dimecres, 28 de novembre de 2018

DE-construint les competències digitals

Aquest curs ja serà obligatori que l'alumnat sigui avaluat de les competències digitals. Si avaluar-lo per competències dins de cada matèria ja té la seva dificultat, fer-ho de forma transversal, encara en dificulta més el procés.
A mena de pilotatge, al llarg del curs passat, la matèria d'informàtica de 4t d'ESO ja va ser avaluada competencialment. Aquest any, tot un equip vol seguir treballant en l'avaluació competencial de la competència digital.
Fer noves programacions a partir de les competències, no és pas un repte fàcil pel professorat. De tota manera, aquestes programacions, ja siguin de curs o de les diferents unitats didàctiques, veuran la llum. El que no és tan clar és si aquesta llum arribarà a l'alumnat. Però el que encara és més rellevant quan parlem de competències de cicle -d’ESO en aquest cas- és si hi haurà una continuïtat entre els resultats competencials d'aquest curs i els propers. Vull dir que d'alguna manera s'ha d'anar recollint si l'alumnat assoleix les competències a partir dels continguts clau, que estan graduats en diferents nivells, indicadors i ..... bufffff!

Tot plegat fa que el problema real comenci un cop ens pensàvem que havíem acabat la feina, després del lliurament de les programacions.
Quan jo em vaig plantejar com encarar l'ensenyament de forma competencial, i a més poder fer-ne una avaluació detallada i que de forma senzilla i automàtica donés prou retroacció a l'alumnat per saber en què li faltava insistir per tal d'assolir les competències, vaig veure que tenia un problema, un gran problema.

Segurament el fet de ser enginyer agrònom i venir de pagès, em va fer pensar en “què és ser competent, per exemple, en recol·lectar cereals en una àrea determinada?”. La vida ens diu que el més competent és aquell pagès que treu més benefici per Ha, sembla senzilla la retroacció de la vida. Amb tot no diu, als que no han estat competents, on han de millorar. Segurament aquest és l’aspecte més important del camí que ha de portar a aquest jove pagès, i al nostre alumnat, a la competència.
Vaig entendre que hi ha molts factors que afectarien la collita final, i fins i tot el preu. En el cas escolar, serien els diferents continguts clau. Preparar la terra seria com atendre els diferents nivells, gradacions, indicadors i... però l'important és que l'aprenent hauria de ser competent en aquestes "subcompetències/indicadors" per poder assolir la competència final. Sembla previsible que si el seu tutor, en el meu cas el pare, et posa a prova de forma activa, en cadascuna de les subcompetències/indicadors, llavors el contingut clau en qüestió cada cop el tens més assolit. La suma de totes les subcompetències o indicadors, farà que assoleixis el màxim rendiment per Ha, no? I per suposat que el grau d'assoliment vindrà donat per un o un altre nivell d'assoliment de cada indicador.
Si aquestes correlacions agrícoles de fets creieu que són certes llavors tirem endavant.


Abans però voldria fer un incís en allò que en diem MOODLE. Tothom que treballi amb les darreres versions de MOODLE sabrà, sense cap mena de dubte, que va molt més enllà de tasques, fòrums, enllaços i qualificacions. Les darreres versions de MOODLE incorporen la possibilitat de tenir associat a cada usuari tot el seu historial educatiu, tots els seus assoliments didàctics..., dit d'una altra forma, totes les seves competències. Interessant eina per ajudar-nos, no?
El gràfic adjunt mostra que el camí "verd" es fa a partir de l'esmicolament de les competències seguint el currículum del departament, mentre que el retorn pel camí "groc" es fa de forma automatitzada amb el MOODLE.



Imagineu-vos que hem estat
capaços d'esmicolar les 11 competències digitals exhaustivament indicant de forma clara què volem que l'alumnat assoleixi en cadascuna. En el cas de l'exemple seria el nivell incial d'edició de documents de text.

Arribats en aquest punt ja seria una qüestió de coordinació pedagògica suggerir un camí que permeti a l'alumnat avançar en l'adquisició de les competències. Aquest camí serien els diferents plans d'aprenentatge que podrien ser per cursos o cicles, adaptats i, per suposat, el pla d'aprenentatge que inclouria tota l'ESO i és el que l'alumnat ha d'assolir en acabar-la.
 
Amb tota aquesta feina de DE-construcció de les competències digitals i la creació dels plans d'aprenentatge hem aconseguit que el professorat pugui dedicar-se únicament al que sap fer perfectament: ensenyar i avaluar. Llavors el professorat només ha d'enllaçar cada activitat dins dels seus cursos de MOODLE amb un subcontingut/indicador i validar-lo quan compleixi els criteris que ja s'han definit prèviament (esmicolament exhaustiu) i, molt important, que l'alumnat coneix abans de realitzar la tasca competencial.

Al llarg de l'ESO l'alumnat va superant tot un seguit d'activitats programades per cada departament en funció del que diu l'Annex 4: Relació entre els continguts clau de l’àmbit digital amb els altres àmbits curriculars. Tota aquesta informació es va recollint, de forma automatitzada, dins del marc de competències del Moodle. Aquest recull permet a l'alumnat anar assolint continguts que estan per sobre degut al disseny previ. La definició es faria, com es veu en la figura, atenent primer a quins departaments tindrien la funció d'ensenyar en tipus C "Estudi i ús" i quan altres departaments/matèries haurien validat activitats que afecten el mateix subcontingut clau/indicador, tipus A "Coneixement implícit" i tipus B "Aprenentatge per l'ús". La subcompetència exemplificada en la imatge, estaria assolida quan les matèries de català i castellà ho haurien validat, i com a mínim, dues matèries més haurien fet el mateix.

Treballar d'aquesta manera és del tot transparent i garanteix un seguiment personalitzat de cada alumne.
Aquest seguiment personalitzat arriba al seu punt màxim quan és l'alumnat qui sap en cada moment en què és competent i en què ha de millorar. L'habilitat del professorat d’anar posant tasques en què l'alumnat pugui anar assolint els subcontinguts clau/indicadors al llarg del curs, facilita la consecució de les competències per part de l’alumnat i elimina la necessitat de recuperacions, siguin de setembre o de juny.
L'avaluació es converteix clarament en una eina formativa i el MOODLE, en l'eina que connecta la feina de tot el professorat respecte de cada alumne. Realment, al final de l'etapa de l'ESO, l'expedient de l'alumnat recollirà tot el que ha fet, les evidències d'aprenentatge, i els continguts clau que ha assolit. La superació de les competències porta implícit el coneixement dels continguts clau; llavors, si aquests estan agrupats correctament, al final de l'etapa l'alumnat i la seva família podran veure el grau de competència. Segurament és un informe prou personalitzat per tal que la família i l'alumne tinguin clar on s’ha de millorar, si és el cas, i en quins aspectes s’és totalment competent.

Ja voldria aquell pagès tenir un informe com aquest per tal de veure quin ha estat el motiu de la seva poca collita aquest any, sempre que no hi hagi hagut problemes meteorològics!
Penseu que aquest alumne ha assolit els subcontiguts d'aquest pla d'aprenentatge? Creieu que ell/a mateix és capaç d’avaluar-se amb NA, AS, AN o AE? Jo crec que sí, sempre i quan abans tingui una rúbrica de com posar-se la nota final en funció de l'assoliment de cadascun dels subcontinguts clau. Ara sí que hem compartit amb l'alumnat una gran part de la seva avaluació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada