Inspiració.

A les sis de la tarda d’avui dissabte acaba de tancar BETT 2015 i poques hores després ja no podia esperar més per tal de posar per escrit tot el que he viscut en aquesta edició. Inspiració era el lema de BETT i de fet puc dir que és del tot aplicable a la vista feta. Només arribar ja t’adones que la paraula ENSENYAMENT hi és amb majúscules i en totes les seves vessants. Expositors  que ofereixen els seus millors productes per facilitar la feina del professorat, o no, i sobretot per incrementar l’aprenentatge de l’alumnat; empreses que volen vendre els seus paquets escolars integrals; els grans entre els grans com Microsoft i Google apostant per engolir-se al professorat que inicia el camí digital obrint-los-hi les portes de bat a bat i finalment els mestres i els mestres dels mestres que son aquells que amb la seva experiència i visió ajuden als altres a avançar en aquest camí ple d’esculls i incerteses. De fet, sintetitzant-la al màxim, aquesta seria la definició de canvi. Aquest article té la voluntat de centrar-se en nosaltres, el professorat, més que en les noves incorporacions tecnològiques.

Tornant a la inspiració, i sense voler ser recurrent, resulta que en el decurs dels dies hem escoltat a gent d’arreu, explicant les seves experiències; en algunes de les quals t’hi veus reflectit plenament, i en altres t’hi voldries veure i per suposat algunes no van amb tu. Un escenari que et posa al davant molts aspectes sobre els quals reflexionar de la teva praxi diària. La presència d’oradors del nivell de Sir Ken Robinson t’afecten de tres maneres diferents: primerament et sacsegen fort, després et posen una altra vegada al lloc en que estàs i no en el que pensaves estar i finalment renoven les teves ganes de treballar i d’anar més enllà en la teva feina. Tot plegat, i utilitzant les seves paraules, l’educació consisteix en fer millor, més fluida i més eficaç la relació entre professorat i alumnat, entre qui ha d’aprendre i que ho ha de fer possible. Arribat en aquest punt cadascun de nosaltres s’ha de plantejar que vol fer en el seu dia a dia dins de l’aula. Estem contents de com influenciem, formem i, en definitiva, eduquem a l’alumnat que tenim davant nostre cada dia? Aquells que respongueu sí teniu una gran sort, jo no puc dir pas que n’estigui del tot satisfet i menys a poques hores d’haver estat en contacte amb els qui ho fan bé, molt bé. Els que pensem, com el citat Ken Robinson, que l’educació està en un procés de canvi, ell fins i tot parla de revolució, ens replantegem una vegada i una altra si el que fem és bo pels nostres alumnes o es podria millorar i si realment allò que els oferim és el que els interessa i els fa/farà falta. Actualment el canvi de paradigma en el nostre entorn educatiu és cada cop més evident. La tecnologia, ja no cal parlar de noves tecnologies ja que aquestes per definició sempre seran noves, ens dóna eines per emprendre accions que abans no ens podíem ni plantejar. Al mateix temps la societat ens demana deixar la uniformitat per anar cap a la personalització en tots els seus aspectes, incloent-hi el formatiu.

 

Som molts els que ens preguntem com podem canviar l’educació del nostre alumnat. Que puc fer jo si no tinc cap tipus d’incidència fora de la meva aula i en el millor dels casos si surt de l’aula es limita a un número molt petit de companys? Sir Ken Robinson, en la seva xerrada, ens va donar la solució: jo puc canviar el sistema educatiu del meu alumnat ja que quan tanco la porta de la meva aula llavors, durant aquells 60 intensos minuts i per aquell petit grup d’alumnat, jo soc el sistema educatiu. Vist així tot és més fàcil i possible. Només em cal avançar en la direcció que crec és la correcta, tirar endavant i ja estic fent el que volia, “canviar el sistema educatiu”. Sembla fàcil oi!  Si ens hi posem tots plegats accelerarem el canvi ja que el procés és inevitable i irreversible. Com més temps triguem en assolir-ho, més nois i noies hauran passat per les nostres aules sense disposar d’algunes de les eines que segur necessitaran en el seu futur acadèmic i personal.

Com he dit abans, després del sacseig  rebut en les diferents xerrades, he interioritzat el que s’espera de la nostra tasca diària com a educadors, contrastat amb les demandes de la nostra orgànica i canviant societat. En primer lloc i de forma primordial seria fer sorgir la creativitat, tota la creativitat de cadascú i potenciar-la el màxim que puguem, fomentar la col·laboració i treball en equip entre el nostre alumnat, dotar-los d’habilitats de comunicació, que siguin capaços de fer una bona presa de decisions a partir del pensament crític, i per suposat totes aquestes habilitats en un entorn el més real possible com és la resolució de problemes o el treball per projectes.

De la mateixa manera he volgut veure com ho estan fent els col·legues de diferents països. Tots coincideixen en que cal deixar de banda la uniformitat, pròpia de l’era industrial, ja exhaurida, per passar a la personalització de l’educació. Personalització que estarem d’acord té unes limitacions evidents i al mateix temps un gran aliat que és la tecnologia, la qual ens permet oferir diferents recursos, eines i estratègies a l’alumnat perquè pugui trobar el seu camí. Aquells que fa anys que utilitzem el moodle o semblant ens resulta més fàcil superar aquest escull.

Un altre aspecte a canviar és el concepte d’entorn d’aprenentatge. Si partim que tothom aprèn a tot arreu, llavors perquè concentrar tot el nostre esforç pedagògic entre quatre parets, en un entorn d’aprenentatge fix. Cal canviar el concepte d’aula, entorn de treball i moment de treball. S’haurà d’arribar a que l’alumnat aprengui on i quan vulgui mentre que nosaltres l’acompanyem. De nou trobem un aliat en la tecnologia i en tot el programari que sorgeix cada dia i que anirem escollint i posant al seu servei quan aporti un valor afegit. Incrementar tecnologia per fer el mateix confon a l’alumnat, complica al professorat i ens porta al mateix lloc que estàvem.

Ja queda poca gent que aposti per l’educació de dalt a baix on els coneixements són aquests i cal saber-los. Ara el que se’ns demana, si volem personalitzar l’educació, és estar al costat de l’alumnat, guiant-lo, acompanyant-lo i aquí vull posar una frase en anglès que ho resumeix exquisidament: Follow Me I'm Right Behind You.

Per acabar, avui en dia ningú està aïllat, les xarxes socials aparentment ens cohesionen, ens enllacen, ens fan sentir part d’un grup. Llavors perquè encara fomentem l’aprenentatge com una acció individual i aïllada? Hem de programar les classes i les activitats per fer-les col·laboratives on tothom pugui aportar i sumar.

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquest punt i encara us manteniu en el SÍ de fa una estona, permeteu-me dir que us envejo. Segur que tinc molt que aprendre de vosaltres i vosaltres molt que aportar a aquesta magnífica professió que no és res més que fer que els petits quan siguin grans siguin millors que nosaltres. Si sou com jo, espero haver aconseguit fer-vos reflexionar una mica i que potser demà a l’aula vegeu aspectes que abans només miràveu i escolteu allò que potser abans només sentíeu.

La suma de tots millora el conjunt. La següent foto recull com, de forma col·laborativa, es genera reflexió i el conjunt supera en molt a la individualitat. La frase “Educational technology is future” va ser matitzada per nosaltres dient “... but don’t forget methodology” i reblada per altri afegint que “technology is secondary, pedagogy is first”.

Al final és evident que el canvi anirà de la ma de la tecnologia, per suposat, però no té cap tipus de sentit que només sigui aquesta la que ens preocupi. És per aquest motiu que el tenir una pantalla amb més resolució, un moodle, un llibre digital,  un ordinador més potent, una tablet, un chromebook, un laptop o un mòbil per si sols no canviarà res, ho canviarà el professor amb la seva pràctica a l’aula. I per acabar recordar que si volem obtenir resultats diferents, i n’estem convençuts de que ho volem, no hem de fer sempre el mateix. Arrisquem-nos i no tinguem por a equivocar-nos perquè d’aquesta manera cada cop estarem més a prop del nostre objectiu. Fer el mateix ens porta al mateix resultat de sempre i, ... volem canviar, oi?