Aquest proper curs ens enfrontem a una situació totalment nova als centres en el que fa referència a l'ensenyament digital. Fins ara des del Departament s'havia subvencionat una part de l'ordinador i una part de les llicències digitals. Actualment aquest ajut ha desaparegut, amb el que cada centre haurà de fer una gestió dels seus recursos, i també dels recursos de les famílies per tirar endavant l'ensenyament digital. Sembla del tot clar que aquest tipus d'ensenyament no té marxa enrere i que caldrà trobar-hi solucions imaginatives, ja que si als 300€ que costava l'ordinador, l'hi hem de sumar els preus de les llicències o els llibres, el preu final resulta inabastable per a moltes famílies en la situació econòmica actual.
La primera pregunta que es planteja, si tenim clar que cal tirar endavant l'ensenyament digital és: quina eina cal posar a l'abast de l'alumnat? Les respostes són dues: ordinador (notebook), o tauleta digital. Les diferències de les dues eines són el preu i principalment les prestacions, la qual cosa comporta conèixer quin ús en farà l'alumnat a les aules per tal d'escollir-ne una. La tauleta digital serveix per navegar, veure els llibres digitals, fer treballs d'ofimàtica i multimèdia i també molt treball col·laboratiu, però té l'inconvenient que els programes de treball que estan en l'entorn de l'aprenentatge digital no funcionen. Es podrien esmentar: freemind, gimp, sketch UP, hotpotatoes, audacity,... És molt possible que si es fes una anàlisi en profunditat de com ha utilitzat el professorat l'ordinador a l'aula al llarg d'aquests tres anys de projecte d'ensenyament digital a Catalunya, ens adonaríem que possiblement, més del 80% del que ha fet el professorat es podria haver fer amb el tablet, essent aquest més barat. Evidentment cada centre en coneix la manera de transferir a l'alumnat els continguts curriculars i a partir d'aquesta informació és més fàcil l'elecció de l'eina..
Abans de continuar dir que la meva experiència personal de 6 anys d'intentar progressar en l'ensenyament digital i tot el que això comporta, m'ha fet veure que aquest es sustenta sobre tres pilars bàsics i en el següent ordre d'importància:
- Continguts digitals. Més endavant es comentarà el llibre digital vs el MOODLE.
- La pissarra digital.
- L'eina que li donem a l'alumnat: notebook, tablet, ...
Deixant de banda la màquina, que en cap cas pot ser l'excusa per
l'ensenyament digital, ara es planteja una altra pregunta: quin tipus de suport facilitem a
l'alumnat per poder accedir als continguts curriculars i revertir les
seves tasques?
Aquesta resposta és una mica més fàcil que l'anterior. A nivell personal, jo crec que els avantatges de l'ensenyament digital son tants que no hi ha cap dubte de que val la pena creuar el riu i anar a l'altre marge on ens espera:
- Treball per competències.
- Treball per projectes.
- Possibilitat d'engrescar a l'alumnat.
- Seguiment diari del seu progrés.
- Canvi de rols de l'ensenyant.
- Autogestió de l'evolució de cada alumne.
- Autoaprenentatge.
- Introduir el que passa fora de l'aula a dins de l'aula.
Si tenim tot això clar i n'estem convençuts, ja podem començar-nos a plantejar com arribar a l'altre costat. D'entrada dir que el professorat es sent molt segur en l'ensenyament "clàssic" ja que majoritàriament ha estat el que ha portat fent a llarg de tota la seva vida professional i coincideix amb la seva pròpia experiència de quan era alumne. Iniciar el canvi vol dir plantejar-se el saltar a l'altre costat i no és fàcil!
Aquest riu és prou ample com per haver de necessitar alguna ajuda per creuar-lo. Si el professorat que es planteja aquest salt és d'aquell que es preparava els seu dossier, que generava les seves fitxes, que ampliava els continguts dels llibres amb altres recursos llavors és molt possible que s'atreveixi a fer el salt o millor dit a nedar fins a l'altre costat només amb l'ajuda del MOODLE. No se quants n'hi ha d'aquests o quants d'aquests s'atrevirien a emprendre aquest repte. Cal dir que aquest repte que comença en decidir-se a nedar, requereix un esforç bastant considerable, i que només la perspectiva del temps dona la raó a tota la inversió en forma de temps personal requerida. A més a més hi hem de sumar les competències digitals pròpies del porfessorat que calen per fer aquesta travessa més portadora.
Segur que aquesta alternativa a mig-llarg termini és la millor, però que passa amb la resta de professorat? No els podem llençar al riu però si els podem ajudar a DESCOBRIR l'eina que hi ha per a tal efecte. Aquesta eina és el LLIBRE DIGITAL. Fa tres anys els llibres digitals serien embarcacions una mica precàries on el risc de no arribar a bon port eren altes. Entenem com arribar a bon port el poder transmetre a l'alumnat tots els continguts curriculars de la matèria, que d'això tracta la nostra feina. Actualment, i cada cop més, aquesta eina és millor i les possibilitats de sortir-ne victoriós són més altes. El llibre digital està cridat a ser l'element que farà avançar l'ensenyament digital i que al final, en molts casos acabarà en el MOODLE. Aquest, com a entorn d'ensenyament aprenentatge, serà la peça clau ja que a través d'ell, i de forma relativament fàcil les famílies poden ser partícips de l'aprenentatge dels seus fills/es. així com també fer un seguiment d'aspectes rellevant del dia a dia de l'aula. Sobre com el MOODLE pot incentivar aquest canvi hi ha un altre article.
Per acabar també deixar clar que de cap manera és pot parlar d'ensenyament digital pel simple fet d'utilitzar un llibre digital. L'ensenyament digital és molt més que canviar simplement el suport.
