Les competències digitals tenen l'encant que han de cohesionar els claustres, han de fomentar l'esperit de treball en equip i han de permetre la creació de sinèrgies de treball, pel simple fet de ser transversals. Aquest fou el motiu que dos anys ençà em va empènyer a aprendre com poder gestionar-les i, sobretot, com associar-les a l'alumne enlloc del curs o grup classe.
Totes les eines que he vist fins ara són uns full de càlcul que simplement varien en la seva quantitat de fulls, de cel·les i de complexitat. Des del meu humil punt de vista, cap d'aquest models pensa en el demà i que serà el que el nou professorat del curs vinent sabrà sobre aquest alumne o alumna. Serà competent? Ho serà d'una competència, d'un contingut clau, d'un indicador, en algun nivell, seguit alguns paràmetres concrets o simplement veurem AE, AN, AS o NA? Sincerament penso que només veurem aquests binomis de lletres que significaran molt poca cosa del bagatge digital que porta l'alumnat fins al moment.
El meu camí va ser buscar, en primer lloc, una eina que permetés posar a l'alumne en el centre de tot plegat i que avaluació rere avaluació o resultat rere resultat s'anés afegint al seu expedient tot el que anava aprenent, superant, o sent competent al llarg de la seva etapa formativa (ESO). Aquesta eina escollida fou el moodle (veure article per més informació).
A l'Institut de les Borges Blanques, vàrem començar un pla de formació que havia d'apropar aquesta novedosa manera de treballar a un grup de professorat engrescat (equip impulsor) en les reunions voluntàries dels dimarts a la tarda en les sessions de CO-working a l'aulABP. La bona rebuda i resposta per part d'aquest grup de 12 companys i companyes va fer pensar en anar al pas següent que és, ni més ni menys, presentar-ho als caps de departament.
Semblava que la millor manera era fer un taller on, el professorat, tingués l'oportunitat de jugar i aprendre al mateix temps. D'aquí surt el joc: "COMPETÈNCIES: un joc de profes" que ara us presento.
La idea del joc és molt senzilla. Un grup d'experts posen a prova a un candidat o candidata per veure si poden fer que assoleixi en quatre etapes arribar al nivell Rubí, màxim nivell que pot tenir aquest candidat. Depèn del jurat i del candidat, per suposat, el que assoleixi aquest nivell o es quedi en nivells inferiors.
El tauler on es juga té un format que indueix a pensar que hi ha correlacions clares entre la part dreta, on hi ha l'esmicolament màxim, i la part esquerra que és on es va recollint tot seguint unes "normes".
Amb tots aquest elements només falten les proves competencials que, en forma de fitxes, ha d'anar escollint el candidat per anar avançant en el joc. El joc es desenvolupa en grups de 3 proves. Al final de les tres proves, el jurat pot decidir, o no, proposar una prova extra en aquells casos en els qual el candidat no ha assolit superar.
El jurat disposa d'un gomet verd (assoliment) i altres que utilitzarà en funció del nombre de proves que decideixi ofertar al candidat o candidata per assolir la prova en cas de fallar-la.
Acabades les 4 rondes, i les possibles proves extra el candidat o candidata verifica quin estat el seu estatus final seguint el full: Què he aconseguit?
Aquesta dinàmica permet al professorat participant entendre conceptes com:
- Marc de competències: tauler on es veu clarament com les dimensions es subdivideixen en competències, aquestes en continguts clau que tenen uns indicadors i poden graduar-se en nivells.
- Pla d'aprenentatge: una combinació dels camins anteriors que permetrien a l'alumnat assolir un conjunt d'ítems en una determinada etapa/curs.
- Assoliment de les competències fins ara. Entre una etapa del joc i l'altra, el jurat pot veure quins indicadors/nivells té assolit el candidat i actuar en conseqüència. (Seria l'aspecte més novedós del sistema d'avaluació proposat amb el moodle, en respecte a tots els altres mètodes que fan servir el full de càlcul)
- Intents per assolir l'indicador/nivell: un verd per quan ho assoleixi tenint en compte que una prova només es pot assolir una vegada i un cop assolida queda a l'expedient del jugador (alumne) per sempre. El nombre de gomets taronja dependrà de cada professor/equip docent/claustre ja que una mateixa prova pot ser plantejada per diferent professorat.
- Recuperació: concepte que no existeix sinó que es canvia per nombre de vegades que se li proposa a l'alumnat alguna tasca per assolir ser competent en aquest aspecte.
- Rúbrica d'avaluació de l'alumnat: és el mateix alumnat al final de l'etapa, o al final d'un determinat pla d'aprenentatge (pot ser per cursos), que s'autoavalua o és co-avalua amb un company de classe, si cal.
- Activitats competencials: les anomenades fitxes del joc son les proves que ha de preparar el professorat per l'alumnat per tal de que demostrin la seva competència en alguns dels ítems plantejats. Realment aquesta és la feina principal del professorat, juntament amb la correcció de les mateixes, és clar!
- Portfolio digital de l'alumnat: totes les activitats que ha dut a terme fins al moment present. En el joc seria el conjunt d'estris que hi ha dins de la bossa.
De tota la resta ja se n'encarrega el MOODLE i la feina feta amb anterioritat d'esmicolar les competències, definir les normes d'assoliment, i .... (veure article anterior)
M'ho descuidava! El mateix es pot fer amb totes les matèries de l'ESO i llavors sí que l'alumnat tindria un seguiment personalitzat. En parlarem en un altre article.
M'ho descuidava! El mateix es pot fer amb totes les matèries de l'ESO i llavors sí que l'alumnat tindria un seguiment personalitzat. En parlarem en un altre article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada