dimecres, 28 de novembre de 2018

DE-construint les competències digitals

Aquest curs ja serà obligatori que l'alumnat sigui avaluat de les competències digitals. Si avaluar-lo per competències dins de cada matèria ja té la seva dificultat, fer-ho de forma transversal, encara en dificulta més el procés.
A mena de pilotatge, al llarg del curs passat, la matèria d'informàtica de 4t d'ESO ja va ser avaluada competencialment. Aquest any, tot un equip vol seguir treballant en l'avaluació competencial de la competència digital.
Fer noves programacions a partir de les competències, no és pas un repte fàcil pel professorat. De tota manera, aquestes programacions, ja siguin de curs o de les diferents unitats didàctiques, veuran la llum. El que no és tan clar és si aquesta llum arribarà a l'alumnat. Però el que encara és més rellevant quan parlem de competències de cicle -d’ESO en aquest cas- és si hi haurà una continuïtat entre els resultats competencials d'aquest curs i els propers. Vull dir que d'alguna manera s'ha d'anar recollint si l'alumnat assoleix les competències a partir dels continguts clau, que estan graduats en diferents nivells, indicadors i ..... bufffff!

Tot plegat fa que el problema real comenci un cop ens pensàvem que havíem acabat la feina, després del lliurament de les programacions.
Quan jo em vaig plantejar com encarar l'ensenyament de forma competencial, i a més poder fer-ne una avaluació detallada i que de forma senzilla i automàtica donés prou retroacció a l'alumnat per saber en què li faltava insistir per tal d'assolir les competències, vaig veure que tenia un problema, un gran problema.

Segurament el fet de ser enginyer agrònom i venir de pagès, em va fer pensar en “què és ser competent, per exemple, en recol·lectar cereals en una àrea determinada?”. La vida ens diu que el més competent és aquell pagès que treu més benefici per Ha, sembla senzilla la retroacció de la vida. Amb tot no diu, als que no han estat competents, on han de millorar. Segurament aquest és l’aspecte més important del camí que ha de portar a aquest jove pagès, i al nostre alumnat, a la competència.
Vaig entendre que hi ha molts factors que afectarien la collita final, i fins i tot el preu. En el cas escolar, serien els diferents continguts clau. Preparar la terra seria com atendre els diferents nivells, gradacions, indicadors i... però l'important és que l'aprenent hauria de ser competent en aquestes "subcompetències/indicadors" per poder assolir la competència final. Sembla previsible que si el seu tutor, en el meu cas el pare, et posa a prova de forma activa, en cadascuna de les subcompetències/indicadors, llavors el contingut clau en qüestió cada cop el tens més assolit. La suma de totes les subcompetències o indicadors, farà que assoleixis el màxim rendiment per Ha, no? I per suposat que el grau d'assoliment vindrà donat per un o un altre nivell d'assoliment de cada indicador.
Si aquestes correlacions agrícoles de fets creieu que són certes llavors tirem endavant.


Abans però voldria fer un incís en allò que en diem MOODLE. Tothom que treballi amb les darreres versions de MOODLE sabrà, sense cap mena de dubte, que va molt més enllà de tasques, fòrums, enllaços i qualificacions. Les darreres versions de MOODLE incorporen la possibilitat de tenir associat a cada usuari tot el seu historial educatiu, tots els seus assoliments didàctics..., dit d'una altra forma, totes les seves competències. Interessant eina per ajudar-nos, no?
El gràfic adjunt mostra que el camí "verd" es fa a partir de l'esmicolament de les competències seguint el currículum del departament, mentre que el retorn pel camí "groc" es fa de forma automatitzada amb el MOODLE.



Imagineu-vos que hem estat
capaços d'esmicolar les 11 competències digitals exhaustivament indicant de forma clara què volem que l'alumnat assoleixi en cadascuna. En el cas de l'exemple seria el nivell incial d'edició de documents de text.

Arribats en aquest punt ja seria una qüestió de coordinació pedagògica suggerir un camí que permeti a l'alumnat avançar en l'adquisició de les competències. Aquest camí serien els diferents plans d'aprenentatge que podrien ser per cursos o cicles, adaptats i, per suposat, el pla d'aprenentatge que inclouria tota l'ESO i és el que l'alumnat ha d'assolir en acabar-la.
 
