Roda el món i torna al Born

La III Jornada de bones pràctiques de les Garrigues ha tingut grans presentacions de com podem fer que l'alumnat aprengui de forma molt diferent i més adaptada a les necessitats d'avui en dia. Nosaltres hem tingut la sort de poder-hi participar explicant el camí seguit en la gestació de l'experiència 360º d'aprenentatge immersiu i sobretot l'impacte que el premi ha tingut.
Dir que tot va començar a la fira de l'oli i dura i dura i dura...

Entrevista al diari Segre

Ahir diumenge va sortir al dominical Lectura del diari Segre una entrevista que em va fer la Lorena Metaute. Després d'entrevistar-nos dins de l'aulABP i de tocar molts temes relacionats sobre el present i el futur de l'ensenyament n'ha fet aquest reportatge. Sempre es bo que els diaris parlin de temes d'ensenyament i de forma especial quan fan referència a actituds arriscades i de canvi que han reeixit.

Recull d'eines per ajudar i compartir

Durant els dies 17 i 18 de maig l'ICE de la UdL, i concretament el Joan Antoni Tahull, m'ha demanat de fer una formació que parli sobre la tecnologia i els projectes. Sabedor que avui en dia hi ha molta gent que ja està avesada a treballar per projectes i que tenen més coneixements que jo mateix, vaig decidir fer un recull de tot allò que nosaltres utilitzem a l'aulABP per tirar endavant i fer una millor gestió dels projectes. Al mateix temps he volgut organitzar la formació seguint els passos que s'acostumen a seguir en el treball per projectes i adjuntar-hi les eines que ajuden o faciliten la gestió dels mateixos.

La participació activa dels companys i companyes que han assistit a la formació han fet que el document final, el qual es presenta aquí, sigui molt millor que el de partida.

Aquest és l'esperit de la nova formació, el fet d'oferir un espai on tothom pugui aportar i on tots pugem millorar a través de l'aprenentatge entre iguals.

Com us he dit us deixo la informació per que la utilitzeu de la forma que us sembli més adient. Si us funciona alguna eina i voleu deixar algun comentari llavors encara molt millor.

    

Si voleu visitar l'aulABP n'hem fet un album o si voleu està resumit en un collage.

El camí és sumar

En l’article publicat al blog de l’aulABP (la paradoxa de BETT) ja vaig voler posar de manifest que el procés d’ensenyament aprenentatge va lligat a tenir un dispositiu a l’abast. De totes maneres és cert que aquest fet per si sol no ens assegura la millora en l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que fins i tot, en alguns casos, pot tenir l’efecte contrari. Aquest article vol fer reflexionar sobre què podem fer per tal que l’alumnat que passi pels nostres centres disposi de les eines, coneixements i habilitats que li requerirà la seva vida més enllà de l’institut.

La nostra societat és, i ha estat sempre, canviant.  El que passa és que actualment ha canviat el mòdul d’aquesta velocitat de canvi. El futur és incert per nosaltres com a professors, i totalment desconegut i imprevisible pel nostre alumnat. Els requeriments que hauran de tenir estaran encapçalats per la gran adaptabilitat al canvi, per la formació constant, per una gran creativitat i treball en xarxa.

Si esteu d'acord amb aquesta síntesi subjectiva del futur, com ho hem d’afrontar? Després d'escoltar moltes xerrades a la fira BETT per part de centres que han reeixit en aquesta direcció i per part de ponents que a nivell individual també se n'han sortit em quedo amb el que apuntava en el títol: SUMAR. Sumar ha de ser el plantejament que facin escoles i instituts per tal d’assegurar que l’alumnat sigui competent en aquest nou paradigma. Per suposat que hauria de ser l’administració educativa de casa nostra la que es posés al davant i en marqués les pautes. Les proves externes, dissenyades pel departament, han de marcar el camí cap on hem d’anar, i segurament aquesta és la intenció. Suposant que ho faci, al final qui hi ha més aprop de l’alumnat, al qual hi hem d’adreçar tot el nostre esforç, és el professorat, el qual pertany a un centre. Doncs llavors comencem a sumar dins del centre educatiu.

