostra "serra elèctrica", el processador de textos. Com va fer IKEA en el seu moment, ens podríem centrar en el producte final i en el procés que ha de realitzar l'alumnat més que en la lectura pròpiament dita, és a dir en el COM.  Una proposta seria que els alumnes, a partir de la lectura, fessin un tríptic exposant les bones qualitats del llibre, però no individualment, sinó per parelles. Llavors es treballarien diferents competències com lideratge, pactar, arribar a acords i el treball en equip.  El processador de textos ja és en aquest format una eina més potent i més àmplia que permet treballar moltes més competències. Amb el tríptic estem treballant la lectura però amb noves estratègies metodològiques. I encara podríem anar una mica més enllà i proposar a l'alumnat que integri en els tríptic algun aspecte com ara el dibuix en perspectiva que ha treballat a l'àrea d'educació plàstica. A més se li pot proposar que vagi a la biblioteca pública a portar els seus tríptics i que expliqui en què consisteix el seu treball o bé que convenci als companys de classe de que val la pena llegir-se el "seu" llibre.. D'aquesta manera ja hi tenim la competència comunicativa afegida. I encara més, a l'aula d'informàtica, l'alumnat pot generar amb codis QR el resum del seu treball, com es faria abans a ploma, per si algú, a partir de la informació del tríptic vol tenir més informació sobre el mateix. I ...... el que se'ns pugui ocórrer! I amb tot això podem dir que hem plantejat un repte a l'alumnat, l'hem fet treballar per projectes i col·laborant amb altres companys/es. Dir que segurament estaríem totes i tots d'acord que amb aquesta nova manera de treballar, hem canviat la metodologia, hem incorporat unes eines TAC, unes matèries diferents i hem potenciat habilitats que amb un simple resum no es poden arribar a plantejar. Finalment, desitjo que us hagueu adonat que en tot aquest article no parlava d'un llibre "clàssic" sinó d'un llibre de temàtica en biologia, tecnologia, música, i de qualsevol matèria i que d'aquesta manera s'aconsegueix molt més que llegint simplement un llibre.

Si en un centre es treballa en aquesta línia, llavors ja tenim un crèdit de síntesi, unes jornades TAC o una forma d'inserir realment les competències digital i  transversals requerides avui en dia, treballant d'una manera molt més actual i propera a l'alumne i, sens dubte, molt més útil pel seu futur com a adult i ciutadà.

Tornant al moble, un cop l'hem comprat a IKEA, només serveix per asseure'ns en el cas de ser una cadira però tot és diferent.

Mobile Learning Awards 2014

Experiències d’ús educatiu dels dispositius mòbils

Un cop més s'ha convocat el concurs Mobile Learning Awards. L’objectiu d’aquesta modalitat és premiar experiències innovadores d’ús educatiu dels dispositius mòbils, que mostrin el potencial d’aquests dispositius per a l’aprenentatge, l’organització, la convivència o la comunicació amb les famílies. 

La utilització de tot tipus de dispositius a l'aulABP i el seu impacte sobre l'aprenentatge ha estat considerat com una experiència que hi podria prendre part.

En aquesta presentació s'explica els orígens i el desenvolupament d'una forma de treballar que està basada en els dispositius mòbils i en tot el potencial d'autogestió que en combinació del MOODLE ofereix a l'alumnat.

Participació en la MOODLEMOOT (Barcelona 2013)

Avui és un d'aquells dies recompensa o premi, diem-li com vulguem. Al llarg dels darrers set anys hem dedicat molts esforços a ser competents en un nou sistema d'ensenyament basat en el món digital. MOODLE ha estat per nosaltres el lloc de trobada entre l'alumnat i el professorat, el lloc de trobada entre els continguts i les activitats, el lloc de trobada entre la nostra visió educativa i com volem formar a l'alumnat. El fet d'haver estat escollits per participar en el CONCURS D'EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUES EN MOODLE en l'esdeveniment MOODLE per excel·lència a Espanya, la MOODLEMOOT [#MOOTES13], com deia abans ha estat un premi a tot aquest esforç. Poder parlar davant de companys que et venen a escoltar i, per suposat, escoltar a d'altres que t'enriqueixen i amplien el teu horitzó és una manera de créixer i de renovar la il·lusió per seguir endavant en aquest procés que no ha d'acabar mai. En el moment que vàrem decidir apostar per aquesta nova manera de fer aprendre no érem conscients d'on ens posàvem ja que el volum d'hores necessàries per ser competents ha estat gegantí. En aquella època intuíem que era el camí seguir però ara estem segurs que no hi ha cap altra manera de fer-ho sinó és en entorns de treball com ara MOODLE o altres entorns digitals. Ara, és el moment de gaudir la feina feta en forma de reutilització i millora dels continguts preparats al llarg dels darrers anys. Aquest gust dolç com a premi per la feina feta, també bé per part de l'alumnat i de moltes famílies que han vist una eina que els permet fer un seguiment dels seus fills/es i d'aquesta manera millorar els resultats. L'experiència presentada detalla com es poden aconseguir 136 notes per alumne i any utilitzant aquest curs de MOODLE. L'estructura del mateix, que us la podeu baixar aquí, motiva a l'alumnat a treballar, li ofereix unes pautes de treball i al mateix temps li proporciona, de forma diària, el seus resultats estimats promovent la seva capacitat d'autogestió amb l'objectiu de seguir millorant o adquirint més i millor els coneixements. Tot i que s'ha presentat en la categoria de batxillerat, la professora Tere Viscasillas també utilitza la mateixa metodologia a l'ESO, així l'alumnat de 2n i 3r d'ESO gaudeix dels avantatges d'aquesta (nova) manera de treballar. Per suposat, les competències digitals de l'alumnat es reafirmen d'una forma natural i en context, ja que les eines emprades no només ho potencien sinó que ho consoliden.

L'experiència presentada va ser mereixedora de la INSÍGNIA "a una bona experiència didàctica".
A part d'aquest prezi es va adjuntar un document per tal de qualsevol persona que no hagués assistit a l'acte expositiu pugui seguir la presentació. mootes13

Repte superat! (2)

Reprenent el fil de la primera part ara es vol mostrar com ha evolucionat la sessió de treball dins de l'aulABP i com ha ajudat a millorar els resultats, o com a mínim el grau de complicitat de l'alumnat amb la matèria.

TREBALL A L'AULA ...

Al llarg del curs s'ha intentat invertir la classe, el que s'anomena FLIPPED CLASSROOM. El que s'ha pretès ha estat fer que l'alumnat faci una cerca d'informació de forma individual a casa seva i a l'aula posar en comú els problemes trobats, els conceptes no entesos o bé les ampliacions realitzades de forma individual.

Per assolir aquesta fita es proposa que l'alumnat faci un mapa mental inicial, el qual mostra el contingut del tema i fa aflorar un seguit de dubtes i preguntes que es solucionen a classe.

La mobilitat del mobiliari i la possibilitat d'utilitzar els diferents espais de treball fa que sigui molt fàcil per ells el poder trobar el lloc apropiat per encarar els problemes o situar-se amb qui els pot donar un cop de mà.

A partir d'aquests intercanvis d'informació entre iguals es solucionen una gran part dels problemes, la informació trobada es comparteix als fòrums de MOODLE i el professorat la filtra per posar-la fixa, si s'escau. Per poder comprovar si s'han entès els conceptes es proposa a l'alumnat fer unes preguntes amb el HOTPOTATOES que seran utilitzades en un qüestionari el dia següent.

De totes maneres no tot el que s'explica és teòric, molts conceptes tenen associats uns procediments que cal assolir. Llavors és quan l'aulABP dona el màxim a l'alumnat. Espais de treball col·laboratiu com la taula-pissarra, el racó de la taula rodona permeten, d'una forma senzilla el visualitzar els problemes i poder participar en la seva solució. Els resultats es recullen amb el mòbil i s'envien al e-PORTFOLIO.

 

De vegades cal utilitzar els ordinadors per fer algunes simulacions, però el denominador comú segueix sent el treball en grup. En altres ocasions s'utilitza un qüestionari com a element dinamitzador de l'aprenentatge. Preguntes d'altres anys (se'n disposa de més de 5.000) porten a l'alumnat a la cerca d'informació per poder-la respondre. Aquesta informació està bàsicament al MOODLE però ells la poden cercar on vulguin. Poc a poc aquell mapa mental inicial es va ampliant i s'enllacen els coneixements.

 

Els treball en grup sobre temes diversos on cal fer un vídeo, preparar un vídeo_quiz, fer una presentació amb prezi o altres treballs sempre acaben amb una presentació davant dels companys/es. Aquest poden fer les preguntes que creuen convenients i d'aquesta manera tots milloren.

Al final hi ha l'avaluació individual. Una forma de veure el seu progrés i que té un valor relatiu però que ajuda a complementar el perfil de l'alumnat ja que en aquest moment s'enfronta a un test de forma individual. L'aulABP, com no, permet adaptar-se i fer que sigui difícil, en aquest cas, el compartir informació.

"TREBALL" FORA DE L'AULA ...

Si està demostrat que el coneixement ja no està únicament a les aules i que un aprèn en qualsevol lloc que ho vulgui fer, llavors cal veure que hi ha un seguit d'activitats que poden augmentar la motivació respecte a la matèria. Sortides, on posar en pràctica alguns dels conceptes apresos, a un museu de la ciència i si es pot fer en un lloc on calgui parlar anglès encara millor.

El participar en concursos fa que tothom hi posi el millor de si mateix. És un assaig general del treball en grup però sense que afecti a la nota. Qui utilitza una habilitat la millora i si la millora llavors la reflecteix en cada aspecte de la seva vida, i el treball en grup/equip, en seria un exemple la participació en el Concurs Mobile Learning Awards (any 2013).

I de tant en tant fer alguna trobada informal on es cohesiona el grup, i que en podríem dir calçotada, cassola de tros de Juneda... té un efecte clarament positiu sobre la motivació que finalment segur es reflecteix en la nota. De totes maneres si a l'alumnat se'l fa partícip del seu aprenentatge i se li proposa un aprenentatge actiu les notes no ens han de preocupar. Ja ho diu el logo de l'aulABP: implica't, col·labora i aprèn llavors la resta ja ve donada.

Vist a BETT (Londres 2013)

El dijous 31 de gener vaig arribar a BETT juntament amb la Tere Viscasillas, l'altra professora responsable de l'aulABP. Al llarg dels darrers mesos he tingut l'oportunitat d'assistir, i participar, als esdeveniments educatius més importants d'Espanya: EDUCARED (Madrid, desembre 2011) i EXPODIDÀCTICA  (Barcelona, març 2012); però cal dir que res no és comparable amb allò vist i viscut a BETT (Londres, gener 2013). El motiu que ens ha portat a aquest esdeveniment ha estat, d’una banda, comprovar si la direcció iniciada amb la creació de l'aulABP era encertada i, d’altra banda, esbrinar quines són les noves tendències educatives per tal de millorar-la. Fou aquesta, la raó principal per la qual la casa PROMETHEAN ens hi va convidar. Al cap de tres dies d'immersió en aquest món capdavanter, ja en podíem treure moltes conclusions i la majoria apunten totalment cap a la línia traçada per l'aulABP.

La primera conclusió que n'hem extret és que la tecnologia ha arribat a les aules de les escoles i els instituts per no sortir-ne mai més. I no només això: és evident que la tecnologia ha entrat a les aules per canviar-les i canviar totalment la manera de fer les classes; és a dir, la metodologia d'ensenyar i sobretot d'aprendre. Quin sentit té avui en dia fer les classes com es feien abans de l'entrada a l'aula d'eines que actualment permeten, i gairebé encaminen, al treball col·laboratiu? Quin sentit té preparar alumnes fent-los estudiar d'una manera molt diferent del món on els tocarà treballar? Quin sentit té avui en dia transmetre'ls unidireccionalment tanta informació i no ensenyar-los a processar-la per crear-ne de nova? Doncs en aquesta fira vam veure algunes solucions o tendències novedoses. En aquests àmbits ja ningú es planteja si és bo o no de treballar mitjançant un entorn d'aprenentatge: simplement NO és possible fer-ho de cap altra manera. Hi ha professorat que ara comença a veure’n l’aplicació, benvinguts tots, però ja toca pujar el següent esglaó. Els diferents fabricants de solucions tecnològiques per a l'educació han presentat les seves novetats: PDI's més grans, amb més alumnes que hi poden treballar simultàniament, amb més resolució, amb més aplicacions amb més.... però en molts casos només això i res més. Aquesta aportació de les empreses no m'ha sorprès gens ni mica. És el seu negoci i segur que ens ajudaran en la nostra tasca diària a l'aula. La pissarra digital forma part de l'aula actual com en va formar la pissarra de guix les darreres dècades però el que ens ha de preocupar avui no és tenir-la sinó fer-la servir i com fer-la servir. Altres expositors s'han especialitzat en els continguts a mostrar en aquestes PDI's de darrera generació. Sense cap mena de dubte és impressionant tot el ventall de recursos que posen al nostre abast. Com sempre però, no tots encaixen en els pressupostos tan ajustats dels nostres centres. Ara es poden trobar aplicacions per simular i visualitzar conceptes i fer que l'alumnat els assoleixi d'una forma molt més fàcil. Les pantalles 3D permeten pràcticament "entrar" dins dels conceptes. Simuladors de tota mena obren, juntament amb les PDI's, una interactivitat impensable fa uns anys. Aquest camp, tot i ser espectacular, tampoc ens ha d'impressionar.

