Necessitem fer TIC-TAC

Si se'm permet la comparació d'un centre amb un rellotge (digital) es podria dir que per fer-lo funcionar correctament necessitem que aquest faci TIC- TAC. La meva experiència com a formador m'ha donat l'oportunitat de conèixer molts companys de professió i d'intercanviar idees i comentaris sobre el projecte que, inicialment, es va anomenar "1x1". I la majoria coincidim en què, en els darrers anys, la fisonomia de les aules ha canviat força. Actualment, quan entrem en un aula observem que tot l'alumnat té el seu ordinador propi. Algunes vegades, fins i tot, l'utilitzen i sempre el tenen a disposició del professorat per tal d'utilitzar-lo. De la mateixa manera la pissarra de guix està acompanyada o en alguns casos fins i tot substituïda per la digital. Llavors sembla que amb totes aquestes eines noves, el que està passant a la classe sigui d'igual manera novedós. Però és realment així? Anem a pams. Abans de l’arribada dels ordinadors al centre hi havia la figura del coordinador/a d’informàtica. Aquell professor/a entusiasmat per la informàtica que dedicava hores i hores a tirar-ho tot endavant veient com la feina es multiplicava degut a la gran quantitat d’ordinadors que anaven arribant als centres. Posteriorment, aquesta figura va ser acompanyada pels equips TIC, que van acabar finalment essent equips TAC o TIC-TAC. Equips que es podrien definir com un grup de professorat amb la difícil tasca de gestionar, assessorar, incentivar, engrescar i liderar al professorat en aquest complex salt cap a l’ensenyament digital.

Què són les TIC? 

Pere Marqués en el seu article sobre les TIC les defineix com la suma de tres termes:  

TECNOLOGIA = Aplicació dels coneixements científics per facilitar la realització de les activitats humanes. Suposa la creació de productes, instruments, llenguatges i mètodes al servei de les persones.

INFORMACIÓ = Dades que han significat per a determinats col·lectius. La informació resulta fonamental per a les persones, ja que a partir del procés cognitiu de la informació que obtenim contínuament amb els nostres sentits anem prenent les decisions que donen lloc a totes les nostres accions.;  

COMUNICACIÓ = Transmissió de missatges entre persones. Com a éssers socials les persones, a més de rebre informació dels altres, necessitem comunicar-nos per saber més d'ells , expressar els nostres pensaments , sentiments i desitjos , coordinar els comportaments dels grups en convivència , etc. Llavors conclou que les (TIC) "TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ" són el resultat de la unió d'aquestes tres paraules, fent referència al conjunt d'avenços tecnològics que ens proporcionen la informàtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals, que comprenen els desenvolupaments relacionats amb els ordinadors, Internet, la telefonia, els "mass media", les aplicacions multimèdia i la realitat virtual. Aquestes tecnologies bàsicament ens proporcionen informació, eines per al seu procés i canals de comunicació."  

Si entrem de nou al nostre centre educatiu, segurament trobarem tot un conjunt d'eines i procediments que s'ajustarien a la definició anterior. La majoria de centres disposa d'una INTRAWEB, té un programa de gestió de les faltes d'assistència de l'alumnat, disposa d'un MOODLE, potser amb fòrum, on el professorat opina i la direcció informa. El SAGA gestiona la vida acadèmica del centre. Mitjançant formularis és recullen informacions sobre alumnat, professorat, tutories, entrevistes amb els pares i un llarg etc. Tot aquest conjunt d'eines dóna com a resultat evident un ús realment molt més elevat de les TIC del que es donava abans de començar tota aquesta anomenada etapa de "digitalització" dels centres. Sense cap mena de dubte ara per tothom és més fàcil el poder prendre decisions ja que la informació de la que disposem, és major i de millor qualitat. EL PROFESSORAT ara té millors eines per fer la seva tasca d’acompanyament de l’alumnat al llarg del seu pas pel centre educatiu. Ara bé, era aquest el motiu pel qual es va començar el projecte "1x1"? Calia tenir 30 ordinadors a l’aula per fer tot el que s'ha comentat fins ara? NO, segur que NO, ja que fins encara no hem vist com tot aquest canvi afecta l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. A més els ordinadors els duen ells personalment i per tant els ha d'utilitzar per APRENDRE.  

I les TAC? 

Les TAC són la versió educativa de les TIC i el que pretenen és orientar aquestes cap a finalitats més formatives. I no només pel professorat sinó bàsicament per a l’alumnat. Les TIC comporten molta tecnologia però poca metodologia i és aquest procés el que s’ha trencar amb la implementació de les TAC. Les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement han de ser el motiu pel qual tenim els ordinadors a l’aula. Ens han d’encoratjar a fer que l’alumnat aprengui millor. La funció de les TAC no es fer servir les TIC sinó que es posar a l’abast de l’alumnat aquelles eines tecnològiques que els permetin créixer en el seu coneixement i sobretot en la manera d’aconseguir aquest coneixement. Sense cap mena de dubte estem aquí, estem en aquest aiguabarreig entre les TIC i les TAC amb els ordinadors a les aules, el professorat, moltes vegades encara, en el paradigma de la classe magistral i els apunts i l’alumnat traient-ne un molt baix rendiment de tot plegat (ordinadors i PDI's). 

I llavors el MOODLE perquè serveix?

Al llarg d'aquest blog s'ha comentat moltes vegades que el MOODLE ha de ser el lloc de trobada entre alumnat i professorat, entre ensenyament i aprenentatge. De cap manera el fer anar el moodle comporta obligatòriament un canvi metodològic. Posem per exemple, abans s'utilitzava un llibre de paper (ara potser és fa anar un pdf penjat al moodle), l'alumnat el llegia (ara segurament també), en feia un treball amb WORD i l'imprimia (ara el penja) i finalment fa un examen (ara pot ser un qüestionari). I amb només aquestes pràctiques podem dir que s'ha produït un canvi metodològic? I el llibre digital? Doncs seria exactament el mateix ja que depèn exclusivament del que i de com li fem fer qualsevol activitat a l'alumnat. El suport del qual partim no és rellevant al final de tot el procés. El procés en si mateix sí que es rellevant i és llavors quan convertim les TIC en TAC. El final sembla clar que no hi ha solució possible a no ser que fem el canvi de TIC a TAC i d'aquesta manera el rellotge digital del centre es posi en marxa de veritat.