El primer sumand d’aquesta llarga operació matemàtica seria sumar totes aquelles estratègies que afecten al resultat de l’aprenentatge de l’alumnat i que el centre - pot/vol/ha de - tenir al seu abast. Aquí es podrien afegir eines com la millora de la comprensió escrita, exposicions orals, reducció de les ràtios, retroacció per part del professorat a l’alumnat del seu procés d’aprenentage, treball col·laboratiu, ensenyar a aprendre, ús de la tecnologia, entre molts altres. He deixat voluntàriament la tecnologia pel final ja que, com he dit anteriorment, per si sola no ens aporta res nou. Abans de continuar vull posar un exemple en aquest aspecte. Pedagògicament no és cap millora el fet de penjar un document al moodle i que l’alumnat accedeixi a ell amb el seu ordinador, això seria ús de la tecnologia, si el que li demanem finalment a aquest alumne és que ens ho lliuri en paper. Llavors cal escollir quines activitats o actuacions tenen impacte i són eficaces, sigui utilitzant noves tecnologies o velles tecnologies. Cal centrar-nos en el resultat que n’obtenim i no en el simple esnobisme d’utilitzar el més “trendy”.

Un altre sumand ha de ser forçosament el professorat. Cal sumar professorat convençut de que val la pena caminar aquest camí; que estiguin suportats i liderats pel centre, que tinguin referents dins i fora del centre per superar l’esforç que comporta el canvi. Aquesta suma s’ha de visualitzar en un lideratge fort, convençut i proactiu. Un centre que com a tal, afronti el repte de canviar la seva metodologia afecta, si més no, a tot el seu alumnat. En canvi l’impacte d’un sol professor o un minúscul grup afecta només a una quantitat minsa de l’alumnat. Atès que volem dotar a l’alumnat de la competència col·laborativa, doncs la millor manera és que visualitzin aquest afegir de professorat per un objectiu comú. Quan en un centre el professorat comparteix les seves experiències el que està fent és sumant. Tots els nostres companys de claustre tenen experiències que enriquirien la nostra pràctica diària i segur que, un cop conegudes, s’haurien d’incoporar a les bones pràctiques del centre. Hem de pensar que quan estem compartint realment estem sumant i el que volem és sumar i molt.

Seguin sumant hi afegiríem una nova línia que seria la suma d’hores. Les direccions, en el seu lideratge, han de sumar tot un seguit d’hores a aquest projecte de canvi. S’han de fer gestores d’una part de l’horari de l’alumnat per fer que el canvi realment sigui visible i imparable. El professorat dins de les aules, en la seva hora i en la seva matèria, seguirà decidint quina és la metodologia amb la que vol treballar i amb quines eines, però fora d’aquest espai tot ha d’estar impregnat per aquesta visió de canvi. La suma d’hores que la direcció d’un centre educatiu vol dedicar a implementar aquestes noves estratègies ha d’anar en augment any rere any. Cal pensar en un camí lent però segur i irreversible. No tenim altra opció! És en aquest espai horari on tot el centre es posa a treballar en la direcció del canvi. Moltes de les metodologies que faciliten o integren instrínsecament la majoria dels elements que volem afegir per provocar el canvi estan lligades amb el treball per projectes o problemes: els coneguts ABP. Seria bo doncs, sumar hores per passar a franges, i millor a dies, on el treball ja estigués centrat en projectes, ja siguin micro-projectes o macro-projectes. Quan estem en el treball per projectes ja hem fet, insconscientment o no, una altra suma que és la de deixar de banda les matèries per convertir-ho en àmbits. Aquest fet facilita, i molt, a l’alumnat el veure la interrelació de tot el que li estem proposant d’aprendre assegurant-ne el seu procés cognitiu.

Quan al final de tot aquests sumands hi posem la línia que tanca l’operació matemàtica i hi afegim el signe més per obtenir-ne el resultat el que s’obté és UNA escola nova. Una escola que carrega la motxilla de l’alumnat amb elements bàsics pel seu futur i que es situen en una butxaca apart de la dels continguts. La butxaca dels continguts és la que actualment ja el hi omplim, i per si no ho fem bé, ja en ho revisen les proves internes i externes que han de superar els nostres alumnes al llarg de la seva etapa educativa. Obtenim una escola que demostra a l’alumnat els avantatges del treball en grup, treballant en grup. Aquesta escola el posa a ell mateix al centre del seu aprenentatge,  el fa treballar proposant-li reptes, li dona les eines per crear el seu coneixement i desenvolupar la seva creativitat  acompanyant-lo en aquest apassionant procés (som ensenyants i ens apassiona promoure l’aprenentatge, no ho hem de perdre mai de vista). I al final, aquest alumnat també rebrà unes pinzellades pròpies de l’estil de cada professor que segur l’enriquiran. La diferència amb el que passa ara és que les pinzellades diferents venen donades només per aquest poc professorat “freaky” que va contra corrent i que com un floc de neu intenta emblanquinar tot el camí per on avança l’alumnat. De vegades, fins i tot, sembla que aquest floc de neu caigui a l’agost.

Deixeu-me també dir que si apart de tot l’esmentat anteriorment poguéssim disposar de totes les eines tecnològiques, dels recursos, i del suport que s’exhibeixen a BETT, el camí seria molt més fàcil. Però no seria possible sense nosaltres de cap manera. Ah! i si a més tinguéssim el prestigi social del professorat finlandès llavors...

Per acabar posem-nos a sumar, deixem de dividir esforços, deixem de restar importància a aquest canvi educatiu que tenim davant nostre i multipliquem les possibilitats de que el nostre alumnat, aquell que un dia ens farà feliços en veure on ha arribat, pugui arribar tant lluny com sigui capaç.

En perspectiva.

El dia a dia, juntament amb la nostra ambició i ganes de millora, ens porta sempre a mirar endavant i enfocar els nostres esforços cap a nous reptes. Ens informem i ens formem en les noves tendències educatives. Busquem adaptar la nostra pedagogia al que creiem hem d'oferir al nostre alumnat i això ho fem dia rere dia. Aquest mirar sempre endavant fa que perdem de vista on vàrem començar i quins han estat el moments claus en el canvi, així com les eines i influències que ens han portat a seguir aquest camí.

Aprofitant el fet de ser convidat a la III Jornada Ensenyar Europa a les aules, organitzat per la UPF i el Departament d'Ensenyament, per explicar la nostra experiència en la utilització de la tecnologia en el nostre centre com a eina d'aprenentatge, he fet una pausa i he mirat endarrere. He vist que COMÈNIUS ha estat el dinamitzador de tot plegat i que Europa ha estat la porta per on han entrat moltes de les noves idees, metodologies i canvis. Fent referència a les tecnologies, m'he adonat que en només 15 anys hem fet un canvi irreversible en la manera que enfoquem l'aprenentatge de l'alumnat, el qual, per suposat, va de la ma de les TIC, actualment TAC, dels smartphones, de les tablets, d'ells i elles.
Qualsevol canvi comença en una petita acció que s'ubica en algun lloc. En els nostre cas els canvis s'han iniciat a partir dels 6 projectes comènius realitzats en aquests 15 anys i el lloc on ha germinat aquest embrió ha estat l'aulABP. Una aula què és una conseqüència de tot plegat.

Serveixi d'exemple aquestes dues formulacions fetes a l'alumnat en 15 anys de diferència:

• Fes un WORD/POWERPOINT per explicar-me el funcionament d'una central elèctrica (any 2001)
• Soc una empresa que vull invertir en una central elèctrica, on la construiríeu? (any 2015)

Hi ha diferència, no?

Sumem 100

Quan treballem per projectes sempre se'ns comenta que l'avaluació ha de ser de tot el procés, que s'ha de tenir en compte el treball individual i col·lectiu de l'alumnat però poques vegades ens diuen com ho hem de fer. És més, aquells que estem acostumats a treballar de forma grupal hem hagut de sentir-nos, per part de l'alumnat, que "jo he treballat molt i aquell no ha fet res i total tots tenim la mateixa nota".

No sé si esteu dins d'aquest grup però si hi sou, el que nosaltres apliquem us pot ajudar una mica.

Els objectius bàsics que volem aconseguir són:

• Que l'alumnat prengui consciència del seu treball en el grup (autoavaluació)
• Que cada alumne tingui clar el que pensa la resta sobre la seva aportació al grup.
• Que el procés avaluatiu sigui realment un procés i no una nota al final d'un treball on ningú es capaç de recordar el que ha fet.
• Que, al final, ningú pugui dubtar de la seva nota.
• I, el més important, traslladar a l'alumnat la responsabilitat sobre la seva nota.