Doncs què hi ha més? Sembla que amb tot l'esmentat fins ara ja tanquem el cercle i, en canvi, l'alumnat hauria de poder aprendre molt millor. El quid de la qüestió, aquella peça que falta per fer moure aquest engranatge que és que l'alumne aprengui de forma diferent i actual, no està en la tecnologia només. No n'hi ha prou de tenir una gespa perfecta i una pilota òptima per jugar bé a futbol, oi que no? Llavors què li falta a tot plegat? Aquesta resposta també s'ha apuntat a la fira, però no als estands, sinó a les conferències fetes per experts i per professorat pioner en diversos aspectes. No cal ser un expert per adonar-se que cal afegir-hi un tercer factor: la metodologia. Seria la tàctica a utilitzar en el nostre partit de futbol. Si tots els jugadors són baixets doncs passem-los la pilota als peus. Si volem que els alumnes creïn el seu coneixement, doncs proposem-los reptes. Fem que hagin de ser el centre del seu procés d'aprenentatge. Centrem-nos en fer-los aprendre en lloc de centrar-nos en ensenyar-los.

Ara, finalment, estem a punt d'arribar a la idea que hi ha al darrere de l'aulABP. Donem per suposat que tenim un entorn virtual d'aprenentatge i que tant l’alumnat com el professorat en fan ús. Tenim pissarres digitals a l'aula així con altres eines: pantalles de TV, altaveus, sistemes de votació. L'alumnat té el seu propi ordinador portàtil, Chromebook, tablet, smartphone, el que es coneix com BYOD (bring your own device). Ara, si hi incloem el treball per projectes o ABP, ja tenim gairebé tot el que els experts recomanen per aprendre al segle XXI. Resulta que és ara quan, amagats a la fira, brillen uns quants, pocs, diamants. Són tres empreses que es dediquen a crear el que s'anomenen espais d'aprenentatge. Voldria dir que ara per ara els seus estands no són els més visitats, ni de bon tros! M'atreviria a dir que en pocs anys el nombre d'estands dedicats a aquest aspecte seran molts més i que el seu impacte en l'educació ha de ser grandíssim. Aquest és l'element bàsic de l'aulABP. En la nostra aula l'espai s'ha pensat per facilitar el treball a l'alumnat. Res de tot el que s'ha comentat aquí es pot dur a terme de forma eficaç en una aula on les taules estan en quadrícula; la pissarra, al davant de la classe i el professorat és el centre d'ella. Ha estat realment una sorpresa molt agradable veure que una idea s'ha convertit en realitat i que en aquesta fira els experts, tots, tots sense excepció apuntem, com a quart element per aprendre al segle XXI, l'espai. És molt gran el reforç que hem rebut en veure que la línia encetada va en la bona direcció. Poder experimentar aquesta aula ens permetrà fer, de nou, un pas endavant cap al que es considera que ha de ser la nostra tasca dins de la societat actual. Per acabar el símil futbolístic, ara hem d’afegir que l’entrenador no juga sinó que assigna els rols i marca els objectius i, finalment, que el partit no es juga dins d’un camp de presseguers plantats en línia sinó que es juga al Camp Nou. D’aquesta manera tot sembla més fàcil i més lògic, o no?

NOTEBOOK o TABLET? MOODLE o LLIBRE DIGITAL?

Aquest proper curs ens enfrontem a una situació totalment nova als centres en el que fa referència a l'ensenyament digital. Fins ara des del Departament s'havia subvencionat una part de l'ordinador i una part de les llicències digitals. Actualment aquest ajut ha desaparegut, amb el que cada centre haurà de fer una gestió dels seus recursos, i també dels recursos de les famílies per tirar endavant l'ensenyament digital. Sembla del tot clar que aquest tipus d'ensenyament no té marxa enrere i que caldrà trobar-hi solucions imaginatives, ja que si als 300€ que costava l'ordinador, l'hi hem de sumar els preus de les llicències o els llibres, el preu final resulta inabastable per a moltes famílies en la situació econòmica actual.

La primera pregunta que es planteja, si tenim clar que cal tirar endavant l'ensenyament digital és: quina eina cal posar a l'abast de l'alumnat? Les respostes són dues: ordinador (notebook), o tauleta digital. Les  diferències de les dues eines són el preu i principalment les prestacions, la qual cosa comporta conèixer quin ús en farà l'alumnat a les aules per tal d'escollir-ne una. La tauleta digital serveix per navegar, veure els llibres digitals, fer treballs d'ofimàtica i multimèdia i també molt treball col·laboratiu, però té l'inconvenient que els programes de treball que  estan en l'entorn de l'aprenentatge digital no funcionen. Es podrien esmentar: freemind, gimp, sketch UP, hotpotatoes, audacity,... És molt possible que si es fes una anàlisi en profunditat de com ha utilitzat el professorat l'ordinador a l'aula al llarg d'aquests tres anys de projecte d'ensenyament digital a Catalunya, ens adonaríem que possiblement, més del 80% del que ha fet el professorat es podria haver fer amb el tablet, essent aquest més barat. Evidentment cada centre en coneix la manera de transferir a l'alumnat els continguts curriculars i a partir d'aquesta informació és més fàcil l'elecció de l'eina..

Abans de continuar dir que la meva experiència personal de 6 anys d'intentar progressar en l'ensenyament digital i tot el que això comporta, m'ha fet veure que aquest es sustenta sobre tres pilars bàsics i en el següent ordre d'importància:

1. Continguts digitals. Més endavant es comentarà el llibre digital vs el MOODLE.
2. La pissarra digital.
3. L'eina que li donem a l'alumnat: notebook, tablet, ...

Deixant de banda la màquina, que en cap cas pot ser l'excusa per l'ensenyament digital, ara es planteja una altra pregunta: quin tipus de suport facilitem a l'alumnat per poder accedir als continguts curriculars i revertir les seves tasques?

Aquesta resposta és una mica més fàcil que l'anterior. A nivell personal, jo crec que els avantatges de l'ensenyament digital son tants que no hi ha cap dubte de que val la pena creuar el riu i anar a l'altre marge on ens espera:

• Treball per competències.
• Treball per projectes.
• Possibilitat d'engrescar a l'alumnat.
• Seguiment diari del seu progrés.
• Canvi de rols de l'ensenyant.
• Autogestió de l'evolució de cada alumne.
• Autoaprenentatge.
• Introduir el que passa fora de l'aula a dins de l'aula.

Si tenim tot això clar i n'estem convençuts, ja podem començar-nos a plantejar com arribar a l'altre costat. D'entrada dir que el professorat es sent molt segur en l'ensenyament "clàssic" ja que majoritàriament ha estat el que ha portat fent a llarg de tota la seva vida professional i coincideix amb la seva pròpia experiència de quan era alumne. Iniciar el canvi vol dir plantejar-se el saltar a l'altre costat i no és fàcil!

