Llegir un llibre. Xerrac, serra elèctrica i IKEA.

De ben segur el títol d'aquest escrit sobte una mica però certament està fet amb aquesta intenció, amb l'objectiu de trobar una altra manera de fer reflexionar sobre el canvi d'eines, el canvi del COM fer les coses o fins i tot el canvi de paradigma educatiu.

Vull prendrem la llibertat d'explicar com podria haver estat o va estar, no és del tot important, l'evolució en la fabricació de mobles. Segurament en un principi els mestres artesans es dedicaven amb el seu xerrac a tallar les fustes per tal de crear el seus mobles. No tinc cap dubte que quan van poder disposar d'una "serra elèctrica" llavors la seva producció va augmentar encara que molts d'ells continuaven fent la mateixa taula tal com havien fet sempre. Podríem pensar que les noves eines no van provocar cap canvi rellevant, si bé van augmentar considerablement la productivitat, però seguien encallats en el paradigma de la producció

I ara és quan entra IKEA aquí. Què va fer IKEA? Podríem pensar que, tot i voler seguir fabricant mobles amb les eines més modernes va fer un canvi de paradigma i va introduir nous conceptes com mobles plans, amb disseny, fàcils de transportar,... i sobretot es va ocupar més de la venda del producte que de la producció, va cercar el consumidor més que el productor. Realment va ser tota una revolució, i  sense cap mena de dubte, va necessitar també de la versatilitat de la nova eina, "la serra elèctrica". La qüestió rau en com lliguem aquest tema amb el nou sistema d'ensenyament digital i competencial proposat dins les nostres aules? Senzill, posem-hi un exemple i a veure si hi trobem alguna similitud.

Suposem que l'objectiu és aconseguir que l'alumnat llegeixi un llibre amb tots els innegables beneficis que aquest fet comporta.

Dibuixem una línia del temps que comenci fa més de 100 anys. Situem-nos al segle XIX i possiblement a l'aula es duria a terme una seqüència pedagògica com aquesta: - llegiu el llibre i feu-ne un resum (diu el professor), l'alumnat ho fa i li lliura un resum escrit amb ploma. Si avancem un segle i ens situem als anys 80, la seqüència seria llegir el llibre i fer el resum "passat a màquina". Ja a final del segle XX segurament es demanaria lliurar el treball en format "word". Aquí apareix ja l'eina novedosa dins el nostre sistema educatiu, la nostra "serra elèctrica". Més endavant, fa només 7-8 anys, el professorat podia penjar ja en una tasca realitzada en un entorn moodle però fent-la lliurar, encara, en format paper. Avui la majoria d'ensenyants, suposadament, ja fa lliurar la tasca de moodle en format digital i possiblement, molts també demanen al seu alumnat que la comparteixin en googledocs. La pregunta que plantejo és: algú veu fins ara el que IKEA va fer amb els mobles? No, per suposat que no. Hem estat fent el mateix que a finals del segle XIX però amb una eina molt moderna anomenada "PROCESSADOR DE TEXTOS".  Certament hem fet llegir el llibre però avui en dia, és una acció pedagògica suficient que hem de potenciar des de les escoles? Doncs NO i rotundament NO.

Com podríem accelerar el canvi educatiu i sobretot com podem integrar l'ensenyament competencial, les famoses TAC, que ja han de lluir dins el currículum, en el fet conductor de l'article llegir un llibre. Si ens centrem en el processador de textos llavors veiem la possibilitat de corregir faltes, de treballar amb columnes, fer taules, índex, insertar imatges, etc. Segurament aporta un valor afegit. Estem d'acord amb aquest valor afegit, però normalment, no anem més enllà o no busquem una manera d'ensenyar-aprendre diferent i més adaptada a la nova manera de formar l'alumnat i personalment crec que hi ha altres maneres de fer el mateix. A veure que us sembla aquesta.

