Vist a BETT (Londres 2013)

El dijous 31 de gener vaig arribar a BETT juntament amb la Tere Viscasillas, l'altra professora responsable de l'aulABP. Al llarg dels darrers mesos he tingut l'oportunitat d'assistir, i participar, als esdeveniments educatius més importants d'Espanya: EDUCARED (Madrid, desembre 2011) i EXPODIDÀCTICA  (Barcelona, març 2012); però cal dir que res no és comparable amb allò vist i viscut a BETT (Londres, gener 2013). El motiu que ens ha portat a aquest esdeveniment ha estat, d’una banda, comprovar si la direcció iniciada amb la creació de l'aulABP era encertada i, d’altra banda, esbrinar quines són les noves tendències educatives per tal de millorar-la. Fou aquesta, la raó principal per la qual la casa PROMETHEAN ens hi va convidar. Al cap de tres dies d'immersió en aquest món capdavanter, ja en podíem treure moltes conclusions i la majoria apunten totalment cap a la línia traçada per l'aulABP.

La primera conclusió que n'hem extret és que la tecnologia ha arribat a les aules de les escoles i els instituts per no sortir-ne mai més. I no només això: és evident que la tecnologia ha entrat a les aules per canviar-les i canviar totalment la manera de fer les classes; és a dir, la metodologia d'ensenyar i sobretot d'aprendre. Quin sentit té avui en dia fer les classes com es feien abans de l'entrada a l'aula d'eines que actualment permeten, i gairebé encaminen, al treball col·laboratiu? Quin sentit té preparar alumnes fent-los estudiar d'una manera molt diferent del món on els tocarà treballar? Quin sentit té avui en dia transmetre'ls unidireccionalment tanta informació i no ensenyar-los a processar-la per crear-ne de nova? Doncs en aquesta fira vam veure algunes solucions o tendències novedoses. En aquests àmbits ja ningú es planteja si és bo o no de treballar mitjançant un entorn d'aprenentatge: simplement NO és possible fer-ho de cap altra manera. Hi ha professorat que ara comença a veure’n l’aplicació, benvinguts tots, però ja toca pujar el següent esglaó. Els diferents fabricants de solucions tecnològiques per a l'educació han presentat les seves novetats: PDI's més grans, amb més alumnes que hi poden treballar simultàniament, amb més resolució, amb més aplicacions amb més.... però en molts casos només això i res més. Aquesta aportació de les empreses no m'ha sorprès gens ni mica. És el seu negoci i segur que ens ajudaran en la nostra tasca diària a l'aula. La pissarra digital forma part de l'aula actual com en va formar la pissarra de guix les darreres dècades però el que ens ha de preocupar avui no és tenir-la sinó fer-la servir i com fer-la servir. Altres expositors s'han especialitzat en els continguts a mostrar en aquestes PDI's de darrera generació. Sense cap mena de dubte és impressionant tot el ventall de recursos que posen al nostre abast. Com sempre però, no tots encaixen en els pressupostos tan ajustats dels nostres centres. Ara es poden trobar aplicacions per simular i visualitzar conceptes i fer que l'alumnat els assoleixi d'una forma molt més fàcil. Les pantalles 3D permeten pràcticament "entrar" dins dels conceptes. Simuladors de tota mena obren, juntament amb les PDI's, una interactivitat impensable fa uns anys. Aquest camp, tot i ser espectacular, tampoc ens ha d'impressionar.

Doncs què hi ha més? Sembla que amb tot l'esmentat fins ara ja tanquem el cercle i, en canvi, l'alumnat hauria de poder aprendre molt millor. El quid de la qüestió, aquella peça que falta per fer moure aquest engranatge que és que l'alumne aprengui de forma diferent i actual, no està en la tecnologia només. No n'hi ha prou de tenir una gespa perfecta i una pilota òptima per jugar bé a futbol, oi que no? Llavors què li falta a tot plegat? Aquesta resposta també s'ha apuntat a la fira, però no als estands, sinó a les conferències fetes per experts i per professorat pioner en diversos aspectes. No cal ser un expert per adonar-se que cal afegir-hi un tercer factor: la metodologia. Seria la tàctica a utilitzar en el nostre partit de futbol. Si tots els jugadors són baixets doncs passem-los la pilota als peus. Si volem que els alumnes creïn el seu coneixement, doncs proposem-los reptes. Fem que hagin de ser el centre del seu procés d'aprenentatge. Centrem-nos en fer-los aprendre en lloc de centrar-nos en ensenyar-los.

Ara, finalment, estem a punt d'arribar a la idea que hi ha al darrere de l'aulABP. Donem per suposat que tenim un entorn virtual d'aprenentatge i que tant l’alumnat com el professorat en fan ús. Tenim pissarres digitals a l'aula així con altres eines: pantalles de TV, altaveus, sistemes de votació. L'alumnat té el seu propi ordinador portàtil, Chromebook, tablet, smartphone, el que es coneix com BYOD (bring your own device). Ara, si hi incloem el treball per projectes o ABP, ja tenim gairebé tot el que els experts recomanen per aprendre al segle XXI. Resulta que és ara quan, amagats a la fira, brillen uns quants, pocs, diamants. Són tres empreses que es dediquen a crear el que s'anomenen espais d'aprenentatge. Voldria dir que ara per ara els seus estands no són els més visitats, ni de bon tros! M'atreviria a dir que en pocs anys el nombre d'estands dedicats a aquest aspecte seran molts més i que el seu impacte en l'educació ha de ser grandíssim. Aquest és l'element bàsic de l'aulABP. En la nostra aula l'espai s'ha pensat per facilitar el treball a l'alumnat. Res de tot el que s'ha comentat aquí es pot dur a terme de forma eficaç en una aula on les taules estan en quadrícula; la pissarra, al davant de la classe i el professorat és el centre d'ella. Ha estat realment una sorpresa molt agradable veure que una idea s'ha convertit en realitat i que en aquesta fira els experts, tots, tots sense excepció apuntem, com a quart element per aprendre al segle XXI, l'espai. És molt gran el reforç que hem rebut en veure que la línia encetada va en la bona direcció. Poder experimentar aquesta aula ens permetrà fer, de nou, un pas endavant cap al que es considera que ha de ser la nostra tasca dins de la societat actual. Per acabar el símil futbolístic, ara hem d’afegir que l’entrenador no juga sinó que assigna els rols i marca els objectius i, finalment, que el partit no es juga dins d’un camp de presseguers plantats en línia sinó que es juga al Camp Nou. D’aquesta manera tot sembla més fàcil i més lògic, o no?