Amb tota aquesta feina de DE-construcció de les competències digitals i la creació dels plans d'aprenentatge hem aconseguit que el professorat pugui dedicar-se únicament al que sap fer perfectament: ensenyar i avaluar. Llavors el professorat només ha d'enllaçar cada activitat dins dels seus cursos de MOODLE amb un subcontingut/indicador i validar-lo quan compleixi els criteris que ja s'han definit prèviament (esmicolament exhaustiu) i, molt important, que l'alumnat coneix abans de realitzar la tasca competencial.

Al llarg de l'ESO l'alumnat va superant tot un seguit d'activitats programades per cada departament en funció del que diu l'Annex 4: Relació entre els continguts clau de l’àmbit digital amb els altres àmbits curriculars. Tota aquesta informació es va recollint, de forma automatitzada, dins del marc de competències del Moodle. Aquest recull permet a l'alumnat anar assolint continguts que estan per sobre degut al disseny previ. La definició es faria, com es veu en la figura, atenent primer a quins departaments tindrien la funció d'ensenyar en tipus C "Estudi i ús" i quan altres departaments/matèries haurien validat activitats que afecten el mateix subcontingut clau/indicador, tipus A "Coneixement implícit" i tipus B "Aprenentatge per l'ús". La subcompetència exemplificada en la imatge, estaria assolida quan les matèries de català i castellà ho haurien validat, i com a mínim, dues matèries més haurien fet el mateix.

Treballar d'aquesta manera és del tot transparent i garanteix un seguiment personalitzat de cada alumne.
Aquest seguiment personalitzat arriba al seu punt màxim quan és l'alumnat qui sap en cada moment en què és competent i en què ha de millorar. L'habilitat del professorat d’anar posant tasques en què l'alumnat pugui anar assolint els subcontinguts clau/indicadors al llarg del curs, facilita la consecució de les competències per part de l’alumnat i elimina la necessitat de recuperacions, siguin de setembre o de juny.
L'avaluació es converteix clarament en una eina formativa i el MOODLE, en l'eina que connecta la feina de tot el professorat respecte de cada alumne. Realment, al final de l'etapa de l'ESO, l'expedient de l'alumnat recollirà tot el que ha fet, les evidències d'aprenentatge, i els continguts clau que ha assolit. La superació de les competències porta implícit el coneixement dels continguts clau; llavors, si aquests estan agrupats correctament, al final de l'etapa l'alumnat i la seva família podran veure el grau de competència. Segurament és un informe prou personalitzat per tal que la família i l'alumne tinguin clar on s’ha de millorar, si és el cas, i en quins aspectes s’és totalment competent.

Ja voldria aquell pagès tenir un informe com aquest per tal de veure quin ha estat el motiu de la seva poca collita aquest any, sempre que no hi hagi hagut problemes meteorològics!
Penseu que aquest alumne ha assolit els subcontiguts d'aquest pla d'aprenentatge? Creieu que ell/a mateix és capaç d’avaluar-se amb NA, AS, AN o AE? Jo crec que sí, sempre i quan abans tingui una rúbrica de com posar-se la nota final en funció de l'assoliment de cadascun dels subcontinguts clau. Ara sí que hem compartit amb l'alumnat una gran part de la seva avaluació.

dimarts, 8 de maig de 2018

Cloenda del sisè projecte Europeu de l'INS Josep Vallverdú


Entre el dijous 3 i el dilluns 7 de maig, ha tingut lloc a les Borges Blanques la darrera trobada internacional del projecte ERASMUS + anomenat SICTEC. Professorat provinent d’Alemanya (2), Finlàndia (2), Itàlia (2) i un de Dinamarca van treballar en les conclusions del projecte. El divendres pel matí fou el dia de retrobament entre tot l’alumnat que ha participat en el projecte i el professorat amb qui van conviure durant 6 dies en alguna de les trobades internacionals. Aquest retrobament fou a l'aulABP que és on tot aquest projecte es va gestar. A la tarda varen compartir amb 27 educadors i educadores que volen fer aquest tipus de projectes o el professorat interessat en el canvi metodològic, un taller sobre com treballar per projectes de forma eficient. El projecte fou en anglès i el van dur a terme el professor Alemany, Jens Dietzsch i el coordinador del projecte F. Solans. “10 TIPS for a succesful meeting” fou el títol del taller i que va desgranar el destil·lat de 10 punts. 

Han estat tres anys de treball en posar en comú noves metodologies d’aprenentatge per seguir dotant al participant de noves eines per millorar la seva pràctica didàctica, com ja ho estan fent a l’aulABP de les Borges Blanques on la forma de treball està molt lluny de la classe magistral i dels exàmens al final de la unitat didàctica. El treball competencial ha estat al centre del projecte i ha permès recopilar, i adaptar, les bones pràctiques dels diferents països a les realitats de cada soci participant.

El grup de professorat, set internacionals i tres catalans va allotjar-se en una casa rural. Aquest allotjament, juntament amb les visites a la Vinya dels Artistes i al centre d’interpretació de la Guerra Civil a l’antic molí d’oli de Cal Gineret, va permetre als visitant apropar-los a la cultura i tradicions catalanes. De totes maneres alguns d’ells ja ho coneixien ja que l’INS Josep Vallverdú porta treballant en projecte Europeus des de l’any 2001 i hi ha socis actuals que varen començar a col·laborar l’any 2004. Aquest projecte ha estat el setè projecte Europeu de l’Institut, que consolida l’aposta per aquest tipus d’activitats a nivell de centre, i dels quals sempre n’ha estat coordinador i aquesta coordinació ha recaigut en el professor F. Solans. “F. Solans reconeix que ha estat un treball ingent el passar al davant d’aquest projectes amb molts sacrificis personals i familiars però la satisfacció de poder aportar noves eines i metodologies al nostre INS ho compensa amb escreix i l’aulABP n’és la mostra evident d’aquest resultat final. Per suposat que a nivell individual han estat més de 300 alumnes Garriguencs que han tingut l’oportunitat de conèixer i conviure amb companys d’altres països d’Europa, compartir casa seva i posar en valor l'anglès, i tot amb la tecnologia i les TIC com a principal eix motor” 
La continuïtat d’aquests projectes, de gran acceptació per la comunitat escolar, està garantida deguda al magnífic resultat de SICTEC (actual projecte) i l’encert en la línia de treball: el canvi metodològic. Han sorgit alguns spin-off d’aquest projecte, fills que seran estirats per seguir avançant el la creació d’una xarxa de centres, amb l’INS Josep Vallverdú en un dels seus vèrtex, per tal de millorar la qualitat dels docents que hi prenen part, i finalment el que és més important, la millora de les habilitats de l’alumnat que hi pren part.


divendres, 4 de maig de 2018

SICTEC, an European project based in ICT

When in 2015 we apply for en ERASMUS+ project our idea was to learn from our European colleagues new ways to use efficiently ICT during our teaching. Three years of sharing among us many hours, activities, examples and experiences we succeeded in having a layout for preparing and carrying on a good international students meeting. Once we were familiar with the methodology, and the steps to follow, we realized that a class project could follow the same
pattern. We did and it works.

Here you have the presentation used for the SICTEC workshop called Successful meeting in an ERASMUS+ KA2 action, tools and tips, held in INS Josep Lladonosa in the frame of "Pla de formació permanent de l'XTEC".
In this document you can find longer explanation of this 10 TIPS


If you want the whole information about the project and all the activities carried on you can visit the project WEBSITE.

dimarts, 24 d’abril de 2018

Quan ens creiem el treball per competències.

Fer que l'alumnat sigui competent està esdevenint una de les preocupacions de la societat, de l'administració educativa i també del professorat que vol ajustar la seva feina al que necessitarà l'alumnat en el seu futur. El passat desembre, des de l'aulABP, i en la matèria d'informàtica es va decidir fer una aposta total per posar a l'alumnat en un context totalment competencial. Calia demostrar que eren competents i competentes en la creació de contingut audiovisual, concretament en el guionatge, gravació i edició de vídeo. Aprofitant la 1a Mostra de videocàpsules “Joves i entorns digitals” organitzat per la delegació territorial a Lleida de la federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya (FaPaC) i l'observatori Lleida pantalles, es va encoratjar a l'alumnat a que hi prengués part. Tota la informació que se'ls hi va proporcionar va ser l'enllaç a les bases de la mostra. Amb aquesta informació i l'acompanyament del professor a l'aula van utilitzar eines digitals per la creació del guió (googledocs), gravació i edició de vídeo, edició de d'audio. Després de diferents trobades presencials van poder tenir tot el material gravat per poder-lo editar. Arribar a acords en la música de fons, el tipus de lletra o fins i tot el tema escollit pel vídeo van ser inconvenients que els van acompanyar en el seu procés d'aprenentatge. Al final de tot van haver d'estar pendents de complir tots els requisits de les bases i poder enviar en temps i forma el vídeo acabat. Fins aquest punt seria considerada una activitat d'aula significativa per ser competents en la creació de material audiovisual. De totes maneres la vida ens avalua constantment i avui a la Jornada d'entorns familiars i dispositius digitals, duta a terme a la Universitat de Lleida – Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, dos dels tres equips participants hi han pres part, han estat seleccionats per la mostra. Al final el grup d'alumnes: Pol Triquell, Guillem Paris, Vinyet Solans, Joel Mateus i Jordi Bosch han aconseguit ser guanyadors del concurs. Com a professor és un plaer el veure que el que aprenen a l'aula té sentit i que, des de fora les aules, es valora positivament el treball que fan; tancant i justificant el cercle de la competència. Felicitats a tots els que hi han participat i especialment als guanyadors.




Recull que n'ha fet l'edició digital del SomGarrigues

Si voleu visualitzar com veu aquest grup de joves la relació que tenen amb els dispositius mòbils i aparells digitals que habitualment fan anar, així com la de les persones que els envolten, aquest és el seu vídeo.




divendres, 20 d’abril de 2018

El projecte digital de l'INS

L'Institut Josep Vallverdú ja f anys que va apostar pel canvi digital. Aquest canvi està comportant la incorporació de noves eines i metodologies. En la presentació es detalla aquest procés i es fa especial èmfasi a la introducció de les tutories digitals com a darrer pas per la introducció efectiva dels Chromebooks.


dissabte, 7 d’abril de 2018

divendres, 9 de març de 2018

Treballem, UN any sencer, en el dia de la dona.

Després de l'èxit del dia de la dona d'ahir, des de l'INS hem decidit allargar-lo durant tot l'any. Un grup de 5 professores i un professor hem engegat un projecte per tal de conscienciar que la igualtat és possible i necessària entre homes i dones. Les dues Maites, la Núria, la Irene, la Maragda i el Solans fa temps que treballem en un projecte utilitzant eines digitals sobre aquest tema. L'objectiu del projecte, a més de l'esmentat de treballar per la igualtat de gènere, "Objectiu 5 de les Nacions Unides", és millorar l'educació utilitzant les noves tecnologies. Ambdós formen part dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- són els que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015. En aquest projecte anomenat "IGUALS = iguals; TREBALLEM x la IGUALTAT", l'eina escollida és la realitat augmentada. El projecte es fa visible avui, un dia després del dia de la dona, per demostrar amb fets, que la solució a aquest problema no són les imprescindibles grans manifestacions, sinó l'educació i aquí és on entrem nosaltres. Al llarg dels propers 12 mesos anirem publicant un pòster que tindrà informació amagada que haureu de descobrir utilitzant l'aplicació BLIPPAR. Aquests 12 pòsters formaran part d'una galeria física a l'institut per donar a conèixer el projecte i treballar per la solució. De forma conjunta s'utilitzaran les xarxes socials per difondre els pòsters i fer partícep a tothom en la reflexió a aquest, que molts consideren, el problema que afecta a més gent del nostre planeta. Ajudan'ns participant-hi i difonent-lo. #ambTUseremIGUALS

Si ens vols ajudar i participar us expliquem com fer-ho.
  • Descarrega't l'APP el teu smartphone
  • Obre l'aplicació i ves a ajustos on podràs entrar un codi. Entra el codi del dia de la dona 8032018
  • Ara ja pots enfocar al pòster que hi ha en aquesta pàgina i veure si et sorprèn què hi veus i com ho veus.
  • Si t'ha agradat i ens vols ajudar comparteix-ho a les teves xarxes socials i etiqueta-ho amb #ambTUseremIGUALS



dimecres, 7 de març de 2018

A Lleida hi eSTEM molt posats, i posades, és clar!

Aconseguir que més de 70 docents entre primària i secundària se sentin motivats per invertir 7 tardes a formar-se en el món STEM no és casualitat i es fruit del treball que molts companys i companyes han anat fent al llarg dels darrers anys.
En aquesta entrada us deixo la informació que he personalitzat pel nostre grup de Lleida, a partir dels continguts STEM elaborats per l'equip que ho està coordinant tot des de Barcelona i que té el material recollit en aquest moodle.

Activitat STEM com a mostra utilitzada en la V Jornada CTM-STEM del dia 19 d'abril



dimecres, 29 de novembre de 2017

Chromebook ASUS a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú

ASUS és una companyia de maquinari i electrònica de consum multinacional amb seu a Taiwan fundada el 1989. Al 2015 i el 2016, la revista Fortune va reconèixer a ASUS com una de les companyies més admirades del món i, durant els últims quatre anys, Interbrand ha classificat la marca internacional més valuosa de Taiwan; ASUS. La companyia compta amb més de 17.000 empleats, incloent un equip de R + D de primer nivell. Impulsat per la innovació i compromès amb la qualitat, ASUS va guanyar 4.385 premis i va obtenir aproximadament US $ 13.3 mil milions en ingressos al 2016. Tots aquest nombres donen una idea de la magnitud de la companyia. Sembla un miracle que ASUS hagi decidit fer un espot publicitari internacional dels seus Chromebook a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú. Segurament l'explicació de tot plegat seria que, avui en dia, un Chromebook és únicament un ordinador més si no va associat a una metodologia i un espai on fer-lo servir. Aquests factors no son fàcils de trobar de forma conjunta, i és a l'aulABP on aquesta combinació de Chromebook, juntament amb una metodologia de treball per projectes centrada en l'alumnat, i en un espai especialment dissenyat per poder utilitzar la tecnologia al seu màxim nivell que faciliti el treball en equip, té lloc.
L'aposta per la marca ASUS en els Chromebooks, reforça l'encertada decisió, que el centre va fer l'any 2014 quan va posar en marxa un pla pilot amb la compra de 16 màquines. En l'actualitat l'alumnat dels cursos de primer i segon d'ESO ja utilitzen els Chromebook com a eina per la creació de coneixement.


dilluns, 6 de novembre de 2017

Metodologies i eines digitals a nivell Europeu: Projecte #SICTEC





Al nostre institut ja fa dos anys que s'està duent a terme el projecte #SICTEC, un projecte dins del marc educatiu Europeu ERASMUS+. Al llarg d'aquests dos anys el projecte ha anat avançant en tot els aspectes definits en la seva gènesi. Els aspectes escollits per dotar de contingut aquest projecte foren: treballar amb noves metodologies d'ensenyament aprenentatge (classe digital, treball per projectes (ABP), flipped classroom, ...), fer competent a l'alumnat en l'ús de les eines TIC/TAC que els hi han de permetre aprendre al llarg de tota la vida, i tot aplicat en un centre d'interès proper o main topic que és l'aigua.

Organització.

L'equip de professorat de l'Institut Josep Vallverdú, organitzador del 4t meeting internacional d'alumnes, treballa de forma intensa per superar aquest repte de forma exitosa. Tot i l'experiència en projectes Europeus per part del professorat implicat, amb més de 16 anys treballant a aquest nivell, aquest repte supera a tots els que ha hagut d'afrontar. Quaranta alumnes de cinc països acompanyats per deu professors conviuran 24 hores al dia, en un entorn específic, les obagues (Juneda), durant sis dies en una experiència immersiva, on les noves metodologies didàctiques treballades pel professorat al llarg d'aquests cursos seran posades a prova.
Per assegurar l'èxit del projecte es treballa a tres nivells: alumnat a les aules durant tot el curs, reunions internacionals de professorat (TTM), per finalment aplicar-ho tot en les reunions /meetings internacionals d'alumnat (TSM). En la pàgina web del projecte es pot fer un seguiment de totes les activitats dutes a terme fins a dia d'avui i tenir una idea de l'abast del projecte.

Aspectes didàctics.

Fer que l'alumnat pugui assolir els objectius plantejats en cadascuna de les reunions internacionals comporta un seguit de passos que comencen molt abans de l'arribada de l'alumnat al lloc de treball (normalment un alberg).
  1. Cal definir els objectius de cada trobada. Han estat fets en la sol·licitud del projecte que fou aprovat a l'any 2015. (Aquest any només és van aprovar 19 projectes en tot l'estat espanyol, 12 a Catalunya i dos a les comarques de Lleida).
  2. Cal decidir quines seran les eines digitals (ICT) amb els que els alumnes treballaran. 
  3. Les eines que farà servir l'alumnat se li faciliten amb antelació per tal de que pugui treballar amb elles i ser-ne competent.
  4. Totalment lligades als objectius i a les eines cal preparar activitats, sobre el terreny, de forma que justifiqui el perquè s'ha escollit cada lloc per fer les trobades. En el nostre cas seria l'aprofitament de l'aigua. En base a aquest eix es fan tot un seguit de tallers i sortides per tal de posar informació i coneixements a l'abast de l'alumnat.
  5. Cal agendar totes les activitats seguint els models d'èxit que s'han anat polint en les anteriors trobades d'alumnes.
  6. Tot el treball fet cal visibilitzar-lo en un format digital i per aquest motiu cal preparar unes bastides que han de facilitar el treball a l'alumnat. Les bastides que s'han creat per aquesta reunió han estat: el mapa amb googlemaps on situar, mitjançant fotografies, els punts visitats; i el llibre digital que recollirà tots els subproductes digitals fet pels grups internacionals

Recolzament.

Des de SICTEC s'han buscat moltes institucions i entitats que donin suport al projecte per tal de poder integrar-lo millor a la comunitat local. Destacar la col·laboració amb el camp d'aprenentage de Juneda ja  que els tallers els duran a terme professorat d'aquest centre. El canal d'Urgell també hi juga un paper important ja que és el centre d'interès del projecte, en la reunió de treballar actual. Es per aquest motiu que la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell ha posat a disposició del projecte el canal a escala 1:1 i ens ha facilitat l'entrada al seu museu de Mollerussa. També Caldea ens ha ofert una visita tècnica i a més, una entrada subvencionada al centre termolúdic. Tots aquests contactes posen de relleu la importància del projecte així com en faciliten la seva disseminació.


Desenvolupament de la trobada.

Com ja s'ha dit anteriorment, aquesta és la quarta reunió de treball de SICTEC. Al llarg de la vida del projecte s'ha anat millorant l'estructura de les reunions d'alumnes i en l'actualitat ja es disposa d'una fórmula que ofereix uns resultats molt atractius. La seqüència de treball és molt senzilla: al llarg del matí es fan tot un seguit d'activitats relacionades amb l'aigua i a la tarda s'utilitza tot aquest material per tal de digitalitzar-lo i crear coneixement amb les eines TIC estudiades prèviament. per suposat treballant en la metodologia de projectes (ABP), tal i com es fa a l'aulABP, bressol de SICTEC. Vuit grups internacionals, amb un alumne de cada país, es responsabilitza d'una feina determinada a fer durant cada jornada. Al llarg dels sis dies l'alumnat crea vincles socials, millora la seva competència digital, reforça el seu sentit de pertinença a Europa, utilitza de forma intensiva la llengua anglesa i descobreix i ensenya aspectes relacionats amb l'aigua que son propis del lloc que és visitat i raó de la mateixa. Realment, hi ha millor forma d'aprendre?