Experiència presentada a EDUCARED 2011

Ja fa cinc anys que el departament de Tecnologia del nostre institut va apostar per l'ensenyament digital o millor dit la utilització d'eines digitals a l'aula per dissenyar, fer i avaluar l'activitat acadèmica. En el marc de la trobada internacional EDUCARED 2011 dos professors vàrem decidir presentar la nostra UNITAT DIGITAL.

educared2011

Els núvols conceptuals

Cada dia ens adonem que l'alumnat està més avesat al copiar i enganxar. De vegades la capacitat de síntesi queda molt minvada ja que el fet de posar molta informació està pel damunt de l'escollir-la, analitzar-la i sintetitzar-la. Segur que hi ha moltes maneres de fer-ho però de vegades també el fet de poder trobar l'eina que ens permeti fer núvols conceptuals a partir d'un recull de paraules importants segons l'alumnat ens pot ajudar en aquesta tasca de síntesi. En aquest cas l'eina utilitzada és el WORDLE.
També un cop tenim aquestes paraules clau en forma de núvol ens pot servir com a professors/mestres per tal de repassar abans d'un examen fent sortir a la pissarra i explicant alguna de les paraules (conceptes) a l'alumnat. Si d'aquesta informació en disposem al principi de la unitat ens pot servir per tal de veure que en sap l'alumnat del tema. Aquestes possibilitats multipliquen l'eficiència i la utilització de les PDI.





Com a exemple un recull de les impressions del curs impartit a l'escola La Noguera (Balaguer) sobre competències tic a l’aula: pissarra digital i llibres digitals. (Març 2011)

Un blog fet per tothom.

Ser formador té molts avantatges en quan a l'aprenentatge. Sempre que inicies un curs tens la seguretat que algú et donarà una idea, un enllaç, una metodologia que li funciona i tu la podràs fer servir. També es cert que la nostra tasca es posteriorment disseminar aquesta informació rebuda, i molta altra més, entre els assistents.
Avui en dia sembla que tot gira entorn als MOODLEs però la meva experiència personal em fa pensar que en a primària aquesta eina no és fàcil d'introduir-la. De fet en un altre article d'aquest blog ja vaig intentar comentar quan era interessant l'ús d'una eina o una altra.
Els blogs són una eina del tot coneguda per una gran quantitat de docents de primària i treballant amb ells s'hi troben més còmodes. En destacaríem la rapidesa de creació i compartició i sobretot la facilitat en la generació de continguts. En el darrer curs de formació que vaig fer vàrem començar a desenvolupar la idea de tenir un espai obert a tothom, on tothom hi pugui aportar els recursos que li funcionen i d'aquesta manera tenir un recull REAL de recursos adaptats als diferent àmbits.
Si voleu veure el que hi tenim fins ara poder clicar al REBOSTIC.

Document de lectura recomanada.

Avui el departament ha enllaçat en la seva pàgina  XTEC una document on parla de les PDI's. El Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement ha publicat dins de la seva col·lecció TAC el document: Una nova eina de treball a l’aula. En l'esmentat document hi trobareu explicacions tals com:  que són, per a què serveixen, on i com es poden instal·lar, com es poden utilitzar i alguns exemples d’aplicació. És un document que ens amplia la visió de les possibilitats de les PDI's.

Gestionant el canvi "educatiu" complex

 

Actualment en l'ensenyament ens trobem en un temps d'impàs entre el que és l'ensenyament clàssic i l'ensenyament que permeten-faciliten les noves tecnologies. Aquest canvi, del tot necessari, pot ajustar-se a les teories del canvi complex, de tant complex que resulta! Com sempre hi ha aspectes que un mateix no hi pot incidir o la seva incidència és mínima. En el cas que ens ocupa els aspectes  sense incidència serien els que farien referència al Departament d'Ensenyament respecte al projecte 1x1 o actualment el eduCAT 2.0, dotacions de recursos, política educativa en majúscules, etc. Encara que aquests paràmetres poden fer encara més complex el canvi en el que estem immersos aquest article vol reflexionar en aspectes interns del centre, "només". De vegades esmicolar el problema fa que sigui més fàcil d'abordar i que el temps invertit en la solució, o possible solució, sigui més profitós.

En el quadre anterior s'hi poden veure quins son els paràmetres que hi intervenen i incidint o treballant cadascun d'ells  serà molt més fàcil el poder gestionar aquest canvi a nivell d'escoles o d'instituts.

Reflexionant sobre cadascun dels paràmetres que els defineixen tindríem:

VISIÓ: la visió és una d'aquelles coses que no es necessari tenir-la però si que és necessari adonar-se'n per tal de poder-la fer nostra. En algunes institucions els que estan al capdavant no tenen aquesta visió del canvi necessari però es segur que al seu voltant hi ha gent que se n'ha adonat i fins i tot gent que ja l'està començant a gestionar. Si parlem d'un centre escolar no hi ha cap dubte que aquesta visió ha de ser assumida, que no necessàriament detectada, pels equips directius. Tots els equips directius tenen al seu voltant gent que fa passes en aquesta direcció i segur que coneixen gent que ho està implementant. LA DIRECCIÓ DEL CENTRES S'HA DE FER SEVA AQUESTA VISIÓ. El primer pas en el camí a l'ÈXIT és que les direccions apostin per aquest canvi i actuï com a llançadora en aquest aspecte. Saber-se fer ajudar, assessorar per un grup de gent, de dins i fora del centre, és la clau per tal de poder adequar aquest canvi a la realitat pròpia de cada institució.

Seria una pràctica recomanable el fer-nos quatre preguntes per tal de saber en quin lloc estem i les mateixes per saber en quin lloc volem anar. Aquestes preguntes provenen de la visió d'en Marià Cano que les planteja de la següent manera i fan referència al meu comportament dins la classe:

1. Faig coses VELLES amb tècniques/tecnologies VELLES?
2. Faig coses VELLES amb tècniques/tecnologies NOVES?
3. Faig coses NOVES amb tècniques/tecnologies VELLES?
4. Faig coses NOVES amb tècniques/tecnologies NOVES?

Per saber on volem anar caldria respondre a les mateixes preguntes i llavors ja tindríem el camí que caldria recórrer a nivell personal i el que resulta més complex, a nivell de centre.

HABILITATS: De tots es sabut que un canvi que es basa en el mon digital i especialment en les noves tecnologies, cal dotar-se d'un seguit d'habilitats per tal de fer front a aquesta nova situació. Abans un professor/mestre havia de saber escollir el millor llibre per fer una activitat, ara potser també haurà de buscar una simulació FLASH a Internet. Abans un professor mestre mostrava a l'alumnat un pòster sobre la cèl·lula, ara potser també farà servir un vídeo de YOUTUBE. De la mateixa manera abans el professorat havia de saber temporitzar la classe fent que l'alumnat treballés en una seqüència didàctica que fos productiva per l'alumnat, ara li caldrà saber gestionar l'aula, la PDI, els ordinadors,... La gent que ja està treballant d'aquesta manera i ja en té una experiència, la que està començant cal que la posin en comú:, que comparteixin. Caldria  determinar quines han de ser les eines i/o les habilitats digitals que necessita el professorat.  També s'ha de buscar de manera que la DIRECCIÓ, un altre cop, faci accessibles aquestes habilitats al professorat. Pot ser la formació en centre, pot ser la creació de grups de treball o pot ser l'assistència a fòrums de debats on es posin en comú aquest temes. Fer sessions "entre iguals" on tothom que hi treballa expliqui les seves experiències i la resta hi assisteixi potser seria una manera de fer accelerar aquest canvi desitjat. Moltes vegades l'exemple d'un company és valorat en un seminari a Badajoz però és transparent al seus companys de departament, claustre,...

