Inspiració.

A les sis de la tarda d’avui dissabte acaba de tancar BETT 2015 i poques hores després ja no podia esperar més per tal de posar per escrit tot el que he viscut en aquesta edició. Inspiració era el lema de BETT i de fet puc dir que és del tot aplicable a la vista feta. Només arribar ja t’adones que la paraula ENSENYAMENT hi és amb majúscules i en totes les seves vessants. Expositors  que ofereixen els seus millors productes per facilitar la feina del professorat, o no, i sobretot per incrementar l’aprenentatge de l’alumnat; empreses que volen vendre els seus paquets escolars integrals; els grans entre els grans com Microsoft i Google apostant per engolir-se al professorat que inicia el camí digital obrint-los-hi les portes de bat a bat i finalment els mestres i els mestres dels mestres que son aquells que amb la seva experiència i visió ajuden als altres a avançar en aquest camí ple d’esculls i incerteses. De fet, sintetitzant-la al màxim, aquesta seria la definició de canvi. Aquest article té la voluntat de centrar-se en nosaltres, el professorat, més que en les noves incorporacions tecnològiques.

Tornant a la inspiració, i sense voler ser recurrent, resulta que en el decurs dels dies hem escoltat a gent d’arreu, explicant les seves experiències; en algunes de les quals t’hi veus reflectit plenament, i en altres t’hi voldries veure i per suposat algunes no van amb tu. Un escenari que et posa al davant molts aspectes sobre els quals reflexionar de la teva praxi diària. La presència d’oradors del nivell de Sir Ken Robinson t’afecten de tres maneres diferents: primerament et sacsegen fort, després et posen una altra vegada al lloc en que estàs i no en el que pensaves estar i finalment renoven les teves ganes de treballar i d’anar més enllà en la teva feina. Tot plegat, i utilitzant les seves paraules, l’educació consisteix en fer millor, més fluida i més eficaç la relació entre professorat i alumnat, entre qui ha d’aprendre i que ho ha de fer possible. Arribat en aquest punt cadascun de nosaltres s’ha de plantejar que vol fer en el seu dia a dia dins de l’aula. Estem contents de com influenciem, formem i, en definitiva, eduquem a l’alumnat que tenim davant nostre cada dia? Aquells que respongueu sí teniu una gran sort, jo no puc dir pas que n’estigui del tot satisfet i menys a poques hores d’haver estat en contacte amb els qui ho fan bé, molt bé. Els que pensem, com el citat Ken Robinson, que l’educació està en un procés de canvi, ell fins i tot parla de revolució, ens replantegem una vegada i una altra si el que fem és bo pels nostres alumnes o es podria millorar i si realment allò que els oferim és el que els interessa i els fa/farà falta. Actualment el canvi de paradigma en el nostre entorn educatiu és cada cop més evident. La tecnologia, ja no cal parlar de noves tecnologies ja que aquestes per definició sempre seran noves, ens dóna eines per emprendre accions que abans no ens podíem ni plantejar. Al mateix temps la societat ens demana deixar la uniformitat per anar cap a la personalització en tots els seus aspectes, incloent-hi el formatiu.

 

Som molts els que ens preguntem com podem canviar l’educació del nostre alumnat. Que puc fer jo si no tinc cap tipus d’incidència fora de la meva aula i en el millor dels casos si surt de l’aula es limita a un número molt petit de companys? Sir Ken Robinson, en la seva xerrada, ens va donar la solució: jo puc canviar el sistema educatiu del meu alumnat ja que quan tanco la porta de la meva aula llavors, durant aquells 60 intensos minuts i per aquell petit grup d’alumnat, jo soc el sistema educatiu. Vist així tot és més fàcil i possible. Només em cal avançar en la direcció que crec és la correcta, tirar endavant i ja estic fent el que volia, “canviar el sistema educatiu”. Sembla fàcil oi!  Si ens hi posem tots plegats accelerarem el canvi ja que el procés és inevitable i irreversible. Com més temps triguem en assolir-ho, més nois i noies hauran passat per les nostres aules sense disposar d’algunes de les eines que segur necessitaran en el seu futur acadèmic i personal.

Com he dit abans, després del sacseig  rebut en les diferents xerrades, he interioritzat el que s’espera de la nostra tasca diària com a educadors, contrastat amb les demandes de la nostra orgànica i canviant societat. En primer lloc i de forma primordial seria fer sorgir la creativitat, tota la creativitat de cadascú i potenciar-la el màxim que puguem, fomentar la col·laboració i treball en equip entre el nostre alumnat, dotar-los d’habilitats de comunicació, que siguin capaços de fer una bona presa de decisions a partir del pensament crític, i per suposat totes aquestes habilitats en un entorn el més real possible com és la resolució de problemes o el treball per projectes.

De la mateixa manera he volgut veure com ho estan fent els col·legues de diferents països. Tots coincideixen en que cal deixar de banda la uniformitat, pròpia de l’era industrial, ja exhaurida, per passar a la personalització de l’educació. Personalització que estarem d’acord té unes limitacions evidents i al mateix temps un gran aliat que és la tecnologia, la qual ens permet oferir diferents recursos, eines i estratègies a l’alumnat perquè pugui trobar el seu camí. Aquells que fa anys que utilitzem el moodle o semblant ens resulta més fàcil superar aquest escull.

