Acabada l'edició d'aquest any de BETT, hi ha algun aspecte que em grinyola. Sembla clar d’entrada que tothom aprofita aquest esdeveniment per tal de donar a conèixer el millor de cada casa i, tot i això, costa treure’n l’entrellat de tot plegat quan vols encaixar el que has vist a la realitat diària dels centres educatius. Possiblement el nexe comú de tot plegat està amagat en el canvi de paradigma del que vol dir educar avui en dia, i encara més, de que és el què l’alumnat d’avui necessita pel demà. Mirat fredament sembla que el que es mostra en aquest event no s'ajusti al que passa a les aules. De totes maneres sense les visions, eines i solucions aquí presentades qualsevol intent de canvi seria encara més infructuós.
Les pistes que porten a relacionar-ho tot no es troben en els stands amb pantalles 4K, ni en les grans plataformes que garanteixen que tot el món digital que necessita una escola estigui en un mateix lloc, ni en els experts en compartir ja sigui documents, vídeos, musica o qualsevol cosa compartible, les realitats vistuals o augmentades, els continguts didàctics espectaculars, impresores 3D, sinó que les pistes estan en el canvi de R’s a C’s, i el complicat que és i serà d’aconseguir-ho. En les sales una mica allunyades dels grans muntatges enlluernadors que volen “ajudar”, als docents, llegeixis “vendre” als centres solucions fantàstiques, s’hi apleguen alguns ponents que donen llum i sentit a tot plegat. Fan reflexionar sobre el què i el per què i indiquen el com.
El primer que es desprèn d’aquestes intervencions és que les habilitats de l’alumnat, o millor dit, dels ciutadans que han de tirar endavant el segle XXI, ja no seran exclusivament les tres R’s (Reading, wRiting and aRithmetics) com han vingut essent al llarg del segle XX i anteriors, sinó que seran complementades o canviades per les C’s (Critical thinking, Collaboration, Communication, Creativity i alguns apunten també amb una altra C de Computational thinking). Si estem d’acord en aquest canvi d’inicials llavors BETT és quan mostra tot el seu potencial i quan sota un mateix sostre i en una superfície molt gran, aplega a tots els actors d’aquesta auca.
Segurament la paraula més repetida en molts stands és col·laborar, tots els esforços van encaminats a crear alguna solució tecnològica, que permeti treballar de forma col·laborativa. Dels primers documents de goolge, a qualsevol eina de vídeo o d’audio passant per microsoft i fins i tot acabant en impresores que també volen ser col·laboratives, tot ha de ser col·laboratiu! La paraula col·laborar s’ha fet tant gran, que sembla que només col·laborant els conceptes ja s’aprenen sols. Pensar així seria tant ingenu com arribar a la conclusió de que si entre tots pelem les patates per fer una truita, ja haurem aprés a cuinar-la. Cal escollir què es proposa a l‘alumnat per tal de que mentre es col·labora, i de forma simultània, s’assoleixin conceptes lligats a les diferents matèries.
Quan es té el producte ja fet, o mentre s'hi està treballant, llavors entren en joc tots els expositors que ens permeten comunicar o presentar el treball realitzat a la resta, fomentant d’aquesta manera la competència comunicativa. És el moment dels projectors de darrera generació, les pantalles de moltes polzades, els monitors 4K, les pissarres digitals, càmeres de 360º, lectors de documents, i moltes altres solucions. No puc deixar-me de preguntar si el fet de presentar un treball o veure quelcom en 4K fa que els continguts siguin millor assolits per l’alumnat. Sort que tampoc podem pagar-ho amb el que el dubte queda resolt.
La creativitat seria buscada per totes aquelles empreses que ofereixen tot tipus d’artefactes programables, i que proposen un canvi en l'adquisició dels coneixements, fent tot el procés més vivencial. Les activitats plantejades d'aquesta forma fan que les solucions per un mateix problema siguin gairebé il·limitades. Les STEAM, amb tot els seus "gadgets" hi juguen un rol clau. En aquesta edició, una de les estrelles ha estat la irrupció de la programació com a producte consumible i utilitzable dins dels centres. El Coding o programació, una altra C a afegir, enllaçaria la creativitat amb el pensament computacional. Aquesta darrera habilitat és considerada per alguns dels experts, com "l’habilitat clau del segle XXI". El pensament computacional necessita, en un nivell avançat, de dispositius que realitzin moltes operacions en poc temps, i és clar, també hi son a BETT. Ordinadors convencionals, ordinadors flips que es converteixen en tablets, tablets amb i sense teclat, i cromebooks, i tots els altres agrupats dins dels BYOD, ocupen una part important de la superfície de la fira.
Certament, BETT no només és això, és molt més. Hi ha empreses que creen material didàctic digital per utilitzar a les aules, ja sigui en simulacions, VR o AR, 3D. Tot un pilot d'empreses que donen servei a les necessitats dels centres en referència al seu ecosistema digital. Múltiples solucions en forma d'APPs o solucions on-line per facilitar la feina de creació de coneixement per part de l'alumnat. Mig amagats, en dos racons oposats, hi ha uns petits espais per les STEAM i per les startups, dos móns que han de ser familiars al nostre alumnat. La primera per ser la unió de diferents àrees del coneixement per obtenir resultats o projectes globals i la segona per ser la forma amb que el nostre alumnat actual podrà donar a conèixer tot el que ha creat i desenvolupat. És un plaer el passejar-se per la zona de les startups, i deixar-se absorbir per la il·lusió d’aquells que han tingut la sort de ser seleccionats per tal de poder donar a conèixer el fruit de la seva creativitat en la solució d’un problema, que potser ningú més havia vist que existia. En aquest moment voldries posar-hi la cara d’algun dels teus alumnes i sentir la satisfacció de que, tot l’esforç de canvi que tu has posat en la teva pràctica educativa diària, ha tingut el seu fruit. Per suposat que l'esforç del professorat va servir per fer-li aprovar els exàmens, o no, no obstant va servir per despertar moltes de les C's adormides dins de molts alumnes. De totes maneres només de pensar que treballem per aquesta finalitat ja renova la pròpia il·lusió com a docent i t’ajuda a insistir, a persistir i a perseverar en aquest difícil camí.
Arribat en aquest punt, en una sala encara més petita, tens la possibilitat d’interactuar amb altres col·legues i veus que la realitat no és tant bonica. El denominador comú de tot aquest procés, segurament a nivell global, és la dificultat d’afegir el professorat a aquest canvi. Equips directius de tota Europa busquen idees, sinó solucions, per tal de que els seus claustres remin en aquesta direcció (veure imatge), i no és fàcil, no ho és gens ni mica. Sembla que molts tenim clar que aquest ha de ser el camí, però a hores d'ara és només un petit corriol transitat per poca gent. Cert, que amb el temps aquest corriol serà més freqüentat, encara que ajudaria molt el poder mostrar que el què hi ha al final del mateix, en justifica el seu trànsit.
I per acabar resulta que després de tot l’escrit fins ara, hi ha la selectivitat, que per cert, no té en compte res de les C’s i només busca les R’s (En aquest aspecte BETT no hi té cap solució). Fins i tot algunes escoles privades ho tenen clar, segueixen R que R i deixen les C’s per aquelles etapes educatives amb poques o cap avaluació externa. Igual seria bo canviar les proves que han de passar els nostres alumnes i posar-hi més C’s que R’s. Llavors què fem, formem (eduquem) pel curt termini, selectivitat, o per llarg termini, habilitats del segle XXI. Difícil decisió i massa personal. Una llàstima!
(fotografia d'una de les parets del BETT arena)