INCENTIUS: El fet d'incentivar a la gent sembla sinònim d'èxit però la meva experiència no ratifica pas aquesta premissa. L'èxit en aquest canvi depèn molt de les persones. Jo he vist gent sense cap altre incentiu que la voluntat de canvi personal o la intuïció personal envers a aquest nou ENSENYAMENT ha fet que les seves habilitats milloressin molt. De vegades el trobar un espai/fòrum on compartir és un major incentiu que les reduccions horàries. És evident que una incentivació per part de qui pot fer-ho a nivell de centre. De vegades es vol introduir una nova manera de treballar coorporativa en entorns virtuals. Aquesta aproximació pots ser posant èmfasi a la vessant didàctica, la qual comporta una INVERSIÓ de temps o be des de la vessant de gestió on un recull de documentació útil pel dia a dia del professorat es facilitada a través d'aquestes plataformes. Llavors potser que l'aproximació sigui més lenta però més exitosa. La DIRECCIÓ, pot fer que aquest procés d'apropament a l'ensenyament digital sigui més ràpid. En aquest apartat segurament és on hi ha menys marge però cada centre pot encaminar el seu PLA D'AUTONOMIA en una direcció o una altra. I si es pot escollir, per què no en aquesta direcció?

RECURSOS: Avui en dia ja hi ha molts centres escolars que disposen d'ordinadors per l'alumnat, 1x 1 pissarres digitals a moltes de les seves aules i accessos a plataformes digitals (MOODLE) i intrawebs. Ara ja ens podem trobar en centre que tenen molts més materials dels que fan servir i sobretot quan els fan servir els infrautilitzen. Qui no ha vist utilitzar la pissarra digital interactiva com a element de projecció? Per fer això no cal la PDI, amb el canó i una paret podem fer el mateix. Quants de vosaltres ha vist a l'alumnat mirant un vídeo o una simulació al seu portàtil mentre el professor/a fa el mateix a la pissarra? Cal treballar d'aquesta manera. Cal fer una reflexió si amb el material que tenim al nostre abast en traiem els resultats òptims o es poden implementar millores pel tal de tenir millors resultats.

PLA D'ACCIÓ: Sense cap mena de dubte un paràmetre clau a l'hora de gestionar aquest canvi ja que si eliminem el pla d'acció el resultat és FALS INICI. Per què es fals inici? La resposta es que algú va fent alguna cosa de forma inconnexa on  normalment se'n magnifiquen els inconvenients i fa que la resta de gent que hauria de pujar al carro es mostri escèptica i fins i tot li permet ratificar-se en la posició immobilista inicial. . En cadascun dels ítems anteriors cal dissenyar un pla d'acció per tal de tirar-ho endavant. Aquest plans d'acció han de ser-ho en diferents nivells. Primer cal un pla d'acció global per tal de mostrar quin serà el camí a seguir i després cal tenir uns subplans d'acció per altres apartats amb un responsable al seu capdavant. Quines eines digitals caldrà posar a l'abast del professorat i com es farà, això sol requereix un pla de treball amb un equip coordinat. Com treballar a l'aula en l'entorn digital,... Quin entorn de treball s'utilitzarà i com estarà dissenyat i configurat en podria ser un altre. Qui vetllarà per què la suma de professorat en aquest nou projecte sigui continuada i progressiva. Tota la documentació per la gestió i comunicació interna eficient del centre en seria una altra i a partir de reunions amb diferents equips caldria determinar quins aspectes serien necessaris de treballar i un cop fet determinar un pla d'acció que porti a assolir petits, però seguits objectius.

En resum aquest article només vol posar de manifest que aquell centre que té una tarda de temps per asseure's i trobar totes les mancances que hi ha en aquest article ja té un pas endavant en el canvi que s'està produint als nostres centres encara que no ens n'adonem tots. Si a més de trobar-hi errades sap interpretar millor el gràfic llavors el seu ritme d'avenç encara és molt més accelerat.

Treball amb Rúbriques, una manera de COMPARTIR.

Avui en dia la xarxa està oferint la possibilitat de treballar de manera totalment diferent al que ho estàvem fent fins ara. En algunes ocasions s’ha criticat a la tecnologia ja que ha estat utilitzada sense aportar cap valor afegit al que s’estava fent fins al moment. A partir d’aquestes dues premisses podem pensar en crear alguna activitat, que no és nova, però utilitzant la manera de treballar que permet la xarxa. Vull anar a parar a les RÚBRIQUES. Les rúbriques són una eina molt potent que permet introduir tot un seguit de competències  en la seva utilització. Volia destacar-ne algunes:

En principi la utilització de les rúbriques permet fer un canvi de rols a l’aula. Ara ja no és el professorat el que puntua a l’alumne, sinó que és aquest el que s’autoavalua seguint una pauta o acord amb el professorat. El resultat més evident d’aquest fet és que ara l’alumnat  té per escrit el que val cada tasca que se li demana i com és ell el que ha de posar-se la nota la seva actitud envers les activitats canvia radicalment. Fins ara un 7 podia ser una magnífica nota per un alumne però ara amb la possibilitat de treure un 10, si fa totes les feines tal i com s’han definit, aquesta nota li pot semblar poc. Un 7 posat pel professor pot ser una nota bona i un 7 posat per si mateix fa que s’adoni que la nota no és gens bona.

Un altre aspecte destacable és que a l’alumnat se li proposa un esmicolament detalladíssim de totes les tasques (subtasques) a fer durant l’activitat i se li fomenta l’organització personal i l’us del temps per tal de tenir l’activitat acabada en el moment pactat.

L’esperit de superació es potencia ja que en qualsevol moment l’alumnat té la seva nota final i sempre pot incidir en aquells aspectes que no ha tret un 10 per tal de pujar la seva nota.

Per aconseguir aquest fet cal preparar una rúbrica. Podeu trobar moltes rúbriques a RUBISTAR  i fins i tot fer-ne utilitzant aquest programa. Al cap de dos anys de treballar amb rúbriques amb l’alumnat he definit un estàndard amb el qual treballar. Està clar que cada any o en cada activitat s’hi fan canvis per adaptar-la però a grans trets aquesta podria ser-ne la base. A més cada ensenyant en farà una adaptació a la seva manera de treballar.

1. TASQUES. És l’esmicolament de la tasca general en petites subtasques independents i avaluables (AUTOavaluables). Serveixen perquè l’alumnat tingui detallat pas a pas tot el que s’espera que faci al llarg d’aquesta activitat d’aprenentatge.  
2.  CRITERIS D’AVALUACIÓ: En aquest apartat s’aporta a l’alumnat quin són els criteris que determinaran la nota en cada subtasca. Se li indica la manera d’obtenir un 10 i se li mostren altres resultats que comportaran una menor nota. Cal encertar en aquestes altres puntuacions ja que sinó l’alumnat opta per treballar menys i posar-se una nota inferior a 10.
3.  GRADUACIÓ DE LES NOTES: Les notes que es proposen a l’alumnat son: 0, 4 , 7 i 10. El quatre fa que l’alumnat o suspengui o bé ja passi a tenir una bona nota. En la meva experiència aquest fet és molt important ja que almenys incentivem a l’alumnat a treure un 7.
4.  AUTOAVALUACIÓ: En aquest apartat és on l’alumnat s’autoavalua cada una de les subtasques proposades seguint els criteris proposats. Cal insistir en l’alumnat en el fet de que han de seguir la rúbrica en tot el procés de creació de l’activitat ja que d’aquesta manera opten a la nota màxima i saben el que espera el professorat de cada subtasca. És una mala actitud el fet de fer la rúbrica un cop acabada l’activitat ja que després s’han deixat alguns apartats i SEGURAMENT no han seguit els criteris proposats per treure un 10.
5.  PERCENTATGE DE CADA SUBTASCA en el total de l’activitat. Incentivant l’autonomia i la presa de decisions aquest apartat dona a l’alumnat la possibilitat de saber què és mes important sobre la nota total i en quins aspectes cal insistir més o dedicar-hi més temps.
6.  ESPERIT CRÍTIC: De vegades l’alumnat ha realitzat al llarg de l’activitat algunes accions o procediments que no estan recollits en la RÚBRICA. En aquest apartat se li permet l’enumerar-les i puntuar-se per tal de recollir les especificitats de cada alumnat i de valorar el conjunt de l’activitat.
7.  EL PROFESSORAT OPINA QUE. És en aquest apartat l’únic on el professorat pot posar una nota subjectiva. Aquesta pot recollir múltiples aspectes i serveix per deixar clar que la nota de l’activitat és, pràcticament en la seva totalitat, responsabilitat de l’alumnat.