Aquest riu és prou ample com per haver de necessitar alguna ajuda per creuar-lo. Si el professorat que es planteja aquest salt és d'aquell que es preparava els seu dossier, que generava les seves fitxes, que ampliava els continguts dels llibres amb altres recursos llavors és molt possible que s'atreveixi a fer el salt o millor dit a nedar fins a l'altre costat només amb l'ajuda del MOODLE. No se quants n'hi ha d'aquests o quants d'aquests s'atrevirien a emprendre aquest repte. Cal dir que aquest repte que comença en decidir-se a nedar, requereix un esforç bastant considerable, i que només la perspectiva del temps dona la raó a tota la inversió en forma de temps personal requerida. A més a més hi hem de sumar les competències digitals pròpies del porfessorat que calen per fer aquesta travessa més portadora.

Segur que aquesta alternativa a mig-llarg termini és la millor, però que passa amb la resta de professorat? No els podem llençar al riu però si els podem ajudar a DESCOBRIR l'eina que hi ha per a tal efecte. Aquesta eina és el LLIBRE DIGITAL. Fa tres anys els llibres digitals serien embarcacions una mica precàries on el risc de no arribar a bon port eren altes. Entenem com arribar a bon port el poder transmetre a l'alumnat tots els continguts curriculars de la matèria, que d'això tracta la nostra feina. Actualment, i cada cop més, aquesta eina és millor i les possibilitats de sortir-ne victoriós són més altes. El llibre digital està cridat a ser l'element que farà avançar l'ensenyament digital i que al final, en molts casos acabarà en el MOODLE. Aquest, com a entorn d'ensenyament aprenentatge, serà la peça clau ja que a través d'ell, i de forma relativament fàcil les famílies poden ser partícips de l'aprenentatge dels seus fills/es. així com també fer un seguiment d'aspectes rellevant del dia a dia de l'aula. Sobre com el MOODLE pot incentivar aquest canvi hi ha un altre article.

Per acabar també deixar clar que de cap manera és pot parlar d'ensenyament digital pel simple fet d'utilitzar un llibre digital. L'ensenyament digital és molt més que canviar simplement el suport.

L'aulABP: una AULA per canviar les CLASSES.

Cada principi d'any diem o escoltem: “any nou vida nova”. Aquesta màxima de voluntat de renovació potser també es pot aplicar a la manera d’impartir les classes. Imaginem-nos per un moment que totes les eines pròpies de la classe magistral desapareixen. Vull dir que, per exemple, si la pissarra ja no fos l'element predominant en la classe, ni tampoc ho fos la taula del professorat, ni hi hagués un davant ni un darrere; aleshores no podríem saber qui s'asseu en un lloc o en un altre ni com ni amb qui s'asseu l'alumnat... Només amb aquests canvis, es faria molt difícil entrar a l’aulABP pensant que s’hi ha de donar una classe com la que s'ha anat fent els darrers temps, des de fa dècades. Si, al mateix temps, hi suméssim que l'alumnat podria decidir de treballar en forma grupal o per parelles o de forma individual, en un mobiliari funcional, i també que disposaria del seu propi ordinador, llavors la situació se’ns descontrolaria totalment. Aquest seria el moment de fer servir una metodologia que ens permetés sobreviure a aquest “caos” intencionat. Caldria pensar que potser aquesta aula, per si mateixa, seria capaç de fer replantejar la metodologia didàctica al professorat que hi entrés. El treball per projectes en què el professorat acompanya l'alumnat és l'alternativa i potser l’única possibilitat de tirar endavant un canvi metodològic. A més, com que aquest canvi haurà de comportar, inexcusablement, el treball competencial, doncs encara millor per a aconseguir una vida nova per a l’ensenyament.

 L’aulABP ha de permetre que l’alumnat en sigui el centre i el seu aprenentatge l’objectiu principal a assolir pel professorat. L'aulABP que es vol aconseguir ha de recollir tot el comentat anteriorment. A hores d'ara l'alumnat ja està presentant les seves propostes en forma de modelitzacions per tal d'esbrinar que volen ells i d'aquesta manera poder oferir-los un entorn de treball agradable on el seu rendiment acadèmic es vegi molt augmentat.

Si voleu saber en quina situació està el projecte, l'evolució del mateix està recollida en el aquest blog

En els dos vídeos que hi ha a continuació es compara l'aula actual amb la que volem omplir amb les aportacions de tothom per fer l'aula que ens ha de canviara a TOTS. Al professorat la manera d'ensenyar  i a l'alumnat la manera d'aprendre.

L'aulABP