dimecres, 29 de novembre del 2017

Chromebook ASUS a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú

ASUS és una companyia de maquinari i electrònica de consum multinacional amb seu a Taiwan fundada el 1989. Al 2015 i el 2016, la revista Fortune va reconèixer a ASUS com una de les companyies més admirades del món i, durant els últims quatre anys, Interbrand ha classificat la marca internacional més valuosa de Taiwan; ASUS. La companyia compta amb més de 17.000 empleats, incloent un equip de R + D de primer nivell. Impulsat per la innovació i compromès amb la qualitat, ASUS va guanyar 4.385 premis i va obtenir aproximadament US $ 13.3 mil milions en ingressos al 2016. Tots aquest nombres donen una idea de la magnitud de la companyia. Sembla un miracle que ASUS hagi decidit fer un espot publicitari internacional dels seus Chromebook a l'aulABP de l'INS Josep Vallverdú. Segurament l'explicació de tot plegat seria que, avui en dia, un Chromebook és únicament un ordinador més si no va associat a una metodologia i un espai on fer-lo servir. Aquests factors no son fàcils de trobar de forma conjunta, i és a l'aulABP on aquesta combinació de Chromebook, juntament amb una metodologia de treball per projectes centrada en l'alumnat, i en un espai especialment dissenyat per poder utilitzar la tecnologia al seu màxim nivell que faciliti el treball en equip, té lloc.
L'aposta per la marca ASUS en els Chromebooks, reforça l'encertada decisió, que el centre va fer l'any 2014 quan va posar en marxa un pla pilot amb la compra de 16 màquines. En l'actualitat l'alumnat dels cursos de primer i segon d'ESO ja utilitzen els Chromebook com a eina per la creació de coneixement.


dilluns, 6 de novembre del 2017

Metodologies i eines digitals a nivell Europeu: Projecte #SICTEC





Al nostre institut ja fa dos anys que s'està duent a terme el projecte #SICTEC, un projecte dins del marc educatiu Europeu ERASMUS+. Al llarg d'aquests dos anys el projecte ha anat avançant en tot els aspectes definits en la seva gènesi. Els aspectes escollits per dotar de contingut aquest projecte foren: treballar amb noves metodologies d'ensenyament aprenentatge (classe digital, treball per projectes (ABP), flipped classroom, ...), fer competent a l'alumnat en l'ús de les eines TIC/TAC que els hi han de permetre aprendre al llarg de tota la vida, i tot aplicat en un centre d'interès proper o main topic que és l'aigua.

Organització.

L'equip de professorat de l'Institut Josep Vallverdú, organitzador del 4t meeting internacional d'alumnes, treballa de forma intensa per superar aquest repte de forma exitosa. Tot i l'experiència en projectes Europeus per part del professorat implicat, amb més de 16 anys treballant a aquest nivell, aquest repte supera a tots els que ha hagut d'afrontar. Quaranta alumnes de cinc països acompanyats per deu professors conviuran 24 hores al dia, en un entorn específic, les obagues (Juneda), durant sis dies en una experiència immersiva, on les noves metodologies didàctiques treballades pel professorat al llarg d'aquests cursos seran posades a prova.
Per assegurar l'èxit del projecte es treballa a tres nivells: alumnat a les aules durant tot el curs, reunions internacionals de professorat (TTM), per finalment aplicar-ho tot en les reunions /meetings internacionals d'alumnat (TSM). En la pàgina web del projecte es pot fer un seguiment de totes les activitats dutes a terme fins a dia d'avui i tenir una idea de l'abast del projecte.

Aspectes didàctics.

Fer que l'alumnat pugui assolir els objectius plantejats en cadascuna de les reunions internacionals comporta un seguit de passos que comencen molt abans de l'arribada de l'alumnat al lloc de treball (normalment un alberg).
  1. Cal definir els objectius de cada trobada. Han estat fets en la sol·licitud del projecte que fou aprovat a l'any 2015. (Aquest any només és van aprovar 19 projectes en tot l'estat espanyol, 12 a Catalunya i dos a les comarques de Lleida).
  2. Cal decidir quines seran les eines digitals (ICT) amb els que els alumnes treballaran. 
  3. Les eines que farà servir l'alumnat se li faciliten amb antelació per tal de que pugui treballar amb elles i ser-ne competent.
  4. Totalment lligades als objectius i a les eines cal preparar activitats, sobre el terreny, de forma que justifiqui el perquè s'ha escollit cada lloc per fer les trobades. En el nostre cas seria l'aprofitament de l'aigua. En base a aquest eix es fan tot un seguit de tallers i sortides per tal de posar informació i coneixements a l'abast de l'alumnat.
  5. Cal agendar totes les activitats seguint els models d'èxit que s'han anat polint en les anteriors trobades d'alumnes.
  6. Tot el treball fet cal visibilitzar-lo en un format digital i per aquest motiu cal preparar unes bastides que han de facilitar el treball a l'alumnat. Les bastides que s'han creat per aquesta reunió han estat: el mapa amb googlemaps on situar, mitjançant fotografies, els punts visitats; i el llibre digital que recollirà tots els subproductes digitals fet pels grups internacionals

Recolzament.

Des de SICTEC s'han buscat moltes institucions i entitats que donin suport al projecte per tal de poder integrar-lo millor a la comunitat local. Destacar la col·laboració amb el camp d'aprenentage de Juneda ja  que els tallers els duran a terme professorat d'aquest centre. El canal d'Urgell també hi juga un paper important ja que és el centre d'interès del projecte, en la reunió de treballar actual. Es per aquest motiu que la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell ha posat a disposició del projecte el canal a escala 1:1 i ens ha facilitat l'entrada al seu museu de Mollerussa. També Caldea ens ha ofert una visita tècnica i a més, una entrada subvencionada al centre termolúdic. Tots aquests contactes posen de relleu la importància del projecte així com en faciliten la seva disseminació.


Desenvolupament de la trobada.

Com ja s'ha dit anteriorment, aquesta és la quarta reunió de treball de SICTEC. Al llarg de la vida del projecte s'ha anat millorant l'estructura de les reunions d'alumnes i en l'actualitat ja es disposa d'una fórmula que ofereix uns resultats molt atractius. La seqüència de treball és molt senzilla: al llarg del matí es fan tot un seguit d'activitats relacionades amb l'aigua i a la tarda s'utilitza tot aquest material per tal de digitalitzar-lo i crear coneixement amb les eines TIC estudiades prèviament. per suposat treballant en la metodologia de projectes (ABP), tal i com es fa a l'aulABP, bressol de SICTEC. Vuit grups internacionals, amb un alumne de cada país, es responsabilitza d'una feina determinada a fer durant cada jornada. Al llarg dels sis dies l'alumnat crea vincles socials, millora la seva competència digital, reforça el seu sentit de pertinença a Europa, utilitza de forma intensiva la llengua anglesa i descobreix i ensenya aspectes relacionats amb l'aigua que son propis del lloc que és visitat i raó de la mateixa. Realment, hi ha millor forma d'aprendre?


dilluns, 13 de febrer del 2017

Introducció dels Chromebooks (II)

De l'esmentat en l'article anterior (Introducció dels Chromebooks-I) falta comentar com es va preparar la tutoria tècnia d'acompanyament a l'alumnat.
La tutoria tècnica és va pensar utilitzant la gamificació com a eina de motivació de l’alumnat. Es va preparar un curs MOODLE i fou a partir d’aquest que l’alumnat de 1r va anar descobrint els Chromebooks i les altres eines digitals de la casa.


Aquesta gamificació es va pensar com una “cursa” entre els diferent grups de 1r d’ESO, deixant clar des d’un principi que només es mesurava el temps i que això no ordenava els grups de millor a pitjor. Aquest aclariment fou clar per treure pressió i focalitzar l’atenció de l’alumnat en fer les coses bé, el màxim de bé, i amb el menys temps possible.
El temps no era una variable individual, el temps feia referència al temps global de la classe i es pretenia que hi hagués una col·laboració entre tot l’alumnat per tal d’aprendre entre ells. Era un procés de gamificació col·laboratiu.
Aquestes sessions tenien la funció d’apropar a l’alumnat als Chromebooks i a les noves eines digitals, utilitzant una metodologia participativa basada en petits reptes que havien de resoldre de forma semi-autònoma.


De cada activitat es controlava el temps emprat i es feia servir una rúbrica per tal de visualitzar l’estat de la “cursa”.


Al final de les 5 sessions es va veure que hi havia dues classes que calia insistir més i es va fer una sessió extra per assegurar que tothom havia assolit els conceptes. Els resultats d’aquesta tutoria tècnica van ser:
  1. Gran acceptació de les sessions per part de l’alumnat.
  2. Assimilació instantània de la nova metodologia de treball.
  3. Bon nivell d’ús dels Chromebooks.
  4. Alt nivell en el tema de compartir enllaços a documents (treballs) per poder-los penjar a qualsevol plataforma o enviar-los per correu al professorat.
  5. … i també una gràfica que l’alumnat mirava cada dijous a la nit per saber en quina posició anaven.


Al final de les sessions la classe verda va tenir el seu premi, com correspon a un joc. El premi fou dues hores extra i seguides de tutoria tècnica on poder fer el que volguessin. La sorpresa fou que van decidir seguir treballant amb els ordinadors i tot el que havien aprés fent un dels milers de “mannequin challenge”.
Fins i tot en el moment de gaudir del seu merescut premi, van decidir fer anar els mòbils i l’ordinador per enregistrar el vídeo, editar-lo, i penjar-lo a youtube. Realment una sessió extra de formació de forma totalment voluntària.

Un rotund èxit tot plegat i la confirmació de que de cara als cursos vinents aquests tutoria tècnica deixa a l’alumnat preparat per fer ús, i bon ús dels Chromebooks i de les eines digitals bàsiques.

Valoració final de la introducció dels Chromebooks a l'institut..

L'encert en el dispositiu ASUS Chromebook C202 11,6", la bona acceptació per part de l'alumnat de les sessions de formació i la posada al dia de la xarxa WIFI de l'institut ens permeten dir que a hores d'ara tenim tots els requeriments tècnics i de maquinari correctes a la disposició del professorat per què en pugui fer l'ús que en cregui convenient.

Introducció dels Chromebooks (I)

L’institut Josep Vallverdú ha estat capdavanter en la introducció de les tecnologies a les aules. Des de l’any 2009 que ens vàrem afegir al projecte educat 1x1 el centre ha anat renovant anualment el seu compromís amb les noves tecnologies recomanant l’adquisició d’un ordinador a cada alumne que comença a primer d’ESO.
Al llarg d’aquest anys han estat moltes les millores que han anat esdevenint al nostre institut per adaptar-lo a les necessitats digitals tals com PDI, projectors, WIFI i formació del professorat, etc.
Tot el procés de canvi es pot singularitzar en una aula específica, motor de tots els canvis, al mateix temps que fruit de la necessitat del canvi metodològic; l’aulABP.

En aquesta presentació en podeu veure el camí recorregut.

De totes maneres el repte d'introduir un dispositiu pot conegut, en aquell moment, no va ser fàcil i es va poder portar a terme degut a la redacció d'un ambiciós pla. Aquest pla ha durat dos anys i ara ja es pot fer balanç de com ha anat.

Curs 2015-16

Durant el curs 2015-16 el centre va decidir fer una inversió en Chromebooks per tal d’iniciar un pla pilot dins de l’aulABP. Amb 16 dispositius ASUS es va experimentar el seu funcionament i es van poder treure conclusions molt optimistes i satisfactòries. Vist aquest resultats l’òrgan del centre encarregat de gestionar l’entorn TAC del centre es va posar a treballar per tal de prendre les millors decisions. Així és va dissenyar una estratègia per veure quin ordinador era el millor per la situació actual del centre. Quedava totalment demostrat a partir del pla pilot que per l’aulABP i la metodologia emprada era el millor dispositiu però calia tenir en compte la complexitat de la resta del centre. Els passos seguits han estat:
  1. Copsar l’ús de programari utilitzat habitualment pel professorat del centre mitjançant aquest formulari i fer-ne el buidat. Un cop fet el buidat, s’ha constatat que no hi haurà cap problema exceptuant un programa utilitzat en la matèria de música i potser a matemàtiques. Es posa en marxa la recerca d’alguna aplicació on-line o bé que estigui al Chromestore per substituir-la.
  2. Decidir quin programari proposa el centre com a bàsic per treballar. Aquest aspecte estava recollit dins del pla TAC elaborat en el curs 2014-15.
  3. Escollir el model de Chromebook per L’àreaTAC. Amb l'assessorament de Cloudalia s'escull el dispositiu ASUS Chromebook C201PA 11,6". Finalment l’ordinador que arriba al centre és el ASUS Chromebook C202 11,6"
  4. A partir d’aquest moment es prepara un esbós per introduir de forma eficient aquests nous dispositius a l’aula que va consistir en:
    1. Fer formació pel professorat. (una tarda per setmana)
    2. Determinar quines APPs i aplicacions son les millors a utilitzar
    3. Assignar-les cada departament (matèria i curs)
    4. Determinar el protocol de treball amb la consola.
    5. Lliurar als pares un document on s’explica i justifica aquesta elecció

A finals del curs 2015-16 es preveu que caldrà aportar més recursos per tal d’assegurar que les accions previstes tinguin l’impacte esperat en l’alumnat i professorat. Aquest pla treballa en tres nivells:

Infraestructura.

En una visita a la seu central de Vedruna a VIC i es pot copsar com han solucionat el problema de la connectivitat, problema principal dels Chromebooks. De la visita en surten un seguit de conclusions que al llarg de l’estiu de 2016 es posen en marxa.
  1. Canvi dels punts d’accés.
  2. Canvi d’un switch molt sobrecarregat
  3. Reformes en la xarxa elèctrica per assegurar el rearmament de la mateixa en el cas d’apagada general, assegurant que el servidor segueixi funcionant.

Alumnat

El pla d’acompanyament, o tutoria tècnica, de l’alumnat nouvingut es redacta de la següent manera:
  1. Un professor del centre farà una tutoria tècnica a l’alumnat de 1r d’ESO durant els dijous de les primeres setmanes de curs per tal d’assegurar que tot l’alumnat sigui capaç de fer un bon ús de les màquines així com la utilització dels elements bàsics de gestió de fitxers i utilització de les principals APPs d’educació google (DRIVE). Aquesta tutoria tècnica es farà els dijous en horari de classe habitual, repartint la càrrega entre totes les matèries.
  2. Aquesta tutoria tècnica anirà acompanyada també per la presència d’un tècnic informàtic de la casa, durant tot el matí, per gestionar qualsevol incidència de xarxa, equipament, plataformes, etc i donar confiança a tot el professorat. Es vol assegurar que els mitjans no són un problema a l’hora d’utilitzar els ordinadors.
  3. Els dijous es consideraran el dies d’alta utilització dels ordinadors i recursos digitals. Es recomana a tot el professorat que faci un ús massiu qualsevol activitat amb els ordinadors, que pot ser; des de fer servir els llibres digitals, entorn moodle, utilització d’APP’s google,... Per descomptat es voldria que l’ús dels Chromebooks fos a diari i entrés a formar part de la pràctica didàctica del professorat en tots el nivells.
  4. A més a més crearà d’una franja d’optatives, d’una hora setmanal, on s’ensenyarà a l’alumnat l’ús de les eines TAC i de les metodologies de treball lligades amb l’ordinador. Aquesta franja afectarà a 1r i 2n d’ESO.

Professorat

Per acompanyar el professorat, els dimecres a la tarda s’oferirà una formació voluntària.
  1. El motiu va encaminat a treure el màxim rendiment dels Chromebooks en particular, i de les eines digitals en general.
  2. Els dimecres es preparà la classe del dijous, buscant eines o metodologies noves de treball i es revisarà si hi ha hagut algun problema en altres sessions. Es vol acompanyar al professorat en tot el procés d’introducció dels Crhomebooks.
  3. Amb el mateix grup es cercaran noves eines digitals per incorporar a la motxilla digital de l’alumnat i gràcies als chromebooks, aquestes apareixeran instal·lades al grup.

Curs 2016-17

Actuacions durant l’estiu

Al llarg de l’estiu l’empresa contractada per l’institut ha procedit al canvi dels PIA per uns de més apropiats amb el que s’espera que els talls de llum externs no afectin al rearmament del servidor.
De la mateixa manera s’han canviat tots els punts d’accés dels passadissos de primer i segon per tal d’assegurar la connectivitat dels chromebooks. També s’ha canviat el switch, de més de 10 anys, que recollia tota la informació d’aquest punts d’accés.

El treball amb la consola de GOOGLE ha permès trobar noves solucions a problemes tècnics i pedagògics utilitzant aquest entorn.

Dispositius

En nombres

El curs comença amb la distribució per part de l’empresa CLOUDÀLIA dels 63 chromebooks encarregats per les famílies. Aquest percentatge significa que el 65% dels dispositius son Chromebooks, el 25% son altres dispositius i la resta ha manifestat que no podrà disposar d’ordinador.
Per part del centre es va encomanar al tècnic informàtic la transformació dels antics ordinadors de préstec (toshiba-windows) a Chrome OS. S’han adaptat 17 ordinadors, el quals, han millorat les seves prestacions i la seva velocitat degut a la transformació de sistema operatiu esmentat.
Aquests ordinadors, tot i funcionar millor que els abans de reconvertir-los al sistema operatiu Chrome OS, mostren alguns problemes, especialment en la utilització de flash.

Transparència.

Un dels principis dels ordinadors a l’aula és que han de ser transparents. En el nostre cas ho han estat, i estant essent, totalment ja que a nivell de Coordinador TIC no hi ha hagut cap avaria. Cinc mesos després de la seva posada en marxa CAP dels ASUS Chromebook C202 11,6" ha hagut de reparar-se ni de fer-li cap posada a punt.

dissabte, 28 de gener del 2017

BETT, una caixa d'eines per anar de R’s a C’s.

Acabada l'edició d'aquest any de BETT, hi ha algun aspecte que em grinyola. Sembla clar d’entrada que tothom aprofita aquest esdeveniment per tal de donar a conèixer el millor de cada casa i, tot i això, costa treure’n l’entrellat de tot plegat quan vols encaixar el que has vist a la realitat diària dels centres educatius. Possiblement el nexe comú de tot plegat està amagat en el canvi de paradigma del que vol dir educar avui en dia, i encara més, de que és el què l’alumnat d’avui necessita pel demà. Mirat fredament sembla que el que es mostra en aquest event no s'ajusti al que passa a les aules. De totes maneres sense les visions, eines i solucions aquí presentades qualsevol intent de canvi seria encara més infructuós.

Les pistes que porten a relacionar-ho tot no es troben en els stands amb pantalles 4K, ni en les grans plataformes que garanteixen que tot el món digital que necessita una escola estigui en un mateix lloc, ni en els experts en compartir ja sigui documents, vídeos, musica o qualsevol cosa compartible, les realitats vistuals o augmentades, els continguts didàctics espectaculars, impresores 3D, sinó que les pistes estan en el canvi de R’s a C’s, i el complicat que és i serà d’aconseguir-ho. En les sales una mica allunyades dels grans muntatges enlluernadors que volen “ajudar”, als docents, llegeixis “vendre” als centres solucions fantàstiques, s’hi apleguen alguns ponents que donen llum i sentit a tot plegat. Fan reflexionar sobre el què i el per què i indiquen el com.

El primer que es desprèn d’aquestes intervencions és que les habilitats de l’alumnat, o millor dit, dels ciutadans que han de tirar endavant el segle XXI, ja no seran exclusivament les tres R’s (Reading, wRiting and aRithmetics) com han vingut essent al llarg del segle XX i anteriors, sinó que seran complementades o canviades per les C’s (Critical thinking, Collaboration, Communication, Creativity i alguns apunten també amb una altra C de Computational thinking). Si estem d’acord en aquest canvi d’inicials llavors BETT és quan mostra tot el seu potencial i quan sota un mateix sostre i en una superfície molt gran, aplega a tots els actors d’aquesta auca. 

Segurament la paraula més repetida en molts stands és col·laborar, tots els esforços van encaminats a crear alguna solució tecnològica, que permeti treballar de forma col·laborativa. Dels primers documents de goolge, a qualsevol eina de vídeo o d’audio passant per microsoft i fins i tot acabant en impresores que també volen ser col·laboratives, tot ha de ser col·laboratiu! La paraula col·laborar s’ha fet tant gran, que sembla que només col·laborant els conceptes ja s’aprenen sols. Pensar així seria tant ingenu com arribar a la conclusió de que si entre tots pelem les patates per fer una truita, ja haurem aprés a cuinar-la. Cal escollir què es proposa a l‘alumnat per tal de que mentre es col·labora, i de forma simultània, s’assoleixin conceptes lligats a les diferents matèries.  

Quan es té el producte ja fet, o mentre s'hi està treballant, llavors entren en joc tots els expositors que ens permeten comunicar o presentar el treball realitzat a la resta, fomentant d’aquesta manera la competència comunicativa. És el moment dels projectors de darrera generació, les pantalles de moltes polzades, els monitors 4K, les pissarres digitals, càmeres de 360º, lectors de documents, i moltes altres solucions. No puc deixar-me de preguntar si el fet de presentar un treball o veure quelcom en 4K fa que els continguts siguin millor assolits per l’alumnat. Sort que tampoc podem pagar-ho amb el que el dubte queda resolt. 

La creativitat seria buscada per totes aquelles empreses que ofereixen tot tipus d’artefactes programables, i que proposen un canvi en l'adquisició dels coneixements, fent tot el procés més vivencial. Les activitats plantejades d'aquesta forma fan que les solucions per un mateix problema siguin gairebé il·limitades. Les STEAM, amb tot els seus "gadgets" hi juguen un rol clau. En aquesta edició, una de les estrelles ha estat la irrupció de la programació com a producte consumible i utilitzable dins dels centres. El Coding o programació, una altra C a afegir, enllaçaria la creativitat amb el pensament computacional. Aquesta darrera habilitat és considerada per alguns dels experts, com "l’habilitat clau del segle XXI". El pensament computacional necessita, en un nivell avançat, de dispositius que realitzin moltes operacions en poc temps, i és clar, també hi son a BETT. Ordinadors convencionals, ordinadors flips que es converteixen en tablets, tablets amb i sense teclat, i cromebooks, i tots els altres agrupats dins dels BYOD, ocupen una part important de la superfície de la fira. 

Certament, BETT no només és això, és molt més. Hi ha empreses que creen material didàctic digital per utilitzar a les aules, ja sigui en simulacions, VR o AR, 3D. Tot un pilot d'empreses que donen servei a les necessitats dels centres en referència al seu ecosistema digital. Múltiples solucions en forma d'APPs o solucions on-line per facilitar la feina de creació de coneixement per part de l'alumnat. Mig amagats,  en dos racons oposats, hi ha uns petits espais per les STEAM i per les startups, dos móns que han de ser familiars al nostre alumnat. La primera per ser la unió de diferents àrees del coneixement per obtenir resultats o projectes globals i la segona per ser la forma amb que el nostre alumnat actual podrà donar a conèixer tot el que ha creat i desenvolupat. És un plaer el passejar-se per la zona de les startups, i deixar-se absorbir per la il·lusió d’aquells que han tingut la sort de ser seleccionats per tal de poder donar a conèixer el fruit de la seva creativitat en la solució d’un problema, que potser ningú més havia vist que existia. En aquest moment voldries posar-hi la cara d’algun dels teus alumnes i sentir la satisfacció de que, tot l’esforç de canvi que tu has posat en la teva pràctica educativa diària, ha tingut el seu fruit. Per suposat que l'esforç del professorat va servir per fer-li aprovar els exàmens, o no, no obstant va servir per despertar moltes de les C's adormides dins de molts alumnes. De totes maneres només de pensar que treballem per aquesta finalitat ja renova la pròpia il·lusió com a docent i t’ajuda a insistir, a persistir i a perseverar en aquest difícil camí.

Arribat en aquest punt, en una sala encara més petita, tens la possibilitat d’interactuar amb altres col·legues i veus que la realitat no és tant bonica. El denominador comú de tot aquest procés, segurament a nivell global, és la dificultat d’afegir el professorat a aquest canvi. Equips directius de tota Europa busquen idees, sinó solucions, per tal de que els seus claustres remin en aquesta direcció (veure imatge), i no és fàcil, no ho és gens ni mica. Sembla que molts tenim clar que aquest ha de ser el camí, però a hores d'ara és només un petit corriol transitat per poca gent. Cert, que amb el temps aquest corriol serà més freqüentat, encara que ajudaria molt el poder mostrar que el què hi ha al final del mateix, en justifica el seu trànsit.

I per acabar resulta que després de tot l’escrit fins ara, hi ha la selectivitat, que per cert, no té en compte res de les C’s i només busca les R’s (En aquest aspecte BETT no hi té cap solució). Fins i tot algunes escoles privades ho tenen clar, segueixen R que R i deixen les C’s per aquelles etapes educatives amb poques o cap avaluació externa. Igual seria bo canviar les proves que han de passar els nostres alumnes i posar-hi més C’s que R’s. Llavors què fem, formem (eduquem) pel curt termini, selectivitat, o per llarg termini, habilitats del segle XXI. Difícil decisió i massa personal. Una llàstima!


(fotografia d'una de les parets del BETT arena)


dilluns, 27 de juny del 2016

Roda el món i torna al Born

La III Jornada de bones pràctiques de les Garrigues ha tingut grans presentacions de com podem fer que l'alumnat aprengui de forma molt diferent i més adaptada a les necessitats d'avui en dia. Nosaltres hem tingut la sort de poder-hi participar explicant el camí seguit en la gestació de l'experiència 360º d'aprenentatge immersiu i sobretot l'impacte que el premi ha tingut.
Dir que tot va començar a la fira de l'oli i dura i dura i dura...

dilluns, 20 de juny del 2016

Entrevista al diari Segre

Ahir diumenge va sortir al dominical Lectura del diari Segre una entrevista que em va fer la Lorena Metaute. Després d'entrevistar-nos dins de l'aulABP i de tocar molts temes relacionats sobre el present i el futur de l'ensenyament n'ha fet aquest reportatge. Sempre es bo que els diaris parlin de temes d'ensenyament i de forma especial quan fan referència a actituds arriscades i de canvi que han reeixit.


dimecres, 18 de maig del 2016

Recull d'eines per ajudar i compartir

Durant els dies 17 i 18 de maig l'ICE de la UdL, i concretament el Joan Antoni Tahull, m'ha demanat de fer una formació que parli sobre la tecnologia i els projectes. Sabedor que avui en dia hi ha molta gent que ja està avesada a treballar per projectes i que tenen més coneixements que jo mateix, vaig decidir fer un recull de tot allò que nosaltres utilitzem a l'aulABP per tirar endavant i fer una millor gestió dels projectes. Al mateix temps he volgut organitzar la formació seguint els passos que s'acostumen a seguir en el treball per projectes i adjuntar-hi les eines que ajuden o faciliten la gestió dels mateixos.
La participació activa dels companys i companyes que han assistit a la formació han fet que el document final, el qual es presenta aquí, sigui molt millor que el de partida.
Aquest és l'esperit de la nova formació, el fet d'oferir un espai on tothom pugui aportar i on tots pugem millorar a través de l'aprenentatge entre iguals.
Com us he dit us deixo la informació per que la utilitzeu de la forma que us sembli més adient. Si us funciona alguna eina i voleu deixar algun comentari llavors encara molt millor.



    

Si voleu visitar l'aulABP n'hem fet un album o si voleu està resumit en un collage.

dissabte, 23 de gener del 2016

El camí és sumar

En l’article publicat al blog de l’aulABP (la paradoxa de BETT) ja vaig voler posar de manifest que el procés d’ensenyament aprenentatge va lligat a tenir un dispositiu a l’abast. De totes maneres és cert que aquest fet per si sol no ens assegura la millora en l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que fins i tot, en alguns casos, pot tenir l’efecte contrari. Aquest article vol fer reflexionar sobre què podem fer per tal que l’alumnat que passi pels nostres centres disposi de les eines, coneixements i habilitats que li requerirà la seva vida més enllà de l’institut.

La nostra societat és, i ha estat sempre, canviant.  El que passa és que actualment ha canviat el mòdul d’aquesta velocitat de canvi. El futur és incert per nosaltres com a professors, i totalment desconegut i imprevisible pel nostre alumnat. Els requeriments que hauran de tenir estaran encapçalats per la gran adaptabilitat al canvi, per la formació constant, per una gran creativitat i treball en xarxa.
Si esteu d'acord amb aquesta síntesi subjectiva del futur, com ho hem d’afrontar? Després d'escoltar moltes xerrades a la fira BETT per part de centres que han reeixit en aquesta direcció i per part de ponents que a nivell individual també se n'han sortit em quedo amb el que apuntava en el títol: SUMAR. Sumar ha de ser el plantejament que facin escoles i instituts per tal d’assegurar que l’alumnat sigui competent en aquest nou paradigma. Per suposat que hauria de ser l’administració educativa de casa nostra la que es posés al davant i en marqués les pautes. Les proves externes, dissenyades pel departament, han de marcar el camí cap on hem d’anar, i segurament aquesta és la intenció. Suposant que ho faci, al final qui hi ha més aprop de l’alumnat, al qual hi hem d’adreçar tot el nostre esforç, és el professorat, el qual pertany a un centre. Doncs llavors comencem a sumar dins del centre educatiu.
El primer sumand d’aquesta llarga operació matemàtica seria sumar totes aquelles estratègies que afecten al resultat de l’aprenentatge de l’alumnat i que el centre - pot/vol/ha de - tenir al seu abast. Aquí es podrien afegir eines com la millora de la comprensió escrita, exposicions orals, reducció de les ràtios, retroacció per part del professorat a l’alumnat del seu procés d’aprenentage, treball col·laboratiu, ensenyar a aprendre, ús de la tecnologia, entre molts altres. He deixat voluntàriament la tecnologia pel final ja que, com he dit anteriorment, per si sola no ens aporta res nou. Abans de continuar vull posar un exemple en aquest aspecte. Pedagògicament no és cap millora el fet de penjar un document al moodle i que l’alumnat accedeixi a ell amb el seu ordinador, això seria ús de la tecnologia, si el que li demanem finalment a aquest alumne és que ens ho lliuri en paper. Llavors cal escollir quines activitats o actuacions tenen impacte i són eficaces, sigui utilitzant noves tecnologies o velles tecnologies. Cal centrar-nos en el resultat que n’obtenim i no en el simple esnobisme d’utilitzar el més “trendy”.

Un altre sumand ha de ser forçosament el professorat. Cal sumar professorat convençut de que val la pena caminar aquest camí; que estiguin suportats i liderats pel centre, que tinguin referents dins i fora del centre per superar l’esforç que comporta el canvi. Aquesta suma s’ha de visualitzar en un lideratge fort, convençut i proactiu. Un centre que com a tal, afronti el repte de canviar la seva metodologia afecta, si més no, a tot el seu alumnat. En canvi l’impacte d’un sol professor o un minúscul grup afecta només a una quantitat minsa de l’alumnat. Atès que volem dotar a l’alumnat de la competència col·laborativa, doncs la millor manera és que visualitzin aquest afegir de professorat per un objectiu comú. Quan en un centre el professorat comparteix les seves experiències el que està fent és sumant. Tots els nostres companys de claustre tenen experiències que enriquirien la nostra pràctica diària i segur que, un cop conegudes, s’haurien d’incoporar a les bones pràctiques del centre. Hem de pensar que quan estem compartint realment estem sumant i el que volem és sumar i molt.

