De ben segur el títol d'aquest escrit sobte una mica però certament està
fet amb aquesta intenció, amb l'objectiu de trobar una altra manera de
fer reflexionar sobre el canvi d'eines, el canvi del COM fer
les coses o fins i tot el canvi de paradigma educatiu.
Vull
prendrem la llibertat d'explicar com podria haver estat o va estar, no
és del tot important, l'evolució en la fabricació de mobles. Segurament
en un principi els mestres artesans es dedicaven amb el seu xerrac a
tallar
les fustes per tal de crear el seus mobles. No tinc cap dubte que quan
van poder disposar d'una "serra elèctrica" llavors la seva producció va
augmentar encara que molts d'ells continuaven fent la mateixa taula tal
com havien fet sempre. Podríem pensar que les noves eines no van
provocar cap canvi rellevant, si bé van augmentar considerablement la
productivitat, però seguien encallats en el paradigma de la producció
I ara és quan entra IKEA aquí. Què va fer IKEA? Podríem pensar que, tot i voler seguir fabricant mobles amb les eines més modernes va fer un canvi de paradigma i va introduir nous conceptes com mobles plans, amb disseny, fàcils de transportar,... i sobretot es va ocupar més de la venda del producte que de la producció, va cercar el consumidor més que el productor. Realment va ser tota una revolució, i sense cap mena de dubte, va necessitar també de la versatilitat de la nova eina, "la serra elèctrica". La qüestió rau en com lliguem aquest tema amb el nou sistema d'ensenyament digital i competencial proposat dins les nostres aules? Senzill, posem-hi un exemple i a veure si hi trobem alguna similitud.
Suposem que l'objectiu és aconseguir que l'alumnat llegeixi un llibre amb tots els innegables beneficis que aquest fet comporta.
Dibuixem
una línia del temps que comenci fa més de 100 anys. Situem-nos al segle
XIX i
possiblement a l'aula es duria a terme una seqüència pedagògica com
aquesta:
- llegiu el llibre i feu-ne un resum (diu el professor), l'alumnat ho fa
i li lliura un resum escrit amb ploma. Si avancem un segle i ens situem
als anys 80, la
seqüència seria llegir el llibre i fer el
resum "passat a màquina". Ja a final del segle XX segurament es
demanaria lliurar el treball en format "word". Aquí apareix ja l'eina
novedosa dins el nostre sistema educatiu, la nostra "serra elèctrica".
Més endavant, fa només 7-8 anys, el professorat podia penjar ja en una
tasca realitzada en un entorn moodle però fent-la lliurar, encara, en
format paper. Avui la majoria d'ensenyants, suposadament, ja fa lliurar
la tasca de moodle en format digital i possiblement, molts també demanen
al seu alumnat que la comparteixin en googledocs. La pregunta que
plantejo és: algú veu fins ara el que IKEA va fer amb els mobles? No,
per
suposat que no. Hem estat fent el mateix que a finals del segle XIX
però amb una eina molt moderna anomenada "PROCESSADOR DE TEXTOS".
Certament hem fet llegir el llibre però avui en dia, és una acció
pedagògica suficient que hem de potenciar des de les escoles? Doncs NO i
rotundament NO.
Com podríem accelerar el canvi educatiu i
sobretot com podem integrar l'ensenyament competencial, les famoses TAC,
que ja han de lluir dins el currículum, en el fet conductor de
l'article llegir un llibre. Si ens centrem en el processador de
textos llavors veiem la possibilitat de corregir faltes, de treballar amb
columnes, fer taules, índex, insertar imatges, etc. Segurament aporta un
valor afegit. Estem d'acord amb aquest valor afegit, però normalment, no anem més
enllà o no busquem una manera d'ensenyar-aprendre diferent i més adaptada a
la nova manera de formar l'alumnat i personalment crec que hi ha
altres maneres de fer el mateix. A veure que us sembla aquesta.
El
professorat vol que l'alumnat llegeixi el llibre. Això no ha canviat tot
i que hem caminat més de 100 anys pel que fa a l'educació a les aules.
Recordem que volem utilitzar la nostra "serra elèctrica", el processador
de textos. Com va fer IKEA en el seu moment,
ens podríem centrar en el producte final i en el procés que ha de
realitzar l'alumnat més que en la lectura pròpiament dita, és a dir en
el COM. Una
proposta seria que els alumnes, a partir de la lectura, fessin un
tríptic exposant les bones qualitats del llibre, però no
individualment, sinó per
parelles. Llavors es treballarien diferents competències com lideratge,
pactar,
arribar a acords i el treball en equip. El processador de textos ja és
en aquest format una eina més potent i més àmplia que permet treballar
moltes més competències. Amb el tríptic estem treballant la lectura però
amb noves estratègies metodològiques. I encara
podríem anar una mica més enllà i proposar a l'alumnat que integri en
els tríptic algun aspecte com ara el dibuix en perspectiva que ha treballat a
l'àrea d'educació plàstica. A més se li pot proposar que vagi a la
biblioteca pública a portar els seus tríptics i que expliqui en què
consisteix el seu treball o bé que convenci als companys de classe de que val la pena llegir-se el "seu" llibre.. D'aquesta manera ja hi tenim la competència
comunicativa afegida. I encara més, a l'aula d'informàtica, l'alumnat
pot generar amb codis QR el
resum del seu treball, com es faria abans a ploma, per si algú, a partir
de la
informació del tríptic vol tenir més informació sobre el mateix. I ...... el que se'ns pugui ocórrer! I amb
tot això podem dir que hem plantejat un repte a l'alumnat, l'hem fet
treballar per projectes i col·laborant amb altres
companys/es. Dir que segurament estaríem totes i tots d'acord que amb
aquesta nova manera de treballar, hem canviat la metodologia, hem
incorporat unes eines TAC,
unes matèries diferents i hem potenciat habilitats que amb un simple
resum no es poden arribar a plantejar. Finalment, desitjo que us hagueu
adonat que en tot aquest article no parlava d'un llibre "clàssic" sinó
d'un llibre de temàtica en biologia,
tecnologia, música, i de qualsevol matèria i que d'aquesta manera
s'aconsegueix molt més
que llegint simplement un llibre.
Si en un
centre es treballa en aquesta línia, llavors ja tenim un crèdit de
síntesi,
unes jornades TAC o una forma d'inserir realment les competències
digital i transversals requerides avui en dia, treballant d'una manera
molt més actual i propera a l'alumne i, sens dubte, molt més útil pel
seu futur com a adult i ciutadà.
Tornant al moble, un cop l'hem comprat a IKEA, només serveix per asseure'ns en el cas de ser una cadira però tot és diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada