Repte superat! (1)

Sis anys després de començar a treballar amb el MOODLE es presentava un repte majúscul, el qual consistia en combinar aquesta metodologia digital amb la utilització de dispositius diferents a l'aula i fer-ho en una aula que fins ara no existia. A més a més cal acompanyar a aquest alumnat els dos anys que durarà la seva preparació per les PAAU. Tot va començar així.

El dia 12 de setembre ens vàrem trobar en el taller de tecnologia 17 alumnes i jo mateix. Per aquella època l'aulABP era només una realitat imminent, que no tangible encara. Fetes les presentacions vaig dir la següent frase: "Per poder seguir i treballar correctament aquesta matèria, i especialment durant les hores de classe, cal PORTAR SEMPRE un dispositiu digital".

El dia 12 de juny, després de mesos, setmanes. dies i hores, moltes hores de treball per part de tots i totes, els resultats en forma de gràfica són aquests:

La gràfica mostra que tot l'alumnat que ha acabat el curs ha assolit superar la matèria. Un alumne ha abandonat al llarg del tercer trimestre i només assistia a les classes sense cap altra aportació. Casualitat? Sort? res de tot això una feina planificada pel professorat i ben entesa per l'alumnat ha portat a aquests resultats. A continuació es detallen els aspectes clau.

DISPOSITIUS ...

La resposta per part de l'alumnat al BYOD o traduït al català, CAMPIQUIPUGUI fou la següent:

Els mòbils van ser utilitzats de forma ocasional ja sigui per fer els qüestionaris o bé perquè l'alumnat va creure que la classe la podia fer sense traginar els dispositius habituals. Alguns alumnes també combinaven diferents dispositius en funció del que es faria en cada classe. L'autonomia era total i cadascú va aprendre a escollir, si podia, el dispositiu més apropiat per cada sessió.

ACTIVITATS COL·LABORATIVES ...

Un cop el tema dels dispositius es va deixar al seu criteri llavors calia plantejar activitats per tal de poder fer arribar els continguts a l'alumnat. La base fou l'entorn MOODLE el qual fou el lloc de trobada de professorat i alumnat al llarg de tot el curs. Al cap dels anys s'ha definit una unitat didàctica i una metodologia de treball que s'ha anat adaptant i millorant. Aquesta es pot veure en els articles d'aquest mateix blog com EXPERIÈNCIA PRESENTADA A EDUCARED 2011 i  ESQUEMA D'UNA UNITAT DIDÀCTICA EN MOODLE.

A continuació es mostren unes gràfiques que volen ponderà cadascuna de les activitats proposades i visualitzar la implicació de l'alumnat.

En el gràfic es pot veure el que han fet els 17 alumnes al llarg d'aquest curs. S'ha aconseguit incorporar l'esperit de treball col·laboratiu ja que sinó no s'entendrien les més de 1300 participacions en els fòrums i la creació de més de 1500 preguntes amb el HOTPOTATOES. Tota aquesta informació ha estat compartida. Caldria destacar que no només s'hi veu la participació grupal ja que en l'apartat d'intents al QAE (Qüestionari Abans de l'Examen) els resultats són individuals i indiquen que cada alumne ha fet 51 intents en aquest tipus de qüestionari. Dir que aquest qüestionari és indispensable per poder accedir a l'examen del tema i que la seva nota mínima ha de ser de 9.

ACTIVITATS INDIVIDUALS ...

A part de les activitats col·laboratives la unitat didàctica emprada té també activitats individuals s'atén la diversitat de l'alumnat així com es potencia l'autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge es reforça quan el MOODLE ofereix de forma instantània la seva nota final i es llavors quan poden decidir el fer més o menys activitats per tal d'incrementar la seva nota o ve aprofundir en alguns aspectes en els que tenen mancances. De cada alumne s'han aconseguit al llarg d'aquests 8 mesos 136 qualificacions fet que és molt valorat tant per l'alumnat com per les famílies.

 

TREBALL A L'AULA ...