El professorat vol que l'alumnat llegeixi el llibre. Això no ha canviat tot i que hem caminat més de 100 anys pel que fa a l'educació a les aules. Recordem que volem utilitzar la nostra "serra elèctrica", el processador de textos. Com va fer IKEA en el seu moment, ens podríem centrar en el producte final i en el procés que ha de realitzar l'alumnat més que en la lectura pròpiament dita, és a dir en el COM.  Una proposta seria que els alumnes, a partir de la lectura, fessin un tríptic exposant les bones qualitats del llibre, però no individualment, sinó per parelles. Llavors es treballarien diferents competències com lideratge, pactar, arribar a acords i el treball en equip.  El processador de textos ja és en aquest format una eina més potent i més àmplia que permet treballar moltes més competències. Amb el tríptic estem treballant la lectura però amb noves estratègies metodològiques. I encara podríem anar una mica més enllà i proposar a l'alumnat que integri en els tríptic algun aspecte com ara el dibuix en perspectiva que ha treballat a l'àrea d'educació plàstica. A més se li pot proposar que vagi a la biblioteca pública a portar els seus tríptics i que expliqui en què consisteix el seu treball o bé que convenci als companys de classe de que val la pena llegir-se el "seu" llibre.. D'aquesta manera ja hi tenim la competència comunicativa afegida. I encara més, a l'aula d'informàtica, l'alumnat pot generar amb codis QR el resum del seu treball, com es faria abans a ploma, per si algú, a partir de la informació del tríptic vol tenir més informació sobre el mateix. I ...... el que se'ns pugui ocórrer! I amb tot això podem dir que hem plantejat un repte a l'alumnat, l'hem fet treballar per projectes i col·laborant amb altres companys/es. Dir que segurament estaríem totes i tots d'acord que amb aquesta nova manera de treballar, hem canviat la metodologia, hem incorporat unes eines TAC, unes matèries diferents i hem potenciat habilitats que amb un simple resum no es poden arribar a plantejar. Finalment, desitjo que us hagueu adonat que en tot aquest article no parlava d'un llibre "clàssic" sinó d'un llibre de temàtica en biologia, tecnologia, música, i de qualsevol matèria i que d'aquesta manera s'aconsegueix molt més que llegint simplement un llibre.

Si en un centre es treballa en aquesta línia, llavors ja tenim un crèdit de síntesi, unes jornades TAC o una forma d'inserir realment les competències digital i  transversals requerides avui en dia, treballant d'una manera molt més actual i propera a l'alumne i, sens dubte, molt més útil pel seu futur com a adult i ciutadà.

Tornant al moble, un cop l'hem comprat a IKEA, només serveix per asseure'ns en el cas de ser una cadira però tot és diferent.

El currículum bimodal, en el MOODLE (I)

A l'any 2011 en aquest blog ja es va fer una entrada que parlava sobre els núvols conceptuals. Aquest estiu la lectura i relectura del Dr. Pere Marqués i el seu currículum bimodal em va fer pensar que calia anar una mica més enllà i que el fet de treballar amb núvols conceptuals era només un primer pas. Si heu llegit aquest blog, una de les conclusions que se'n poden extreure és que, des del meu punt de vista, el MOODLE ens ha permès fer un pas de gegant en la introducció de les TAC a l'aula. També he volgut posar de manifest que el MOODLE és la caixa on nosaltres anem posant tot allò que li ha de servir a l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Sense cap mena de dubte el MOODLE sol no ens permet anar gaire lluny, ja que de per sí, la seva aplicació pot no comportar cap canvi metodològic respecte al que es pot fer amb una pissarra de guix i un llibre de paper.

