El currículum bimodal, en el MOODLE (I)

A l'any 2011 en aquest blog ja es va fer una entrada que parlava sobre els núvols conceptuals. Aquest estiu la lectura i relectura del Dr. Pere Marqués i el seu currículum bimodal em va fer pensar que calia anar una mica més enllà i que el fet de treballar amb núvols conceptuals era només un primer pas. Si heu llegit aquest blog, una de les conclusions que se'n poden extreure és que, des del meu punt de vista, el MOODLE ens ha permès fer un pas de gegant en la introducció de les TAC a l'aula. També he volgut posar de manifest que el MOODLE és la caixa on nosaltres anem posant tot allò que li ha de servir a l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Sense cap mena de dubte el MOODLE sol no ens permet anar gaire lluny, ja que de per sí, la seva aplicació pot no comportar cap canvi metodològic respecte al que es pot fer amb una pissarra de guix i un llibre de paper.

Arribats en aquest punt vaig començar a pensar la forma de que l’alumnat fes camí en el currículum bimodal però dins de l’entorn del MOODLE. Per mi era molt important l’activitat pròpia de l’alumnat. Segurament, molts de vosaltres pensareu com jo, que la implicació de l’alumnat i el tenir un rol actiu en el procés d’aprenentatge ens assegura un major èxit. Llavors fou quan vaig descobrir que havia estat utilitzant el potencial d'una eina fantàstica només en un petit percentatge. Aquesta eina és el HOTPOTATOTES. Si voleu podeu veure com treballem els qüestionaris amb JQUIZ en aquesta entrada. De totes les eines que té el HOTPOTATOES vaig decidir utilitzar primerament el JCROSS. El motiu fou que, segons Pere Marqués, amb l'aplicació del currículum bimodal, l’alumnat havia de ser capaç de memoritzar un vocabulari bàsic per poder entendre el que llegeix i escolta, pensar amb criteri i expressar-se amb precisió. Ara sí que veia clar com havia de continuar el camí iniciat amb els núvols conceptuals. Si bé és cert que el fet d’escollir les paraules clau del tema estudiat ja era un bon punt de partida ara hi havia la possibilitat d’aprofundir en la seva memorització. Per suposat, utilitzant una metodologia TAC. La manera d’implementar-ho fou que en grups de tres alumnes, treball col·laboratiu, escollissin 10 paraules del núvol conceptual i preparessin uns mots encreuats. Han de buscar les definicions d’aquells conceptes que ells mateixos han considerat com paraules clau de tot el tema. De fet es volia fer més agradable i interactiva que l’activitat del glossari i sobre tot que fos integrable de forma senzilla al MOODLE. El resultat és un paquet SCORM que es pot incorporar al MOODLE i a partir d’aquest moment ja serveix com a eina d’autoaprenentatge per l’alumnat per tal de poder incidir autònomament en la seva nota final. La creació d’aquestes activitats estimula a l’alumnat en el treball en grup, potencia la seva autoestima ja que en els cursos posteriors quedarà constància del seu treball i a més el proporciona la possibilitat de gestionar el seu aprenentatge amb la resolució posterior dels mots encreuats i tot utilitzant entorns digitals de treball. Aquesta activitat ha estat molt ben acollida per l’alumnat en totes les seves vessants: creació i utilització posterior. A continuació es mostra un exemple de com queda l’activitat un cop compilada. En un altre article parlaré d’una altra eina del Hotpotaoes: el JCLOZE, que ens permetrà seguir aprofundint en el currículum bimodal