Un altre aspecte a canviar és el concepte d’entorn d’aprenentatge. Si partim que tothom aprèn a tot arreu, llavors perquè concentrar tot el nostre esforç pedagògic entre quatre parets, en un entorn d’aprenentatge fix. Cal canviar el concepte d’aula, entorn de treball i moment de treball. S’haurà d’arribar a que l’alumnat aprengui on i quan vulgui mentre que nosaltres l’acompanyem. De nou trobem un aliat en la tecnologia i en tot el programari que sorgeix cada dia i que anirem escollint i posant al seu servei quan aporti un valor afegit. Incrementar tecnologia per fer el mateix confon a l’alumnat, complica al professorat i ens porta al mateix lloc que estàvem.

Ja queda poca gent que aposti per l’educació de dalt a baix on els coneixements són aquests i cal saber-los. Ara el que se’ns demana, si volem personalitzar l’educació, és estar al costat de l’alumnat, guiant-lo, acompanyant-lo i aquí vull posar una frase en anglès que ho resumeix exquisidament: Follow Me I'm Right Behind You.

Per acabar, avui en dia ningú està aïllat, les xarxes socials aparentment ens cohesionen, ens enllacen, ens fan sentir part d’un grup. Llavors perquè encara fomentem l’aprenentatge com una acció individual i aïllada? Hem de programar les classes i les activitats per fer-les col·laboratives on tothom pugui aportar i sumar.

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquest punt i encara us manteniu en el SÍ de fa una estona, permeteu-me dir que us envejo. Segur que tinc molt que aprendre de vosaltres i vosaltres molt que aportar a aquesta magnífica professió que no és res més que fer que els petits quan siguin grans siguin millors que nosaltres. Si sou com jo, espero haver aconseguit fer-vos reflexionar una mica i que potser demà a l’aula vegeu aspectes que abans només miràveu i escolteu allò que potser abans només sentíeu.

La suma de tots millora el conjunt. La següent foto recull com, de forma col·laborativa, es genera reflexió i el conjunt supera en molt a la individualitat. La frase “Educational technology is future” va ser matitzada per nosaltres dient “... but don’t forget methodology” i reblada per altri afegint que “technology is secondary, pedagogy is first”.

Al final és evident que el canvi anirà de la ma de la tecnologia, per suposat, però no té cap tipus de sentit que només sigui aquesta la que ens preocupi. És per aquest motiu que el tenir una pantalla amb més resolució, un moodle, un llibre digital,  un ordinador més potent, una tablet, un chromebook, un laptop o un mòbil per si sols no canviarà res, ho canviarà el professor amb la seva pràctica a l’aula. I per acabar recordar que si volem obtenir resultats diferents, i n’estem convençuts de que ho volem, no hem de fer sempre el mateix. Arrisquem-nos i no tinguem por a equivocar-nos perquè d’aquesta manera cada cop estarem més a prop del nostre objectiu. Fer el mateix ens porta al mateix resultat de sempre i, ... volem canviar, oi?

Llegir un llibre. Xerrac, serra elèctrica i IKEA.

De ben segur el títol d'aquest escrit sobte una mica però certament està fet amb aquesta intenció, amb l'objectiu de trobar una altra manera de fer reflexionar sobre el canvi d'eines, el canvi del COM fer les coses o fins i tot el canvi de paradigma educatiu.

Vull prendrem la llibertat d'explicar com podria haver estat o va estar, no és del tot important, l'evolució en la fabricació de mobles. Segurament en un principi els mestres artesans es dedicaven amb el seu xerrac a tallar les fustes per tal de crear el seus mobles. No tinc cap dubte que quan van poder disposar d'una "serra elèctrica" llavors la seva producció va augmentar encara que molts d'ells continuaven fent la mateixa taula tal com havien fet sempre. Podríem pensar que les noves eines no van provocar cap canvi rellevant, si bé van augmentar considerablement la productivitat, però seguien encallats en el paradigma de la producció

I ara és quan entra IKEA aquí. Què va fer IKEA? Podríem pensar que, tot i voler seguir fabricant mobles amb les eines més modernes va fer un canvi de paradigma i va introduir nous conceptes com mobles plans, amb disseny, fàcils de transportar,... i sobretot es va ocupar més de la venda del producte que de la producció, va cercar el consumidor més que el productor. Realment va ser tota una revolució, i  sense cap mena de dubte, va necessitar també de la versatilitat de la nova eina, "la serra elèctrica". La qüestió rau en com lliguem aquest tema amb el nou sistema d'ensenyament digital i competencial proposat dins les nostres aules? Senzill, posem-hi un exemple i a veure si hi trobem alguna similitud.

Suposem que l'objectiu és aconseguir que l'alumnat llegeixi un llibre amb tots els innegables beneficis que aquest fet comporta.