En tota aquesta reflexió no s'ha mostrat la manera de treballar a l'aulABP, això ho farem en la segona part d'aquest article.

Repte superat! (2)

Reprenent el fil de la primera part ara es vol mostrar com ha evolucionat la sessió de treball dins de l'aulABP i com ha ajudat a millorar els resultats, o com a mínim el grau de complicitat de l'alumnat amb la matèria.

TREBALL A L'AULA ...

Al llarg del curs s'ha intentat invertir la classe, el que s'anomena FLIPPED CLASSROOM. El que s'ha pretès ha estat fer que l'alumnat faci una cerca d'informació de forma individual a casa seva i a l'aula posar en comú els problemes trobats, els conceptes no entesos o bé les ampliacions realitzades de forma individual.

Per assolir aquesta fita es proposa que l'alumnat faci un mapa mental inicial, el qual mostra el contingut del tema i fa aflorar un seguit de dubtes i preguntes que es solucionen a classe.

La mobilitat del mobiliari i la possibilitat d'utilitzar els diferents espais de treball fa que sigui molt fàcil per ells el poder trobar el lloc apropiat per encarar els problemes o situar-se amb qui els pot donar un cop de mà.

A partir d'aquests intercanvis d'informació entre iguals es solucionen una gran part dels problemes, la informació trobada es comparteix als fòrums de MOODLE i el professorat la filtra per posar-la fixa, si s'escau. Per poder comprovar si s'han entès els conceptes es proposa a l'alumnat fer unes preguntes amb el HOTPOTATOES que seran utilitzades en un qüestionari el dia següent.

De totes maneres no tot el que s'explica és teòric, molts conceptes tenen associats uns procediments que cal assolir. Llavors és quan l'aulABP dona el màxim a l'alumnat. Espais de treball col·laboratiu com la taula-pissarra, el racó de la taula rodona permeten, d'una forma senzilla el visualitzar els problemes i poder participar en la seva solució. Els resultats es recullen amb el mòbil i s'envien al e-PORTFOLIO.

 

De vegades cal utilitzar els ordinadors per fer algunes simulacions, però el denominador comú segueix sent el treball en grup. En altres ocasions s'utilitza un qüestionari com a element dinamitzador de l'aprenentatge. Preguntes d'altres anys (se'n disposa de més de 5.000) porten a l'alumnat a la cerca d'informació per poder-la respondre. Aquesta informació està bàsicament al MOODLE però ells la poden cercar on vulguin. Poc a poc aquell mapa mental inicial es va ampliant i s'enllacen els coneixements.

 

Els treball en grup sobre temes diversos on cal fer un vídeo, preparar un vídeo_quiz, fer una presentació amb prezi o altres treballs sempre acaben amb una presentació davant dels companys/es. Aquest poden fer les preguntes que creuen convenients i d'aquesta manera tots milloren.

Al final hi ha l'avaluació individual. Una forma de veure el seu progrés i que té un valor relatiu però que ajuda a complementar el perfil de l'alumnat ja que en aquest moment s'enfronta a un test de forma individual. L'aulABP, com no, permet adaptar-se i fer que sigui difícil, en aquest cas, el compartir informació.

"TREBALL" FORA DE L'AULA ...

Si està demostrat que el coneixement ja no està únicament a les aules i que un aprèn en qualsevol lloc que ho vulgui fer, llavors cal veure que hi ha un seguit d'activitats que poden augmentar la motivació respecte a la matèria. Sortides, on posar en pràctica alguns dels conceptes apresos, a un museu de la ciència i si es pot fer en un lloc on calgui parlar anglès encara millor.

El participar en concursos fa que tothom hi posi el millor de si mateix. És un assaig general del treball en grup però sense que afecti a la nota. Qui utilitza una habilitat la millora i si la millora llavors la reflecteix en cada aspecte de la seva vida, i el treball en grup/equip, en seria un exemple la participació en el Concurs Mobile Learning Awards (any 2013).

I de tant en tant fer alguna trobada informal on es cohesiona el grup, i que en podríem dir calçotada, cassola de tros de Juneda... té un efecte clarament positiu sobre la motivació que finalment segur es reflecteix en la nota. De totes maneres si a l'alumnat se'l fa partícip del seu aprenentatge i se li proposa un aprenentatge actiu les notes no ens han de preocupar. Ja ho diu el logo de l'aulABP: implica't, col·labora i aprèn llavors la resta ja ve donada.

Ja ho va dir Steve Jobs al 2010.

Un dia vaig veure en una d'aquelles samarretes, que et trobes en els mercats amb encant, aquesta expressió:

"Tres pomes que han canviat el món". Sembla fàcil deduir que la primera fou la que compartiren Adam i Eva, la segona aquella que li caigué al cap a Newton i la darrera fou la poma mossegada d'Steve Jobs.

I això perquè en un blog sobre reflexions digitals, doncs bé, ho intentaré explicar. El Sr. Steve Jobs a l'any 2010 va dir que l'IPAD d'aquella època havia de ser qui deixés obsolets els netbooks. Com passa sempre molts vàrem pensar que no sempre es pot estar encertat (en referència a Jobs) en totes les prediccions però ara ja tenim clar que som molts els que ens vàrem equivocar. El procés iniciat per APPLE va ser multiplicat quan google va apostar per ANDROID i molts fabricants van començar a desenvolupar les seves tablets. Actualment ja ningú té cap dubte que tenir un netbook forma part del col·leccionisme tecnològic que tots anem fent a casa nostra.

I en els instituts què? Doncs igual que a tot arreu! Benvinguda Sra. Tablet! què hem de fer si no. No hi ha volta de full cal arribar a aquest estadi el més aviat possible. A final de curs es plantejarà, a nivell de direccions escolars, la disjuntiva de quin "gadget" tecnològic ha de ser el suport físic de tot l'ensenyament que, ja se suposa, hauria de ser en un bon grau digital. La resposta NO sembla ser massa complicada i respon a les sigles que en l'argot ICT ja fa anys que és coneix com BYOD. Estem, un cop més, en una situació de canvi, o millor dit, ja sempre estarem en una situació canviant on ens haurem d'anar adaptant contínuament a les noves exigències en tots els camps, l'educació no n'és pas una excepció. En aquest aiguabarreig sembla del tot assenyat el fer una bona traducció del BYOD i anar per aquest camí.

BYOD: "Bring Your Own Device" voldria dir que cadascú porti l'eina que cregui convenient, que tingui a casa seva o que li sigui més fàcil de treballar. Dit així sembla un campi qui pugui però realment el que això suposa és, que ja no és moment de fixar-se amb quin "gadget" arriba l'alumnat a l'aula, sinó quines activitats li proposem per tal de que tots, tots, independentment de l'eina, puguin treballar i assolir les competències que els hi hem de fer arribar des de totes les àrees.

A ningú se li ocorreria actualment el fer portar a tots els nens la mateixa llibreta, el mateix regle, el mateix compàs, el mateix....., però sembla que encara hi ha gent, la qual pensa que tots han de portar el mateix ordinador (netbook). Segur que quan mirarem endarrere d'aquí a uns anys, pocs espero, posarem en el mateix sac el que pensem ara dels ordinadors i del que pensàvem abans dels regles i compassos.

Hi ha alguna solució a tot aquest caos. Doncs sí hi és, i la solució passa per saber trobar aplicacions on-line, apps o qualsevol altra eina que ens permeti treballar amb qualsevol dispositiu. I sobretot saber fer propostes metodològiques que potenciïn l'aprenentatge i l'assoliment de les competències. De totes maneres això ja vindrà en un altra reflexió.

Vist a BETT (Londres 2013)

El dijous 31 de gener vaig arribar a BETT juntament amb la Tere Viscasillas, l'altra professora responsable de l'aulABP. Al llarg dels darrers mesos he tingut l'oportunitat d'assistir, i participar, als esdeveniments educatius més importants d'Espanya: EDUCARED (Madrid, desembre 2011) i EXPODIDÀCTICA  (Barcelona, març 2012); però cal dir que res no és comparable amb allò vist i viscut a BETT (Londres, gener 2013). El motiu que ens ha portat a aquest esdeveniment ha estat, d’una banda, comprovar si la direcció iniciada amb la creació de l'aulABP era encertada i, d’altra banda, esbrinar quines són les noves tendències educatives per tal de millorar-la. Fou aquesta, la raó principal per la qual la casa PROMETHEAN ens hi va convidar. Al cap de tres dies d'immersió en aquest món capdavanter, ja en podíem treure moltes conclusions i la majoria apunten totalment cap a la línia traçada per l'aulABP.

La primera conclusió que n'hem extret és que la tecnologia ha arribat a les aules de les escoles i els instituts per no sortir-ne mai més. I no només això: és evident que la tecnologia ha entrat a les aules per canviar-les i canviar totalment la manera de fer les classes; és a dir, la metodologia d'ensenyar i sobretot d'aprendre. Quin sentit té avui en dia fer les classes com es feien abans de l'entrada a l'aula d'eines que actualment permeten, i gairebé encaminen, al treball col·laboratiu? Quin sentit té preparar alumnes fent-los estudiar d'una manera molt diferent del món on els tocarà treballar? Quin sentit té avui en dia transmetre'ls unidireccionalment tanta informació i no ensenyar-los a processar-la per crear-ne de nova? Doncs en aquesta fira vam veure algunes solucions o tendències novedoses. En aquests àmbits ja ningú es planteja si és bo o no de treballar mitjançant un entorn d'aprenentatge: simplement NO és possible fer-ho de cap altra manera. Hi ha professorat que ara comença a veure’n l’aplicació, benvinguts tots, però ja toca pujar el següent esglaó. Els diferents fabricants de solucions tecnològiques per a l'educació han presentat les seves novetats: PDI's més grans, amb més alumnes que hi poden treballar simultàniament, amb més resolució, amb més aplicacions amb més.... però en molts casos només això i res més. Aquesta aportació de les empreses no m'ha sorprès gens ni mica. És el seu negoci i segur que ens ajudaran en la nostra tasca diària a l'aula. La pissarra digital forma part de l'aula actual com en va formar la pissarra de guix les darreres dècades però el que ens ha de preocupar avui no és tenir-la sinó fer-la servir i com fer-la servir. Altres expositors s'han especialitzat en els continguts a mostrar en aquestes PDI's de darrera generació. Sense cap mena de dubte és impressionant tot el ventall de recursos que posen al nostre abast. Com sempre però, no tots encaixen en els pressupostos tan ajustats dels nostres centres. Ara es poden trobar aplicacions per simular i visualitzar conceptes i fer que l'alumnat els assoleixi d'una forma molt més fàcil. Les pantalles 3D permeten pràcticament "entrar" dins dels conceptes. Simuladors de tota mena obren, juntament amb les PDI's, una interactivitat impensable fa uns anys. Aquest camp, tot i ser espectacular, tampoc ens ha d'impressionar.

Doncs què hi ha més? Sembla que amb tot l'esmentat fins ara ja tanquem el cercle i, en canvi, l'alumnat hauria de poder aprendre molt millor. El quid de la qüestió, aquella peça que falta per fer moure aquest engranatge que és que l'alumne aprengui de forma diferent i actual, no està en la tecnologia només. No n'hi ha prou de tenir una gespa perfecta i una pilota òptima per jugar bé a futbol, oi que no? Llavors què li falta a tot plegat? Aquesta resposta també s'ha apuntat a la fira, però no als estands, sinó a les conferències fetes per experts i per professorat pioner en diversos aspectes. No cal ser un expert per adonar-se que cal afegir-hi un tercer factor: la metodologia. Seria la tàctica a utilitzar en el nostre partit de futbol. Si tots els jugadors són baixets doncs passem-los la pilota als peus. Si volem que els alumnes creïn el seu coneixement, doncs proposem-los reptes. Fem que hagin de ser el centre del seu procés d'aprenentatge. Centrem-nos en fer-los aprendre en lloc de centrar-nos en ensenyar-los.

