divendres, 1 de juny del 2012

NOTEBOOK o TABLET? MOODLE o LLIBRE DIGITAL?

Aquest proper curs ens enfrontem a una situació totalment nova als centres en el que fa referència a l'ensenyament digital. Fins ara des del Departament s'havia subvencionat una part de l'ordinador i una part de les llicències digitals. Actualment aquest ajut ha desaparegut, amb el que cada centre haurà de fer una gestió dels seus recursos, i també dels recursos de les famílies per tirar endavant l'ensenyament digital. Sembla del tot clar que aquest tipus d'ensenyament no té marxa enrere i que caldrà trobar-hi solucions imaginatives, ja que si als 300€ que costava l'ordinador, l'hi hem de sumar els preus de les llicències o els llibres, el preu final resulta inabastable per a moltes famílies en la situació econòmica actual.
La primera pregunta que es planteja, si tenim clar que cal tirar endavant l'ensenyament digital és: quina eina cal posar a l'abast de l'alumnat? Les respostes són dues: ordinador (notebook), o tauleta digital. Les  diferències de les dues eines són el preu i principalment les prestacions, la qual cosa comporta conèixer quin ús en farà l'alumnat a les aules per tal d'escollir-ne una. La tauleta digital serveix per navegar, veure els llibres digitals, fer treballs d'ofimàtica i multimèdia i també molt treball col·laboratiu, però té l'inconvenient que els programes de treball que  estan en l'entorn de l'aprenentatge digital no funcionen. Es podrien esmentar: freemind, gimp, sketch UP, hotpotatoes, audacity,... És molt possible que si es fes una anàlisi en profunditat de com ha utilitzat el professorat l'ordinador a l'aula al llarg d'aquests tres anys de projecte d'ensenyament digital a Catalunya, ens adonaríem que possiblement, més del 80% del que ha fet el professorat es podria haver fer amb el tablet, essent aquest més barat. Evidentment cada centre en coneix la manera de transferir a l'alumnat els continguts curriculars i a partir d'aquesta informació és més fàcil l'elecció de l'eina..
Abans de continuar dir que la meva experiència personal de 6 anys d'intentar progressar en l'ensenyament digital i tot el que això comporta, m'ha fet veure que aquest es sustenta sobre tres pilars bàsics i en el següent ordre d'importància:
  1. Continguts digitals. Més endavant es comentarà el llibre digital vs el MOODLE.
  2. La pissarra digital.
  3. L'eina que li donem a l'alumnat: notebook, tablet, ...
Deixant de banda la màquina, que en cap cas pot ser l'excusa per l'ensenyament digital, ara es planteja una altra pregunta: quin tipus de suport facilitem a l'alumnat per poder accedir als continguts curriculars i revertir les seves tasques?
Aquesta resposta és una mica més fàcil que l'anterior. A nivell personal, jo crec que els avantatges de l'ensenyament digital son tants que no hi ha cap dubte de que val la pena creuar el riu i anar a l'altre marge on ens espera:
  • Treball per competències.
  • Treball per projectes.
  • Possibilitat d'engrescar a l'alumnat.
  • Seguiment diari del seu progrés.
  • Canvi de rols de l'ensenyant.
  • Autogestió de l'evolució de cada alumne.
  • Autoaprenentatge.
  • Introduir el que passa fora de l'aula a dins de l'aula.
Si tenim tot això clar i n'estem convençuts, ja podem començar-nos a plantejar com arribar a l'altre costat. D'entrada dir que el professorat es sent molt segur en l'ensenyament "clàssic" ja que majoritàriament ha estat el que ha portat fent a llarg de tota la seva vida professional i coincideix amb la seva pròpia experiència de quan era alumne. Iniciar el canvi vol dir plantejar-se el saltar a l'altre costat i no és fàcil!
Aquest riu és prou ample com per haver de necessitar alguna ajuda per creuar-lo. Si el professorat que es planteja aquest salt és d'aquell que es preparava els seu dossier, que generava les seves fitxes, que ampliava els continguts dels llibres amb altres recursos llavors és molt possible que s'atreveixi a fer el salt o millor dit a nedar fins a l'altre costat només amb l'ajuda del MOODLE. No se quants n'hi ha d'aquests o quants d'aquests s'atrevirien a emprendre aquest repte. Cal dir que aquest repte que comença en decidir-se a nedar, requereix un esforç bastant considerable, i que només la perspectiva del temps dona la raó a tota la inversió en forma de temps personal requerida. A més a més hi hem de sumar les competències digitals pròpies del porfessorat que calen per fer aquesta travessa més portadora.
Segur que aquesta alternativa a mig-llarg termini és la millor, però que passa amb la resta de professorat? No els podem llençar al riu però si els podem ajudar a DESCOBRIR l'eina que hi ha per a tal efecte. Aquesta eina és el LLIBRE DIGITAL. Fa tres anys els llibres digitals serien embarcacions una mica precàries on el risc de no arribar a bon port eren altes. Entenem com arribar a bon port el poder transmetre a l'alumnat tots els continguts curriculars de la matèria, que d'això tracta la nostra feina. Actualment, i cada cop més, aquesta eina és millor i les possibilitats de sortir-ne victoriós són més altes. El llibre digital està cridat a ser l'element que farà avançar l'ensenyament digital i que al final, en molts casos acabarà en el MOODLE. Aquest, com a entorn d'ensenyament aprenentatge, serà la peça clau ja que a través d'ell, i de forma relativament fàcil les famílies poden ser partícips de l'aprenentatge dels seus fills/es. així com també fer un seguiment d'aspectes rellevant del dia a dia de l'aula. Sobre com el MOODLE pot incentivar aquest canvi hi ha un altre article.

Per acabar també deixar clar que de cap manera és pot parlar d'ensenyament digital pel simple fet d'utilitzar un llibre digital. L'ensenyament digital és molt més que canviar simplement el suport.

dilluns, 21 de maig del 2012

Taula rodona sobre governança de les TIC

Avui s'ha celebrat a l'EOI una jornada per equips directius sobre la governança de les TIC. Entre els centres convidats a fer una exposició de la seva organització TAC un era l'INS Josep Vallverdú. El ponent escollit fou F. Solans, actual gestor de l'àrea TAC de l'INS, que va fer un recorregut pels darrers tres anys de l'entrada massiva dels ordinadors a l'institut.
La ponència fou estructurada en diferents apartats. En primer lloc s'explica que l'arribada de tot el que ara en coneixem com ensenyament digital fou a través del Departament de Tecnologia fa 6 anys. A partir de llavors va anar capilaritzant cap al centre de forma molt minsa. L'arribada dels projectes 1x1 i educat 2.0 van dinamitzar la incorporació dels ordinadors a les aules, encara que no del tot la metodologia. A nivell organitzatiu es començà en primera instància donant tota la responsabilitat al coordinador d'informàtica fent que el volum de feina col·lapsés l'intent. Un nou intent fou sumar un equip de formadors/assessors al coordinador TIC i finalment aquest any es va incorporar la figura del Gestor, que ha estat qui ha presentat un pla d'engegada real de l'ensenyament digital. Aquest pla, com no podia ser de cap altra manera, ha estat una còpia dels passos que va seguir el Departament de tecnologia amb tots els inconvenients que pot tenir el multiplicar el pla pilot per dotze. No només el nombre és important, també ho son les diferents aproximacions del professorat envers a l'ensenyament digital i el seu grau de competència en les TIC, el que fa que la velocitat de transformació sigui més lenta. De totes maneres la direcció ha apostat de forma clara per aquest nou ensenyament i al llarg dels propers cursos es veuran els resultats d'aquesta aposta.

Governança_TAC_Lleida

dissabte, 24 de març del 2012

L'aulABP: una AULA per canviar les CLASSES.

Cada principi d'any diem o escoltem: “any nou vida nova”. Aquesta màxima de voluntat de renovació potser també es pot aplicar a la manera d’impartir les classes. Imaginem-nos per un moment que totes les eines pròpies de la classe magistral desapareixen. Vull dir que, per exemple, si la pissarra ja no fos l'element predominant en la classe, ni tampoc ho fos la taula del professorat, ni hi hagués un davant ni un darrere; aleshores no podríem saber qui s'asseu en un lloc o en un altre ni com ni amb qui s'asseu l'alumnat... Només amb aquests canvis, es faria molt difícil entrar a l’aulABP pensant que s’hi ha de donar una classe com la que s'ha anat fent els darrers temps, des de fa dècades. Si, al mateix temps, hi suméssim que l'alumnat podria decidir de treballar en forma grupal o per parelles o de forma individual, en un mobiliari funcional, i també que disposaria del seu propi ordinador, llavors la situació se’ns descontrolaria totalment. Aquest seria el moment de fer servir una metodologia que ens permetés sobreviure a aquest “caos” intencionat. Caldria pensar que potser aquesta aula, per si mateixa, seria capaç de fer replantejar la metodologia didàctica al professorat que hi entrés. El treball per projectes en què el professorat acompanya l'alumnat és l'alternativa i potser l’única possibilitat de tirar endavant un canvi metodològic. A més, com que aquest canvi haurà de comportar, inexcusablement, el treball competencial, doncs encara millor per a aconseguir una vida nova per a l’ensenyament.

 L’aulABP ha de permetre que l’alumnat en sigui el centre i el seu aprenentatge l’objectiu principal a assolir pel professorat. L'aulABP que es vol aconseguir ha de recollir tot el comentat anteriorment. A hores d'ara l'alumnat ja està presentant les seves propostes en forma de modelitzacions per tal d'esbrinar que volen ells i d'aquesta manera poder oferir-los un entorn de treball agradable on el seu rendiment acadèmic es vegi molt augmentat.

Si voleu saber en quina situació està el projecte, l'evolució del mateix està recollida en el aquest blog

En els dos vídeos que hi ha a continuació es compara l'aula actual amb la que volem omplir amb les aportacions de tothom per fer l'aula que ens ha de canviara a TOTS. Al professorat la manera d'ensenyar  i a l'alumnat la manera d'aprendre.





L'aulABP




dimarts, 21 de febrer del 2012

Molt esforç, però al final arriba la recompensa

Ja fa anys que ens varem adonar que l'eina que se'ns posava al nostre abast havia de tenir una influència en la nostra manera d'enfocar l'ensenyament a l'aula. En un principi tots els esforços van destinats a cercar enllaços, recursos, flash, activitats on-line, etc, el que en diríem fer el nostre propi llibre digital. Al cap del temps s'hi van incorporant activitats: tasques, glossaris, fòrums de debat, fòrums per compartir i ....qüestionaris. com no! En aquell moment sembla que ja ho tenim tot preparat per poder descansar i utilitzar un material del qual n'estem molt orgullosos. És en aquell moment que algú ens fa veure que el MOODLE és molt més que un simple lloc on penjar i acumular tasques: ens parlen de les QUALIFICACIONS.  Sorgeixen les RÚBRIQUES i al cap de poc ja estem retroaccionant totes les tasques, entrant en el camí que ens ha de portar inexorablement cap al canvi més profund que desencadena el MOODLE: una nova relació entre docent - alumnat - família.
Avui en dia, el MOODLE sembla que ha de ser l’eina que ha d’incentivar el canvi a l’aula,però resulta que pot anar molt més enllà, i fins i tot canviar i millorar la relació i comunicació entre professorat i famílies. Fer visible i transparent la nostra tasca diària a l’aula permet que les famílies, algunes famílies, hagin acceptat el repte de la coeducació. Professorat i famílies poden anar junts en el seguiment de l’alumnat, i sense cap mena de dubte un millor seguiment condueix a uns millors resultats. Al final de tot l'esforç que comporta  preparar la unitat, fer el seguiment, i corregir, arriba el premi del reconeixement per part d'algunes famílies de la feina feta. Segur que aquest pot ser un bon camí en els temps que corren.