Dibuixem una línia del temps que comenci fa més de 100 anys. Situem-nos al segle XIX i possiblement a l'aula es duria a terme una seqüència pedagògica com aquesta: - llegiu el llibre i feu-ne un resum (diu el professor), l'alumnat ho fa i li lliura un resum escrit amb ploma. Si avancem un segle i ens situem als anys 80, la seqüència seria llegir el llibre i fer el resum "passat a màquina". Ja a final del segle XX segurament es demanaria lliurar el treball en format "word". Aquí apareix ja l'eina novedosa dins el nostre sistema educatiu, la nostra "serra elèctrica". Més endavant, fa només 7-8 anys, el professorat podia penjar ja en una tasca realitzada en un entorn moodle però fent-la lliurar, encara, en format paper. Avui la majoria d'ensenyants, suposadament, ja fa lliurar la tasca de moodle en format digital i possiblement, molts també demanen al seu alumnat que la comparteixin en googledocs. La pregunta que plantejo és: algú veu fins ara el que IKEA va fer amb els mobles? No, per suposat que no. Hem estat fent el mateix que a finals del segle XIX però amb una eina molt moderna anomenada "PROCESSADOR DE TEXTOS".  Certament hem fet llegir el llibre però avui en dia, és una acció pedagògica suficient que hem de potenciar des de les escoles? Doncs NO i rotundament NO.

Com podríem accelerar el canvi educatiu i sobretot com podem integrar l'ensenyament competencial, les famoses TAC, que ja han de lluir dins el currículum, en el fet conductor de l'article llegir un llibre. Si ens centrem en el processador de textos llavors veiem la possibilitat de corregir faltes, de treballar amb columnes, fer taules, índex, insertar imatges, etc. Segurament aporta un valor afegit. Estem d'acord amb aquest valor afegit, però normalment, no anem més enllà o no busquem una manera d'ensenyar-aprendre diferent i més adaptada a la nova manera de formar l'alumnat i personalment crec que hi ha altres maneres de fer el mateix. A veure que us sembla aquesta.

El professorat vol que l'alumnat llegeixi el llibre. Això no ha canviat tot i que hem caminat més de 100 anys pel que fa a l'educació a les aules. Recordem que volem utilitzar la nostra "serra elèctrica", el processador de textos. Com va fer IKEA en el seu moment, ens podríem centrar en el producte final i en el procés que ha de realitzar l'alumnat més que en la lectura pròpiament dita, és a dir en el COM.  Una proposta seria que els alumnes, a partir de la lectura, fessin un tríptic exposant les bones qualitats del llibre, però no individualment, sinó per parelles. Llavors es treballarien diferents competències com lideratge, pactar, arribar a acords i el treball en equip.  El processador de textos ja és en aquest format una eina més potent i més àmplia que permet treballar moltes més competències. Amb el tríptic estem treballant la lectura però amb noves estratègies metodològiques. I encara podríem anar una mica més enllà i proposar a l'alumnat que integri en els tríptic algun aspecte com ara el dibuix en perspectiva que ha treballat a l'àrea d'educació plàstica. A més se li pot proposar que vagi a la biblioteca pública a portar els seus tríptics i que expliqui en què consisteix el seu treball o bé que convenci als companys de classe de que val la pena llegir-se el "seu" llibre.. D'aquesta manera ja hi tenim la competència comunicativa afegida. I encara més, a l'aula d'informàtica, l'alumnat pot generar amb codis QR el resum del seu treball, com es faria abans a ploma, per si algú, a partir de la informació del tríptic vol tenir més informació sobre el mateix. I ...... el que se'ns pugui ocórrer! I amb tot això podem dir que hem plantejat un repte a l'alumnat, l'hem fet treballar per projectes i col·laborant amb altres companys/es. Dir que segurament estaríem totes i tots d'acord que amb aquesta nova manera de treballar, hem canviat la metodologia, hem incorporat unes eines TAC, unes matèries diferents i hem potenciat habilitats que amb un simple resum no es poden arribar a plantejar. Finalment, desitjo que us hagueu adonat que en tot aquest article no parlava d'un llibre "clàssic" sinó d'un llibre de temàtica en biologia, tecnologia, música, i de qualsevol matèria i que d'aquesta manera s'aconsegueix molt més que llegint simplement un llibre.

Si en un centre es treballa en aquesta línia, llavors ja tenim un crèdit de síntesi, unes jornades TAC o una forma d'inserir realment les competències digital i  transversals requerides avui en dia, treballant d'una manera molt més actual i propera a l'alumne i, sens dubte, molt més útil pel seu futur com a adult i ciutadà.

Tornant al moble, un cop l'hem comprat a IKEA, només serveix per asseure'ns en el cas de ser una cadira però tot és diferent.

Mobile Learning Awards 2014

Experiències d’ús educatiu dels dispositius mòbils

Un cop més s'ha convocat el concurs Mobile Learning Awards. L’objectiu d’aquesta modalitat és premiar experiències innovadores d’ús educatiu dels dispositius mòbils, que mostrin el potencial d’aquests dispositius per a l’aprenentatge, l’organització, la convivència o la comunicació amb les famílies. 

La utilització de tot tipus de dispositius a l'aulABP i el seu impacte sobre l'aprenentatge ha estat considerat com una experiència que hi podria prendre part.

En aquesta presentació s'explica els orígens i el desenvolupament d'una forma de treballar que està basada en els dispositius mòbils i en tot el potencial d'autogestió que en combinació del MOODLE ofereix a l'alumnat.

Un altre dispositiu: el Chromebook.

En l'article anterior ja entreveiem que els chromebooks poden ser l'eina a mig camí entre les tablets i els netbooks. Aquest matí hem volgut anar a l’estand de Google a informar-nos i perquè no, a explicar-los, si ens volien escoltar, com treballàvem a l’aulABP. Ha estat una experiència realment fascinant ja que des d’un principi l’Oliver, un dels molts demostradors de google, ha captat les nostres inquietuds i ens ha fet veure que eren molt concretes i inusuals fins i tot en un context com BETT. De seguida ens ha mostrat totes les eines que tenen en la línia de la nostra manera de treballar.
Deixant clar que l’alumnat de tecnologia es mou amb molta solvència per la xarxa, que el treball en el núvol per ells és habitual, llavors tot encaixa dins de la seva filosofia de treball. Partint d’aquesta forma de treballar en que el treball col·laboratiu, guardat remotament i en base a tenir connexió de forma continuada amb la xarxa ens han presentat al senyor Paul, reconegut expert en aquests dispositius, que anava a fer una xerrada per mostrar quin valor diferencial ofereixen els chromebooks.


La presentació que ha estat seguida per molta gent, com la majoria de les que al llarg del dia feia google, la podríem resumir de forma molt simplificada dient que els chromebooks són unes màquines destinades a ser el dispositiu que enllaçarà "on-line" i només on-line els alumnes amb els seus treballs i amb el seu i-person, que anomena Pere Marqués.
D'entrada aquesta definició ràpida encaixa perfectament amb la nostra metodologia dins l’aula de Tecnologia. Si no hi ha bona connexió llavors el problema és més gran ja que llavors aquests dispositius no tenen cap utilitat. Per aquells que hauran de decidir quan canviar a aquests dispositius, o seguir amb laptops o netbooks, (dispositius amb poc futur si fem cas de les projeccions de mercat actuals) o bé anar cap a les tablets caldrà que tinguin en compte l’estalvi de temps, diners, know how, entorn de treball, velocitat i obsolescència dels dispositius.
Actualment google sembla que parteix amb un cert avantatge sobretot  a nivell de suport i desenvolupament. Intrínsecament lligat amb els chromebooks hi ha el google Apps for Education que complementa la gestió d'aplicacions, continguts, usuaris i dispositius. Sense cap mena de dubte cal tenir-ho molt en compte a l’hora de planificar què es farà en els instituts, com es farà i amb què es farà.

Google està oferint dos sistemes, per una banda android per mòbils i tablets i per l'altra els chromebooks. Sembla clar que només serà qüestió de temps que aquestes dues línies convergeixin en un punt. Actualment ja hi ha moltes tablets que funcionen amb android i porten incorporades uns teclats però tot i això no tenen res a veure amb aquests nous dispositius. Al final escollir quin dispositiu utilitzar va lligat directament a que es pensa fer amb ells. La forma amb que es fa treballar l’alumnat i els recursos que se'ls hi posa a l’abast determinen quin dispositiu és, no millor, sinó més idoni. No manca massa per arribar a que l’alumnat pugui portar qualsevol dispositiu i si això passa, que passarà aviat, llavors sí que la forma de treballar del professorat haurà de ser única i molt diferent a l'actual.

Un cop acabada la reunió amb diferents responsables de google al quals hem pogut accedir gràcies a la filosofia de treball pròpia del departament de Tecnologia juntament amb l'entorn d'aprenentatge que és l'aulABP, hem anat a veure aquells que han de ser els encarregats de crear-los. Toshiba ens ha reconegut que l'increment percentual en creixement l'ha tingut amb els chromebooks. Lenovo també mostra una tendència similar i ja es difícil trobar una marca "d'ordinadors" que no tingui algun model de chromebook. Una altra pista ens la dóna el fet de que a Escandinàvia el nombre de compres d'aquests dispositius ha crescut de manera molt important. Doncs ja ho tenim aquí: tablets o chromebooks.

Tablets, tablets, tablets; data, data, data; cloud, cloud, cloud, .... i chromebooks.

BETT, celebra els seus 30 anys. 30 anys mostrant les novetats tecnològiques en educació. Jo em pregunto, fa 30 anys, on era jo? La resposta em porta a l’institut Joan Oró de Lleida, fent primer de BUP. D’aquella època d’estudiant recordo, com no, la meva aula amb el professorat al davant donant-me una lliçó magistral que jo intentava seguir. Recordo les pissarres de guix i els retroprojectors on les transparències hi eren mostrades pel professorat més avançat i també recordo uns companys i companyes que poc tenen a veure amb l’alumnat que avui en dia em trobo a l’institut. Actualment, l’alumnat és molt diferent a tal com érem els de la meva generació amb 14-15 anys, en gairebé tots els aspectes. Del canvi social i tecnològic, no cal ni parlar-ne. Per suposat, jo no tenia mòbil, el concepte internet encara no estava ni a la Viquipèdia, i la paraula facebook no l’hauria entès ja que com a llengua estrangera fèiem francès. Aquests records em porten a pensar que, moltes vegades, no estan tant allunyats en les aules actuals, ja que moltes coses segueixen gairebé igual. És cert que ja no tenim retroprojectors, que hem canviat les pissarres de guix per pissarres digitals interactives, però tot i així molts aprenentatges s’imparteixen de la mateixa manera i sobretot la distribució a les aules segueix com abans. També en molts casos la seqüència metodològica: explicació del professorat – deures – corregir – examen, segueix encara igual.
No passa el mateix a nivell d'esdeveniments que marquen les línies que seguirà l'ensenyament en un futur immediat. Allí sí que es preveu un intent de convergència entre la realitat social i tecnològica i la pràctica metodològica a l'aula. Són espais amb idees que cal tenir a l'agenda per tal de millorar la pràctica educativa.



Llavors que està passant en el nostre sistema educatiu? Què està passant a les aules actuals? En el millor dels casos avancem a un ritme massa lent.  L'any passat també vaig tenir la sort de poder assistir a la fira BETT. Només en un any ja he pogut veure canvis significatius que de ben segur repercutiran dins de les aules en un futur immediat. Al cap d’una estona dins la fira BETT quedava clar que alguns dispositius ja no hi eren presents. Mirant en els estands, els laptops i netbooks com a tals havien gairebé desaparegut per deixar pas a uns elements cridats a ser l'eina de treball de l'alumnat. Parlant amb els expositors tothom té clar que a l'aula es treballarà amb aquests dispositius i els mòbils acabaran per ser alliberats i utilitzats com a eines de treball. L’eina en sí mateixa mai és negativa per les persones; la qüestió rau en l’ús que se’n faci. Si tenen raó, i normalment en aquests fòrums l'acostumen a tenir, ja ens podem replantejar què proposar fer a l’alumnat durant les classes, la manera com li mostrarem el que ha d’aprendre i que li demanarem perquè ho assoleixi. Tot haurà de poder-se fer amb el dit, que no amb els dits. Teclejar no podrà ser la tasca principal, sinó que serà moure el dit amunt i avall per trobar la informació, seleccionar-la, processar-la obtenint algun producte i finalment compartir-lo. De totes maneres no ens hauria de sorprendre que un element molt més intuïtiu, lleuger i proper a l'alumnat esdevingui la seva eina per accedir ràpidament als coneixements.
Ara sembla que les propostes que farem a l’alumnat no seran de redactar grans escrits sinó interactuar amb els continguts, ser actius i fer “tap” aquí i allà per tal de connectar coneixements. Si encara algú vol que lliurin grans treballs escrits llavors caldrà que tinguin accés a un dispositiu amb teclat. Actualment ja és freqüent que utilitzin aquest tipus de dispositius. Tota aquesta informació que els hi posem al seu abast es guardarà al núvol i com a conseqüència el seu accés serà des de qualsevol lloc i no només des de dins de l’aula. L’aula serà un entorn d’aprenentatge més però no l’únic, per tant haurem de fer un pas endavant, i si fins ara ens hem esforçat en posar tota la informació a l'abast de l’alumnat, ara haurem de ser una mica més concrets i acompanyar-los en la recerca de la informació i els coneixements amb un sol dit.
Si hi ha hagut una víctima en aquesta trepidant evolució, també cal dir que hi ha hagut uns clars guanyadors. Aquests han estat els entorns d'aprenentatge o millor dit els entorns de gestió integral dels centres. Són moltes les empreses que ofereixen aquests serveis i productes. Gestió de continguts i d'expedients, backup de dades, emmagatzematge, seguretat, antivirus, comunicacions dins i fora del centre estan integrats i monitoritzats per aquestes eines. Avui en dia el no disposar d'aquestes eines és tan arriscat com dissenyar un institut sense aules específiques. Sempre s'ha dit que la informació es poder, i actualment, a nivell acadèmic es pot dir que la informació defineix i personalitza l’alumnat. Amb moltes dades de l'alumnat i del seu entorn podem fer un seguiment del seu aprenentatge, detectar quines mancances té i en conseqüència, acompanyar a cadascun d'ells a ser competents durant i, també, desprès de la seva etapa escolar. De totes maneres no cal oblidar que GOOGLE ja està apostant decididament pels CHROMEBOOKS, en parlarem quan puguem recollir més informació del mateix google aquí a la fira.

El currículum bimodal, en el MOODLE (I)

A l'any 2011 en aquest blog ja es va fer una entrada que parlava sobre els núvols conceptuals. Aquest estiu la lectura i relectura del Dr. Pere Marqués i el seu currículum bimodal em va fer pensar que calia anar una mica més enllà i que el fet de treballar amb núvols conceptuals era només un primer pas. Si heu llegit aquest blog, una de les conclusions que se'n poden extreure és que, des del meu punt de vista, el MOODLE ens ha permès fer un pas de gegant en la introducció de les TAC a l'aula. També he volgut posar de manifest que el MOODLE és la caixa on nosaltres anem posant tot allò que li ha de servir a l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Sense cap mena de dubte el MOODLE sol no ens permet anar gaire lluny, ja que de per sí, la seva aplicació pot no comportar cap canvi metodològic respecte al que es pot fer amb una pissarra de guix i un llibre de paper.

Arribats en aquest punt vaig començar a pensar la forma de que l’alumnat fes camí en el currículum bimodal però dins de l’entorn del MOODLE. Per mi era molt important l’activitat pròpia de l’alumnat. Segurament, molts de vosaltres pensareu com jo, que la implicació de l’alumnat i el tenir un rol actiu en el procés d’aprenentatge ens assegura un major èxit. Llavors fou quan vaig descobrir que havia estat utilitzant el potencial d'una eina fantàstica només en un petit percentatge. Aquesta eina és el HOTPOTATOTES. Si voleu podeu veure com treballem els qüestionaris amb JQUIZ en aquesta entrada. De totes les eines que té el HOTPOTATOES vaig decidir utilitzar primerament el JCROSS. El motiu fou que, segons Pere Marqués, amb l'aplicació del currículum bimodal, l’alumnat havia de ser capaç de memoritzar un vocabulari bàsic per poder entendre el que llegeix i escolta, pensar amb criteri i expressar-se amb precisió. Ara sí que veia clar com havia de continuar el camí iniciat amb els núvols conceptuals. Si bé és cert que el fet d’escollir les paraules clau del tema estudiat ja era un bon punt de partida ara hi havia la possibilitat d’aprofundir en la seva memorització. Per suposat, utilitzant una metodologia TAC. La manera d’implementar-ho fou que en grups de tres alumnes, treball col·laboratiu, escollissin 10 paraules del núvol conceptual i preparessin uns mots encreuats. Han de buscar les definicions d’aquells conceptes que ells mateixos han considerat com paraules clau de tot el tema. De fet es volia fer més agradable i interactiva que l’activitat del glossari i sobre tot que fos integrable de forma senzilla al MOODLE. El resultat és un paquet SCORM que es pot incorporar al MOODLE i a partir d’aquest moment ja serveix com a eina d’autoaprenentatge per l’alumnat per tal de poder incidir autònomament en la seva nota final. La creació d’aquestes activitats estimula a l’alumnat en el treball en grup, potencia la seva autoestima ja que en els cursos posteriors quedarà constància del seu treball i a més el proporciona la possibilitat de gestionar el seu aprenentatge amb la resolució posterior dels mots encreuats i tot utilitzant entorns digitals de treball. Aquesta activitat ha estat molt ben acollida per l’alumnat en totes les seves vessants: creació i utilització posterior. A continuació es mostra un exemple de com queda l’activitat un cop compilada. En un altre article parlaré d’una altra eina del Hotpotaoes: el JCLOZE, que ens permetrà seguir aprofundint en el currículum bimodal

Si en voleu veure la versió amb totes les definicions  cliqueu aquí

Necessitem fer TIC-TAC

Si se'm permet la comparació d'un centre amb un rellotge (digital) es podria dir que per fer-lo funcionar correctament necessitem que aquest faci TIC- TAC. La meva experiència com a formador m'ha donat l'oportunitat de conèixer molts companys de professió i d'intercanviar idees i comentaris sobre el projecte que, inicialment, es va anomenar "1x1". I la majoria coincidim en què, en els darrers anys, la fisonomia de les aules ha canviat força. Actualment, quan entrem en un aula observem que tot l'alumnat té el seu ordinador propi. Algunes vegades, fins i tot, l'utilitzen i sempre el tenen a disposició del professorat per tal d'utilitzar-lo. De la mateixa manera la pissarra de guix està acompanyada o en alguns casos fins i tot substituïda per la digital. Llavors sembla que amb totes aquestes eines noves, el que està passant a la classe sigui d'igual manera novedós. Però és realment així? Anem a pams. Abans de l’arribada dels ordinadors al centre hi havia la figura del coordinador/a d’informàtica. Aquell professor/a entusiasmat per la informàtica que dedicava hores i hores a tirar-ho tot endavant veient com la feina es multiplicava degut a la gran quantitat d’ordinadors que anaven arribant als centres. Posteriorment, aquesta figura va ser acompanyada pels equips TIC, que van acabar finalment essent equips TAC o TIC-TAC. Equips que es podrien definir com un grup de professorat amb la difícil tasca de gestionar, assessorar, incentivar, engrescar i liderar al professorat en aquest complex salt cap a l’ensenyament digital.

Què són les TIC? 

Pere Marqués en el seu article sobre les TIC les defineix com la suma de tres termes:  

TECNOLOGIA = Aplicació dels coneixements científics per facilitar la realització de les activitats humanes. Suposa la creació de productes, instruments, llenguatges i mètodes al servei de les persones.

INFORMACIÓ = Dades que han significat per a determinats col·lectius. La informació resulta fonamental per a les persones, ja que a partir del procés cognitiu de la informació que obtenim contínuament amb els nostres sentits anem prenent les decisions que donen lloc a totes les nostres accions.;  

COMUNICACIÓ = Transmissió de missatges entre persones. Com a éssers socials les persones, a més de rebre informació dels altres, necessitem comunicar-nos per saber més d'ells , expressar els nostres pensaments , sentiments i desitjos , coordinar els comportaments dels grups en convivència , etc. Llavors conclou que les (TIC) "TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ" són el resultat de la unió d'aquestes tres paraules, fent referència al conjunt d'avenços tecnològics que ens proporcionen la informàtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals, que comprenen els desenvolupaments relacionats amb els ordinadors, Internet, la telefonia, els "mass media", les aplicacions multimèdia i la realitat virtual. Aquestes tecnologies bàsicament ens proporcionen informació, eines per al seu procés i canals de comunicació."  

Si entrem de nou al nostre centre educatiu, segurament trobarem tot un conjunt d'eines i procediments que s'ajustarien a la definició anterior. La majoria de centres disposa d'una INTRAWEB, té un programa de gestió de les faltes d'assistència de l'alumnat, disposa d'un MOODLE, potser amb fòrum, on el professorat opina i la direcció informa. El SAGA gestiona la vida acadèmica del centre. Mitjançant formularis és recullen informacions sobre alumnat, professorat, tutories, entrevistes amb els pares i un llarg etc. Tot aquest conjunt d'eines dóna com a resultat evident un ús realment molt més elevat de les TIC del que es donava abans de començar tota aquesta anomenada etapa de "digitalització" dels centres. Sense cap mena de dubte ara per tothom és més fàcil el poder prendre decisions ja que la informació de la que disposem, és major i de millor qualitat. EL PROFESSORAT ara té millors eines per fer la seva tasca d’acompanyament de l’alumnat al llarg del seu pas pel centre educatiu. Ara bé, era aquest el motiu pel qual es va començar el projecte "1x1"? Calia tenir 30 ordinadors a l’aula per fer tot el que s'ha comentat fins ara? NO, segur que NO, ja que fins encara no hem vist com tot aquest canvi afecta l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. A més els ordinadors els duen ells personalment i per tant els ha d'utilitzar per APRENDRE.  

I les TAC? 

Les TAC són la versió educativa de les TIC i el que pretenen és orientar aquestes cap a finalitats més formatives. I no només pel professorat sinó bàsicament per a l’alumnat. Les TIC comporten molta tecnologia però poca metodologia i és aquest procés el que s’ha trencar amb la implementació de les TAC. Les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement han de ser el motiu pel qual tenim els ordinadors a l’aula. Ens han d’encoratjar a fer que l’alumnat aprengui millor. La funció de les TAC no es fer servir les TIC sinó que es posar a l’abast de l’alumnat aquelles eines tecnològiques que els permetin créixer en el seu coneixement i sobretot en la manera d’aconseguir aquest coneixement. Sense cap mena de dubte estem aquí, estem en aquest aiguabarreig entre les TIC i les TAC amb els ordinadors a les aules, el professorat, moltes vegades encara, en el paradigma de la classe magistral i els apunts i l’alumnat traient-ne un molt baix rendiment de tot plegat (ordinadors i PDI's). 

I llavors el MOODLE perquè serveix?

Al llarg d'aquest blog s'ha comentat moltes vegades que el MOODLE ha de ser el lloc de trobada entre alumnat i professorat, entre ensenyament i aprenentatge. De cap manera el fer anar el moodle comporta obligatòriament un canvi metodològic. Posem per exemple, abans s'utilitzava un llibre de paper (ara potser és fa anar un pdf penjat al moodle), l'alumnat el llegia (ara segurament també), en feia un treball amb WORD i l'imprimia (ara el penja) i finalment fa un examen (ara pot ser un qüestionari). I amb només aquestes pràctiques podem dir que s'ha produït un canvi metodològic? I el llibre digital? Doncs seria exactament el mateix ja que depèn exclusivament del que i de com li fem fer qualsevol activitat a l'alumnat. El suport del qual partim no és rellevant al final de tot el procés. El procés en si mateix sí que es rellevant i és llavors quan convertim les TIC en TAC. El final sembla clar que no hi ha solució possible a no ser que fem el canvi de TIC a TAC i d'aquesta manera el rellotge digital del centre es posi en marxa de veritat.

Participació en la MOODLEMOOT (Barcelona 2013)

Avui és un d'aquells dies recompensa o premi, diem-li com vulguem. Al llarg dels darrers set anys hem dedicat molts esforços a ser competents en un nou sistema d'ensenyament basat en el món digital. MOODLE ha estat per nosaltres el lloc de trobada entre l'alumnat i el professorat, el lloc de trobada entre els continguts i les activitats, el lloc de trobada entre la nostra visió educativa i com volem formar a l'alumnat. El fet d'haver estat escollits per participar en el CONCURS D'EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUES EN MOODLE en l'esdeveniment MOODLE per excel·lència a Espanya, la MOODLEMOOT [#MOOTES13], com deia abans ha estat un premi a tot aquest esforç. Poder parlar davant de companys que et venen a escoltar i, per suposat, escoltar a d'altres que t'enriqueixen i amplien el teu horitzó és una manera de créixer i de renovar la il·lusió per seguir endavant en aquest procés que no ha d'acabar mai. En el moment que vàrem decidir apostar per aquesta nova manera de fer aprendre no érem conscients d'on ens posàvem ja que el volum d'hores necessàries per ser competents ha estat gegantí. En aquella època intuíem que era el camí seguir però ara estem segurs que no hi ha cap altra manera de fer-ho sinó és en entorns de treball com ara MOODLE o altres entorns digitals. Ara, és el moment de gaudir la feina feta en forma de reutilització i millora dels continguts preparats al llarg dels darrers anys. Aquest gust dolç com a premi per la feina feta, també bé per part de l'alumnat i de moltes famílies que han vist una eina que els permet fer un seguiment dels seus fills/es i d'aquesta manera millorar els resultats. L'experiència presentada detalla com es poden aconseguir 136 notes per alumne i any utilitzant aquest curs de MOODLE. L'estructura del mateix, que us la podeu baixar aquí, motiva a l'alumnat a treballar, li ofereix unes pautes de treball i al mateix temps li proporciona, de forma diària, el seus resultats estimats promovent la seva capacitat d'autogestió amb l'objectiu de seguir millorant o adquirint més i millor els coneixements. Tot i que s'ha presentat en la categoria de batxillerat, la professora Tere Viscasillas també utilitza la mateixa metodologia a l'ESO, així l'alumnat de 2n i 3r d'ESO gaudeix dels avantatges d'aquesta (nova) manera de treballar. Per suposat, les competències digitals de l'alumnat es reafirmen d'una forma natural i en context, ja que les eines emprades no només ho potencien sinó que ho consoliden.

L'experiència presentada va ser mereixedora de la INSÍGNIA "a una bona experiència didàctica".
A part d'aquest prezi es va adjuntar un document per tal de qualsevol persona que no hagués assistit a l'acte expositiu pugui seguir la presentació. mootes13

Unitat didàctica en MOODLE 2.4

A principis de l'any 2010 publicava un article en aquest mateix blog on s'explicava com era en aquella època la Unitat didàctica que utilitzàvem. Gairebé quatre anys desprès les coses han canviat i molt. Nosaltres hem pogut veure que algunes de les activitats plantejades no donaven bon resultat mentre que l'experiència ens ha fet veure que hi havia altres maneres de fer-ho. No només hem canviat nosaltres. En aquells temps parlàvem de MOODLE 1.9 i ara ja tenim una altra generació de MOODLE al nostre abast. Concretament nosaltres hem implementat la versió 2.4.

Si voleu veure com ho fem i descarregar-vos el fitxer per passar-lo al vostre MOODLE només cal que cliqueu aquí. Per raons de seguretat et demanarà que t'identifiquis Llavors l'usuari és: unitat i la contrasenya: moodle24. A veure si us agrada.

Repte superat! (1)

Sis anys després de començar a treballar amb el MOODLE es presentava un repte majúscul, el qual consistia en combinar aquesta metodologia digital amb la utilització de dispositius diferents a l'aula i fer-ho en una aula que fins ara no existia. A més a més cal acompanyar a aquest alumnat els dos anys que durarà la seva preparació per les PAAU. Tot va començar així.

El dia 12 de setembre ens vàrem trobar en el taller de tecnologia 17 alumnes i jo mateix. Per aquella època l'aulABP era només una realitat imminent, que no tangible encara. Fetes les presentacions vaig dir la següent frase: "Per poder seguir i treballar correctament aquesta matèria, i especialment durant les hores de classe, cal PORTAR SEMPRE un dispositiu digital".

El dia 12 de juny, després de mesos, setmanes. dies i hores, moltes hores de treball per part de tots i totes, els resultats en forma de gràfica són aquests:

La gràfica mostra que tot l'alumnat que ha acabat el curs ha assolit superar la matèria. Un alumne ha abandonat al llarg del tercer trimestre i només assistia a les classes sense cap altra aportació. Casualitat? Sort? res de tot això una feina planificada pel professorat i ben entesa per l'alumnat ha portat a aquests resultats. A continuació es detallen els aspectes clau.

DISPOSITIUS ...

La resposta per part de l'alumnat al BYOD o traduït al català, CAMPIQUIPUGUI fou la següent:

Els mòbils van ser utilitzats de forma ocasional ja sigui per fer els qüestionaris o bé perquè l'alumnat va creure que la classe la podia fer sense traginar els dispositius habituals. Alguns alumnes també combinaven diferents dispositius en funció del que es faria en cada classe. L'autonomia era total i cadascú va aprendre a escollir, si podia, el dispositiu més apropiat per cada sessió.

ACTIVITATS COL·LABORATIVES ...

Un cop el tema dels dispositius es va deixar al seu criteri llavors calia plantejar activitats per tal de poder fer arribar els continguts a l'alumnat. La base fou l'entorn MOODLE el qual fou el lloc de trobada de professorat i alumnat al llarg de tot el curs. Al cap dels anys s'ha definit una unitat didàctica i una metodologia de treball que s'ha anat adaptant i millorant. Aquesta es pot veure en els articles d'aquest mateix blog com EXPERIÈNCIA PRESENTADA A EDUCARED 2011 i  ESQUEMA D'UNA UNITAT DIDÀCTICA EN MOODLE.

A continuació es mostren unes gràfiques que volen ponderà cadascuna de les activitats proposades i visualitzar la implicació de l'alumnat.

En el gràfic es pot veure el que han fet els 17 alumnes al llarg d'aquest curs. S'ha aconseguit incorporar l'esperit de treball col·laboratiu ja que sinó no s'entendrien les més de 1300 participacions en els fòrums i la creació de més de 1500 preguntes amb el HOTPOTATOES. Tota aquesta informació ha estat compartida. Caldria destacar que no només s'hi veu la participació grupal ja que en l'apartat d'intents al QAE (Qüestionari Abans de l'Examen) els resultats són individuals i indiquen que cada alumne ha fet 51 intents en aquest tipus de qüestionari. Dir que aquest qüestionari és indispensable per poder accedir a l'examen del tema i que la seva nota mínima ha de ser de 9.

ACTIVITATS INDIVIDUALS ...

A part de les activitats col·laboratives la unitat didàctica emprada té també activitats individuals s'atén la diversitat de l'alumnat així com es potencia l'autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge es reforça quan el MOODLE ofereix de forma instantània la seva nota final i es llavors quan poden decidir el fer més o menys activitats per tal d'incrementar la seva nota o ve aprofundir en alguns aspectes en els que tenen mancances. De cada alumne s'han aconseguit al llarg d'aquests 8 mesos 136 qualificacions fet que és molt valorat tant per l'alumnat com per les famílies.

 

TREBALL A L'AULA ...

En tota aquesta reflexió no s'ha mostrat la manera de treballar a l'aulABP, això ho farem en la segona part d'aquest article.