Com ho fem:

A partir d'un formulari cada alumne ha de posar la nota que creu. Com s'ha comentat entre tots tenen 100 punts i el que realment es reparteixen és el treball fet al llarg del període que es puntuen i no la nota final.
Aquestes notes s'acumulen i es pot tenir en compte l'evolució de la nota de cada alumne o simplement la nota final mitjana acumulada en tot el procés. En el moment que el professorat ho creu convenient, generalment al final del projecte, s'avalua aquest i es posa una nota. Aquesta nota multiplicada pel nombre de membres del grup és la que es reparteix en funció del repartiment sobre 100 que ha anat fent l'alumnat.
Així en la imatge següent es veu com una nota general del projecte de 8,5 acaba de forma molt diversa entre en grup seguint únicament les seves indicacions i acceptant la seva distribució REAL de tasques.

Si ho proveu veureu que s'han acabat les discussions entre vosaltres i l'alumnat tot i que també veureu com ells maduren i en el següent treball/projecte tothom voldrà tenir un "poc treballador" al grup ja que puja nota. De totes maneres els pocs treballadors acostumats a sobreviure fent res s'adonen que és millor que puntuï el professorat que els seus propis companys de grup, els quals són molt més exigents que nosaltres mateixos. A veure si us funciona.

Inspiració.

A les sis de la tarda d’avui dissabte acaba de tancar BETT 2015 i poques hores després ja no podia esperar més per tal de posar per escrit tot el que he viscut en aquesta edició. Inspiració era el lema de BETT i de fet puc dir que és del tot aplicable a la vista feta. Només arribar ja t’adones que la paraula ENSENYAMENT hi és amb majúscules i en totes les seves vessants. Expositors  que ofereixen els seus millors productes per facilitar la feina del professorat, o no, i sobretot per incrementar l’aprenentatge de l’alumnat; empreses que volen vendre els seus paquets escolars integrals; els grans entre els grans com Microsoft i Google apostant per engolir-se al professorat que inicia el camí digital obrint-los-hi les portes de bat a bat i finalment els mestres i els mestres dels mestres que son aquells que amb la seva experiència i visió ajuden als altres a avançar en aquest camí ple d’esculls i incerteses. De fet, sintetitzant-la al màxim, aquesta seria la definició de canvi. Aquest article té la voluntat de centrar-se en nosaltres, el professorat, més que en les noves incorporacions tecnològiques.

Tornant a la inspiració, i sense voler ser recurrent, resulta que en el decurs dels dies hem escoltat a gent d’arreu, explicant les seves experiències; en algunes de les quals t’hi veus reflectit plenament, i en altres t’hi voldries veure i per suposat algunes no van amb tu. Un escenari que et posa al davant molts aspectes sobre els quals reflexionar de la teva praxi diària. La presència d’oradors del nivell de Sir Ken Robinson t’afecten de tres maneres diferents: primerament et sacsegen fort, després et posen una altra vegada al lloc en que estàs i no en el que pensaves estar i finalment renoven les teves ganes de treballar i d’anar més enllà en la teva feina. Tot plegat, i utilitzant les seves paraules, l’educació consisteix en fer millor, més fluida i més eficaç la relació entre professorat i alumnat, entre qui ha d’aprendre i que ho ha de fer possible. Arribat en aquest punt cadascun de nosaltres s’ha de plantejar que vol fer en el seu dia a dia dins de l’aula. Estem contents de com influenciem, formem i, en definitiva, eduquem a l’alumnat que tenim davant nostre cada dia? Aquells que respongueu sí teniu una gran sort, jo no puc dir pas que n’estigui del tot satisfet i menys a poques hores d’haver estat en contacte amb els qui ho fan bé, molt bé. Els que pensem, com el citat Ken Robinson, que l’educació està en un procés de canvi, ell fins i tot parla de revolució, ens replantegem una vegada i una altra si el que fem és bo pels nostres alumnes o es podria millorar i si realment allò que els oferim és el que els interessa i els fa/farà falta. Actualment el canvi de paradigma en el nostre entorn educatiu és cada cop més evident. La tecnologia, ja no cal parlar de noves tecnologies ja que aquestes per definició sempre seran noves, ens dóna eines per emprendre accions que abans no ens podíem ni plantejar. Al mateix temps la societat ens demana deixar la uniformitat per anar cap a la personalització en tots els seus aspectes, incloent-hi el formatiu.