Ara, finalment, estem a punt d'arribar a la idea que hi ha al darrere de l'aulABP. Donem per suposat que tenim un entorn virtual d'aprenentatge i que tant l’alumnat com el professorat en fan ús. Tenim pissarres digitals a l'aula així con altres eines: pantalles de TV, altaveus, sistemes de votació. L'alumnat té el seu propi ordinador portàtil, Chromebook, tablet, smartphone, el que es coneix com BYOD (bring your own device). Ara, si hi incloem el treball per projectes o ABP, ja tenim gairebé tot el que els experts recomanen per aprendre al segle XXI. Resulta que és ara quan, amagats a la fira, brillen uns quants, pocs, diamants. Són tres empreses que es dediquen a crear el que s'anomenen espais d'aprenentatge. Voldria dir que ara per ara els seus estands no són els més visitats, ni de bon tros! M'atreviria a dir que en pocs anys el nombre d'estands dedicats a aquest aspecte seran molts més i que el seu impacte en l'educació ha de ser grandíssim. Aquest és l'element bàsic de l'aulABP. En la nostra aula l'espai s'ha pensat per facilitar el treball a l'alumnat. Res de tot el que s'ha comentat aquí es pot dur a terme de forma eficaç en una aula on les taules estan en quadrícula; la pissarra, al davant de la classe i el professorat és el centre d'ella. Ha estat realment una sorpresa molt agradable veure que una idea s'ha convertit en realitat i que en aquesta fira els experts, tots, tots sense excepció apuntem, com a quart element per aprendre al segle XXI, l'espai. És molt gran el reforç que hem rebut en veure que la línia encetada va en la bona direcció. Poder experimentar aquesta aula ens permetrà fer, de nou, un pas endavant cap al que es considera que ha de ser la nostra tasca dins de la societat actual. Per acabar el símil futbolístic, ara hem d’afegir que l’entrenador no juga sinó que assigna els rols i marca els objectius i, finalment, que el partit no es juga dins d’un camp de presseguers plantats en línia sinó que es juga al Camp Nou. D’aquesta manera tot sembla més fàcil i més lògic, o no?

NOTEBOOK o TABLET? MOODLE o LLIBRE DIGITAL?

Aquest proper curs ens enfrontem a una situació totalment nova als centres en el que fa referència a l'ensenyament digital. Fins ara des del Departament s'havia subvencionat una part de l'ordinador i una part de les llicències digitals. Actualment aquest ajut ha desaparegut, amb el que cada centre haurà de fer una gestió dels seus recursos, i també dels recursos de les famílies per tirar endavant l'ensenyament digital. Sembla del tot clar que aquest tipus d'ensenyament no té marxa enrere i que caldrà trobar-hi solucions imaginatives, ja que si als 300€ que costava l'ordinador, l'hi hem de sumar els preus de les llicències o els llibres, el preu final resulta inabastable per a moltes famílies en la situació econòmica actual.

La primera pregunta que es planteja, si tenim clar que cal tirar endavant l'ensenyament digital és: quina eina cal posar a l'abast de l'alumnat? Les respostes són dues: ordinador (notebook), o tauleta digital. Les  diferències de les dues eines són el preu i principalment les prestacions, la qual cosa comporta conèixer quin ús en farà l'alumnat a les aules per tal d'escollir-ne una. La tauleta digital serveix per navegar, veure els llibres digitals, fer treballs d'ofimàtica i multimèdia i també molt treball col·laboratiu, però té l'inconvenient que els programes de treball que  estan en l'entorn de l'aprenentatge digital no funcionen. Es podrien esmentar: freemind, gimp, sketch UP, hotpotatoes, audacity,... És molt possible que si es fes una anàlisi en profunditat de com ha utilitzat el professorat l'ordinador a l'aula al llarg d'aquests tres anys de projecte d'ensenyament digital a Catalunya, ens adonaríem que possiblement, més del 80% del que ha fet el professorat es podria haver fer amb el tablet, essent aquest més barat. Evidentment cada centre en coneix la manera de transferir a l'alumnat els continguts curriculars i a partir d'aquesta informació és més fàcil l'elecció de l'eina..

Abans de continuar dir que la meva experiència personal de 6 anys d'intentar progressar en l'ensenyament digital i tot el que això comporta, m'ha fet veure que aquest es sustenta sobre tres pilars bàsics i en el següent ordre d'importància:

1. Continguts digitals. Més endavant es comentarà el llibre digital vs el MOODLE.
2. La pissarra digital.
3. L'eina que li donem a l'alumnat: notebook, tablet, ...

Deixant de banda la màquina, que en cap cas pot ser l'excusa per l'ensenyament digital, ara es planteja una altra pregunta: quin tipus de suport facilitem a l'alumnat per poder accedir als continguts curriculars i revertir les seves tasques?

Aquesta resposta és una mica més fàcil que l'anterior. A nivell personal, jo crec que els avantatges de l'ensenyament digital son tants que no hi ha cap dubte de que val la pena creuar el riu i anar a l'altre marge on ens espera:

• Treball per competències.
• Treball per projectes.
• Possibilitat d'engrescar a l'alumnat.
• Seguiment diari del seu progrés.
• Canvi de rols de l'ensenyant.
• Autogestió de l'evolució de cada alumne.
• Autoaprenentatge.
• Introduir el que passa fora de l'aula a dins de l'aula.

Si tenim tot això clar i n'estem convençuts, ja podem començar-nos a plantejar com arribar a l'altre costat. D'entrada dir que el professorat es sent molt segur en l'ensenyament "clàssic" ja que majoritàriament ha estat el que ha portat fent a llarg de tota la seva vida professional i coincideix amb la seva pròpia experiència de quan era alumne. Iniciar el canvi vol dir plantejar-se el saltar a l'altre costat i no és fàcil!

Aquest riu és prou ample com per haver de necessitar alguna ajuda per creuar-lo. Si el professorat que es planteja aquest salt és d'aquell que es preparava els seu dossier, que generava les seves fitxes, que ampliava els continguts dels llibres amb altres recursos llavors és molt possible que s'atreveixi a fer el salt o millor dit a nedar fins a l'altre costat només amb l'ajuda del MOODLE. No se quants n'hi ha d'aquests o quants d'aquests s'atrevirien a emprendre aquest repte. Cal dir que aquest repte que comença en decidir-se a nedar, requereix un esforç bastant considerable, i que només la perspectiva del temps dona la raó a tota la inversió en forma de temps personal requerida. A més a més hi hem de sumar les competències digitals pròpies del porfessorat que calen per fer aquesta travessa més portadora.

Segur que aquesta alternativa a mig-llarg termini és la millor, però que passa amb la resta de professorat? No els podem llençar al riu però si els podem ajudar a DESCOBRIR l'eina que hi ha per a tal efecte. Aquesta eina és el LLIBRE DIGITAL. Fa tres anys els llibres digitals serien embarcacions una mica precàries on el risc de no arribar a bon port eren altes. Entenem com arribar a bon port el poder transmetre a l'alumnat tots els continguts curriculars de la matèria, que d'això tracta la nostra feina. Actualment, i cada cop més, aquesta eina és millor i les possibilitats de sortir-ne victoriós són més altes. El llibre digital està cridat a ser l'element que farà avançar l'ensenyament digital i que al final, en molts casos acabarà en el MOODLE. Aquest, com a entorn d'ensenyament aprenentatge, serà la peça clau ja que a través d'ell, i de forma relativament fàcil les famílies poden ser partícips de l'aprenentatge dels seus fills/es. així com també fer un seguiment d'aspectes rellevant del dia a dia de l'aula. Sobre com el MOODLE pot incentivar aquest canvi hi ha un altre article.

