Un altre dispositiu: el Chromebook.

En l'article anterior ja entreveiem que els chromebooks poden ser l'eina a mig camí entre les tablets i els netbooks. Aquest matí hem volgut anar a l’estand de Google a informar-nos i perquè no, a explicar-los, si ens volien escoltar, com treballàvem a l’aulABP. Ha estat una experiència realment fascinant ja que des d’un principi l’Oliver, un dels molts demostradors de google, ha captat les nostres inquietuds i ens ha fet veure que eren molt concretes i inusuals fins i tot en un context com BETT. De seguida ens ha mostrat totes les eines que tenen en la línia de la nostra manera de treballar.
Deixant clar que l’alumnat de tecnologia es mou amb molta solvència per la xarxa, que el treball en el núvol per ells és habitual, llavors tot encaixa dins de la seva filosofia de treball. Partint d’aquesta forma de treballar en que el treball col·laboratiu, guardat remotament i en base a tenir connexió de forma continuada amb la xarxa ens han presentat al senyor Paul, reconegut expert en aquests dispositius, que anava a fer una xerrada per mostrar quin valor diferencial ofereixen els chromebooks.


La presentació que ha estat seguida per molta gent, com la majoria de les que al llarg del dia feia google, la podríem resumir de forma molt simplificada dient que els chromebooks són unes màquines destinades a ser el dispositiu que enllaçarà "on-line" i només on-line els alumnes amb els seus treballs i amb el seu i-person, que anomena Pere Marqués.
D'entrada aquesta definició ràpida encaixa perfectament amb la nostra metodologia dins l’aula de Tecnologia. Si no hi ha bona connexió llavors el problema és més gran ja que llavors aquests dispositius no tenen cap utilitat. Per aquells que hauran de decidir quan canviar a aquests dispositius, o seguir amb laptops o netbooks, (dispositius amb poc futur si fem cas de les projeccions de mercat actuals) o bé anar cap a les tablets caldrà que tinguin en compte l’estalvi de temps, diners, know how, entorn de treball, velocitat i obsolescència dels dispositius.
Actualment google sembla que parteix amb un cert avantatge sobretot  a nivell de suport i desenvolupament. Intrínsecament lligat amb els chromebooks hi ha el google Apps for Education que complementa la gestió d'aplicacions, continguts, usuaris i dispositius. Sense cap mena de dubte cal tenir-ho molt en compte a l’hora de planificar què es farà en els instituts, com es farà i amb què es farà.

Google està oferint dos sistemes, per una banda android per mòbils i tablets i per l'altra els chromebooks. Sembla clar que només serà qüestió de temps que aquestes dues línies convergeixin en un punt. Actualment ja hi ha moltes tablets que funcionen amb android i porten incorporades uns teclats però tot i això no tenen res a veure amb aquests nous dispositius. Al final escollir quin dispositiu utilitzar va lligat directament a que es pensa fer amb ells. La forma amb que es fa treballar l’alumnat i els recursos que se'ls hi posa a l’abast determinen quin dispositiu és, no millor, sinó més idoni. No manca massa per arribar a que l’alumnat pugui portar qualsevol dispositiu i si això passa, que passarà aviat, llavors sí que la forma de treballar del professorat haurà de ser única i molt diferent a l'actual.

Un cop acabada la reunió amb diferents responsables de google al quals hem pogut accedir gràcies a la filosofia de treball pròpia del departament de Tecnologia juntament amb l'entorn d'aprenentatge que és l'aulABP, hem anat a veure aquells que han de ser els encarregats de crear-los. Toshiba ens ha reconegut que l'increment percentual en creixement l'ha tingut amb els chromebooks. Lenovo també mostra una tendència similar i ja es difícil trobar una marca "d'ordinadors" que no tingui algun model de chromebook. Una altra pista ens la dóna el fet de que a Escandinàvia el nombre de compres d'aquests dispositius ha crescut de manera molt important. Doncs ja ho tenim aquí: tablets o chromebooks.

Tablets, tablets, tablets; data, data, data; cloud, cloud, cloud, .... i chromebooks.

BETT, celebra els seus 30 anys. 30 anys mostrant les novetats tecnològiques en educació. Jo em pregunto, fa 30 anys, on era jo? La resposta em porta a l’institut Joan Oró de Lleida, fent primer de BUP. D’aquella època d’estudiant recordo, com no, la meva aula amb el professorat al davant donant-me una lliçó magistral que jo intentava seguir. Recordo les pissarres de guix i els retroprojectors on les transparències hi eren mostrades pel professorat més avançat i també recordo uns companys i companyes que poc tenen a veure amb l’alumnat que avui en dia em trobo a l’institut. Actualment, l’alumnat és molt diferent a tal com érem els de la meva generació amb 14-15 anys, en gairebé tots els aspectes. Del canvi social i tecnològic, no cal ni parlar-ne. Per suposat, jo no tenia mòbil, el concepte internet encara no estava ni a la Viquipèdia, i la paraula facebook no l’hauria entès ja que com a llengua estrangera fèiem francès. Aquests records em porten a pensar que, moltes vegades, no estan tant allunyats en les aules actuals, ja que moltes coses segueixen gairebé igual. És cert que ja no tenim retroprojectors, que hem canviat les pissarres de guix per pissarres digitals interactives, però tot i així molts aprenentatges s’imparteixen de la mateixa manera i sobretot la distribució a les aules segueix com abans. També en molts casos la seqüència metodològica: explicació del professorat – deures – corregir – examen, segueix encara igual.
No passa el mateix a nivell d'esdeveniments que marquen les línies que seguirà l'ensenyament en un futur immediat. Allí sí que es preveu un intent de convergència entre la realitat social i tecnològica i la pràctica metodològica a l'aula. Són espais amb idees que cal tenir a l'agenda per tal de millorar la pràctica educativa.



Llavors que està passant en el nostre sistema educatiu? Què està passant a les aules actuals? En el millor dels casos avancem a un ritme massa lent.  L'any passat també vaig tenir la sort de poder assistir a la fira BETT. Només en un any ja he pogut veure canvis significatius que de ben segur repercutiran dins de les aules en un futur immediat. Al cap d’una estona dins la fira BETT quedava clar que alguns dispositius ja no hi eren presents. Mirant en els estands, els laptops i netbooks com a tals havien gairebé desaparegut per deixar pas a uns elements cridats a ser l'eina de treball de l'alumnat. Parlant amb els expositors tothom té clar que a l'aula es treballarà amb aquests dispositius i els mòbils acabaran per ser alliberats i utilitzats com a eines de treball. L’eina en sí mateixa mai és negativa per les persones; la qüestió rau en l’ús que se’n faci. Si tenen raó, i normalment en aquests fòrums l'acostumen a tenir, ja ens podem replantejar què proposar fer a l’alumnat durant les classes, la manera com li mostrarem el que ha d’aprendre i que li demanarem perquè ho assoleixi. Tot haurà de poder-se fer amb el dit, que no amb els dits. Teclejar no podrà ser la tasca principal, sinó que serà moure el dit amunt i avall per trobar la informació, seleccionar-la, processar-la obtenint algun producte i finalment compartir-lo. De totes maneres no ens hauria de sorprendre que un element molt més intuïtiu, lleuger i proper a l'alumnat esdevingui la seva eina per accedir ràpidament als coneixements.
Ara sembla que les propostes que farem a l’alumnat no seran de redactar grans escrits sinó interactuar amb els continguts, ser actius i fer “tap” aquí i allà per tal de connectar coneixements. Si encara algú vol que lliurin grans treballs escrits llavors caldrà que tinguin accés a un dispositiu amb teclat. Actualment ja és freqüent que utilitzin aquest tipus de dispositius. Tota aquesta informació que els hi posem al seu abast es guardarà al núvol i com a conseqüència el seu accés serà des de qualsevol lloc i no només des de dins de l’aula. L’aula serà un entorn d’aprenentatge més però no l’únic, per tant haurem de fer un pas endavant, i si fins ara ens hem esforçat en posar tota la informació a l'abast de l’alumnat, ara haurem de ser una mica més concrets i acompanyar-los en la recerca de la informació i els coneixements amb un sol dit.
Si hi ha hagut una víctima en aquesta trepidant evolució, també cal dir que hi ha hagut uns clars guanyadors. Aquests han estat els entorns d'aprenentatge o millor dit els entorns de gestió integral dels centres. Són moltes les empreses que ofereixen aquests serveis i productes. Gestió de continguts i d'expedients, backup de dades, emmagatzematge, seguretat, antivirus, comunicacions dins i fora del centre estan integrats i monitoritzats per aquestes eines. Avui en dia el no disposar d'aquestes eines és tan arriscat com dissenyar un institut sense aules específiques. Sempre s'ha dit que la informació es poder, i actualment, a nivell acadèmic es pot dir que la informació defineix i personalitza l’alumnat. Amb moltes dades de l'alumnat i del seu entorn podem fer un seguiment del seu aprenentatge, detectar quines mancances té i en conseqüència, acompanyar a cadascun d'ells a ser competents durant i, també, desprès de la seva etapa escolar. De totes maneres no cal oblidar que GOOGLE ja està apostant decididament pels CHROMEBOOKS, en parlarem quan puguem recollir més informació del mateix google aquí a la fira.