 

Som molts els que ens preguntem com podem canviar l’educació del nostre alumnat. Que puc fer jo si no tinc cap tipus d’incidència fora de la meva aula i en el millor dels casos si surt de l’aula es limita a un número molt petit de companys? Sir Ken Robinson, en la seva xerrada, ens va donar la solució: jo puc canviar el sistema educatiu del meu alumnat ja que quan tanco la porta de la meva aula llavors, durant aquells 60 intensos minuts i per aquell petit grup d’alumnat, jo soc el sistema educatiu. Vist així tot és més fàcil i possible. Només em cal avançar en la direcció que crec és la correcta, tirar endavant i ja estic fent el que volia, “canviar el sistema educatiu”. Sembla fàcil oi!  Si ens hi posem tots plegats accelerarem el canvi ja que el procés és inevitable i irreversible. Com més temps triguem en assolir-ho, més nois i noies hauran passat per les nostres aules sense disposar d’algunes de les eines que segur necessitaran en el seu futur acadèmic i personal.

Com he dit abans, després del sacseig  rebut en les diferents xerrades, he interioritzat el que s’espera de la nostra tasca diària com a educadors, contrastat amb les demandes de la nostra orgànica i canviant societat. En primer lloc i de forma primordial seria fer sorgir la creativitat, tota la creativitat de cadascú i potenciar-la el màxim que puguem, fomentar la col·laboració i treball en equip entre el nostre alumnat, dotar-los d’habilitats de comunicació, que siguin capaços de fer una bona presa de decisions a partir del pensament crític, i per suposat totes aquestes habilitats en un entorn el més real possible com és la resolució de problemes o el treball per projectes.

De la mateixa manera he volgut veure com ho estan fent els col·legues de diferents països. Tots coincideixen en que cal deixar de banda la uniformitat, pròpia de l’era industrial, ja exhaurida, per passar a la personalització de l’educació. Personalització que estarem d’acord té unes limitacions evidents i al mateix temps un gran aliat que és la tecnologia, la qual ens permet oferir diferents recursos, eines i estratègies a l’alumnat perquè pugui trobar el seu camí. Aquells que fa anys que utilitzem el moodle o semblant ens resulta més fàcil superar aquest escull.

Un altre aspecte a canviar és el concepte d’entorn d’aprenentatge. Si partim que tothom aprèn a tot arreu, llavors perquè concentrar tot el nostre esforç pedagògic entre quatre parets, en un entorn d’aprenentatge fix. Cal canviar el concepte d’aula, entorn de treball i moment de treball. S’haurà d’arribar a que l’alumnat aprengui on i quan vulgui mentre que nosaltres l’acompanyem. De nou trobem un aliat en la tecnologia i en tot el programari que sorgeix cada dia i que anirem escollint i posant al seu servei quan aporti un valor afegit. Incrementar tecnologia per fer el mateix confon a l’alumnat, complica al professorat i ens porta al mateix lloc que estàvem.

Ja queda poca gent que aposti per l’educació de dalt a baix on els coneixements són aquests i cal saber-los. Ara el que se’ns demana, si volem personalitzar l’educació, és estar al costat de l’alumnat, guiant-lo, acompanyant-lo i aquí vull posar una frase en anglès que ho resumeix exquisidament: Follow Me I'm Right Behind You.

Per acabar, avui en dia ningú està aïllat, les xarxes socials aparentment ens cohesionen, ens enllacen, ens fan sentir part d’un grup. Llavors perquè encara fomentem l’aprenentatge com una acció individual i aïllada? Hem de programar les classes i les activitats per fer-les col·laboratives on tothom pugui aportar i sumar.

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquest punt i encara us manteniu en el SÍ de fa una estona, permeteu-me dir que us envejo. Segur que tinc molt que aprendre de vosaltres i vosaltres molt que aportar a aquesta magnífica professió que no és res més que fer que els petits quan siguin grans siguin millors que nosaltres. Si sou com jo, espero haver aconseguit fer-vos reflexionar una mica i que potser demà a l’aula vegeu aspectes que abans només miràveu i escolteu allò que potser abans només sentíeu.

La suma de tots millora el conjunt. La següent foto recull com, de forma col·laborativa, es genera reflexió i el conjunt supera en molt a la individualitat. La frase “Educational technology is future” va ser matitzada per nosaltres dient “... but don’t forget methodology” i reblada per altri afegint que “technology is secondary, pedagogy is first”.

Al final és evident que el canvi anirà de la ma de la tecnologia, per suposat, però no té cap tipus de sentit que només sigui aquesta la que ens preocupi. És per aquest motiu que el tenir una pantalla amb més resolució, un moodle, un llibre digital,  un ordinador més potent, una tablet, un chromebook, un laptop o un mòbil per si sols no canviarà res, ho canviarà el professor amb la seva pràctica a l’aula. I per acabar recordar que si volem obtenir resultats diferents, i n’estem convençuts de que ho volem, no hem de fer sempre el mateix. Arrisquem-nos i no tinguem por a equivocar-nos perquè d’aquesta manera cada cop estarem més a prop del nostre objectiu. Fer el mateix ens porta al mateix resultat de sempre i, ... volem canviar, oi?

Llegir un llibre. Xerrac, serra elèctrica i IKEA.

De ben segur el títol d'aquest escrit sobte una mica però certament està fet amb aquesta intenció, amb l'objectiu de trobar una altra manera de fer reflexionar sobre el canvi d'eines, el canvi del COM fer les coses o fins i tot el canvi de paradigma educatiu.

Vull prendrem la llibertat d'explicar com podria haver estat o va estar, no és del tot important, l'evolució en la fabricació de mobles. Segurament en un principi els mestres artesans es dedicaven amb el seu xerrac a tallar les fustes per tal de crear el seus mobles. No tinc cap dubte que quan van poder disposar d'una "serra elèctrica" llavors la seva producció va augmentar encara que molts d'ells continuaven fent la mateixa taula tal com havien fet sempre. Podríem pensar que les noves eines no van provocar cap canvi rellevant, si bé van augmentar considerablement la productivitat, però seguien encallats en el paradigma de la producció

I ara és quan entra IKEA aquí. Què va fer IKEA? Podríem pensar que, tot i voler seguir fabricant mobles amb les eines més modernes va fer un canvi de paradigma i va introduir nous conceptes com mobles plans, amb disseny, fàcils de transportar,... i sobretot es va ocupar més de la venda del producte que de la producció, va cercar el consumidor més que el productor. Realment va ser tota una revolució, i  sense cap mena de dubte, va necessitar també de la versatilitat de la nova eina, "la serra elèctrica". La qüestió rau en com lliguem aquest tema amb el nou sistema d'ensenyament digital i competencial proposat dins les nostres aules? Senzill, posem-hi un exemple i a veure si hi trobem alguna similitud.

Suposem que l'objectiu és aconseguir que l'alumnat llegeixi un llibre amb tots els innegables beneficis que aquest fet comporta.

Dibuixem una línia del temps que comenci fa més de 100 anys. Situem-nos al segle XIX i possiblement a l'aula es duria a terme una seqüència pedagògica com aquesta: - llegiu el llibre i feu-ne un resum (diu el professor), l'alumnat ho fa i li lliura un resum escrit amb ploma. Si avancem un segle i ens situem als anys 80, la seqüència seria llegir el llibre i fer el resum "passat a màquina". Ja a final del segle XX segurament es demanaria lliurar el treball en format "word". Aquí apareix ja l'eina novedosa dins el nostre sistema educatiu, la nostra "serra elèctrica". Més endavant, fa només 7-8 anys, el professorat podia penjar ja en una tasca realitzada en un entorn moodle però fent-la lliurar, encara, en format paper. Avui la majoria d'ensenyants, suposadament, ja fa lliurar la tasca de moodle en format digital i possiblement, molts també demanen al seu alumnat que la comparteixin en googledocs. La pregunta que plantejo és: algú veu fins ara el que IKEA va fer amb els mobles? No, per suposat que no. Hem estat fent el mateix que a finals del segle XIX però amb una eina molt moderna anomenada "PROCESSADOR DE TEXTOS".  Certament hem fet llegir el llibre però avui en dia, és una acció pedagògica suficient que hem de potenciar des de les escoles? Doncs NO i rotundament NO.

Com podríem accelerar el canvi educatiu i sobretot com podem integrar l'ensenyament competencial, les famoses TAC, que ja han de lluir dins el currículum, en el fet conductor de l'article llegir un llibre. Si ens centrem en el processador de textos llavors veiem la possibilitat de corregir faltes, de treballar amb columnes, fer taules, índex, insertar imatges, etc. Segurament aporta un valor afegit. Estem d'acord amb aquest valor afegit, però normalment, no anem més enllà o no busquem una manera d'ensenyar-aprendre diferent i més adaptada a la nova manera de formar l'alumnat i personalment crec que hi ha altres maneres de fer el mateix. A veure que us sembla aquesta.

El professorat vol que l'alumnat llegeixi el llibre. Això no ha canviat tot i que hem caminat més de 100 anys pel que fa a l'educació a les aules. Recordem que volem utilitzar la nostra "serra elèctrica", el processador de textos. Com va fer IKEA en el seu moment, ens podríem centrar en el producte final i en el procés que ha de realitzar l'alumnat més que en la lectura pròpiament dita, és a dir en el COM.  Una proposta seria que els alumnes, a partir de la lectura, fessin un tríptic exposant les bones qualitats del llibre, però no individualment, sinó per parelles. Llavors es treballarien diferents competències com lideratge, pactar, arribar a acords i el treball en equip.  El processador de textos ja és en aquest format una eina més potent i més àmplia que permet treballar moltes més competències. Amb el tríptic estem treballant la lectura però amb noves estratègies metodològiques. I encara podríem anar una mica més enllà i proposar a l'alumnat que integri en els tríptic algun aspecte com ara el dibuix en perspectiva que ha treballat a l'àrea d'educació plàstica. A més se li pot proposar que vagi a la biblioteca pública a portar els seus tríptics i que expliqui en què consisteix el seu treball o bé que convenci als companys de classe de que val la pena llegir-se el "seu" llibre.. D'aquesta manera ja hi tenim la competència comunicativa afegida. I encara més, a l'aula d'informàtica, l'alumnat pot generar amb codis QR el resum del seu treball, com es faria abans a ploma, per si algú, a partir de la informació del tríptic vol tenir més informació sobre el mateix. I ...... el que se'ns pugui ocórrer! I amb tot això podem dir que hem plantejat un repte a l'alumnat, l'hem fet treballar per projectes i col·laborant amb altres companys/es. Dir que segurament estaríem totes i tots d'acord que amb aquesta nova manera de treballar, hem canviat la metodologia, hem incorporat unes eines TAC, unes matèries diferents i hem potenciat habilitats que amb un simple resum no es poden arribar a plantejar. Finalment, desitjo que us hagueu adonat que en tot aquest article no parlava d'un llibre "clàssic" sinó d'un llibre de temàtica en biologia, tecnologia, música, i de qualsevol matèria i que d'aquesta manera s'aconsegueix molt més que llegint simplement un llibre.

Si en un centre es treballa en aquesta línia, llavors ja tenim un crèdit de síntesi, unes jornades TAC o una forma d'inserir realment les competències digital i  transversals requerides avui en dia, treballant d'una manera molt més actual i propera a l'alumne i, sens dubte, molt més útil pel seu futur com a adult i ciutadà.

Tornant al moble, un cop l'hem comprat a IKEA, només serveix per asseure'ns en el cas de ser una cadira però tot és diferent.

Mobile Learning Awards 2014

Experiències d’ús educatiu dels dispositius mòbils

Un cop més s'ha convocat el concurs Mobile Learning Awards. L’objectiu d’aquesta modalitat és premiar experiències innovadores d’ús educatiu dels dispositius mòbils, que mostrin el potencial d’aquests dispositius per a l’aprenentatge, l’organització, la convivència o la comunicació amb les famílies. 

La utilització de tot tipus de dispositius a l'aulABP i el seu impacte sobre l'aprenentatge ha estat considerat com una experiència que hi podria prendre part.

En aquesta presentació s'explica els orígens i el desenvolupament d'una forma de treballar que està basada en els dispositius mòbils i en tot el potencial d'autogestió que en combinació del MOODLE ofereix a l'alumnat.

Un altre dispositiu: el Chromebook.

En l'article anterior ja entreveiem que els chromebooks poden ser l'eina a mig camí entre les tablets i els netbooks. Aquest matí hem volgut anar a l’estand de Google a informar-nos i perquè no, a explicar-los, si ens volien escoltar, com treballàvem a l’aulABP. Ha estat una experiència realment fascinant ja que des d’un principi l’Oliver, un dels molts demostradors de google, ha captat les nostres inquietuds i ens ha fet veure que eren molt concretes i inusuals fins i tot en un context com BETT. De seguida ens ha mostrat totes les eines que tenen en la línia de la nostra manera de treballar.
Deixant clar que l’alumnat de tecnologia es mou amb molta solvència per la xarxa, que el treball en el núvol per ells és habitual, llavors tot encaixa dins de la seva filosofia de treball. Partint d’aquesta forma de treballar en que el treball col·laboratiu, guardat remotament i en base a tenir connexió de forma continuada amb la xarxa ens han presentat al senyor Paul, reconegut expert en aquests dispositius, que anava a fer una xerrada per mostrar quin valor diferencial ofereixen els chromebooks.


La presentació que ha estat seguida per molta gent, com la majoria de les que al llarg del dia feia google, la podríem resumir de forma molt simplificada dient que els chromebooks són unes màquines destinades a ser el dispositiu que enllaçarà "on-line" i només on-line els alumnes amb els seus treballs i amb el seu i-person, que anomena Pere Marqués.
D'entrada aquesta definició ràpida encaixa perfectament amb la nostra metodologia dins l’aula de Tecnologia. Si no hi ha bona connexió llavors el problema és més gran ja que llavors aquests dispositius no tenen cap utilitat. Per aquells que hauran de decidir quan canviar a aquests dispositius, o seguir amb laptops o netbooks, (dispositius amb poc futur si fem cas de les projeccions de mercat actuals) o bé anar cap a les tablets caldrà que tinguin en compte l’estalvi de temps, diners, know how, entorn de treball, velocitat i obsolescència dels dispositius.
Actualment google sembla que parteix amb un cert avantatge sobretot  a nivell de suport i desenvolupament. Intrínsecament lligat amb els chromebooks hi ha el google Apps for Education que complementa la gestió d'aplicacions, continguts, usuaris i dispositius. Sense cap mena de dubte cal tenir-ho molt en compte a l’hora de planificar què es farà en els instituts, com es farà i amb què es farà.

Google està oferint dos sistemes, per una banda android per mòbils i tablets i per l'altra els chromebooks. Sembla clar que només serà qüestió de temps que aquestes dues línies convergeixin en un punt. Actualment ja hi ha moltes tablets que funcionen amb android i porten incorporades uns teclats però tot i això no tenen res a veure amb aquests nous dispositius. Al final escollir quin dispositiu utilitzar va lligat directament a que es pensa fer amb ells. La forma amb que es fa treballar l’alumnat i els recursos que se'ls hi posa a l’abast determinen quin dispositiu és, no millor, sinó més idoni. No manca massa per arribar a que l’alumnat pugui portar qualsevol dispositiu i si això passa, que passarà aviat, llavors sí que la forma de treballar del professorat haurà de ser única i molt diferent a l'actual.

Un cop acabada la reunió amb diferents responsables de google al quals hem pogut accedir gràcies a la filosofia de treball pròpia del departament de Tecnologia juntament amb l'entorn d'aprenentatge que és l'aulABP, hem anat a veure aquells que han de ser els encarregats de crear-los. Toshiba ens ha reconegut que l'increment percentual en creixement l'ha tingut amb els chromebooks. Lenovo també mostra una tendència similar i ja es difícil trobar una marca "d'ordinadors" que no tingui algun model de chromebook. Una altra pista ens la dóna el fet de que a Escandinàvia el nombre de compres d'aquests dispositius ha crescut de manera molt important. Doncs ja ho tenim aquí: tablets o chromebooks.