Per acabar també deixar clar que de cap manera és pot parlar d'ensenyament digital pel simple fet d'utilitzar un llibre digital. L'ensenyament digital és molt més que canviar simplement el suport.

Taula rodona sobre governança de les TIC

Avui s'ha celebrat a l'EOI una jornada per equips directius sobre la governança de les TIC. Entre els centres convidats a fer una exposició de la seva organització TAC un era l'INS Josep Vallverdú. El ponent escollit fou F. Solans, actual gestor de l'àrea TAC de l'INS, que va fer un recorregut pels darrers tres anys de l'entrada massiva dels ordinadors a l'institut.

La ponència fou estructurada en diferents apartats. En primer lloc s'explica que l'arribada de tot el que ara en coneixem com ensenyament digital fou a través del Departament de Tecnologia fa 6 anys. A partir de llavors va anar capilaritzant cap al centre de forma molt minsa. L'arribada dels projectes 1x1 i educat 2.0 van dinamitzar la incorporació dels ordinadors a les aules, encara que no del tot la metodologia. A nivell organitzatiu es començà en primera instància donant tota la responsabilitat al coordinador d'informàtica fent que el volum de feina col·lapsés l'intent. Un nou intent fou sumar un equip de formadors/assessors al coordinador TIC i finalment aquest any es va incorporar la figura del Gestor, que ha estat qui ha presentat un pla d'engegada real de l'ensenyament digital. Aquest pla, com no podia ser de cap altra manera, ha estat una còpia dels passos que va seguir el Departament de tecnologia amb tots els inconvenients que pot tenir el multiplicar el pla pilot per dotze. No només el nombre és important, també ho son les diferents aproximacions del professorat envers a l'ensenyament digital i el seu grau de competència en les TIC, el que fa que la velocitat de transformació sigui més lenta. De totes maneres la direcció ha apostat de forma clara per aquest nou ensenyament i al llarg dels propers cursos es veuran els resultats d'aquesta aposta.

Governança_TAC_Lleida

L'aulABP: una AULA per canviar les CLASSES.

Cada principi d'any diem o escoltem: “any nou vida nova”. Aquesta màxima de voluntat de renovació potser també es pot aplicar a la manera d’impartir les classes. Imaginem-nos per un moment que totes les eines pròpies de la classe magistral desapareixen. Vull dir que, per exemple, si la pissarra ja no fos l'element predominant en la classe, ni tampoc ho fos la taula del professorat, ni hi hagués un davant ni un darrere; aleshores no podríem saber qui s'asseu en un lloc o en un altre ni com ni amb qui s'asseu l'alumnat... Només amb aquests canvis, es faria molt difícil entrar a l’aulABP pensant que s’hi ha de donar una classe com la que s'ha anat fent els darrers temps, des de fa dècades. Si, al mateix temps, hi suméssim que l'alumnat podria decidir de treballar en forma grupal o per parelles o de forma individual, en un mobiliari funcional, i també que disposaria del seu propi ordinador, llavors la situació se’ns descontrolaria totalment. Aquest seria el moment de fer servir una metodologia que ens permetés sobreviure a aquest “caos” intencionat. Caldria pensar que potser aquesta aula, per si mateixa, seria capaç de fer replantejar la metodologia didàctica al professorat que hi entrés. El treball per projectes en què el professorat acompanya l'alumnat és l'alternativa i potser l’única possibilitat de tirar endavant un canvi metodològic. A més, com que aquest canvi haurà de comportar, inexcusablement, el treball competencial, doncs encara millor per a aconseguir una vida nova per a l’ensenyament.

 L’aulABP ha de permetre que l’alumnat en sigui el centre i el seu aprenentatge l’objectiu principal a assolir pel professorat. L'aulABP que es vol aconseguir ha de recollir tot el comentat anteriorment. A hores d'ara l'alumnat ja està presentant les seves propostes en forma de modelitzacions per tal d'esbrinar que volen ells i d'aquesta manera poder oferir-los un entorn de treball agradable on el seu rendiment acadèmic es vegi molt augmentat.

Si voleu saber en quina situació està el projecte, l'evolució del mateix està recollida en el aquest blog

En els dos vídeos que hi ha a continuació es compara l'aula actual amb la que volem omplir amb les aportacions de tothom per fer l'aula que ens ha de canviara a TOTS. Al professorat la manera d'ensenyar  i a l'alumnat la manera d'aprendre.

L'aulABP

Molt esforç, però al final arriba la recompensa

Ja fa anys que ens varem adonar que l'eina que se'ns posava al nostre abast havia de tenir una influència en la nostra manera d'enfocar l'ensenyament a l'aula. En un principi tots els esforços van destinats a cercar enllaços, recursos, flash, activitats on-line, etc, el que en diríem fer el nostre propi llibre digital. Al cap del temps s'hi van incorporant activitats: tasques, glossaris, fòrums de debat, fòrums per compartir i ....qüestionaris. com no! En aquell moment sembla que ja ho tenim tot preparat per poder descansar i utilitzar un material del qual n'estem molt orgullosos. És en aquell moment que algú ens fa veure que el MOODLE és molt més que un simple lloc on penjar i acumular tasques: ens parlen de les QUALIFICACIONS.  Sorgeixen les RÚBRIQUES i al cap de poc ja estem retroaccionant totes les tasques, entrant en el camí que ens ha de portar inexorablement cap al canvi més profund que desencadena el MOODLE: una nova relació entre docent - alumnat - família.

Avui en dia, el MOODLE sembla que ha de ser l’eina que ha d’incentivar el canvi a l’aula,però resulta que pot anar molt més enllà, i fins i tot canviar i millorar la relació i comunicació entre professorat i famílies. Fer visible i transparent la nostra tasca diària a l’aula permet que les famílies, algunes famílies, hagin acceptat el repte de la coeducació. Professorat i famílies poden anar junts en el seguiment de l’alumnat, i sense cap mena de dubte un millor seguiment condueix a uns millors resultats. Al final de tot l'esforç que comporta  preparar la unitat, fer el seguiment, i corregir, arriba el premi del reconeixement per part d'algunes famílies de la feina feta. Segur que aquest pot ser un bon camí en els temps que corren.

Experiència presentada a EDUCARED 2011

Ja fa cinc anys que el departament de Tecnologia del nostre institut va apostar per l'ensenyament digital o millor dit la utilització d'eines digitals a l'aula per dissenyar, fer i avaluar l'activitat acadèmica. En el marc de la trobada internacional EDUCARED 2011 dos professors vàrem decidir presentar la nostra UNITAT DIGITAL.

educared2011

Els núvols conceptuals

Cada dia ens adonem que l'alumnat està més avesat al copiar i enganxar. De vegades la capacitat de síntesi queda molt minvada ja que el fet de posar molta informació està pel damunt de l'escollir-la, analitzar-la i sintetitzar-la. Segur que hi ha moltes maneres de fer-ho però de vegades també el fet de poder trobar l'eina que ens permeti fer núvols conceptuals a partir d'un recull de paraules importants segons l'alumnat ens pot ajudar en aquesta tasca de síntesi. En aquest cas l'eina utilitzada és el WORDLE.
També un cop tenim aquestes paraules clau en forma de núvol ens pot servir com a professors/mestres per tal de repassar abans d'un examen fent sortir a la pissarra i explicant alguna de les paraules (conceptes) a l'alumnat. Si d'aquesta informació en disposem al principi de la unitat ens pot servir per tal de veure que en sap l'alumnat del tema. Aquestes possibilitats multipliquen l'eficiència i la utilització de les PDI.





Com a exemple un recull de les impressions del curs impartit a l'escola La Noguera (Balaguer) sobre competències tic a l’aula: pissarra digital i llibres digitals. (Març 2011)