Si en voleu veure la versió amb totes les definicions  cliqueu aquí

Necessitem fer TIC-TAC

Si se'm permet la comparació d'un centre amb un rellotge (digital) es podria dir que per fer-lo funcionar correctament necessitem que aquest faci TIC- TAC. La meva experiència com a formador m'ha donat l'oportunitat de conèixer molts companys de professió i d'intercanviar idees i comentaris sobre el projecte que, inicialment, es va anomenar "1x1". I la majoria coincidim en què, en els darrers anys, la fisonomia de les aules ha canviat força. Actualment, quan entrem en un aula observem que tot l'alumnat té el seu ordinador propi. Algunes vegades, fins i tot, l'utilitzen i sempre el tenen a disposició del professorat per tal d'utilitzar-lo. De la mateixa manera la pissarra de guix està acompanyada o en alguns casos fins i tot substituïda per la digital. Llavors sembla que amb totes aquestes eines noves, el que està passant a la classe sigui d'igual manera novedós. Però és realment així? Anem a pams. Abans de l’arribada dels ordinadors al centre hi havia la figura del coordinador/a d’informàtica. Aquell professor/a entusiasmat per la informàtica que dedicava hores i hores a tirar-ho tot endavant veient com la feina es multiplicava degut a la gran quantitat d’ordinadors que anaven arribant als centres. Posteriorment, aquesta figura va ser acompanyada pels equips TIC, que van acabar finalment essent equips TAC o TIC-TAC. Equips que es podrien definir com un grup de professorat amb la difícil tasca de gestionar, assessorar, incentivar, engrescar i liderar al professorat en aquest complex salt cap a l’ensenyament digital.

Què són les TIC? 

Pere Marqués en el seu article sobre les TIC les defineix com la suma de tres termes:  

TECNOLOGIA = Aplicació dels coneixements científics per facilitar la realització de les activitats humanes. Suposa la creació de productes, instruments, llenguatges i mètodes al servei de les persones.

INFORMACIÓ = Dades que han significat per a determinats col·lectius. La informació resulta fonamental per a les persones, ja que a partir del procés cognitiu de la informació que obtenim contínuament amb els nostres sentits anem prenent les decisions que donen lloc a totes les nostres accions.;  

COMUNICACIÓ = Transmissió de missatges entre persones. Com a éssers socials les persones, a més de rebre informació dels altres, necessitem comunicar-nos per saber més d'ells , expressar els nostres pensaments , sentiments i desitjos , coordinar els comportaments dels grups en convivència , etc. Llavors conclou que les (TIC) "TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ" són el resultat de la unió d'aquestes tres paraules, fent referència al conjunt d'avenços tecnològics que ens proporcionen la informàtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals, que comprenen els desenvolupaments relacionats amb els ordinadors, Internet, la telefonia, els "mass media", les aplicacions multimèdia i la realitat virtual. Aquestes tecnologies bàsicament ens proporcionen informació, eines per al seu procés i canals de comunicació."  

Si entrem de nou al nostre centre educatiu, segurament trobarem tot un conjunt d'eines i procediments que s'ajustarien a la definició anterior. La majoria de centres disposa d'una INTRAWEB, té un programa de gestió de les faltes d'assistència de l'alumnat, disposa d'un MOODLE, potser amb fòrum, on el professorat opina i la direcció informa. El SAGA gestiona la vida acadèmica del centre. Mitjançant formularis és recullen informacions sobre alumnat, professorat, tutories, entrevistes amb els pares i un llarg etc. Tot aquest conjunt d'eines dóna com a resultat evident un ús realment molt més elevat de les TIC del que es donava abans de començar tota aquesta anomenada etapa de "digitalització" dels centres. Sense cap mena de dubte ara per tothom és més fàcil el poder prendre decisions ja que la informació de la que disposem, és major i de millor qualitat. EL PROFESSORAT ara té millors eines per fer la seva tasca d’acompanyament de l’alumnat al llarg del seu pas pel centre educatiu. Ara bé, era aquest el motiu pel qual es va començar el projecte "1x1"? Calia tenir 30 ordinadors a l’aula per fer tot el que s'ha comentat fins ara? NO, segur que NO, ja que fins encara no hem vist com tot aquest canvi afecta l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. A més els ordinadors els duen ells personalment i per tant els ha d'utilitzar per APRENDRE.  

I les TAC? 

Les TAC són la versió educativa de les TIC i el que pretenen és orientar aquestes cap a finalitats més formatives. I no només pel professorat sinó bàsicament per a l’alumnat. Les TIC comporten molta tecnologia però poca metodologia i és aquest procés el que s’ha trencar amb la implementació de les TAC. Les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement han de ser el motiu pel qual tenim els ordinadors a l’aula. Ens han d’encoratjar a fer que l’alumnat aprengui millor. La funció de les TAC no es fer servir les TIC sinó que es posar a l’abast de l’alumnat aquelles eines tecnològiques que els permetin créixer en el seu coneixement i sobretot en la manera d’aconseguir aquest coneixement. Sense cap mena de dubte estem aquí, estem en aquest aiguabarreig entre les TIC i les TAC amb els ordinadors a les aules, el professorat, moltes vegades encara, en el paradigma de la classe magistral i els apunts i l’alumnat traient-ne un molt baix rendiment de tot plegat (ordinadors i PDI's). 

I llavors el MOODLE perquè serveix?

Al llarg d'aquest blog s'ha comentat moltes vegades que el MOODLE ha de ser el lloc de trobada entre alumnat i professorat, entre ensenyament i aprenentatge. De cap manera el fer anar el moodle comporta obligatòriament un canvi metodològic. Posem per exemple, abans s'utilitzava un llibre de paper (ara potser és fa anar un pdf penjat al moodle), l'alumnat el llegia (ara segurament també), en feia un treball amb WORD i l'imprimia (ara el penja) i finalment fa un examen (ara pot ser un qüestionari). I amb només aquestes pràctiques podem dir que s'ha produït un canvi metodològic? I el llibre digital? Doncs seria exactament el mateix ja que depèn exclusivament del que i de com li fem fer qualsevol activitat a l'alumnat. El suport del qual partim no és rellevant al final de tot el procés. El procés en si mateix sí que es rellevant i és llavors quan convertim les TIC en TAC. El final sembla clar que no hi ha solució possible a no ser que fem el canvi de TIC a TAC i d'aquesta manera el rellotge digital del centre es posi en marxa de veritat.

Participació en la MOODLEMOOT (Barcelona 2013)

Avui és un d'aquells dies recompensa o premi, diem-li com vulguem. Al llarg dels darrers set anys hem dedicat molts esforços a ser competents en un nou sistema d'ensenyament basat en el món digital. MOODLE ha estat per nosaltres el lloc de trobada entre l'alumnat i el professorat, el lloc de trobada entre els continguts i les activitats, el lloc de trobada entre la nostra visió educativa i com volem formar a l'alumnat. El fet d'haver estat escollits per participar en el CONCURS D'EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUES EN MOODLE en l'esdeveniment MOODLE per excel·lència a Espanya, la MOODLEMOOT [#MOOTES13], com deia abans ha estat un premi a tot aquest esforç. Poder parlar davant de companys que et venen a escoltar i, per suposat, escoltar a d'altres que t'enriqueixen i amplien el teu horitzó és una manera de créixer i de renovar la il·lusió per seguir endavant en aquest procés que no ha d'acabar mai. En el moment que vàrem decidir apostar per aquesta nova manera de fer aprendre no érem conscients d'on ens posàvem ja que el volum d'hores necessàries per ser competents ha estat gegantí. En aquella època intuíem que era el camí seguir però ara estem segurs que no hi ha cap altra manera de fer-ho sinó és en entorns de treball com ara MOODLE o altres entorns digitals. Ara, és el moment de gaudir la feina feta en forma de reutilització i millora dels continguts preparats al llarg dels darrers anys. Aquest gust dolç com a premi per la feina feta, també bé per part de l'alumnat i de moltes famílies que han vist una eina que els permet fer un seguiment dels seus fills/es i d'aquesta manera millorar els resultats. L'experiència presentada detalla com es poden aconseguir 136 notes per alumne i any utilitzant aquest curs de MOODLE. L'estructura del mateix, que us la podeu baixar aquí, motiva a l'alumnat a treballar, li ofereix unes pautes de treball i al mateix temps li proporciona, de forma diària, el seus resultats estimats promovent la seva capacitat d'autogestió amb l'objectiu de seguir millorant o adquirint més i millor els coneixements. Tot i que s'ha presentat en la categoria de batxillerat, la professora Tere Viscasillas també utilitza la mateixa metodologia a l'ESO, així l'alumnat de 2n i 3r d'ESO gaudeix dels avantatges d'aquesta (nova) manera de treballar. Per suposat, les competències digitals de l'alumnat es reafirmen d'una forma natural i en context, ja que les eines emprades no només ho potencien sinó que ho consoliden.

L'experiència presentada va ser mereixedora de la INSÍGNIA "a una bona experiència didàctica".
A part d'aquest prezi es va adjuntar un document per tal de qualsevol persona que no hagués assistit a l'acte expositiu pugui seguir la presentació. mootes13

Unitat didàctica en MOODLE 2.4

A principis de l'any 2010 publicava un article en aquest mateix blog on s'explicava com era en aquella època la Unitat didàctica que utilitzàvem. Gairebé quatre anys desprès les coses han canviat i molt. Nosaltres hem pogut veure que algunes de les activitats plantejades no donaven bon resultat mentre que l'experiència ens ha fet veure que hi havia altres maneres de fer-ho. No només hem canviat nosaltres. En aquells temps parlàvem de MOODLE 1.9 i ara ja tenim una altra generació de MOODLE al nostre abast. Concretament nosaltres hem implementat la versió 2.4.

Si voleu veure com ho fem i descarregar-vos el fitxer per passar-lo al vostre MOODLE només cal que cliqueu aquí. Per raons de seguretat et demanarà que t'identifiquis Llavors l'usuari és: unitat i la contrasenya: moodle24. A veure si us agrada.

Repte superat! (1)

Sis anys després de començar a treballar amb el MOODLE es presentava un repte majúscul, el qual consistia en combinar aquesta metodologia digital amb la utilització de dispositius diferents a l'aula i fer-ho en una aula que fins ara no existia. A més a més cal acompanyar a aquest alumnat els dos anys que durarà la seva preparació per les PAAU. Tot va començar així.

El dia 12 de setembre ens vàrem trobar en el taller de tecnologia 17 alumnes i jo mateix. Per aquella època l'aulABP era només una realitat imminent, que no tangible encara. Fetes les presentacions vaig dir la següent frase: "Per poder seguir i treballar correctament aquesta matèria, i especialment durant les hores de classe, cal PORTAR SEMPRE un dispositiu digital".

El dia 12 de juny, després de mesos, setmanes. dies i hores, moltes hores de treball per part de tots i totes, els resultats en forma de gràfica són aquests:

La gràfica mostra que tot l'alumnat que ha acabat el curs ha assolit superar la matèria. Un alumne ha abandonat al llarg del tercer trimestre i només assistia a les classes sense cap altra aportació. Casualitat? Sort? res de tot això una feina planificada pel professorat i ben entesa per l'alumnat ha portat a aquests resultats. A continuació es detallen els aspectes clau.

DISPOSITIUS ...

La resposta per part de l'alumnat al BYOD o traduït al català, CAMPIQUIPUGUI fou la següent:

Els mòbils van ser utilitzats de forma ocasional ja sigui per fer els qüestionaris o bé perquè l'alumnat va creure que la classe la podia fer sense traginar els dispositius habituals. Alguns alumnes també combinaven diferents dispositius en funció del que es faria en cada classe. L'autonomia era total i cadascú va aprendre a escollir, si podia, el dispositiu més apropiat per cada sessió.

ACTIVITATS COL·LABORATIVES ...

Un cop el tema dels dispositius es va deixar al seu criteri llavors calia plantejar activitats per tal de poder fer arribar els continguts a l'alumnat. La base fou l'entorn MOODLE el qual fou el lloc de trobada de professorat i alumnat al llarg de tot el curs. Al cap dels anys s'ha definit una unitat didàctica i una metodologia de treball que s'ha anat adaptant i millorant. Aquesta es pot veure en els articles d'aquest mateix blog com EXPERIÈNCIA PRESENTADA A EDUCARED 2011 i  ESQUEMA D'UNA UNITAT DIDÀCTICA EN MOODLE.

A continuació es mostren unes gràfiques que volen ponderà cadascuna de les activitats proposades i visualitzar la implicació de l'alumnat.

En el gràfic es pot veure el que han fet els 17 alumnes al llarg d'aquest curs. S'ha aconseguit incorporar l'esperit de treball col·laboratiu ja que sinó no s'entendrien les més de 1300 participacions en els fòrums i la creació de més de 1500 preguntes amb el HOTPOTATOES. Tota aquesta informació ha estat compartida. Caldria destacar que no només s'hi veu la participació grupal ja que en l'apartat d'intents al QAE (Qüestionari Abans de l'Examen) els resultats són individuals i indiquen que cada alumne ha fet 51 intents en aquest tipus de qüestionari. Dir que aquest qüestionari és indispensable per poder accedir a l'examen del tema i que la seva nota mínima ha de ser de 9.

ACTIVITATS INDIVIDUALS ...

A part de les activitats col·laboratives la unitat didàctica emprada té també activitats individuals s'atén la diversitat de l'alumnat així com es potencia l'autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge es reforça quan el MOODLE ofereix de forma instantània la seva nota final i es llavors quan poden decidir el fer més o menys activitats per tal d'incrementar la seva nota o ve aprofundir en alguns aspectes en els que tenen mancances. De cada alumne s'han aconseguit al llarg d'aquests 8 mesos 136 qualificacions fet que és molt valorat tant per l'alumnat com per les famílies.

 

TREBALL A L'AULA ...

En tota aquesta reflexió no s'ha mostrat la manera de treballar a l'aulABP, això ho farem en la segona part d'aquest article.

Repte superat! (2)

Reprenent el fil de la primera part ara es vol mostrar com ha evolucionat la sessió de treball dins de l'aulABP i com ha ajudat a millorar els resultats, o com a mínim el grau de complicitat de l'alumnat amb la matèria.

TREBALL A L'AULA ...

Al llarg del curs s'ha intentat invertir la classe, el que s'anomena FLIPPED CLASSROOM. El que s'ha pretès ha estat fer que l'alumnat faci una cerca d'informació de forma individual a casa seva i a l'aula posar en comú els problemes trobats, els conceptes no entesos o bé les ampliacions realitzades de forma individual.

Per assolir aquesta fita es proposa que l'alumnat faci un mapa mental inicial, el qual mostra el contingut del tema i fa aflorar un seguit de dubtes i preguntes que es solucionen a classe.

La mobilitat del mobiliari i la possibilitat d'utilitzar els diferents espais de treball fa que sigui molt fàcil per ells el poder trobar el lloc apropiat per encarar els problemes o situar-se amb qui els pot donar un cop de mà.

A partir d'aquests intercanvis d'informació entre iguals es solucionen una gran part dels problemes, la informació trobada es comparteix als fòrums de MOODLE i el professorat la filtra per posar-la fixa, si s'escau. Per poder comprovar si s'han entès els conceptes es proposa a l'alumnat fer unes preguntes amb el HOTPOTATOES que seran utilitzades en un qüestionari el dia següent.

De totes maneres no tot el que s'explica és teòric, molts conceptes tenen associats uns procediments que cal assolir. Llavors és quan l'aulABP dona el màxim a l'alumnat. Espais de treball col·laboratiu com la taula-pissarra, el racó de la taula rodona permeten, d'una forma senzilla el visualitzar els problemes i poder participar en la seva solució. Els resultats es recullen amb el mòbil i s'envien al e-PORTFOLIO.

 

De vegades cal utilitzar els ordinadors per fer algunes simulacions, però el denominador comú segueix sent el treball en grup. En altres ocasions s'utilitza un qüestionari com a element dinamitzador de l'aprenentatge. Preguntes d'altres anys (se'n disposa de més de 5.000) porten a l'alumnat a la cerca d'informació per poder-la respondre. Aquesta informació està bàsicament al MOODLE però ells la poden cercar on vulguin. Poc a poc aquell mapa mental inicial es va ampliant i s'enllacen els coneixements.

 

Els treball en grup sobre temes diversos on cal fer un vídeo, preparar un vídeo_quiz, fer una presentació amb prezi o altres treballs sempre acaben amb una presentació davant dels companys/es. Aquest poden fer les preguntes que creuen convenients i d'aquesta manera tots milloren.

Al final hi ha l'avaluació individual. Una forma de veure el seu progrés i que té un valor relatiu però que ajuda a complementar el perfil de l'alumnat ja que en aquest moment s'enfronta a un test de forma individual. L'aulABP, com no, permet adaptar-se i fer que sigui difícil, en aquest cas, el compartir informació.

"TREBALL" FORA DE L'AULA ...

Si està demostrat que el coneixement ja no està únicament a les aules i que un aprèn en qualsevol lloc que ho vulgui fer, llavors cal veure que hi ha un seguit d'activitats que poden augmentar la motivació respecte a la matèria. Sortides, on posar en pràctica alguns dels conceptes apresos, a un museu de la ciència i si es pot fer en un lloc on calgui parlar anglès encara millor.

El participar en concursos fa que tothom hi posi el millor de si mateix. És un assaig general del treball en grup però sense que afecti a la nota. Qui utilitza una habilitat la millora i si la millora llavors la reflecteix en cada aspecte de la seva vida, i el treball en grup/equip, en seria un exemple la participació en el Concurs Mobile Learning Awards (any 2013).

I de tant en tant fer alguna trobada informal on es cohesiona el grup, i que en podríem dir calçotada, cassola de tros de Juneda... té un efecte clarament positiu sobre la motivació que finalment segur es reflecteix en la nota. De totes maneres si a l'alumnat se'l fa partícip del seu aprenentatge i se li proposa un aprenentatge actiu les notes no ens han de preocupar. Ja ho diu el logo de l'aulABP: implica't, col·labora i aprèn llavors la resta ja ve donada.

Ja ho va dir Steve Jobs al 2010.

Un dia vaig veure en una d'aquelles samarretes, que et trobes en els mercats amb encant, aquesta expressió:

"Tres pomes que han canviat el món". Sembla fàcil deduir que la primera fou la que compartiren Adam i Eva, la segona aquella que li caigué al cap a Newton i la darrera fou la poma mossegada d'Steve Jobs.

I això perquè en un blog sobre reflexions digitals, doncs bé, ho intentaré explicar. El Sr. Steve Jobs a l'any 2010 va dir que l'IPAD d'aquella època havia de ser qui deixés obsolets els netbooks. Com passa sempre molts vàrem pensar que no sempre es pot estar encertat (en referència a Jobs) en totes les prediccions però ara ja tenim clar que som molts els que ens vàrem equivocar. El procés iniciat per APPLE va ser multiplicat quan google va apostar per ANDROID i molts fabricants van començar a desenvolupar les seves tablets. Actualment ja ningú té cap dubte que tenir un netbook forma part del col·leccionisme tecnològic que tots anem fent a casa nostra.

I en els instituts què? Doncs igual que a tot arreu! Benvinguda Sra. Tablet! què hem de fer si no. No hi ha volta de full cal arribar a aquest estadi el més aviat possible. A final de curs es plantejarà, a nivell de direccions escolars, la disjuntiva de quin "gadget" tecnològic ha de ser el suport físic de tot l'ensenyament que, ja se suposa, hauria de ser en un bon grau digital. La resposta NO sembla ser massa complicada i respon a les sigles que en l'argot ICT ja fa anys que és coneix com BYOD. Estem, un cop més, en una situació de canvi, o millor dit, ja sempre estarem en una situació canviant on ens haurem d'anar adaptant contínuament a les noves exigències en tots els camps, l'educació no n'és pas una excepció. En aquest aiguabarreig sembla del tot assenyat el fer una bona traducció del BYOD i anar per aquest camí.

BYOD: "Bring Your Own Device" voldria dir que cadascú porti l'eina que cregui convenient, que tingui a casa seva o que li sigui més fàcil de treballar. Dit així sembla un campi qui pugui però realment el que això suposa és, que ja no és moment de fixar-se amb quin "gadget" arriba l'alumnat a l'aula, sinó quines activitats li proposem per tal de que tots, tots, independentment de l'eina, puguin treballar i assolir les competències que els hi hem de fer arribar des de totes les àrees.

A ningú se li ocorreria actualment el fer portar a tots els nens la mateixa llibreta, el mateix regle, el mateix compàs, el mateix....., però sembla que encara hi ha gent, la qual pensa que tots han de portar el mateix ordinador (netbook). Segur que quan mirarem endarrere d'aquí a uns anys, pocs espero, posarem en el mateix sac el que pensem ara dels ordinadors i del que pensàvem abans dels regles i compassos.

Hi ha alguna solució a tot aquest caos. Doncs sí hi és, i la solució passa per saber trobar aplicacions on-line, apps o qualsevol altra eina que ens permeti treballar amb qualsevol dispositiu. I sobretot saber fer propostes metodològiques que potenciïn l'aprenentatge i l'assoliment de les competències. De totes maneres això ja vindrà en un altra reflexió.

Vist a BETT (Londres 2013)

El dijous 31 de gener vaig arribar a BETT juntament amb la Tere Viscasillas, l'altra professora responsable de l'aulABP. Al llarg dels darrers mesos he tingut l'oportunitat d'assistir, i participar, als esdeveniments educatius més importants d'Espanya: EDUCARED (Madrid, desembre 2011) i EXPODIDÀCTICA  (Barcelona, març 2012); però cal dir que res no és comparable amb allò vist i viscut a BETT (Londres, gener 2013). El motiu que ens ha portat a aquest esdeveniment ha estat, d’una banda, comprovar si la direcció iniciada amb la creació de l'aulABP era encertada i, d’altra banda, esbrinar quines són les noves tendències educatives per tal de millorar-la. Fou aquesta, la raó principal per la qual la casa PROMETHEAN ens hi va convidar. Al cap de tres dies d'immersió en aquest món capdavanter, ja en podíem treure moltes conclusions i la majoria apunten totalment cap a la línia traçada per l'aulABP.

La primera conclusió que n'hem extret és que la tecnologia ha arribat a les aules de les escoles i els instituts per no sortir-ne mai més. I no només això: és evident que la tecnologia ha entrat a les aules per canviar-les i canviar totalment la manera de fer les classes; és a dir, la metodologia d'ensenyar i sobretot d'aprendre. Quin sentit té avui en dia fer les classes com es feien abans de l'entrada a l'aula d'eines que actualment permeten, i gairebé encaminen, al treball col·laboratiu? Quin sentit té preparar alumnes fent-los estudiar d'una manera molt diferent del món on els tocarà treballar? Quin sentit té avui en dia transmetre'ls unidireccionalment tanta informació i no ensenyar-los a processar-la per crear-ne de nova? Doncs en aquesta fira vam veure algunes solucions o tendències novedoses. En aquests àmbits ja ningú es planteja si és bo o no de treballar mitjançant un entorn d'aprenentatge: simplement NO és possible fer-ho de cap altra manera. Hi ha professorat que ara comença a veure’n l’aplicació, benvinguts tots, però ja toca pujar el següent esglaó. Els diferents fabricants de solucions tecnològiques per a l'educació han presentat les seves novetats: PDI's més grans, amb més alumnes que hi poden treballar simultàniament, amb més resolució, amb més aplicacions amb més.... però en molts casos només això i res més. Aquesta aportació de les empreses no m'ha sorprès gens ni mica. És el seu negoci i segur que ens ajudaran en la nostra tasca diària a l'aula. La pissarra digital forma part de l'aula actual com en va formar la pissarra de guix les darreres dècades però el que ens ha de preocupar avui no és tenir-la sinó fer-la servir i com fer-la servir. Altres expositors s'han especialitzat en els continguts a mostrar en aquestes PDI's de darrera generació. Sense cap mena de dubte és impressionant tot el ventall de recursos que posen al nostre abast. Com sempre però, no tots encaixen en els pressupostos tan ajustats dels nostres centres. Ara es poden trobar aplicacions per simular i visualitzar conceptes i fer que l'alumnat els assoleixi d'una forma molt més fàcil. Les pantalles 3D permeten pràcticament "entrar" dins dels conceptes. Simuladors de tota mena obren, juntament amb les PDI's, una interactivitat impensable fa uns anys. Aquest camp, tot i ser espectacular, tampoc ens ha d'impressionar.

Doncs què hi ha més? Sembla que amb tot l'esmentat fins ara ja tanquem el cercle i, en canvi, l'alumnat hauria de poder aprendre molt millor. El quid de la qüestió, aquella peça que falta per fer moure aquest engranatge que és que l'alumne aprengui de forma diferent i actual, no està en la tecnologia només. No n'hi ha prou de tenir una gespa perfecta i una pilota òptima per jugar bé a futbol, oi que no? Llavors què li falta a tot plegat? Aquesta resposta també s'ha apuntat a la fira, però no als estands, sinó a les conferències fetes per experts i per professorat pioner en diversos aspectes. No cal ser un expert per adonar-se que cal afegir-hi un tercer factor: la metodologia. Seria la tàctica a utilitzar en el nostre partit de futbol. Si tots els jugadors són baixets doncs passem-los la pilota als peus. Si volem que els alumnes creïn el seu coneixement, doncs proposem-los reptes. Fem que hagin de ser el centre del seu procés d'aprenentatge. Centrem-nos en fer-los aprendre en lloc de centrar-nos en ensenyar-los.

Ara, finalment, estem a punt d'arribar a la idea que hi ha al darrere de l'aulABP. Donem per suposat que tenim un entorn virtual d'aprenentatge i que tant l’alumnat com el professorat en fan ús. Tenim pissarres digitals a l'aula així con altres eines: pantalles de TV, altaveus, sistemes de votació. L'alumnat té el seu propi ordinador portàtil, Chromebook, tablet, smartphone, el que es coneix com BYOD (bring your own device). Ara, si hi incloem el treball per projectes o ABP, ja tenim gairebé tot el que els experts recomanen per aprendre al segle XXI. Resulta que és ara quan, amagats a la fira, brillen uns quants, pocs, diamants. Són tres empreses que es dediquen a crear el que s'anomenen espais d'aprenentatge. Voldria dir que ara per ara els seus estands no són els més visitats, ni de bon tros! M'atreviria a dir que en pocs anys el nombre d'estands dedicats a aquest aspecte seran molts més i que el seu impacte en l'educació ha de ser grandíssim. Aquest és l'element bàsic de l'aulABP. En la nostra aula l'espai s'ha pensat per facilitar el treball a l'alumnat. Res de tot el que s'ha comentat aquí es pot dur a terme de forma eficaç en una aula on les taules estan en quadrícula; la pissarra, al davant de la classe i el professorat és el centre d'ella. Ha estat realment una sorpresa molt agradable veure que una idea s'ha convertit en realitat i que en aquesta fira els experts, tots, tots sense excepció apuntem, com a quart element per aprendre al segle XXI, l'espai. És molt gran el reforç que hem rebut en veure que la línia encetada va en la bona direcció. Poder experimentar aquesta aula ens permetrà fer, de nou, un pas endavant cap al que es considera que ha de ser la nostra tasca dins de la societat actual. Per acabar el símil futbolístic, ara hem d’afegir que l’entrenador no juga sinó que assigna els rols i marca els objectius i, finalment, que el partit no es juga dins d’un camp de presseguers plantats en línia sinó que es juga al Camp Nou. D’aquesta manera tot sembla més fàcil i més lògic, o no?