Arribats en aquest punt vaig començar a pensar la forma de que l’alumnat fes camí en el currículum bimodal però dins de l’entorn del MOODLE. Per mi era molt important l’activitat pròpia de l’alumnat. Segurament, molts de vosaltres pensareu com jo, que la implicació de l’alumnat i el tenir un rol actiu en el procés d’aprenentatge ens assegura un major èxit. Llavors fou quan vaig descobrir que havia estat utilitzant el potencial d'una eina fantàstica només en un petit percentatge. Aquesta eina és el HOTPOTATOTES. Si voleu podeu veure com treballem els qüestionaris amb JQUIZ en aquesta entrada. De totes les eines que té el HOTPOTATOES vaig decidir utilitzar primerament el JCROSS. El motiu fou que, segons Pere Marqués, amb l'aplicació del currículum bimodal, l’alumnat havia de ser capaç de memoritzar un vocabulari bàsic per poder entendre el que llegeix i escolta, pensar amb criteri i expressar-se amb precisió. Ara sí que veia clar com havia de continuar el camí iniciat amb els núvols conceptuals. Si bé és cert que el fet d’escollir les paraules clau del tema estudiat ja era un bon punt de partida ara hi havia la possibilitat d’aprofundir en la seva memorització. Per suposat, utilitzant una metodologia TAC. La manera d’implementar-ho fou que en grups de tres alumnes, treball col·laboratiu, escollissin 10 paraules del núvol conceptual i preparessin uns mots encreuats. Han de buscar les definicions d’aquells conceptes que ells mateixos han considerat com paraules clau de tot el tema. De fet es volia fer més agradable i interactiva que l’activitat del glossari i sobre tot que fos integrable de forma senzilla al MOODLE. El resultat és un paquet SCORM que es pot incorporar al MOODLE i a partir d’aquest moment ja serveix com a eina d’autoaprenentatge per l’alumnat per tal de poder incidir autònomament en la seva nota final. La creació d’aquestes activitats estimula a l’alumnat en el treball en grup, potencia la seva autoestima ja que en els cursos posteriors quedarà constància del seu treball i a més el proporciona la possibilitat de gestionar el seu aprenentatge amb la resolució posterior dels mots encreuats i tot utilitzant entorns digitals de treball. Aquesta activitat ha estat molt ben acollida per l’alumnat en totes les seves vessants: creació i utilització posterior. A continuació es mostra un exemple de com queda l’activitat un cop compilada. En un altre article parlaré d’una altra eina del Hotpotaoes: el JCLOZE, que ens permetrà seguir aprofundint en el currículum bimodal

Si en voleu veure la versió amb totes les definicions  cliqueu aquí

Interactivitat, com la podem crear?

Avui en dia utilitzem la paraula interactiu és molt utilitzada. Tenim exercicis interactius, aplicacions interactives, l’alumnat interactua, etc, però com podem crear interactivitat a l’aula utilitzant una PDI?

Si el professor obre una pàgina com la feta per Enrique Alonso sobre les comarques de Catalunya i a continuació segueix es següent protocol:

1. Obre l’enllaç i el mostra a la classe.









2. Escull un/a alumne/a perquè surti a la PDI a respondre on està cada comarca.
3. La resta “ajuda” des del seu lloc amb SI o NO segons ho faci bé o malament.
4. El soroll de la classe augmenta a mesura que passen les comarques.

Ha aconseguit una bona interacció amb la classe? La PDI ha resultat realment efectiva essent una eina important en l’aprenentatge de l’alumnat?

La meva resposta seria NO. El professorat ha escollit una molt bona activitat interactiva però l’alumnat no ha interactuat, no s’ha implicat en el seu aprenentatge i no ha aprofitat el recurs que tenia a la seva disposició.

I SI HO HAGUÉS FET AIXÍ?
1. El professorat mostra el funcionament de l’activitat interactiva.









2. Fa sortir a un alumne/a per demostrar com funciona i “enganxar” al grup.
3. A continuació fa uns agrupament de 3-4 persones per grup i els lliura una fitxa (baixar fitxa).
4. Dóna a cada grup 15 minuts per treballar la fitxa amb les comarques. Utilitza un rellotge de sorra o qualsevol altre element que pugui ser utilitzat amb la PDI (compte enrere)








5. L’alumnat en grups discuteix sobre la ubicació de cada comarca i passat els 15 minuts el professorat utilitza una eina per decidir quin grup sortirà a la PDI, si es amb la PDI millor. (Molts softwares de PDI incorporen daus, elements aleatoris, spinners, per tal de fer més interessant la selecció del grup que treballarà amb la PDI).
6. Es posa en marxa de nou la simulació i ara mentre el grup que està a la PDI encerta, segueix; en el moment que falla, el grup que aixeca primer la ma surt i continua amb les comarques.









Creieu que ara s’ha aconseguit més interacció? I sobretot, creieu que l’alumnat ha aprés més i ha tret profit d’una molt bona activitat interactiva?