Seguin sumant hi afegiríem una nova línia que seria la suma d’hores. Les direccions, en el seu lideratge, han de sumar tot un seguit d’hores a aquest projecte de canvi. S’han de fer gestores d’una part de l’horari de l’alumnat per fer que el canvi realment sigui visible i imparable. El professorat dins de les aules, en la seva hora i en la seva matèria, seguirà decidint quina és la metodologia amb la que vol treballar i amb quines eines, però fora d’aquest espai tot ha d’estar impregnat per aquesta visió de canvi. La suma d’hores que la direcció d’un centre educatiu vol dedicar a implementar aquestes noves estratègies ha d’anar en augment any rere any. Cal pensar en un camí lent però segur i irreversible. No tenim altra opció! És en aquest espai horari on tot el centre es posa a treballar en la direcció del canvi. Moltes de les metodologies que faciliten o integren instrínsecament la majoria dels elements que volem afegir per provocar el canvi estan lligades amb el treball per projectes o problemes: els coneguts ABP. Seria bo doncs, sumar hores per passar a franges, i millor a dies, on el treball ja estigués centrat en projectes, ja siguin micro-projectes o macro-projectes. Quan estem en el treball per projectes ja hem fet, insconscientment o no, una altra suma que és la de deixar de banda les matèries per convertir-ho en àmbits. Aquest fet facilita, i molt, a l’alumnat el veure la interrelació de tot el que li estem proposant d’aprendre assegurant-ne el seu procés cognitiu.

Quan al final de tot aquests sumands hi posem la línia que tanca l’operació matemàtica i hi afegim el signe més per obtenir-ne el resultat el que s’obté és UNA escola nova. Una escola que carrega la motxilla de l’alumnat amb elements bàsics pel seu futur i que es situen en una butxaca apart de la dels continguts. La butxaca dels continguts és la que actualment ja el hi omplim, i per si no ho fem bé, ja en ho revisen les proves internes i externes que han de superar els nostres alumnes al llarg de la seva etapa educativa. Obtenim una escola que demostra a l’alumnat els avantatges del treball en grup, treballant en grup. Aquesta escola el posa a ell mateix al centre del seu aprenentatge,  el fa treballar proposant-li reptes, li dona les eines per crear el seu coneixement i desenvolupar la seva creativitat  acompanyant-lo en aquest apassionant procés (som ensenyants i ens apassiona promoure l’aprenentatge, no ho hem de perdre mai de vista). I al final, aquest alumnat també rebrà unes pinzellades pròpies de l’estil de cada professor que segur l’enriquiran. La diferència amb el que passa ara és que les pinzellades diferents venen donades només per aquest poc professorat “freaky” que va contra corrent i que com un floc de neu intenta emblanquinar tot el camí per on avança l’alumnat. De vegades, fins i tot, sembla que aquest floc de neu caigui a l’agost.

Deixeu-me també dir que si apart de tot l’esmentat anteriorment poguéssim disposar de totes les eines tecnològiques, dels recursos, i del suport que s’exhibeixen a BETT, el camí seria molt més fàcil. Però no seria possible sense nosaltres de cap manera. Ah! i si a més tinguéssim el prestigi social del professorat finlandès llavors...

Per acabar posem-nos a sumar, deixem de dividir esforços, deixem de restar importància a aquest canvi educatiu que tenim davant nostre i multipliquem les possibilitats de que el nostre alumnat, aquell que un dia ens farà feliços en veure on ha arribat, pugui arribar tant lluny com sigui capaç.

diumenge, 1 de novembre del 2015

En perspectiva.

El dia a dia, juntament amb la nostra ambició i ganes de millora, ens porta sempre a mirar endavant i enfocar els nostres esforços cap a nous reptes. Ens informem i ens formem en les noves tendències educatives. Busquem adaptar la nostra pedagogia al que creiem hem d'oferir al nostre alumnat i això ho fem dia rere dia. Aquest mirar sempre endavant fa que perdem de vista on vàrem començar i quins han estat el moments claus en el canvi, així com les eines i influències que ens han portat a seguir aquest camí.
Aprofitant el fet de ser convidat a la III Jornada Ensenyar Europa a les aules, organitzat per la UPF i el Departament d'Ensenyament, per explicar la nostra experiència en la utilització de la tecnologia en el nostre centre com a eina d'aprenentatge, he fet una pausa i he mirat endarrere. He vist que COMÈNIUS ha estat el dinamitzador de tot plegat i que Europa ha estat la porta per on han entrat moltes de les noves idees, metodologies i canvis. Fent referència a les tecnologies, m'he adonat que en només 15 anys hem fet un canvi irreversible en la manera que enfoquem l'aprenentatge de l'alumnat, el qual, per suposat, va de la ma de les TIC, actualment TAC, dels smartphones, de les tablets, d'ells i elles.
Qualsevol canvi comença en una petita acció que s'ubica en algun lloc. En els nostre cas els canvis s'han iniciat a partir dels 6 projectes comènius realitzats en aquests 15 anys i el lloc on ha germinat aquest embrió ha estat l'aulABP. Una aula què és una conseqüència de tot plegat.

Serveixi d'exemple aquestes dues formulacions fetes a l'alumnat en 15 anys de diferència:


  • Fes un WORD/POWERPOINT per explicar-me el funcionament d'una central elèctrica (any 2001)
  • Soc una empresa que vull invertir en una central elèctrica, on la construiríeu? (any 2015)

Hi ha diferència, no?